Thomas Jefferson (Shadwell, Virgínia, 13 d'abril de 1743 - Monticello, Virgínia, 4 de juliol de 1826)El naixement i la mort de Thomas Jefferson es donen utilitzant el calendari gregorià. No obstant això, ell va néixer quan Gran Bretanya i les seves colònies seguien utilitzant el calendari julià, en els registres contemporanis del seu naixement (i en la seva làpida), apareix com 2 abril 1743. Les disposicions del Calendari (New Style) de 1750, executat el 1752, van modificar el mètode oficial britànic que datava el calendari gregorià amb l'inici de l'any l'1 de gener. va ser el tercer president dels Estats Units d'Amèrica, ocupant el càrrec entre 1801 i 1809. És considerat un dels pares fundadors de la nació.
La seva eminència ve donada perquè va ser el principal autor de la Declaració d'Independència dels Estats Units de 1776. Jefferson va ser un dels Pares Fundadors més influents, conegut per la seva promoció dels ideals del republicanisme als Estats Units. Va anticipar la visió d'uns Estats Units d'Amèrica com un gran «imperi de la llibertat»Robert W. Tucker, i David C. Hendrickson, Empire of Liberty: The Statecraft of Thomas Jefferson (1990) que promogués la democràcia i la lluita contra l'imperialisme britànic.
Els principals esdeveniments que van tenir lloc durant la seva presidència inclouen la compra de la Louisiana (1803) i l'expedició de Lewis i Clark (1804 - 1806), així com l'escalada de tensions amb la Gran Bretanya i França, que van conduir a la guerra amb Gran Bretanya el 1812, després de deixar el càrrec.
Com a filòsof polític, Jefferson era un home de la Il·lustració i coneixia molts líders intel·lectuals de la Gran Bretanya i França. Idealitzava al petit agricultor propietari independent com a exemple de virtuts republicanes, desconfiava de les ciutats i dels financers, afavorí els drets dels Estats i un govern federal estrictament limitat. Jefferson va donar suport la separació d'Església i Estat Jefferson, Thomas. Jefferson's Wall of Separation Letter (1802). U.S. Constitution Online i va ser l'autor de lEstatut per a la Llibertat Religiosa de Virgínia (1779, 1786). Va ser l'epònim de la democràcia jeffersoniana i líder i cofundador al costat de James Madison del Partit Demòcrata-Republicà, que va dominar la política nord-americana durant 25 anys. Jefferson va ser el governador de Virgínia durant la Guerra d'Independència (1779 - 1781), el primer Secretari d'Estat (1789 - 1793) i segon Vicepresident dels Estats Units (1797 - 1801).
Un erudit i polímata, Jefferson es consagrarà, entre altres coses, com un horticultor, líder polític, arquitecte, arqueòleg, paleontòleg, músic, inventor i fundador de la Universitat de Virgínia, declarada per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat a 1987. Quan el president John F. Kennedy va donar la benvinguda als 49 guanyadors del Premi Nobel a la Casa Blanca el 1962, va dir: «Crec que aquesta és la col·lecció més extraordinària de talent i del saber humà que mai s'hagi reunit a la Casa Blanca - amb la possible excepció de quan Thomas Jefferson sopava sol ».29 abril 1962 sopar amb els 49 premis Nobel (Simpson's Contemporary Quotations, 1988, a Public Papers of the Presidents of the United States: John F. Kennedy, 1962, p. 347). Fins ara, Jefferson és l'únic president que ha servit dos mandats i no li ha estat vetada ni una sola resolució pel Congrés. Va morir el 4 de juliol de 1826, coincidint amb el 50 aniversari de la Declaració d'Independència i unes hores abans que el seu predecessor, rival electoral i amic John Adams.
Jefferson ha estat constantment qualificat pels experts com un dels més grans Presidents dels Estats Units.
Primers anys i educació Infància Thomas Jefferson va néixer a Shadwell (Virgínia) el 13 d'abril de 1743, en el si d'una família benestant. Va ser el tercer de deu fills (dos dels quals van néixer morts) del matrimoni format per Peter Jefferson i Jane Randolph, amos d'una plantació que portava el nom de la ciutat. Facts on Thomas Jefferson (1943). Revolutionary-war-and-beyond.com. Consultat el 4 de febrer de 2010 La seva mare, Jane Randolph, era filla d'Isham Randolph, un capità de vaixell i antic latifundista, cosí germà de Peyton Randolph, descendent de l'aristocràcia anglesa i escocesa. El pare de Jefferson, Peter Jefferson, era un hisendat i agrimensor del comtat d'Albemarle (Virgínia). Ell era, possiblement, d'origen gal·lès, encara que això no és clar. Thomas Jefferson Encyclopedia - Welsh ancestors. Consultat el 2 de juny de 2010. Quan el coronel William Randolph, un vell amic de Peter Jefferson, va morir a 1745, Peter va assumir la marmessoria i la càrrega dels béns personals de William Randolph a Tuckahoe (Virgínia), així com al seu petit fill, Thomas Mann Randolph, Jr aquest mateix any, els Jefferson es van traslladar a Tuckahoe on romandrien durant els pròxims set anys abans de tornar a la seva llar a Albemarle. Peter Jefferson va ser nomenat coronel de la província, una posició important en aquest moment.Henry Stephens Randall, The Life of Thomas Jefferson
Educació L'any 1752, Jefferson va començar a assistir a una escola local dirigida per William Douglas, un escocès. A l'edat de nou anys, Jefferson va començar a estudiar llatí, grec i francès. El 1757, quan tenia 14 anys, el seu pare va morir. Jefferson va heretar uns 5.000 acres (20 km²) de terra i desenes d'esclaus. Va construir la seva casa allà, que amb el temps va arribar a conèixer com Monticello (Virgínia).
Després de la mort del seu pare, va estudiar amb el reverend James Maury de 1758 a 1760. L'escola estava prop de la parròquia de Fredericksville, pròxima a Gordonsville (Virgínia), a 19 km de Shadwell, i Jefferson es va mudar amb la família de Maury. Allà va rebre una educació clàssica i va estudiar història i ciències.
El 1760, a l'edat de 16 anys, va entrar al College of William & Mary a Williamsburg. Es va matricular a l'escola de filosofia i va estudiar matemàtiques, metafísica i filosofia amb el professor William Small, qui va introduir a Jefferson en els escrits dels empiristes britànics, com John Locke, Francis Bacon i Isaac Newton (Jefferson els va nomenar «els tres millors homes que el món mai hagi creat»).Merrill D. Peterson, Thomas Jefferson: Writings, p. 1236 També va perfeccionar el seu francès, portava el seu llibre de gramàtica grega allà on fos, practicava el violí i llegia a Tàcit i Homer. Com a gran i diligent estudiant, Jefferson mostrava una àvida curiositat en tots els camps i, d'acord amb la tradició familiar, estudiava unes quinze hores al dia. El seu amic més proper de la universitat, John Page de Rosewell, contava que Jefferson «podia desempallegar-se dels seus amics més estimats per volar als seus estudis».
A la universitat, Jefferson era membre d'una organització secreta anomenada la FHC Society. Allà es va allotjar a l'edifici conegut avui com l'Edifici de Sir Christopher Wren, assistint als àpats comunals al Gran Saló i també a les oracions a la Capella Wren al matí i a la tarda. Jefferson assistia sovint a les luxoses festes del Governador Reial Francis Fauquier, on tocava el violí i on també va desenvolupar una primerenca afició pels vins.03/books/chapters/1203-1st-hail.html Thomas Jefferson on Wine per John Hailman, 2006 Després de graduar-se el 1762 amb alts honors, va passar la prova amb el professor de dret George Wythe que li va permetre ser admès com a advocat de Virgínia l'any 1767.
Després de la universitat L'1 d'octubre de 1765, la major de les germanes de Jefferson, Jane, va morir a l'edat de 25 anys.Henry Stephens Randall, The Life of Thomas Jefferson. p 41 Jefferson va caure en un període de dol rigorós, estant ja capficat per l'absència de les seves altres germanes, Mary, que havia estat casada durant diversos anys amb Thomas Bolling, i Martha, qui s'havia casat a principis de juliol amb Dabney Carr Ambdues s'havien traslladat a les residències dels seus marits, deixant a casa els seus germans menors Elizabeth, Lucy i els dos nens petits. Jefferson no va trobar consol en la presència de les seves altres germanes, ja que no li facilitaven el mateix estímul intel·lectual que li havien donat les seves germanes grans.
Jefferson portava molts casos com advocat en la Virgínia colonial, sent la llista de més d'un centenar de casos anuals entre 1768 i 1773 al Tribunal General tot sol, sense deixar de participar com advocat en altres centenars de casos.Henry Stephens Randall, The Life of Thomas Jefferson. p 47 Jefferson va tenir com a clients a membres de les famílies de l'elit de Virgínia, inclosos els membres de la família de la seva mare, els Randolph.
Monticello miniatura|Monticello, residència de Jefferson. L'any 1768 Thomas Jefferson va començar la construcció de Monticello, una mansió neoclàssica. Des de la seva infància, Jefferson sempre havia volgut construir una casa bonica al cim d'una muntanya a la vista de Shadwell.Thomas Jefferson p.214TJ a John Minor a 30 d'agost de 1814. Lipscomb, Andrew A. i Bergh, Albert Ellery, eds. The Writings Of Thomas Jefferson 19 vol. (1907) Jefferson es va endeutar enormement a Monticello, gastant generosament amb la finalitat de crear un ambient neoclàssic basat en el seu estudi de l'arquitecte Andrea Palladio. . ArchitectureWeek. The Orders-01. Consultat el 20 de juliol de 2009
Monticello va ser també la plantació d'esclaus de Thomas Jefferson. Al llarg d'un llarg període de setanta anys, Thomas Jefferson va tenir la propietat de més de 600 esclaus. Molts dels esclaus en la plantació de Monticello es van casar entre si i van tenir nens. Jefferson només va pagar a alguns dels seus esclaus de confiança en llocs importants o per fer tasques difícils com la neteja de xemeneies i banys. Registres fragmentaris indiquen una vida espiritual rica en els barracons dels esclaus de Monticello, que van incorporar tant les tradicions cristianes com les africanes. Encara que no hi ha constància que Jefferson encarregués a esclaus l'aprenentatge de gramàtica, diversos homes esclavitzats a Monticello sabien llegir i escriure. . Monticello. Plantationdb.monticello.org. Consultat el 2 de febrer de 2009
En el testament final que va redactar Jefferson, demanava als seus hereus que alliberessin a tots els esclaus que encara li quedaven.MATA, Jordi. «Els instints més bàsics de l'alta política». Ara (diari), núm. 90, 27 de febrer de 2011, pàgina 25. Però degut als problemes financers de la família no es va poder complir.
Cap a la Revolució A més de practicar l'advocacia, Jefferson va representar el comtat d'Albemarle a la Cambra de Ciutadans (House of Burgesses) de Virgínia a partir de 1769. Després de l'aprovació de les Lleis intolerables pel Parlament britànic el 1774, va escriure una sèrie de resolucions en contra d'aquesta legislació, que es van ampliar en la seva obra titulada «Una vista resumida dels Drets de l'Amèrica britànica», la seva primera obra publicada. La crítica a les Lleis Intolerables s'havia centrat en qüestions legals i constitucionals, però Jefferson va oferir la idea radical que els colons tenien el dret natural a governar-se per si sols.Merrill D. Peterson, "Jefferson, Thomas"; American National Biography Online, febrer de 2000. Jefferson va sostenir també que el Parlament era el legislador de la Gran Bretanya sols i no tenia autoritat legislativa a les colònies. El document està destinat a servir com instruccions per a la delegació de Virgínia al Primer Congrés Continental, però les idees de Jefferson van demostrar ser massa radicals per a aquest òrgan. No obstant això, el fulletó contribuí a crear el marc teòric de la independència americana i va marcar a Jefferson com un dels més reflexius portaveus dels patriotes.
Declaració d'Independència
miniatura|Presentació de la Declaració d'Independència durant el Segon Congrés Continental. Obra de John Trumbull (al voltant de 1816)