Leslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Usa l'alfabet llatí lleugerament modificat. Cal destacar que l'accent està sempre a la primera síl·laba de cada paraula. L'ortografia té una base bastant propera a la pronunciació. L'eslovac té declinació en els seus elements nominals, cosa que explica la llibertat d'ordre de cada mot dintre de la frase. La gramàtica, en general, és semblant a la del txec (l'existència de l'antiga Txecoslovàquia va apropar molt les dues llengües).
Pronunciació L'eslovac comparteix amb el txec diverses característiques, com l'accentuació de les paraules, i la "norma rítmica" entre vocals llargues i curtes.
Transcripció oficial Els lingüistes eslovacs no solen emprar la transcripció fonètica de l'AF (ni per a l'eslovac, ni per descriure la fonètica d'altres llengües), sinó que empren el seu propi sistema de transcripció basat en l'alfabet eslovac.
A la següent taula la pronunciació de cada grafema es transcriu en aquest sistema, així com en AFI i SAMPA: grafema AFI SAMPA transcripcióa a a a á aː a: áä æ, ɛ {, E ä, eb b b bc ʦ ts cč ʧ tS čd d d dď ɟ J\ ďdz ʣ dz ʒdž ʤ dZ ǯe ɛ E eé eː e: éf f f fg g g gh ɦ h\ hch x x xi I I ií iː i: íj j j jk k k kl l l lĺ lː̩ l=: ĺ̥ľ ʎ L ľm m m mn n n nň ɲ J ňo o o oó oːo: óô u̯oU_^O ŭop p p pq kv kv kvr r r rŕ rː̩r=: ŕ̥s s s sš ʃ S št t t tť c c ťu u u uú uːu: úv v v vw v v vx ks ks ksy i i iý iː i: íz z z zž ʒ Z ž
Fonètica i fonologia L'alfabet eslovac té 46 lletres:
a á ä b c č d ď dz dž e é f g h ch i í j k l ĺ ľ m n ň o ó ô p q r ŕ s š t ť u ú v w x y ý z ž
vocals: a á ä e é i í o ó y ý u ú consonants: b c č d ď dz dž f g h ch j k l ĺ ľ m n ň p q r ŕ s š t ť v w x z ž
Les consonants q, w i x només s'empren en paraules d'origen estranger. Per raons històriques també poden utilitzar-se a texts eslovacs (fonamentalment en noms propis) les lletres txeques ě, ř, ů, així com ö i ü de l'alemany i de l'hongarès.
Existeixen els següents diftongs: ia, ie, iu, ô. En eslovac oficial ô representa el so /uo/.
Vocals Hi ha set vocals llargues i sis curtes: Vocals curtes: a ä e i o y u Vocals llargues: á é í ó ý ú
Hi ha diverses formes de pronunciar la vocal ä, en l'eslovac normatiu es pronuncia com /e/ i només pot aparèixer després de consonants bilabials (p, b, m) i v. En alguns dialectes pot pronunciar-se /a/ o àdhuc /ia/.
Quant a i/y i llurs parelles llargues, en realitat representen el mateix so (la y eslovaca no és com la y polonesa o la Ы russa). El seu ús és una qüestió simplement ortogràfica.
Llargària de les vocals La llargària de les vocals és important en eslovac, permet distingir parells de paraules com per exemple vina (falta) i vína (vins), mala (ella tenia) i malá (petita), sud (bóta) i súd (tribunal).
Alguns sufixos i certs casos provoquen l'allargament de la vocal precedent, en aquest cas, els diftongs ia, ie i ô poden ser considerats com els equivalents llargs de ä, e i o. El genitiu plural de dolina (vall) és dolín, però el de hora (muntanya) és hôr. La vocal llarga ó només es troba en mots estrangers i en les interjeccions, é en mots estrangers, les terminacions d'adjectius i alguns mots rars d'origen eslovac (p.ex. dcéra, filla).
Una regla de pronunciació anomenada llei rítmica fa que, tret de casos particulars, dues síl·labes que se segueixen no poden tenir totes dues una voca llarga (un diftong compta com a vocal llarga). Això condueix a modificacions d'un gran nombre de desinències de verbs, de noms i d'adjectius, per exemple, la forma del present de la primera persona del singular de la majoria dels verbs acabats en -ať és normalment -ám (hľadať > hľadám, cercar > jo cerco) però esdevé -am si l'arrel del verb acaba en una síl·laba llarga (váhať > váham; dubtar > jo dubto). Hi ha, tanmateix, excepcions a aquesta regla, sobretot:
els mots neutres acabats en -ie: lístie (fullatge) el genitiu plural en -í d'alguns substantius femenins: piesní (de les cançons) la terminació -ia de la tercera persona del plural d'alguns verbs: riešia (ells resolen) els adjectius derivats de noms d'animals: vtáčí (d'ocell) el sufix -krát (vegada): prvýkrát (per primera vegada)
Gramàtica Casos
En eslovac hi ha sis casos:
Nominatiu (nominatív): és la forma del subjecte de l'oració. Genitiu (genitív): és la forma del complement del nom (CN). Datiu (datív): és la forma del CI. Acusatiu (akuzatív): és la forma del CD. Locatiu (lokál): s'empra després d'algunes preposicions. Instrumental (inštrumentál): expressa un complement circumstancial d'instrument; també s'empra en alguns casos per indicar l'atribut del subjecte.
A més a més, tots els casos (tret del nominatiu) poden estar seguits d'una preposició. Per exemple, s (amb) exigeix l'ús d'instrumental i podľa (segons) l'ús de genitiu.
El vocatiu (vokatív), arcaic en eslovac modern, és reemplaçat pel nominatiu.
Hi ha tres gèneres gramaticals (masculí, femení i neutre) i per a cada gènere hi ha diverses declinacions, per això les possibilitats lèxiques són molt nombroses (hi ha dotze models de declinació per als substantius, quatre per cada gènere, amb variants per a mots estrangers).
Adjectius Els adjectius concorden en gènere, nombre i cas amb els substantius. Els adjectius epítets precedeixen el substantiu (veľký dom: gran casa), tret d'alguns casos particulars tals com els noms científics d'éssers vius (pstruh dúhový: truita arc de Sant Martí).
La declinació dels adjectius qualificatius és regular. N'hi ha de dos models:
els adjectius que tenen una arrel acabada en consonant dura: pekný, pekná, pekné (maco) els adjectius que tenen una arrel acabada en consonant tova: cudzí, cudzia, cudzie (estranger)
+ Exemple de declinació dels adjectius en -ý Nombre Singular Plural Gènere Masculí Neutre Femení Masculí Neutre Femení Animat Inanimat Animat Inanimat Nominatiu pekný pekné pekná pekní pekné Genitiu pekného peknej pekných Datiu peknému peknej pekným Acusatiu pekného pekný pekné peknú pekných pekné Locatiu peknom peknej pekných Instrumental pekným peknou peknými
Hi ha també alguns adjectius derivats de noms d'animals com páví (del paó) que es declinen com cudzí, encara que tenen l'arrel acabada en consonant dura, i no respecten la llei rítmica.
El comparatiu es forma afegint el sufix -ší o -ejší: dlhý → dlhší (llarg → més llarg), silný → silnejší (fort → més fort). En el cas dels adjectius acabats en -oký o -eký aquesta terminació se suprimeix generalment: hlboký → hlbší (profund → més profund). Hi ha algunes formes irregulars: dobrý → lepší (bo → millor), zlý → horší (dolent → pitjor), veľký → väčší (gran > més gran), malý → menší (petit → més petit).
El superlatiu es forma de manera regular afegint el prefix naj- al comparatiu: najlepší (el millor), najsilnejší (el més fort).
Hi ha també alguns adjectius possessius provinents de noms de persona, acaben en -ov per a un posseïdor masculí i -in per a un posseïdor femení: otcov (del pare), matkin (de la mare), que tenen una declinació diferent a la dels adjectius.
Adverbis La majoria dels adverbis deriven d'adjectius amb l'ajuda dels sufixos -o i -e: dobrý → dobre (bo → bé), hlboký → hlboko (profund → profundament), rýchly → rýchlo o rýchle (ràpid → de pressa), etc. Els adverbis derivats d'adjectius en -ský i -cký acaben en -sky i -cky: matematický → matematicky (matemàtic → matemàticament).
Aquests adverbis formen el comparatiu i el superlatiu de la mateixa manera que els adjectius, amb la terminació -(ej)šie (idèntica a la forma neutra de l'adjectiu): hlbšie (més profundament), najrýchlejšie (el més de pressa). Hi ha algunes irregularitats:
málo (poc) → menej (menys) veľa (molt) → viac (més) skoro (aviat) → skôr o skorej (més aviat) ďaleko (lluny) → ďalej (més lluny) veľmi (molt) → väčšmi (més)
Hi ha també força adverbis que provenen de la combinació d'una preposició amb un substantiu o adjectiu: zďaleka (de lluny), napravo (a la dreta), oddávna (des de fa temps).
Verbs Els verbs en eslovac es conjuguen en temps, mode, veu, persona (primera, segona i tercera) i nombre (singular, plural). Els verbs tenen un aspecte perfectiu o imperfectiu.
Es poden classificar en catorze grups, alhora reagrupats en cinc classes, en funció de la manera en què es conjuguen en el present (o en el futur perfectiu). Tret d'alguns certs verbs irregulars, conèixer les terceres persones del singular i del plural basta per saber conjugar el verb en totes les persones.
Aspecte L'aspecte és una característica essencial dels verbs eslovacs: cada verb és necessàriament perfectiu o imperfectiu. L'aspecte perfectiu indica una acció acabada (i per aquesta raó els verbs perfectius no tenen present), l'aspecte imperfectiu indica una acció en curs. Així doncs, la frase «Ahir vaig llegir un llibre» pot traduir-se de dues maneres diferents:
Včera som čítal knihu > el verb és imperfectiu, la informació important és el procés: «Ahir vaig estar un temps llegint un llibre». Včera som prečítal knihu > el verb és perfectiu, la informació important és el resultat: l'acció ha estat enterament efectuada, «he acabat de llegir el llibre».
A un verb català correspon, en general, un parell de verbs eslovacs. Cal aprendre cada forma, hi ha diverses maneres de formar el perfectiu a partir de l'imperfectiu o inversament, i no és sempre possible d'endevinar si un verb donat és perfectiu o imperfectiu.
Sovint el perfectiu es forma afegint un prefix: robiť → urobiť (fer), písať → napísať (escriure), ďakovať → poďakovať (agrair). Alguns imperfectius es formen afegint un sufix a un perfectiu, en particular quan el perfectiu ja té un prefix: prerušiť → prerušovať (interrompre), dať → dávať (donar), skryť → skrývať (amagar). En alguns casos rars, els dos verbs són totalment diferents: klásť/položiť (posar), brať/vziať (agafar).
Present Només els verbs imperfectius poden conjugar-se en present.
+ Exemples de verbs conjugats en present Persona byť (ser) volať (anomenar) robiť (fer) kupovať (comprar) Singular 1a som volám robím kupujem 2a si voláš robíš kupuješ 3a je volá robí kupuje Plural 1a sme voláme robíme kupujeme 2a ste voláte robíte kupujete 3a sú volajú robia kupujú
Passat El passat es forma amb l'ajut de l'auxiliar byť (ser), tret de la tercera persona, i d'una forma passada acabada en -l que concorda en gènere i en nombre amb el subjecte.
+ Passat de mať (tenir) Persona Masculí Femení Neutre Singular 1a mal som mala som — 2a mal si mala si — 3a mal mala malo Plural 1a mali sme 2a mali ste 3a mali
Hi ha també un plusquamperfet format de la mateixa manera a partir del passat de byť: bol som napísal (havia escrit), tot i que només s'empra en la literatura.
Futur Hi ha diverses maneres de fer el futur:
Els verbs perfectius no tenen forma de present, si es conjuguen de la mateixa manera que els verbs imperfectius en present, se n'obté el futur: píšem (imperfectiu: jo escric), napíšem (perfectiu: jo escriuré). El verb byť té un futur diferent del present: budem, budeš, bude, budeme, budete, budú. Per a alguns verbs imperfectius, s'empra el futur del verb byť seguit de l'infinitiu: budem písať (jo escriuré). Alguns verbs de moviment imperfectius formen el futur amb el prefix po-. És el cas dísť (anar): pôjdem (jo aniré).
Condicional El condicional es forma afegint la partícula by a la forma passada: bol som (jo era) → bol by som (jo seria), tret si després hi ha alguna conjunció com aby (perquè) i keby (si), que ja inclouen aquesta partícula. En alguns casos, el condicional correspon al subjuntiu francès: Chcem, aby ste vedeli (Vull que sapigueu).
Imperatiu