El vescomtat de Manhoac (en francès Magnoac) fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, a les Quatre Valls, entre Labarta, al sud, Comenge a l'est, Bigorra a l'oest i Astarac al nord. Manhoac és una de les Quatre Valls i constitueix una comarca actualment amb uns quatre mil habitants i 24 pobles o llogarets, entre les províncies històriques de Bigorra i Armanyac.
Els comtes d'Aura van governar el Manhoac convertit després en vescomtat de Manhoac, que va ser governat junt amb l'Aura pels vescomtes (abans comtes) d'Aura i Manhoac. Després va passar als vescomtes de Labarta (Arnau Guillem II 1236-1259, vescomte d'Aura i Manhoac); el vescomtat el van heretar els senyors de Fumel (després barons de Fumel) que el dominaven avançat el , però en feu d'Armanyac. La senyoria de part del país fou donada pel comte Guerau VI d'Armanyac (1256-1285) al seu fill Roger d'Armanyac, germà del comte Bernat VI d'Armanyac (1285-1319), abraçant aquesta part la vila de Mauleon de Manhoac i la seva comarca; el 1317 el Para Joan XXII va crear el bisbat de Lavaur i Roger fou nomenat com a primer bisbe de la seu; llavors Roger va donar la seva senyoria a sa germà Bernat mentre els Labarta van conservar la resta del Manhoac, Labarta, Ousse i Aura. Tot i així Roger es titulava encara el 1334 senyor de Mauleon, segurament perquè en va conservar l'usdefruit, i a la seva mort el 1340, va passar al seu nebot Joan I que el 1352 actuava com a senyor.
Els vescomtats de Manhoac i Aura van seguir vinculats als Fumel. El títol de vescomtes i senyors de Fumel encara el portaven a finals del . Lluís de Fumel (1748-1749) va heretar de sa mare la senyoria de Hay Brion però va morir al cap d'un any i els títols i dominis van passar al seu tercer fill Josep de Fumel (1749-1789) que va ser el darrer senyor. El Fumel es van extingir el i els seus títols van passar als Langsdorff que van conservar la propietat del castell de Fumel fins al 1950 en què el van vendre a la comuna. Categoria:Vescomtats d'Occitània