El castell de Canyelles és un edifici de Canyelles (Garraf), declarat bé cultural d'interès nacional.

Història La primera notícia del terme de Canyelles es del 992, quan Ènyec, àlies Bonfill, i Ervigi donaren l'alou de Viladellops als monestirs de Sant Cugat del Vallès i de Sant Pere de les Puel·les. Va constituir una quadra depenent del castell d'Olèrdola.

Un document del 1191 esmenta Dalmau Canyelles, que el 1200 fou castlà de Vilafranca, i la nissaga dels Canyelles tingué un gran prestigi, sobretot al . El 1302 consta com a senyor de la quadra de Canyelles Bernat Marquet, fill del vicealmirall Ramon Marquet. Possiblement, abans d'aquesta data s'hi degué bastir una fortalesa, de la qual no es té cap informació.

Bernat Marquet es va casar amb Ferrera Sabater, i va tenir diversos fills, entre ells el vicealmirall Galceran i un altre de nom Bernat, que heretà la quadra de Canyelles i de Solicrup. Aquest es va casar amb Sibil·la Burguet, i va nomenar hereu al seu fill Bernardó, que en premorir al seu pare va passar al seu fill Ramon, i la de Solicrup al fill Bernat. Ramon Marquet va ser acusat de participar als actes vandàlics de 1356-1357 i va ser executat el 21 de juny del 1358, ofegat al mar. Un altre Ramon, fill d'aquest, es va casar amb Blanca Desguanecs, i sembla que establiren la seva residència a Canyelles.

A finals del , un fill d'aquest matrimoni, també anomenat Ramon, es va casar amb Violant Sagarriga, filla de Guillem Sagarriga, metge de Joan I, a qui el 1393 va vendre la jurisdicció de Canyelles, ja que Ramon, tot i el dot aportat per la seva muller, passava per dificultats econòmiques. L'hereu fou Arnau Marquet i Sagarriga, i posteriorment, Canyelles passaria per enllaç matrimonial a mans dels Terré, que s'intitularen barons de Canyelles.

El 1769, un reial decret de Carles III va confirmar l'antiga baronia a favor de Raimunda de Minguella-Terré i Boatella, vídua de Bernat Martí-Prat, baró de la Bleda, cavaller de Sant Jaume i capità d'infanteria, casada en segones noces amb Domènec Jeroni de Bouffard, ciutadà francès i oficial de la Guàrdia Valona. Fou succeïda pel seu fill Ramon Josep de Boufard i de Minguella (1780-1855), que el 1852 va iniciar la restauració del castell, acabada el 1858 pel seu fill Ferran de Bouffard i Dagués (1815-1872), que també va ampliar la sagristia de la capella i va rematar la muralla davantera.

El 1920, la propietat va passar a Josep Escuder i Ferrer, procurador del baró. A mitjans dela anys 1930, castell i terres foren comprats per la família Reguera, que les va continuar explotant com a finca agrícola. Miquel Salinas i Bofill el comprà el 1982 i hi va fer importants reformes per adequar-lo per a residència familiar.

El 2024 va ser adquirit per Marisa López-Teijón, veïna de Canyelles, que l'octubre de l'any següent en fa ver donació al municipi.

miniatura|esquerra|Portal adovellat del castell

Descripció El castell està situat al costat de l'església de Santa Magdalena, amb la façana de la qual forma un angle. Les restes conservades són fonamentalment, una torre de planta circular i un fragment de muralla amb cinc merlets. La torre és inserida al llenç de muralla. La façana contigua a la de l'església presenta un porxo de dos arcs escarsers amb bancs, damunt del qual hi ha un terrat. El conjunt, situat a la zona més elevada del nucli, configura la imatge del poble.

De la construcció existent el 1478 es conserva una torre de planta circular força alta. Té un diàmetre intern de poc més de 2 m i els murs tenen un gruix d'uns 1,35  a peu pla. A la part alta les parets són molt més primes, d'uns 0,80 m. Segons es veu en la paret superior, és feta de pedres gairebé sense treballar i més o menys arrenglerades. A la zona alta hi ha unes petites espitlleres. La porta principal es devia trobar a nivell del primer pis. A l'est de la torre hi ha un mur corbat d'un gruix d'1,2 m, que podria pertànyer a la fortalesa medieval. Totes les sales i construccions modernes edificades al voltant de la torre són tancades per una muralla, també moderna, que corresponen a les obres dutes a terme fins al 1858.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Canyelles Categoria:Canyelles Categoria:Monuments històrics del Garraf Categoria:Torres de guaita del Garraf