miniatura|Adaptació aquàtica dels mamífers. En biologia, s'anomena adaptacionisme a la perspectiva que considera que la majoria dels trets dels éssers vius són adaptacions òptimes. Entre els seus defensors més destacats hi ha John Maynard Smith, William Donald Hamilton i Richard Dawkins; entre els seus crítics, Stephen Jay Gould i Richard Lewontin.
Característiques Gould resumeix el "programa adaptacionista" en els següents arguments: L'adaptació és el fenomen central de l'evolució, i la clau per a la comprensió dels seus mecanismes. La selecció natural construeix l'adaptació. La selecció natural, d'una manera aclaparadora, es manté com la causa predominant de l'adaptació. La variació només proporciona la matèria primera i no pot fer actuar sense ajuda.
Gould i Lewontin (1979) resumeixen de la següent manera la manera de procedir del programa adaptacionista: Atomització de l'organisme: divisió de l'organisme en trets discrets i desconnectats. Optimització de les parts per selecció natural. Explicació de les adaptacions.
Crítiques D'Arcy Wentworth Thompson, en la seva obra On Growth and Form, (El creixement i la forma) (1917),Thompson, D W. (1992). On Growth and Form. Dover reimpressió de 1942, 2nd ed. (1ª ed., 1917). va ser un dels primers crítics del programa adaptacionista darwinista. Recentment, els crítics més bel·ligerants han estat Richard Lewontin i Stephen J. Gould, per a qui els adaptacionistes han sobredimensionat el poder de la selecció natural, ignorant la importància de les constriccions del desenvolupament i altres factors en l'explicació de l'existència de trets morfològics i del comportament. Gould i Lewontin van denominar l'adaptacionisme "paradigma panglossià", en al·lusió al Doctor Pangloss, personatge amb el que Voltaire va caricaturitzar a la filosofia de Leibniz a la seva novel·la Càndid i segons el qual "tot existeix necessàriament per al millor dels finals".
La principal crítica que realitzen Gould i Lewontin al programa adaptacionista es dirigeix a la no consideració de la diferència entre la utilitat actual d'un tret i la causa del seu origen. Del fet que un tret sigui adaptatiu actualment -argumenten- no pot inferir-se que hagi estat resultat de l'acció de la selecció natural perquè també fos adaptatiu en el seu origen.
La història d'aquesta polèmica ha estat profusament estudiada per Cronin (1992)Cronin, H. (1992). The Ant and the Peacock: Altruism and Sexual Selection from Darwin to Today. Cambridge: Cambridge University Press. i Segerstråle (2000).Segerstråle, O. 2000. "Defenders of the Truth: The Battle for Science", a The Sociobiology Debate and Beyond. Oxford: Oxford University Press.
Referències
Bibliografia Alcock, John. (2005). "Animal Behavior". Sinauer Associates. Gould, S.J. & Lewontin, R.C. (1979). "The spandrels of San Marco and the Panglossian paradigm: A critique of the adaptationist programme". Proceedings of the Royal Society London, Vol. 205: 581-598. Lewontin, R.C. 1979. Sociobiology as an adaptationist program. Behavioral Science 24: 5-14. Lewontin, R.C. 1991. Biology as Ideology: The Doctrine of DNA. Nova York: Harper Collins Maynard Smith, J. (1988). Did Darwin get it right? Essays on games, sex and evolution. London: Penguin books. . Orzack, S. H. i Sober, E. R. (eds.) (2001). Adaptationism and Optimality. Cambridge: Cambridge University Press Sober, E. (1998). "Six Sayings about Adaptationism", a SR. Hull i M. Ruse (eds): The Philosophy of Biology. Oxford: Oxford University Press.
Enllaços externs Document a notes.utk.edu Tooby & Cosmides comments on Maynard Smith's New York Review of Books
Categoria:Biologia evolutiva