La República Socialista Soviètica d'Estònia (RSS d'Estònia) és el nom que va rebre Estònia quan va formar part de la Unió Soviètica. L'URSS va ocupar el país el 17 de juny de 1940. Posteriorment els alemanys van envair el país fins al 1944, any en què Estònia va tornar a mans de la Unió.The Baltic States: Estonia, Latvia and Lithuania (Postcommunist States and Nations) David J. Smith from Front Matter
L'RSS d'Estònia era una república constitutiva de l'URSS, no obstant això, la seva economia era més forta que la d'altres repúbliques soviètiques.
La majoria dels països del món no van reconèixer la incorporació d'Estònia a la Unió Soviètica de iure i només van reconèixer l'administració soviètica de facto. Diversos països van continuar reconeixent els diplomàtics i cònsols estonians que encara funcionaven en nom del seu antic govern. Aquesta política de no reconeixement va donar lloc al principi de continuïtat jurídica, que sostenia que de jure, Estònia romania un estat independent sota ocupació durant el període 1940–1991.
El 16 de novembre de 1988, Estònia va ser el primer dels llavors països controlats pels soviètics a declarar la sobirania estatal des del govern central de Moscou. El 30 de març de 1990, el nou parlament elegit va declarar que la República d'Estònia havia estat ocupada il·legalment des de 1940 i va anunciar formalment un període de transició per a la restauració de la plena independència del país. Posteriorment, el 8 de maig de 1990, el Soviet Suprem va posar fi a l'ús dels símbols soviètics com a símbols estatals juntament amb el nom de República Socialista Soviètica d'Estònia i va adoptar República d'Estònia com a nom oficial de l'estat. El parlament d'Estònia va declarar el restabliment de la total independència el 20 d'agost de 1991. La Unió Soviètica va reconèixer formalment la independència d'Estònia el 6 de setembre de 1991.
Estònia sempre va ser la més rica de les exrepúbliques de l'URSS. També era una de les repúbliques més petites de la Unió i a la vegada més petita que molts dels estats d'Europa. A més de la superfície continental, Estònia té més de 1500 illes.
Aproximadament el 65% de la població era d'ètnia estoniana el 1979, tot i que hi havia una minoria russa prou grossa (28%). Altres ètnies estadísticament significatives incloïen ucraïnesos (2,5%), belarussos (± 2%) i finlandesos (±1,5%).
L'RSS d'Estònia va esdevenir la República d'Estònia el 8 de maig de 1990 i va deixar de ser una república soviètica el 20 d'agost de 1991. En aquest mateix any, Estònia va declarar la independència.
Història Segona Guerra Mundial miniatura|Segons el pacte nazi-soviètic del 23 d'agost de 1939, Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània es van dividir en "esferes d'influència" alemanyes i soviètiques (còpia alemanya) El Pacte nazi-soviètic que es va signar el 23 d'agost de 1939, una setmana abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, va assignar en secret Estònia a l'esfera d'influència soviètica. El 24 de setembre de 1939, els vaixells de guerra de l'armada soviètica van blocar els principals ports d'Estònia, un país neutral, i els bombarders soviètics van començar a patrullar pels voltants de la capital Tallinn.Moscow's Week at Time magazine on Monday, 9 d'octubre de 1939 Moscou va exigir que Estònia permetés a l'URSS establir bases militars soviètiques al seu territori i estacionar 25.000 soldats en aquestes bases durant la guerra europea.The Baltic States: Estonia, Latvia and Lithuania by David J. Smith, p. 24, El govern d'Estònia va cedir a l'ultimàtum, signant el corresponent acord d'assistència mútua el 28 de setembre de 1939.
Ocupació soviètica d'Estònia miniatura|Persones massacrades per l'NKVD soviètic el 8 de juliol de 1941 a Tartu, Estònia El 12 de juny de 1940 es va donar l'ordre de bloqueig militar total d'Estònia a la flota soviètica del Bàltic.according to the director of the Russian State Archive of the Naval Department Pavel Petrov (C.Phil.), Pavel Petrov at Finnish Defence Forces home page El 14 de juny va entrar en vigor el bloqueig militar soviètic d'Estònia mentre l'atenció del món es va centrar en la caiguda de París a l'Alemanya nazi. Dos bombarders soviètics van abatre un avió de passatgers finlandès Kaleva que volia de Tallinn a Hèlsinki que transportava tres bosses diplomàtiques de les legacions nord-americanes a Tallinn, Riga i Hèlsinki.The Last Flight from Tallinn at American Foreign Service Association El 16 de juny, les tropes soviètiques de l'NKVD van assaltar els llocs fronterers a Estònia (juntament amb Lituània i Letònia).Senn, Alfred Erich, Lithuania 1940: Revolution from Above, Amsterdam, New York, Rodopi, 2007 El líder soviètic Joseph Stalin va pretendre que s'havien violat els tractats d'assistència mútua de 1939 i va donar ultimàtums de sis hores perquè es formessin nous governs a cada país, incloses les llistes de persones per als càrrecs del gabinet proporcionades pel Kremlin. L'ultimàtum soviètic a Estònia es va emetre el 16 de juny de 1940. El govern estonià va decidir, d'acord amb el Pacte Kellogg-Briand, no respondre als ultimàtums per mitjans militars. Donada l'aclaparadora força soviètica tant a les fronteres com a l'interior del país, es va donar l'ordre de no resistir per evitar el vessament de sang i la guerra oberta.The Baltic States: Estonia, Latvia and Lithuania by David J. Smith, p. 19 miniatura|Bandera de la RSS d'Estònia (1940–1953) Del 16 al 17 de juny de 1940, l'Exèrcit Roig va eixir de les seves bases militars a Estònia i, amb l'ajuda de 90.000 soldats soviètics addicionals, es va fer càrrec del país, ocupant tot el territori de la República d'Estònia.The World Book Encyclopedia The History of the Baltic States by Kevin O'Connor La majoria de les Forces de Defensa d'Estònia i la Lliga de Defensa d'Estònia es van rendir segons les ordres, i van ser desarmades per l'Exèrcit Roig. Només el Batalló de Senyals Independent Estonià estacionat al carrer Raua de Tallinn va començar la resistència armada. A mesura que les tropes soviètiques van aportar reforços addicionals amb el suport de sis vehicles de combat blindats, la batalla al carrer Raua va durar diverses hores fins a la posta del sol. Hi va haver un mort, uns quants ferits al bàndol estonià i uns deu morts i més ferits al bàndol soviètic. Finalment la resistència militar es va acabar amb negociacions i el Batalló de Senyals Independent es va rendir i va ser desarmat.
El 18 de juny de 1940, les operacions militars a gran escala per a l'ocupació d'Estònia, Letònia i Lituània estaven acabades. En els dies següents, les tropes soviètiques van organitzar i donar suport a manifestacions estalinistes a Tallinn i altres ciutats més grans.Estonia: Identity and Independence by Jean-Jacques Subrenat, David Cousins, Alexander Harding, Richard C. Waterhouse Posteriorment, les administracions estatals van ser liquidades i reemplaçades per quadres soviètics, seguida de la repressió massiva. La revista Time va informar el 24 de juny que «Mig milió d'homes i innombrables tancs de l'Exèrcit Roig es van moure per salvaguardar la frontera [de Rússia] contra l'Alemanya embriagada de conquesta», una setmana abans de la caiguda de França. El 21 de juny de 1940 es va completar l'ocupació militar soviètica de la República d'Estònia.Estonia: Identity and Independence by Jean-Jacques Subrenat, David Cousins, Alexander Harding, Richard C. Waterhouse Aquell dia, el president Konstantin Päts (deportat a Ufà, a la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia el 30 de juliol de 1940 i arrestat unes setmanes més tard) va ser pressionat per afirmar el govern titella de Johannes Vares, nomenat per Andrei Jdànov, després de l'arribada de manifestants acompanyats de tropes de l'Exèrcit Roig amb vehicles blindats de residència del president estonià. La bandera d'Estònia va ser substituïda per una Bandera roja a la torre Pikk Hermann de Tallinn.
Del 14 al 15 de juliol de 1940, les autoritats d'ocupació van celebrar eleccions parlamentàries extraordinàries manipulades, en les quals es van presentar als electors una única llista de candidats pro-estalinistes. Per maximitzar la participació dels votants per legitimar el nou sistema, els documents dels votants van ser segellats a les instal·lacions de votació per a la identificació futura del vot, juntament amb una amenaça publicada al principal diari comunista, Rahva Hääl, que «seria extremadament imprudent evitar les eleccions... Només els enemics de la gent es queden a casa el dia de les eleccions». Cada papereta només portava el nom del candidat assignat pels soviètics, amb l'única manera de registrar l'oposició era ratllar aquest nom a la papereta. Segons els resultats oficials de les eleccions, el bloc comunista Unió del Poble Treballador d'Estònia va obtenir el 92,8% dels vots i el 84,1% de la població va anar a les eleccions.Estonian newspaper «Communist», issue of 18 de juliol de 1940. La revista Time va informar que, després de les eleccions, es van crear tribunals per jutjar i castigar els traïdors al poble, que incloïen els opositors a la sovietització i els que no van votar per la incorporació a la Unió Soviètica.Justice in The Baltic at Time magazine on Monday, 19 d'agost de 1940 Aquestes eleccions es consideren il·legals, ja que la llei electoral modificada —juntament amb centenars d'altres lleis aprovades pel govern de Vares— no havia estat aprovada per la cambra alta del parlament, tal com exigeix la constitució d'Estònia. La cambra alta s'havia dissolt poc després de l'ocupació soviètica i mai es va tornar a reunir.
Un cop finalitzades les eleccions, les autoritats que abans havien negat qualsevol intenció d'establir un règim soviètic van començar a parlar obertament de la sovietització i la incorporació a la Unió Soviètica. El nou elegit Parlament Popular es va reunir el 21 de juliol de 1940. L'únic negoci va ser una petició per incorporar-se en la Unió Soviètica, que va ser aprovada per unanimitat. La RSS d'Estònia va ser annexada formalment a la Unió Soviètica el 6 d'agost de 1940, nominalment com a la 16a part constituent (o república sindical) de l'URSS. Després d'una altra república d'unió, la RSS de Carelo-finlandesa va ser degradada a ASSR o a república d'unió autònoma el 1956, fins que el 1991 les autoritats soviètiques es van referir a la RSS d'Estònia com la 15a (és a dir, l'última de la llista) república constituent.
El 23 de juliol de 1940, el nou règim estalinista va nacionalitzar totes les terres, els bancs i les principals empreses industrials d'Estònia. Els agricultors van rebre petites parcel·les de terra durant les reformes agràries. La majoria de petites empreses van ser nacionalitzades poc després. El govern central soviètic va iniciar la colonització del país ocupat promovent un moviment de població a gran escala cap a Estònia, ja que els immigrants de Rússia i altres parts de l'antiga URSS es van establir a Estònia.The White Book: Losses inflicted on the Estonian nation by occupation regimes, pàgines 143–144. Segons uns quants estudiosos occidentals, les relacions entre la Unió Soviètica i la RSS d'Estònia eren les del colonialisme intern.Mettam, Collin W. and Stephen Wyn Williams (2001). A colonial perspective on population migration in Soviet Estonia. Journal of Baltic Studies 27 (1), 133–150.Mettam, Colin W. and Stephen Wyn Williams (1998). Internal colonialism and cultural division of labour in the Soviet Republic of Estonia. Nations and Nationalism 4 (3), 363–388.
les estructures econòmiques anteriors construïdes majoritàriament entre 1920 i 1940 van ser destruïdes a propòsit; les noves estructures de producció es van construir només per satisfer els interessos de la potència colonial, assignant prioritats segons una xarxa de cadena de producció totalment sindical; els recursos ambientals locals van ser utilitzats en excés; les polítiques d'ocupació i migració es van adaptar a l'assimilació de la població autòctona;