Teotihuacan o TeotihuàcanL’univers mexicà en la narrativa de Tísner, Pere Calders i Lluís Ferran de Pol: tres novel·les. Maria Campillo. Universitat de Barcelona. Laberintos, vol. 17, 2015 (en nàhuatl: Teōtihuācan, ‘lloc on els homes es converteixen en déus’ o ‘ciutat dels déus’)tēo- 'dios', -tiā (causatiu), -hua (veu passiva), -cān "lloc (en el que transcorre una acció)",o també Teo uacan (en nàhuatl: ‘Ciutat del sol’) és el nom que es dona a la que va ser una de les majors ciutats prehispàniques de Mesoamèrica.
El topònim es d'origen nàhuatl i va ser emprat pels mexiques per identificar aquesta ciutat construïda per una civilització anterior a ells i que ja era en ruïnes quan els mexiques la van veure per primera vegada. Les restes de la ciutat són al nord-est de la vall de Mèxic, als municipis de Teotihuacan i Sant Martín de las Pirámides (a l'Estat de Mèxic), aproximadament a 78 quilòmetres del centre de la Ciutat de Mèxic. La zona de monuments arqueològics forma part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1987. És el jaciment arqueològic més visitat de Mèxic i el 2017 va rebre 4.185.017 de visitants.
Els orígens de Teotihuacan són encara objecte d'investigació entre els especialistes. Al voltant de l'inici de l'era cristiana, Teotihuacan era un llogaret que cobrava importància com a centre de culte a la conca de l'Anàhuac. Les primeres construccions d'envergadura procedeixen d'aquesta època, com mostren les excavacions a la Piràmide de la Lluna. L'apogeu de la ciutat va tenir lloc durant el Període Clàssic (segles ). En aquesta etapa, la ciutat va ser un important node comercial i polític que va tenir una superfície de gairebé 21 km², amb una població d'entre 100.000 i 200.000 habitants.Millon, p. 18. La influència de Teotihuacan es va deixar sentir per tot Mesoamèrica, com mostren els descobriments en ciutats com Tikal i Monte Albán, entre d'altres llocs que van tenir una important relació amb els teotihuacans. El declivi de la ciutat va ocórrer durant el , en un context marcat per inestabilitat política, rebel·lions internes i canvis climatològics que van causar un esfondrament a la zona nord de Mesoamèrica. La major part de la població de la ciutat es va dispersar per diverses localitats de la conca de Mèxic.
No és coneix la identitat ètnica dels primers habitants de Teotihuacan. Entre els candidats hi ha els totonaca, els nahues i els pobles de llengua otomang, particularment els otomís. Les hipòtesis més recents apunten que Teotihuacan va ser una urbs cosmopolita amb la participació de grups de diversos orígens ètnics, com mostren els descobriments al barri zapoteca de la ciutat i la presència d'objectes provinents d'altres regions de Mesoamèrica, sobretot de la regió del Golf i de l'àrea maia.
Teotihuacan ha estat motiu d'interès per a les societats posteriors al declivi de la cultura teotihuacana a Mesoamèrica. Les ruïnes van ser explorades des de l'època prehispànica, entre d'altres, pels tolteques i els mexiques. El descobriment d'objectes teotihuacans en els jaciments arqueològics de Tula i el Temple Major de Mèxic-Tenochtitlan així ho confirma. En la mitologia nahua postclàssica, la ciutat apareix com l'escenari de mites fonamentals com la llegenda dels Sols dels mexiques.
Toponímia Teotihuacan és un topònim d'origen nàhuatl que li va ser donat diversos segles després del seu ocàs pels pobles nàhuatls. Els mexiques empraven aquest nom per referir-se a les ruïnes de l'antiga ciutat, la qual feia prop de mil anys que era abandonada quan la van trobar, i d'ells va ser recollit en fonts històriques i en l'ús del castellà durant la època colonial.Pasztory, 1997: 7. Les fonts mexiques són l'origen de molts malentesos sobre Teotihuacan, com que ells van conèixer la ciutat quan era abandonada. Per a ells, Teotihuacan era una ciutat d'un passat en què també va destacar Tula, per la qual cosa pensaven que els seus habitants també eren tolteques.Pasztory, 1997: 16
S'han proposat diverses hipòtesis sobre el significat del topònim. Cal recordar que el náhuatl és una llengua aglutinant que permet expressar idees complexes en un sol vocable mitjançant l'addició d'afixos a una arrel. Una de les interpretacions més conegudes és la que tradueix Teotihuacan com lloc on van néixer els déus o equivalentment Lloc on van ser fets els déus.Pasztory, 1997: 7. Aquesta interpretació està relacionada amb la Llegenda dels Sols, un conegut mite cosmogònic mesoamericà que situa en aquesta ciutat la creació del Cinquè Sol mitjançant el sacrifici de tots els déus de l'era anterior.
Al Diccionario del náhuatl en el español de México, C. Montemayor diu que prové dels vocables téotl (déu), -ti (lligadura eufònica), hua (possessiu), -can (locatiu que indica el lloc on es realitza una acció), de manera que el tradueix com Lloc dels que tenen déus.Montemayor (coord.), 2007: 233.
Es desconeix el nom que la ciutat va rebre dels seus habitants en l'època del seu apogeu. Alguns textos descoberts a la zona maia solen relacionar el glif Puh (tule) amb personatges de filiació teotihuacana representats en esteles de ciutats maies tan importants com Tikal, Uaxactún i Bonampak. Puh té en els idiomes maies el mateix significat que el mot Tollan (AFI: [toːɬːan]), que designava a la ciutat fabulosa de la mitologia mesoamericana. Tollan era arquetip de la civilització mesoamericana i origen de la legitimitat dels llinatges dominants en nombrosos estats en tota la regió. Els estudiosos de la cultura maia tenen posicions diverses sobre la identitat de Puh, alguns d'ells sostenen que aquest lloc esmentat en diversos textos maies és Teotihuacan.Entre ellos hay que citar a David Stuart (2000). Otros autores señalan que pudo haber varias Puh o Tollan en Mesoamérica durante el Clásico (cfr. Rice, 2007: 194; Sachse, 2008: 152-155). Aquesta hipòtesi podria ser reforçada pel descobriment de diverses representacions del glif Puh en la pintura mural del conjunt residencial de Tepantitla.Uriarte, 2005: 19.
Encara que es va identificar originalment a aquesta Tollan llegendària amb Tula, la capital dels tolteques, alguns investigadors han preferit separar el mite de la història, principalment perquè no només aquesta ciutat sinó d'altres de la mateixa rellevància foren anomenades amb el mateix nom a Mesoamèrica.Per exemple Tollan-Chollollan, una de les ciutats més antigues i amb ocupació més prolongada a Mesoamèrica. Tollan-Chollollan és la ciutat sagrada on es va construir el santuari més important dedicat a la Serp Emplomada de tot Mesoamèrica. Cal dir que aquesta divinitat també està relacionada amb la mitologia teixida al voltant de Tollan (Florescano, 2003). El complex conformat per Tollan, la Serp Emplomada i altres elements que apareixen associats freqüentment en la mitologia mesoamericana que legitimava ideològicament el poder polític entre els mesoamericans fou denominat zuyuanidad per Alfredo López Austin i Leonardo López Luján (1999: passim), amb el propòsit de fer més clara la diferència entre la Tollan llegendària i les ciudatats històriques. No obstant això, la distinció entre les ciutats històriques i la ciutat mitològica no és aplicada de manera monolítica. Fent una anàlisi de les fonts històriques, les troballes arqueològiques al centre de Mèxic i a l'àrea maia, Enrique Florescano fa una associació del mite amb la ciutat de Teotihuacan, de manera que l'anomena Tollan-Teotihuacan i li atribueix la identitat de la Tula mitològica.En un article publicat a La Jornada, Florescano assenyala que «he sostenido que la llamada cultura tolteca es originaria de Teotihuacán y que esta ciudad fue el modelo de las capitales políticas posteriores, la cuna de los cantos y del códice pintado que narraron los orígenes del Cosmos y la crónica del reino, y la primitiva Tollan, de la que derivaron las posteriores: Tollan Cholula, la Tula de Hidalgo, Tulán Zuywá (Chichén Itzá) y Tollan-Tenochtitlán» [He sostingut que l'anomenada cultura tolteca és originària de Teotihuacan i que aquesta ciutat va ser el model de les capitals polítiques posteriors, el bressol dels cants i del còdex pintat que van narrar els orígens del Cosmos i la crònica del regne i la primitiva Tollan, de la qual van derivar les posteriors: Tollan Cholula, la Tula de Hidalgo, Tulán Zuywá (Chichén Itzá) i Tollan-Tenochtitlán] (Florescano, E.: «Chichén Itzá, Teotihuacán y los orígenes del Popol Vuh». La Jornada Semanal, 12 de juny de 2005. Versión electrònica consultada el 2 de febrer de 2010. Aquesta mateixa postura havia estat sostinguda per Laurette Séjourné al congrés d'arqueòlegs on es va establir que la Tollan mitològica va ser Tollan-Xicocotitlan,Séjourné, 1957: 138. i és compartida perStuart, 2000: 502. Uriarte,Uriarte, 2005: 17. i Duverger.Duverger, 2007. René Millon, un dels més reconeguts especialistes en el tema de Teotihuacan, pensa que efectivament Teotihuacan és la llegendària Tollan, però no accepta que aquest hagi estat el seu nom.«La idea que hubo anteriormente una ciudad tan grande e impresionante, que sobrepasa incluso a Tenochtitlan, era Teotihuacán, pero no estoy de acuerdo en que su nombre antiguo era Tollan» [La idea que hi va haver anteriorment una ciutat tan gran i impressionant, que sobrepassa fins i tot a Tenochtitlan, era Teotihuacán, però no estic d'acord en què el seu nom antic fos Tollan] (Millon, René: cit.Ravelo, Renato: «Rechaza Millon que Teotihuacán se llamara Tollan», article del 23 de setembre de 2002 a La Jornada (Mèxic). Versió electrònica consultada el 2 de febrer de 2010.)
Teotihuacan, a més de designar la ciutat històrica i a el conjunt de monuments arqueològics que estan oberts al públic, també és el nom d'un municipi mexicà, San Juan Teotihuacan, i de la seva capçalera, Teotihuacan de Arista.
Entorn geogràfic miniatura|esquerra|Mapa de la Vall de Mèxic, amb Teotihuacan al centre. miniatura|Vista de la vegetació actual a la vall de Teotihuacan, composta por cactàcies, agaves i espècies no natius como el pirul. miniatura|Detall d'una Opuntia que creix a la zona arqueològica de Teotihuacan. Part important de l'economia actual de la regió consisteix en el cultiu d'aquest gènere de plantes per a la comercialització del seu fruit.
Teotihuacan va ser fundada en una ubicació poc habitual si es té en compte el patró habitual d'assentaments de la conca de Mèxic durant el període Preclàssic Mitjà. La majoria dels assentaments més grans de la regió es localitzaven a la riba de sistema lacustre de l'Anàhuac o molt a prop seu. Cuicuilco i Copilco al sud; Ticomán, El Arbolillo, Zacatenco i Tlatilco al nord; i Tlapacoya en l'oest en són exemples. En contrast, Teotihuacan es va aixecar a quinze quilòmetres de la costa del llac de Texcoco, sobre el riu San Juan, a la vall de Teotihuacan. Duverger afirma que la ubicació de Teotihuacan correspon no només a una frontera ecològica, sinó a la frontera entre la civilització agrícola mesoamericana i el món cultural dels pobles aridoamericans nòmades.Duverger, 2007: 331.
La vall de Teotihuacan forma part de la conca de Mèxic. Es troba al nord-est d'aquesta gran conca lacustre de més de 14.000 km² de superfície, dins dels límits que actualment corresponen a l'estat de Mèxic. Te una altitud dels 2.240 msnm als 3.200, al cim de el cerro Gordo. La zona de monuments arqueològics és a 2.300 msnm. La vall està limitada a nord pels cerros Grodo, Malinalco i Colorado; a sud per la serra de Patlachique, amb elevacions superiors a 2.600 msnm; i cap a l'oest acaba al voltant d'Otumba i els turons limítrofs. A sud-oest de la vall hi ha el turó Chiconautla, prop de l'antiga desembocadura del riu San Juan. El cerro Tonala, a ponent, marca la separació entre la vall de Teotihuacan i la plana al·luvial on es troben Tecámac i Zumpango.