Auch és un arquebisbat a França, que abraça el departament del Gers. Fins a la revolució eren sufragànies les seus de Dacs i Aire (després unides sota el nom d'Aire), Leitora (ajuntada amb Auch), Coserans (unida a Pàmies), Auloron, Lescar i Baiona (unides després sota el nom de Bisbat de Baiona), Vasats (unida a Bordeus), Comenge (unida a Tolosa) i Tarba. Avui són sufragànies Aire, Tarba i Baiona. La catedral d'Auch està dedicada a Santa Maria.
Fou la seu primada d'Aquitània fins al 1789. Va ser convertida en bisbat (i agregada al Bisbat d'Agen) però fou restablerta com arquebisbat el 1882 absorbint les seus de Leitora, Condom (que depenia abans de Bordeus) i Lombès (que depenia de Tolosa).
El bisbat es diu que fou fundat per Taurí, cinquè bisbe d'Elusa (avui Eauze), que va haver de marxar de la seva seu destruïda pels vàndals. Eusa (Eauze) es va mantenir de fet com a seu metropolitana fins al , quan fou incorporada a Auch, que va esdevenir arquebisbat. A la primera meitat del es troba com a bisbe a Sant Orientí, el primer testimoniat històricament. A un concili celebrat el 1077 a Cliovempopulania, Guillem, arquebisbe d'Auch, fou deposat per Gerald, legat del papa Gregori VII. Va tenir alguna participació en la història d'Armanyac, on els arquebisbes eren grans senyors, sobretot amb el seu darrer comte Joan que va voler usurpar la seu en favor d'un parent que aprovés les seves relacions incestuoses amb sa germana Isabel d'Armanyac. Un bisbe famós fou el cardenal Melcior de Polignac (1725-1741) que va escriure "L'antilucrecia".
El seu territori fou sempre el mateix fins a la revolució. Al nord el Bisbat de Vasats i el Bisbat de Condom; al nord-est el Bisbat de Leitora; a l'est, el Bisbat de Lombès; al sud-est el Bisbat de Comenge; a l'oest el Bisbat de Tarba i el Bisbat de Lescar; i al nord-oest el Bisbat d'Aire.
A Auch es van celebrar dos concilis:
El 1068 un concili va establir que les esglésies havien de pagar a la catedral d'Auch un quart de les seves rendes (es van establir algunes excepcions).
El 1276 un concili va defensar la jurisdicció eclesiàstica i la immunitat.
També es va fer un concili provincial el 1851 que va dictar alguns decrets sobre fe i doctrina, jerarquia, i estudis eclesiàstics.
Llista de Bisbes i Arquebisbes d'Auch Sant Orens d'Auch, ca. 400 Niceti 506-511 Proculeià 533-551 Faust c. 585 Sai c. 585 Auderic c. 627 Leotad c. 675 Isimbard c. 836 Airard, primer Arquebisbe, c. 879 Hidolf c. 975 Odó c. 982 Garcia I c. 985-988 Otó 988-1025 Garcia II de Labarta 1025-1036 Ramon I Copa 1036-1042 Sant Austind d'Auch, 1042-1068 Guillem de Montaut 1068-1096 Ramon II de Pardiac 1096-1118 Bernat II de Sainte-Christie 1118-1126 Guillem II d'Andozile 1126-1170 Guerau de Labarta 1170-1191 Bernat III de Sédirac 1192-1200 Bernat IV de Montaut 1200-1214 Garcia III de Lhort 1214-1226 Amanieu I 1226-1242 Hug de Pardailban 1244-1245 Hispan de Massas 1245-1261 Amanieu II d'Armanyac 1261-1318 Guillem de Flavacourt 1323-1356 Arnaud Aubert 1356-1371 Jean Roger 1371-1375 Philippe d'Alençon, 1375-1381 Pierre d'Anglade 1381-1388 Ramon Garcia de Baiona 1388-1391 Pere d'Anglada 1391-1408 Jean de Cardaillac (patriarca de Constantinoble) 24 de gener de 1379 a 20 de maig de 1379 Jean Flandrin 1379-1390, fet cardenal per Climent VII Joan d'Armanyac 1390-1408 Berenguer Guillot 1408-1425 Philippe I de Lévis 1425-1454 Philippe II de Lévis 1454-1462 Joan de Lescun 1463-1483 Francesc de Savoia 1483-1490 Jean de la Trémoille 1490-1507 Fra Guillem de Clermont-Lodeva, cardenal, 1507-1538 François de Tournon, cardenal 1538-1551 Hipolit d'Este, cardenal 1551-1563 Lluís d'Este, cardenal 1563-1590 Enric de Savoia, 1590-1597 (no fou consagrat) Léonard de Trappes 1597-1629 Domènec de Vic 1629-1661 Henri de Lamothe-Houdancour 1662-1684 La Baume de Suze, nomenament reial 1684 i papal 1692; 1684-1705 Agustí de Monpou 1705-1714 Jacques Desmarets, (abans bisbe de Riez) 1714-1725 Melchior de Polgnac, cardenal 1726-1741 Jean-François de Montilleit 1742-1775 Claude Antoine d'Apchon 1776-1783 L. Apollinaire de la Tour-du-Pin-Montauban 1785-1802 Paul Benoît Barthe, bisbe constitucional, consagrat 13 de març de 1791-1802 Antoine de Morlhon 1823-1828 Louis François Auguste de Rohan (enviat com a bisbe de Besançon abans de prendre possessió) 1828 Joaquim Joan Xavier d'Isoard, cardenal 1828-1839 Nicolas Auguste de la Croix d'Azolette 1840-1856 Antoine de Salinis 1856-1861 François Augustin Delamare 1861-1871 Pierre Henri Gérault de Langalerie 1871-1886 Louis Joseph Jean Baptiste Léon Gouzot 1887-1895 Victor Balaïn 1896-1905 E. Christophe Enard 1906-1907 Ernest Ricard (abans bisbe d'Angulema) 1907-1934 Virgile Joseph Béguin 1934-1955 Henri Audrain 1955-1968 Maurice Mathieu Louis Rigaud 1968-1984 Gabriel Marie Étienne Vanel 1985-1996 Maurice Fréchard 1996-2004 Maurice Gardès 2004
Categoria:Auch Auch Categoria:Seus primades