La Guerra dels Ossos o Gran Febre dels Dinosaures fou una competició aferrissada en l'excavació i el descobriment de fòssils durant la Gilded Age dels Estats Units, marcada per la intensa rivalitat entre els paleontòlegs Edward Drinker Cope, de l'Acadèmia de Ciències Naturals de Filadèlfia, i Othniel Charles Marsh, del Museu Peabody d'Història Natural de la Universitat Yale. Tots dos recorregueren al joc brut (amb suborns, robatoris i destrucció d'ossos) i es denigraren mútuament en publicacions científiques en un intent d'arruïnar la reputació del seu rival i tallar-li el finançament.
La seva recerca d'ossos els dugué a l'oest, als rics jaciments paleontològics de Colorado, Nebraska i Wyoming. Entre el 1877 i el 1892, ambdós paleontòlegs utilitzaren el seu patrimoni i la seva influència per finançar les seves pròpies expedicions i obtenir serveis i fòssils de caçadors de dinosaures. Al final de la Guerra dels Ossos, ambdós havien exhaurit el seu patrimoni per alimentar la seva intensa rivalitat.
Cope i Marsh quedaren econòmicament i socialment arruïnats pels seus esforços per deshonrar l'altre, però les seves contribucions a la ciència i la disciplina de la paleontologia foren immenses; a la seva mort, deixaren caixes i més caixes de fòssils per obrir que foren aprofitades per científics posteriors. La disputa entre els dos homes portà al descobriment i la descripció de més de 142 espècies noves de dinosaures. La Guerra dels Ossos, com a resultat, aportà un millor coneixement de la vida prehistòrica, despertà l'interès del públic pels dinosaures, i portà a la continuació de la recerca de fòssils a Nord-amèrica durant les dècades següents. També s'han publicat diversos llibres històrics i adaptacions de ficció sobre aquest període d'intensa rivalitat paleontològica.
Història Context Hi hagué un temps en què Cope i Marsh eren amics. S'havien conegut a Berlín (Alemanya) el 1864, i passaren uns quants dies junts. Fins i tot anomenaren espècies en honor l'un de l'altre. Tanmateix, amb el temps la seva relació empitjorà, degut en part al seu temperament. Cope era conegut per la seva pugnacitat i tenia un temperament irascible, mentre que Marsh era més lent, metòdic i introvertit. Ambdós eren conflictius i desconfiats.Bryson, 92. A vegades, les teories científiques dels dos eren dràsticament diferents; Cope era un ferm defensor del neolamarckisme, mentre que Marsh propugnava la teoria de Charles Darwin d'evolució per selecció natural. Fins i tot quan eren amics, tenien el costum de llançar-se pulles. Com ho explicà un observador: «El patrici Edward podria haver considerat que Marsh no era exactament un cavaller. L'acadèmic Othniel probablement pensava que Cope no era exactament un professional».
Cope i Marsh tenien orígens molt diferents. Cope nasqué al si d'una família quàquera rica i influent de Filadèlfia. Tot i que el seu pare volia que Cope treballés de granger, aquest es distingí com a naturalista.Limerick et al., 7. El 1864, quan ja era membre de l'Acadèmia de Ciències Naturals, Cope esdevingué professor de zoologia al Haverford College i s'uní a Ferdinand Hayden en les seves expedicions a l'oest. Marsh, fill d'una família de pocs mitjans de Lockport (Nova York), hauria crescut pobre si no hagués estat per l'ajut del seu oncle, el filantrop George Peabody.Preston, 60. Marsh convencé el seu oncle perquè construís el Museu Peabody d'Història Natural, i aconseguí el càrrec de director del museu. Això, juntament amb l'herència que rebé de Peabody, quan aquest morí el 1869, feia possible que Marsh gaudís d'una còmoda posició financera tot i que, degut en part a la visió estricta que tenia Peabody del matrimoni, Marsh romandria solter tota la vida.Bryson, 93.
En una ocasió, els dos científics havien marxat en una expedició de recol·lecta de fòssils als pous de marga de Cope a Nova Jersey, on William Parker Foulke havia descobert l'holotip del dinosaure Hadrosaurus foulkii, descrit pel paleontòleg Joseph Leidy; aquest fou un dels primers descobriments de dinosaures a Amèrica, i els pous encara eren rics en fòssils.Dodson. Tot i que els dos hi anaren amigablement, Marsh subornà en secret els operadors dels pous perquè li portessin els fòssils que descobrien a ell, en lloc de Cope. Els dos començaren a atacar-se l'un a l'altre en documents i publicacions, i la seva relació personal empitjorà. Marsh humilià Cope indicant que la seva reconstrucció del plesiosaure Elasmosaurus era defectuosa, amb el cap posat on hauria d'anar la cua (segons el seu relat 20 anys més tard; en realitat fou Leidy qui publicà la seva correcció poc després). Cope, per la seva banda, començà a excavar en allò que Marsh considerava el seu terreny privat de caça d'ossos a Kansas i Wyoming, empitjorant la seva relació.Preston, 61.Penick.
1872-1877: Primeres expedicions En la dècada del 1870, l'atenció professional de Cope i Marsh se sentí atreta cap a l'oest americà per notícies de grans descobriments de fòssils. Utilitzant la seva influència a Washington, Cope aconseguí un lloc al Servei Geològic dels Estats Units a les ordres de Ferdinand Hayden. Tot i que el lloc no estava remunerat, oferia a Cope una gran oportunitat de recollir fòssils a l'oest i publicar les seves troballes. El talent de Cope per escriure de manera dramàtica plaïa a Hayden, que necessitava fer una impressió popular amb els informes oficials del servei. Al juny del 1872, Cope marxà en el seu primer viatge, planejant observar les capes fossilíferes de l'Eocè de Wyoming per si sol. Això provocà friccions entre Cope, Hayden i Leidy. Era Leidy qui havia rebut gran part dels fòssils de les col·leccions de Hayden fins que Cope entrà al servei, i ara Cope buscava fòssils al territori preuat de Leidy – al mateix temps que Leidy també n'hauria d'haver estat buscant.Thomson, 217. Hayden intentà alleujar la tensió amb Leidy mitjançant una carta:
Cope s'endugué la seva família amb ell fins a Denver, mentre Hayden intentava evitar que Cope i Leidy fessin prospeccions a la mateixa zona. Seguint una pista donada pel geòleg Fielding Bradford Meek, Cope també pensava investigar informes d'ossos que Meek havia trobat a prop de l'estació de Black Buttes i la línia fèrria. Cope trobà l'indret i les restes esquelètiques d'un dinosaure que anomenà Agathaumas sylvestris.Thomson, 218. Creient que comptava amb el ple suport de Hayden i el servei, Cope viatjà a Fort Bridger al juny, descobrint-hi que els homes, els vagons, els cavalls i l'equipació que s'esperava no hi eren. Cope reuní un equip de la seva pròpia butxaca, que consistia en dos companys d'equip, un cuiner i un guia,Western History Association, 56. juntament amb tres homes de Chicago que estaven interessats a estudiar amb ell.Thomson, 219. Finalment, resultà que dos dels homes de Cope estaven empleats per Marsh. Quan el paleontòleg rival descobrí que els seus homes estaven acceptant diners de Cope, es posà furiós. Tot i que els homes intentaren assegurar a Marsh que encara eren homes seus (un d'ells suggerí que acceptà la feina per allunyar Cope dels fòssils bons), la desídia de Marsh a l'hora de demanar acords en ferm i de fer pagaments els podria haver empès a buscar un altre treball.Thomson, 221–222. El viatge de Cope dugué l'expedició per paisatges agrestos que només Hayden havia reconegut, i descobrí desenes de noves espècies. Mentrestant, un dels homes de Marsh envià una part del seu material a Cope per equivocació. Quan rebé els fòssils, Cope els retornà a Marsh, però aquest incident danyà encara més la seva relació.Thomson, 225–228.
El 1872 s'abandonà qualsevol pretensió de cordialitat entre els dosWilford, 87. i a la primavera del 1873 començaren les hostilitats obertes.Thomson, 229. Al mateix temps, Leidy, Cope i Marsh estaven fent grans descobriments de rèptils i mamífers prehistòrics a les capes fossilíferes de l'oest. Els paleontòlegs tenien el costum d'enviar telegrames escrits a correcuita a l'est per descriure les seves troballes, i només publicaven descripcions més completes quan tornaven del seu viatge. Entre els nous exemplars descrits per ells hi havia Uintatherium, Loxolophodon, Eobasileus, Dinoceras i Tinoceras. El problema és que moltes d'aquestes troballes no eren diferents les unes de les altres; de fet, Cope i Marsh sabien que alguns dels fòssils que recollien ja havien estat descoberts pels altres.Thomson, 235. Finalment, es veié que molts dels noms de Marsh eren vàlids, mentre que cap dels de Cope no ho era. Marsh també situà les noves espècies dins un ordre nou de mamífers, Cinocerea. Cope quedà humiliat i incapaç d'aturar els canvis del seu rival. En canvi, publicà un estudi analític de gran abast on proposava un nou model de classificació pels mamífers de l'Eocè, en què descartava els gèneres de Marsh a favor dels seus. Marsh no cedí pas i continuà afirmant que tots els noms que Cope proposà pels dinocerats eren incorrectes.Thomson, 237.
miniatura|Marsh (al centre de la filera del darrere), envoltat per ajudants armats. Marsh no passava gaire temps al camp, i solia delegar aquesta tasca als seus agents. Mentre els científics es discutien sobre la classificació i la nomenclatura, també tornaren a l'oest a la cerca de més fòssils. Marsh feu el seu últim viatge patrocinat per Yale el 1873, amb un gran grup de tretze estudiants i protegit per un grup de soldats que volien fer una demostració de força a la tribu dels sioux. A causa de les preocupacions sobre les seves expedicions més luxoses i cares d'anys anteriors, Marsh feu que els estudiants es paguessin les seves pròpies despeses, i el viatge només li costà 1.857,50 $ a Yale, molt menys que els 15.000 $ (més de 200.000 $ en curs actual) que Marsh havia demanat per l'expedició anterior. Aquesta expedició seria l'última de Marsh; durant la resta de la Guerra dels Ossos, Marsh preferí contractar recol·lectors locals. Tot i que tenia prou ossos per estar anys estudiant-los, l'apetit del científic per més ossos cresqué.Thomson, 245. Cope encara recollí més ossos aquella temporada que el 1872, tot i que la tendència de Marsh de contractar recol·lectors propis significava que el seu rival era persona non grata a Bridger. Cansat de treballar a les ordres de Hayden, Cope aconseguí una feina pagada amb l'Army Corps of Engineers, però quedà limitat per aquesta associació federal; mentre que Cope havia de seguir les prospeccions, Marsh podia buscar allà on volgués.Thomson, 250.
A mitjans de la dècada del 1870, l'atenció dels dos científics es dirigí vers Dakota del Sud, on el descobriment d'or a les Black Hills augmentà les tensions entre els nadius americans i els Estats Units. Marsh, que desitjava els fòssils que es trobaven en aquella regió, s'enredà en la política exèrcit-indis.Thomson, 264. Per tal de guanyar-se el suport del Cap Núvol Vermell dels sioux per poder prospeccionar, Marsh prometé pagar a Núvol Vermell pels fòssils trobats i tornar a Washington i fer pressió a favor seu quant al tema del seu tracte inadequat. Finalment, Marsh s'escapolí del campament i, segons el seu propi relat (possiblement embellit), acumulà vagons plens de fòssils i es retirà just abans que arribés un grup hostil de miniconjous.Thomson, 267. Marsh, per la seva banda, sí que intercedí en nom de Núvol Vermell davant del Departament de l'Interior i l'administració, però la seva intenció podria haver estat guanyar-se una reputació contra l'administració impopular d'Ulysses S. Grant.Thomson, 269. El 1875, tant Cope com Marsh feren una pausa en les seves recol·leccions, sentint la pressió financera i amb la necessitat de catalogar les seves troballes acumulades, però nous descobriments els farien tornar a l'oest abans del final de la dècada.Thomson, 271.
1877-1892: Els descobriments a Como Bluff