miniatura|Detall del cap El serrà mascleTERMCAT o serrà de cua negra (Serranus atricauda) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia Els mascles poden assolir els 43,2 cm de longitud total, Tuset, V.M., J.A. González, I.J. Lozano i M.M. Garcia-Díaz, 2004. Age and growth of the blacktail comber, Serranus atricauda (Serranidae), off the Canary Islands (Central-Eastern Atlantic). Bull. Mar. Sci. 74(1):53-68. per bé que la llargada més freqüent és de 25. Smith, C.L., 1981. Serranidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (editors). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Department of Fisheries and Oceans Canada i FAO. Vol. 4. pag. var. Cos allargat i amb una sèrie d'amples bandes marronoses fosques sobre els flancs, alternades amb altres de més estretes. Ventre rosat. Cap en forma de falca amb 3 espines operculars. En el primer arc branquial, 14-15 branquiespines inferiors. Galtes amb dues o tres bandes obliqües. Dents canines en ambdues mandíbules. Sense escates entre els ulls. Escates ctenoides, petites i de tacte rugós (entre 80-90 a la línia lateral, de les quals 73-80 tenen forma tubular). 10 espines i 15-16 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 8 radis tous a l'anal. Aletes dorsal i anal amb la part anterior espinosa i la posterior tova. Aletes dorsal, anal i cua amb punts blaus. Aleta caudal tenyida de negre i d'aspecte truncat a lleugerament escotat. Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. . Pàg. 72. FishBase PescaBase

Reproducció És hermafrodita, assoleix la maduresa sexual Costa, G.M.S., 1997. Estudo da idade e crescimento da garoupa Serranus atricauda (Günther, 1874) dos Acores. Tese de licenciatura. Universidade dos Açores, Angra do Heroismo. al cap de 4 anys i a les illes Canàries es reprodueix entre el maig i el juny, tot i que pot fer-ho durant tot l'any.García-Díaz, M., González, J.A., M.J. i Tuset, V.M., 2006. Spawning season, maturity sizes, and fecundity in blacktail comber (Serranus atricauda) (Serranidae) from the eastern-central Atlantic. Fisheries bulletin 104: 159-166.

Alimentació Es nodreix de petits peixos i d'invertebrats (sobretot, gambetes).

Hàbitat És un peix demersal, marí i de clima temperat, el qual viu en fons rocallosos i de coral·ligen fins als 90-150 m de fondària.Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p. Cuyas, C., Castro, J.J., Santana-Ortega, T. i Carbonell, E., 2004. Insular stock identification of Serranus atricauda (Pisces: Serranidae) through the presence of Ceratothoa steindachneri (Isopoda: Cymothoidae) and Pentacapsula cutanea (Myxozoa: Pentacapsulidae) in the Canary Islands. Scienta Marina 68(1): 159-163.

Distribució geogràfica Es troba des de la Mar Cantàbrica i les Açores Morato, T., R.S. Santos i J.P. Andrade, 2000. Feeding habits, seasonal and ontogenetic diet shift of blacktail comber, Serranus atricauda (Pisces: Serranidae), from the Azores, north-eastern Atlantic. Fish. Res. 49(1):51-59. Gallagher, L.; Porteiro, F.; Dâmaso, C., 2006. Guia do consumidor dos peixes Açoreanos. Universidade dos Açores: Açores. . 51, pictures pp. Borges, P.A.V., Costa, A., Cunha, R., Gabriel, R., Gonçalves, V., Martins, A.F., Melo, I., Parente, M., Raposeiro, P., Rodrigues, P., Santos, R.S., Silva, L., Vieira, P. & Vieira, V. (Eds.), 2010. A list of the terrestrial and marine biota from the Azores. Princípia, Oeiras, 432 pp.Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p. fins al sud de Mauritània, Cap Verd, Pereira, J.N., A. Simas, A. Aranha, A. Rosa, S. Lino, E. Monteiro, V. Constantino, O. Tariche i G. Menezes, 2012. Weight-length relationships for 27 demersal fish species caught off the Cape Verde archipelago (eastern North Atlantic). J. Appl. Ichthyol. 28: 156-159. Madeira,Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26. Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón. les Illes Canàries,González, J., Hernández, C., Marrero, P. i Rapp, E., 1994. Peces de Canarias. Guía submarina. Santa Cruz de Tenerife, Francisco Lemus (Ed.), 223 pp.Pérez-Barroso, F.I., Jiménez, S., Lozano, I.J., González, J.A. i Santana, J.I., 1993. Estudio preliminar de la pesquería artesanal de Serranus atricauda y de Serranus cabrilla en el Archipiélago Canario. Pub. Esp. Inst. Esp. Oceanogr., 11:365-373.Brito, A., Lozano, I.J., Falcón, J.M., Rodríguez, F.M. y Mena, J., 1996. "Análisis biogeográfico de la Ictiofauna de las Islas Canarias". A: Llinas, O., González, J.A. y Rueda, M.J. (editors): Oceanografía y Recursos Marinos en el Atlántico Centrooriental. Instituto Canario de Ciencias Marinas, 241-270.Brito, A., 1991. Catálogo de los peces de las Islas Canarias. Santa Cruz de Tenerife, Francisco Lemus (Ed.). 230 pp.Tuya, F., Sánchez-Jerez, P. i Haroun, R.J., 2006. Populations of inshore serranids across the Canarian Archipelago: relationships with human pressure and implications for conservation. Biological Conservation 128(1): 13-24. Algèria,Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines. Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1954. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione,II (n,s) 5, 258 p. 135 fig. el Marroc i les costes mediterrànies d'Espanya i França.GBIF Van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R., 2001. Pisces. A: Costello, M.J. et al. (Ed.), 2001. European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: p. 357-374. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia. Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972). Hureau, J.-C., 1991. La base de données GICIM : Gestion informatisée des collections ichthyologiques du Muséum. p. 225-227. A: Atlas Préliminaire des Poissons d'Eau Douce de France. Conseil Supérieur de la Pêche, Ministère de l'Environnement, CEMAGREF i Muséum national d'Histoire naturelle, París. Hureau, J.-C. i T. Monod (editors), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. p.339-394. A J.-C. Hureau i Th. Monod (editors) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p.Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Smith, C.L., 1990. Serranidae. P. 695-706. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.Tortonese, E., 1979. Serranidae. P. 355-362. A: J.C. Hureau i Th. Monod (editors). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.

Costums És solitari i de costums força territorials.

Pesca És capturat amb tresmalls, palangres de fons i volantí.

Principals amenaces Les seues principals amenaces són la contaminació provocada pels assentaments humans, les activitats agrícoles i l'abocament d'aigües residuals al mar. UICN

Observacions És inofensiu per als humans i la seua longevitat és de 16 anys.

Referències

Bibliografia Anònim, 2000. Fish collection database of the J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. Anònim, 2001. Fish collection database of the National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes. Anònim, 2002. Fish collection database of the American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units. Charton, J.A.C., Williams, I.D., Ruzafa, A.P., Milazzo, M., Chemello, R., Marcos, C., Kitsos, M.-S., Koukouras, A. i Riggio, S., 2000. Evaluating the ecological effects of Mediterranean marine protected areas: habitat, scale and the natural variability of ecosystems. Environmental conservation 27: 159-178. Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid) García-Díaz, M.M., Lorente, M.J., González, J.A. & Tuset, V.M., 2002. Morphology of the Ovotestis of Serranus atricauda (Teleostei, Serranidae). Aquatic Sciences, 64(1):87-96.

Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.

Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.

Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (editors), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

AQUATAB

atricauda