miniatura|Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya. Està formada per tres dels territoris històrics del País Basc, les províncies de Guipúscoa, Biscaia, i Àlaba, amb capital a Vitòria, en basc, Gasteiz (Àlaba). És situada a l'extrem del nord-est de la Serralada Cantàbrica, limitant al nord amb la mar Cantàbrica i França, al sud amb La Rioja i Castella i Lleó, a l'oest amb Cantàbria i a l'est amb Navarra.
La Comunitat Foral de Navarra té el dret d'integrar-se al País Basc —l'única integració de dues comunitats autònomes permesa en la quarta disposició transitòria de la Constitució espanyola. Tanmateix, des de 1982 no ha mostrat cap interès per exercir aquest dret.
Toponímia Els noms oficials de la Comunitat Autònoma del País Basc són: Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà —aquest és la traducció del primer— o Euskadi en castellà i basc.Article primer de l'Estatut d'Autonomia, que diu: Beronen izena Euskadi zein Euskal Herria izango da. Tanmateix, Euskal Herria, que pot ser traduït com a "Poble Basc", "País Basc", "País/Poble dels bascs" o "País/Poble del basc", també és un concepte cultural que pot designar al conjunt dels territoris d'Espanya i França on es parla o parlava el basc. Sabino Arana, per tant, va crear el neologisme Euzkadi per referir-se exclusivament al "poble basc" que viu als actuals territoris de la comunitat i no al poble de parla basca de les set províncies, tres de les quals es troben a territori francès.
Durant molt temps es va usar l'ortografia Euzkadi i no pas Euskadi. Algunes hipòtesis suggereixen que Arana considerava que l'arrel deusk "basc", era euzk contracció deguzki, "sol", segons la seva teoria que els antics bascs es consideraven fills de l'astre, al qual afegia el sufix -di, molt freqüent en la toponímia basca, i que suposadament significava "conjunt" i "lloc". Tanmateix no hi ha prou evidències antropològiques ni filològiques sobre aquesta derivació, malgrat que els antropòlegs Barandiaran i Resurección María Azkue accepten aquesta interpretació de l'etimologia sobre la base dels noms donats en les diverses parles locals de Biscaia a la divinitat masculina del sol. D'altres teories, tanmateix, suggereixen que l'ortografia d'Arana no tenia res a veure amb eguzki sinó de la deformació de l'etimologia que ell mateix proposava de Biscaia.El Significado de la Palabra Euzkadi de Xavier Zabaltza Pérez-Nievas Avui dia el neologisme és acceptat per la Reial Acadèmia de la Llengua Basca (Euskaltzaindia)
L'ús dEuskadi com a nom oficial, designa la Comunitat Autònoma integrada pels tres territoris o províncies, i és l'accepció més universal. Tanmateix, pot designar al conjunt d'aquestes tres províncies i les altres quatre províncies que integrarien Euskal Herria, com és el cas del nom de l'organització terrorista ETA: Euskadi Ta Askatasuna, "Euskadi i Llibertat".
Història
miniatura|Mont Txindoki (Guipúscoa). miniatura|L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribució regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos són un romanent dels habitants del Paleolític de l'Europa occidental, específicament dels habitants de la regió francocantàbrica. Estrabó i Plini esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi els vascons i els aquitans entre d'altres. Hi ha prou evidència per afirmar que ja s'hi parlava un protobasc.
Durant l'alta edat mitjana els territoris entre l'Ebre i la Garona era conegut com a Bascònia i va ser unificat sota els ducs de Bascònia per un període. Després de les invasions dels musulmans a la península Ibèrica i l'expansió francesa sota Carlemany, el territori es fragmentà. El regne de Pamplona va emergir com el principal estat del territori el . Seria sota Sanç III El Major que el regne de Pamplona assoleix la seva màxima extensió territorial, però després de la seva mort el 1035, els seus fill, en no respectar el seu testament que atorgava el regne al primogènit, i després de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura política el formada pels regnes de Navarra, Aragó i Castella. Durant l'alta edat mitjana, Biscaia s'uneix voluntàriament al Regne de Castella.
El 1200, el regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'Àlaba, Guipúscoa i el Duranguesat, que són annexionats pel monarca castellà. Així doncs, Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del País Basc, va orientar la seva política d'expansió cap al nord i a l'est, als territoris fronterers amb França i Aragó. Navarra va ser annexionada parcialment al regne de Castella durant els segles i , i gairebé completament durant 1512 i 1521. La resta del territori del nord va ser annexionada per França. Les tres províncies de l'actual Euskadi ja s'havien unit voluntàriament al regne de Castella intermitentment i van donar llur suport a la integració de Navarra amb Castella.
Navarra, Àlaba, Guipúscoa i Biscaia van conservar els seus furs. Aquesta situació va perdurar fins al data en què van ser parcialment suprimits per Antonio Cánovas del Castillo després de la derrota carlina. Durant el franquisme, només Àlaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, però van ser derogats en les altres dues províncies per decret del 23 de juny de 1937 en ser considerades «traïdores» en no donar suport a la revolta i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el 6 de juny de 1968, suprimint els paràgrafs ofensius per a Guipúscoa i Biscaia, però conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el 30 d'octubre de 1976.
En l'actualitat, després de l'aprovació de l'Estatut d'autonomia, el 1979 Euskadi va constituir-se com a comunitat autònoma i va absorbir els drets forals dels tres territoris històrics que el conformen. L'altra província espanyola de parla basca, Navarra, no s'hi va unir, ans va formar una comunitat foral uniprovincial.
El PNB lidera el Govern Basc des de 1980, unes vegades en solitari, altres en coalició amb el PSE, Eusko Alkartasuna (EA), partit sorgit d'una escissió del mateix PNB o Izquierda Unida (IU), donant suport també mitjançant pactes pressupostaris i d'investidura els governs centrals populars i socialistes. En les eleccions generals el PNB és la força majoritària i obté el 26,9% dels vots i en les eleccions basques d'abril es constata el fort creixement del PNB, la irrupció del "nacionalisme radical" representat per Herri Batasuna, la pèrdua d'una important quota electoral del PSOE i els escassos resultats de la UCD i Carlos Garaicoechea ocupa el càrrec de la presidència del Consell General Basc. Celebrades les primeres eleccions autonòmiques el 1980, van donar lloc a l'elecció de lehendakari en la persona de Carlos Garaikoetxea (1980-1985).
El PNB aconsegueix el 38,8% dels vots vàlids emesos, seguit d'Herri Batasuna, amb el 16,5%, i del PSOE, 14,2%. Des de llavors el PNB governa la Comunitat Autònoma del País Basc; en solitari en el període (1980-1986) i a través de diversos pactes des de llavors. El 29 de desembre de 1980 es reinstaura el model tributari del concert econòmic i comença la transferència de competències del Govern d'Espanya al Govern Basc. El 1981 una sèrie de successos amenacen seriosament l'autonomia basca el fallit cop d'estat del 23 de febrer i la consegüent promulgació de la LOAPA (Llei Orgànica per a l'Harmonització del Procés Autonòmic) que reconduïa el desenvolupament de les autonomies.
El 1982 el PSOE de Felipe González arriba a la presidència del Govern espanyol romanent fins a 1996, encara que al País Basc continua l'hegemonia nacionalista moderada i radical, arrabassant el PSOE el vot a UCD, Aliança Popular i el Partit Comunista d'Euskadi (PCE). Malgrat la resistència socialista a la realització de transferències el PNB, impulsa el desenvolupament de l'autogovern basc i crea el seu propi servei de Salut ("Osakidetza") aprova l'Estatut de les ikastolas, comença a emetre la seva pròpia ràdio i televisió (ETB), que va iniciar les seves emissions el 27 de desembre de 1982, la seva pròpia policia (Ertzaintza). Aquest govern va resistir la reconversió industrial que es va iniciar des de 1982, rebent-se ajudes per a la reindustrialización per import de 88.012 milions de pessetes.
En les eleccions autonòmiques celebrades al febrer de 1984 va resultar vencedor el PNB que va obtenir els seus millors resultats electorals fins a la data, 42% dels vots emesos, seguit del PSOE amb el 23%, Herri Batasuna amb el 14,6% i EE el 8%. La progressió socialista va ser notable així com pobríssima l'embranzida electoral mostrat per la dreta espanyolista, 9,3%. Resultats que tendencialment reproduïxen els obtinguts en les eleccions forals i locals de maig de 1983. Pel 1985, en plena crisi política del PNB, l'economia basca se situava en unes coordenades entre les quals sobresortien l'altíssima taxa d'atur, un creixement econòmic ralentit, l'impacte de la introducció de les noves tecnologies, la fi de l'anterior ona de creixement expansiu, i l'obertura a la competència internacional.
Política i govern L'Estatut d'autonomia i els poders del País Basc miniatura|Seu del Parlament Basc. El País Basc va accedir a la seva autonomia amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia el 1979. Aquest Estatut es distingeix de la majoria dels estatuts de les autonomies espanyoles no en el nombre de les competències transferides o transferibles ans en el fet que l'autonomia basca es fonamenta en els furs històrics, reconeguts en la constitució espanyola. Així doncs, el País Basc, a més de rebre les competències sobre l'educació, obté un procediment de finançament exclusiu basat en l'actualització o contemporització dels concerts econòmics establerts després de l'abolició dels furs el 1876 i que es conservaren a Àlaba i Navarra, però derogats a Guipúscoa i Biscaia pel règim franquista en finalitzar la Guerra Civil. L'Estatut permet, a més, una policia pròpia, lErtzaintza un cos de policia integral i desplegat a tot el territori. Tanmateix, les diputacions forals dels territoris que integren el País Basc, conserven i organitzen llurs institucions forals amb competències que sovint entren en conflicte amb les atribucions del Govern Basc.
Els poders del País Basc s'exerceixen per mitjà del Parlament, el Govern i del seu President:De los Poderes del País Vasco Estatut d'Autonomia El Parlament Basc és l'òrgan que exerceix la potestat legislativa del País Basc. Aprova els pressupostos i impulsa i controla les accions del Govern Basc. Està integrat per 75 diputats, i per disposició estatutària, cada territori històric constitueix una circumscripció electoral i elegeix el mateix nombre de representants (25). Els representants són elegits per mitjà de la representació proporcional per un període de quatre anys. El Govern Basc és l'òrgan col·legiat que ostenta les funcions executives i administratives del País Basc. Està integrat per un president i per consellers. El President del Govern Basc, o Lehendakari, és el cap de govern de l'executiu. Dirigeix i separa els consellers de govern i dirigeix la seva acció. Ostenta, a més, la més alta representació del País Basc i l'ordinària de l'Estat espanyol al territori. És designat pel parlament i nomenat pel rei d'Espanya.
Partits polítics Els partits polítics que han aconseguit representació al Parlament Basc en les eleccions del 2020 són: El Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB) Euskal Herria Bildu (EHBildu) El Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) Elkarrekin Podemos El Partit Popular (PP) Vox
Divisions administratives