Alcalà de Xivert és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat. El 2014 tenia 7.233 habitants (INE).
Geografia Està ubicat al nord del País Valencià, entre la Costa dels Tarongers i el Maestrat interior. El terme municipal comprén un paisatge interior on contrasten planes i muntanyes i un paisatge litoral on alternen platges i zones rocoses del litoral.
La seua orografia està composta principalment per dos sistemes muntanyosos que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seua porció nord-oest amb altures com ara la Talaia Grossa (635 metres), i la serra d'Irta, paral·lela al mar des de la mateixa arrel, des d'Alcossebre fins a Peníscola, formant altres contraforts menors com ara la serra de Xivert, que ocupa el centre geogràfic territorial.
Quant a la xarxa hidrogràfica, es distingix per una sèrie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Coves, també conegut en el seu últim tram com de Sant Miquel, i les rambles del Mas, Valldanxer, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Coves forma, en la seua desembocadura, un delta pedregós i un estany conegut com a l'Estany.
Barris i pedanies Al terme municipal d'Alcalà de Xivert (i dependents del mateix ajuntament) es troben també els següents nuclis de població: Alcossebre. Nucli de població coster creat en el , i actualment centre turístic, amb 10 km de cales i platges àmplies, netes i tranquil·les. Capicorb. Nucli de població coster amb platges molt tranquil·les, de poca densitat turística i població estable disseminada. Les Fonts. Conjunt d'urbanitzacions centrades en la de Les Fonts, iniciadora de la població en la dècada dels 60, i que amb posterioritat es construí el Port Esportiu de les Fonts al costat de la Platja de les Fonts.
Municipis limítrofs El terme municipal d'Alcalà de Xivert limita amb les localitats de La Salzadella, Santa Magdalena de Polpís, Peníscola, Les Coves de Vinromà, Vilanova d'Alcolea, Benlloc i Torreblanca.
Accessos Per carretera, s'accedix a la localitat des de la carretera N-340 o des de l'autopista l'AP-7, per la sortida Torreblanca/Alcossebre i, des de l'interior s'hi arriba per la CV-133, que enllaça a Les Coves de Vinromà, amb la CV-10. Té estació de tren de la línia L7.
Història Nombroses troballes arqueològiques permeten afirmar la presència humana en el terme d'Alcalà de Xivert des de molt antic. S'ha trobat indústria lítica epipaleolítica, entorn de l'any 9000 a. de C., a la Cova dels Diablets, juntament amb ceràmica del Neolític mitjà i indústria lítica del Neolític final. De l'Eneolític s'han trobat restes ceràmiques en la Cova de la Torrera. Es constata la presència de materials portats pels pobles comerciants, com un escarabeid egipci a la necròpoli de la Solivella, així com ceràmica púnica i grega en diversos jaciments.
De l'època ibèrica hi ha abundants restes arqueològiques: poblats com ara El Palau i El Tossalet, necròpolis com La Solivella, el jaciment iber més important, i El Baixador d'Alcossebre, làpides escrites, restes ceràmiques i metalls al Corral de Royo, Polpís, Irta i Xivert, monedes en Regalfarí, Alcalà i Xivert, i soterraments dispersos en Capicorb, Palaba i Alcossebre, que demostren una densa xarxa de poblament en aquella època. La romanització es constata en la presència de làpides funeràries en el Corral de Royo, Corral Blanc i Almedíxer, i en la via que travessava de nord a sud el terme pel pla d'Alcalà.
Els vestigis medievals més antics són els de la fortalesa àrab de Xivert, les muralles de la qual circumval·len el nucli urbà (s. X-XII) i acullen l'obra dels Templers (). Amb la conquesta, l'Orde del Temple organitza el territori de la batlia de Xivert amb la concessió de la carta de poblament a la població musulmana en 1234, als nous assentaments cristians d'Alcalà (1251); Alcossebre (1261); Almedíxer i Castellnovo (1261). Entre elles prompte destacarà Alcalà, que es convertirà en cap de la comanda. Dissolt i extingit el Temple, és substituïda pel nou Orde de Montesa. En època moderna una sèrie d'atacs van caure sobre la població: la moreria d'Alcalà de Xivert va ser saquejada per Estellés en 1521; en 1547 un atac de pirates barbarescs és rebutjat per la població d'Alcalà, així com un altre a la torre vigia de Capicorb en 1586. Una vegada unida la batlia a la Corona en 1592, i després de l'expulsió dels moriscs, es va intentar repoblar la localitat mudèjar de Xivert, cosa que va fracassar, i calgué afegir-la, juntament amb Santa Magdalena de Polpís, a Alcalà en 1632. Alcossebre, que havia obtingut la segona carta pobla en 1330, va ser incorporat en 1663. En el es va produir la segregació de Santa Magdalena de Polpís i el gran creixement de la població que va passar dels 800 veïns (uns 3.200 habitants) en temps de Cavanilles, als més de 6.000 habitants de 1900. El va donar capitosts a la causa carlina, (entre els quals destaca en la tercera guerra carlina, Pasqual Cucala), raó per la qual la vila va ser durament reprimida després de la victòria liberal. En el , després dels desastres de la guerra civil, es va veure sumida en una regressió econòmica, propiciada a més per l'agricultura de secà, situació que es va anar modificant sensiblement des dels anys 70 per l'extensió del regadiu i l'auge del turisme en la costa d'Alcossebre i Capicorb.
Demografia La següent gràfica de barres arreplega l'evolució poblacional d'Alcalà de Xivert durant la major part de l'època estadística: Evolució demogràfica en els darrers anysAny 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Població 5.456 5.750 6.164 6.324 6.4496.7527.0747.3587.884 7.926 7.8608.1758.2188.208 Distribució de la població entre els nuclis de població:
Economia miniatura|Port esportiu de Les Fonts L'agricultura, històricament el fonament de l'economia xivertina, ha retrocedit en els darrers anys. La superfície cultivada s'ha reduït a la meitat en els darrers 50 anys, i sols interessen les zones amb reg. Els cítrics han augmentat però actualment estan en crisi. De la zona d'horta destaca la tomata de penjar. La ramaderia es troba majoritàriament a les granges de porcs i d'aviram.
La indústria està representada per construcció de mobles i els seus derivats, teixits, peces de vestir, depòsits de materials de construcció, molins d'oli, tallers d'armadures metàl·liques, fusteries, reparació d'automòbils i afins, així com diversos magatzems de fruites on es manipulen, envasen i comercialitzen molts dels fruits del terme municipal. També la parcel·la de la construcció ha progressat molt i figura entre les primeres indústries locals, impulsada per la forta demanda turística.
El turisme és el principal sector econòmic d'Alcalà. A tota la costa s'ha incrementat el desenvolupament turístic, amb nous apartaments. Eixa evolució ha suposat un fort augment dels serveis relacionats, com ara l'hoteleria, la restauració i la gestió immobiliària, entre d'altres.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 13 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 1 de Compromís per Alcalà i Alcossebre (Compromís) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
Alcaldes Des de 2007 l'alcalde d'Alcalà de Xivert és Francisco Ramón Juan Mars del Partit Popular, que ja va ser alcalde entre 1995 i 2003.
Monuments miniatura|Interior de l'Església de Sant Joan Baptista Monuments religiosos Església de Sant Joan Baptista. El temple parroquial és un grandiós edifici del barroc classicista valencià. Es va col·locar la primera pedra el 14 d'abril de 1736 i es va beneir trenta anys després. Els plànols són de l'arquitecte José Herrero; van treballar en l'obra els mestres V. Carbó i F. Garrafulla, i després Joan Barceló, qui la va concloure. Té planta de creu llatina, amb quatre trams en la nau central i col·laterals, capelles laterals entre els contraforts, i està coberta amb volta de canó i esvelta cúpula sobre tambor i petxines en el creuer, així com cúpules en les naus laterals. En la part dels peus s'obri la capella de Comunió, de planta de creu grega. En correspondència amb les naus, s'obrin tres portades en la façana principal, la central tipus retaule barroc amb una superposició de columnes exemptes sobre pedestals, i les laterals s'articulen mitjançant columnes toscanes adossades. La façana està rematada en la part superior central per una imatge en pedra de Sant Miquel lluitant amb el dimoni, obra de l'artista reusenc Artur Aldoma Puig (1987), que va substituir una altra desapareguda en la guerra civil. miniatura|esquerra|Torre-campanar i església de Sant Joan Baptista Torre-Campanar. A la part dreta de la monumental façana de l'església s'alça la torre-campanar, la més alta de l'antic Regne de València. L'obra es va iniciar el 15 agost de 1784 i es va acabar el 14 de juny de 1803; respon a les traces de l'arquitecte Joan Barceló, després de la mort del qual, va ser conclosa per Blas Teruel. L'obra, tota ella realitzada en pedreria, és de planta octogonal en tota la seua alçada: articula el seu fust amb contraforts als costats i cordons horitzontals; a la base, tres graderies i una portada d'accés elevada, amb la imatge de Santa Bàrbara. L'accés al cos de campanes es realitza per una escala de caragol, i per una altra, a les dependències superiors. El campanar s'obri a cada cara per allargades arquejades de mig punt. Alçat per pilars allargats, es disposa l'últim cos. El coronament està constituït per una volta octogonal llisa i una gran bola en la cúspide que servix de base a la imatge de Sant Joan Baptista. Capella de la Verge dels Desemparats. Es va construir en 1705, en maçoneria i amb porta de llinda sobre la qual hi ha una obertura i després d'una senzilla cornisa, una campana. La planta és d'una sola nau amb quatre trams, en el primer dels quals hi ha una cúpula. Ermita de Sant Antoni. Situada a Capicorb al costat del litoral, entre la torre vigia del mateix nom i el caseriu de la zona. Va ser construïda en 1773. Ermita de Sant Benet i Santa Llúcia. Està elevada a la Serra d'Irta. La major part de l'estructura actual sembla indicar que data del , si bé es tenen notícies d'uns antecedents com a torre vigia que podrien datar-se cap al de la qual, a la part posterior de l'ermitori, n'hi ha algunes restes que actualment formen part del conjunt. Ermita del Calvari. Obra del Barroc Valencià que es començà a construir pocs anys abans de l'Església Parroquial, el 3 de maig de 1727. Assentada en planta rectangular, mostra dos sortints a la capçalera que responen a l'habitatge de l'ermità i a la sagristia. La volta és de canó i la cúpula octogonal exterior és apuntada. La façana data de 1731, la portada mostra una senzilla sobrietat trencada per un onejat frontó i una cornisa mixtilínia coronada per un petit campanar de paret. En els últims anys s'han habilitat els patis d'esta ermita amb paellers i zones d'esplai. Ermita Sant Miquel. De planta rectangular amb una sola nau, el seu origen cal situar-lo en el . Església Sant Cristòfol. En el seu emplaçament actual va haver-hi una torre de vigilància que dominava les actuals platges del Carregador, Romana i Fuentes. Esta torre es va construir en el centre del poblat d'Alcossebre i hi ha notícies que indiquen que continuava en peu en 1610. A la fi del en el seu solar es va edificar una ermita dedicada a San Cristòfol que seria enderrocada en temps contemporanis per a construir l'actual església.
Monuments civils miniatura|Castell de Xivert