Des de la creació de la federació mexicana fins al 2008 cinquanta-vuit persones han ocupat el càrrec de president de Mèxic—sense prendre a compte els tres presidents conservadors durant la Guerra de Reforma, desconeguts pel president constitucional, però itinerant, Benito Pablo Juárez García; ni tampoc Gabriel Valencia que ocupà el càrrec tres dies, però no és reconegut per tots els historiadors, ni José María Iglesias, que va reclamar la presidència quan Sebastián Lerdo de Tejada fou destituït per les forces revolucionàries de Porfirio Díaz, per uns mesos abans d'exiliar-se.
Primera República Federal miniatura|100px|Guadalupe Victoria Després de la caiguda del Primer Imperi Mexicà, encapçalat per Agustí I de Mèxic, el govern provisional va estar encapçalat per un triumvirat, fins a la promulgació de la Constitució de 1824. Aquesta constitució emulava el sistema electoral nord-americà, establia un col·legi electoral en què el candidat havia de guanyar el vot col·legial i no pas el vot proporcional. La constitució establia una unió d'estats autònoms units en una federació.
1824–1829: Guadalupe Victoria 1829–1829: Vicente Guerrero 1829–1829: José María Bocanegra 1829–1829: Pedro Vélez 1830–1832: Anastasio Bustamante 1832–1832: Melchor Múzquiz 1832–1833: Manuel Gómez Pedraza 1833–1833: Valentín Gómez Farías 1833–1835: Antonio López de Santa Anna
Primera República Central miniatura|100px|Antonio López de Santa Anna Amb l'arribada dels conservadors al poder, es va establir el sistema centralista a Mèxic, abolint la federació. Els estats es van convertir en departaments o províncies els governadors de les quals eren assignats pel president de la República. No es va promulgar cap constitució, sinó una sèrie de lleis anomenades les "Set Lleis". Amb la dissolució de la federació, Texas i Yucatán, van declarar-ne la independència.
1835–1836: Miguel Barragán 1836–1837: José Justo Corro 1837–1839: Anastasio Bustamante 1839–1839: Antonio López de Santa Anna 1839–1839: Nicolás Bravo 1839–1841: Anastasio Bustamante 1841–1841: Francisco Javier Echeverría
Règim anticonstitucional 1841–1842: Antonio López de Santa Anna
Segona República Central Després del breu període dictatorial de López de Santa Anna, es van promulgar les Bases Orgàniques de la República. Es confirmava el govern centralista.
1842–1843: Nicolás Bravo 1843–1843: Antonio López de Santa Anna 1843–1844: Valentín Canalizo 1844–1844: Antonio López de Santa Anna 1844–1844: Valentín Canalizo 1844–1845: José Joaquín de Herrera 1846–1846: Mariano Paredes y Arrillaga 1846–1846: Nicolás Bravo
Segona República Federal Es va restablir la federació mexicana. El 1846 comença el conflicte bèl·lic amb els Estats Units. Diversos presidents interins van ser designats quan el president en funcions havia d'encapçalar les forces militars de defensa. La República de Yucatán es va reincorporar a la federació després de la Guerra Estats Units-Mèxic.
1846–1846: José Mariano Salas 1846–1847: Valentín Gómez Farías 1847–1847: Antonio López de Santa Anna 1847–1847: Pedro María Anaya 1847–1847: José Manuel de la Peña y Peña 1847–1848: Pedro María Anaya 1847–1848: José Manuel de la Peña y Peña 1848–1851: José Joaquín de Herrera 1851–1853: Mariano Arista 1853–1853: Juan Bautista Ceballos
Règim transitori d'excepció El president Juan Bautista Ceballos va dissoldre les càmeres del Congrés de la Unió el 19 de gener de 1853 i va convocar un nou congrés, que no es va reunir, ja que les forces conservadores proclamaren com a president interí Manuel María Lombardini. Als pocs mesos Anotnio López de Santa Anna va retornar de l'exili i va ser elegit com a president per una vegada més. Santa Anna va rebre el mandat de reorganitzar la República i d'elaborar una nova constitució. Dos dies després que prengués el poder, Santa Anna va expedir les Bases per a l'Administració de la República, establint un règim transitori d'excepció, que en la pràctica fou un règim dictatorial.
1853–1853: Manuel María Lombardini 1853–1855: Antonio López de Santa Anna
Tercera República Federal Es va formar el Pla d'Ayutla per acabar amb la dictadura el 1854. Santa Anna va renunciar el 1855. Es va formar un Congrés Constituent que promulgaria una nova constitució federal el 1857.
1855–1855: Martín Carrera Sabat 1855–1855: Rómulo Díaz de la Vega 1855–1855: Juan Álvarez Hurtado 1855–1857: Ignacio Comonfort
Guerra de Reforma miniatura|100px|Benito Juárez
Les lleis dels liberals i la constitució federal, i les diferències entre conservadors i liberals van produir una guerra civil coneguda com la Guerra de Reforma. En ser deposat Ignacio Comonfort, Benito Juárez assumí la presidència constitucional de Mèxic, però va haver de fugir de la capital, en mans dels conservadors. Els següents presidents conservadors van governar des de la ciutat de Mèxic: 1858–1858: Félix María Zuloaga 1858–1859: Manuel Robles Pezuela 1859–1860: Miguel Miramón
Benito Juárez, sense reconèixer el govern conservador, va continuar exercint com a president, però itinerant, durant la Guerra de Reforma. Les forces liberals van guanyar les forces conservadores el 1861, i Juárez retornà a la capital.
1858–1863: Benito Pablo Juárez García
Amb els conservadors en el poder de bell nou el 1863 es va conformar una monarquia parlamentària, històricament coneguda com el Segon Imperi Mexicà. Maximilià d'Habsburg va ser coronat emperador de Mèxic, i va governar de 1864 a 1867. Benito Juárez va fugir cap al nord, i des de Chihuahua va formar un govern d'oposició a la monarquia. Encara que Europa va reconèixer el govern monàrquic, els Estats Units van reconèixer oficialment al govern republicà de Benito Pablo Juárez García.
República Restaurada miniatura|100px|Porfirio Díaz La Tercera República Federal va ser restaurada, sota la constitució de 1857.
1867–1872: Benito Pablo Juárez García 1872–1876: Sebastián Lerdo de Tejada 1876–1880: Porfirio Díaz 1880–1884: Manuel del Refugio González Flores 1884–1911: Porfirio Díaz
Començament de la Revolució Mexicana miniatura|100px|Francisco I. Madero 1911–1911: Francisco León de la Barra 1911–1913: Francisco Madero 18 de febrer, 1913–18 de febrer, 1913: Pedro Lascuráin Paredes (president interí per menys d'una hora, després de l'assassinat de Madero, organitzat per Victoriano Huerta, amb el suport de l'ambaixador nord-americà) 18 de febrer, 1913–14 de juliol, 1914: Victoriano Huerta 15 de juliol, 1914–agost, 1914: Francisco S. Carvajal 1914–1915: Eulalio Gutiérrez 1915–1915: Roque González Garza 1915–1915: Francisco Lagos Cházaro 1915–1917: Venustiano Carranza
Període Post-Revolucionari o la Quarta República Federal miniatura|100px|Felipe Calderón Amb la promulgació de la Constitució de 1917, es va confirmar el federalisme mexicà. Aquest període representaria la Quarta República Federal, encara que és més conegut com a Període Constitucionalista o Període Post-Revolucionari. Des del 1930 totes les transicions presidencials han estat pacífiques.
1917–1920: Venustiano Carranza 1920: Adolfo de la Huerta 1920–1924: Álvaro Obregón 1924–1928: Plutarco Elías Calles 1928–1930: Emilio Portes Gil 1930–1932: Pascual Ortiz Rubio 1932–1934: Abelardo L. Rodríguez 1934–1940: Lázaro Cárdenas del Río 1940–1946: Manuel Ávila Camacho 1946–1952: Miguel Alemán 1952–1958: Adolfo Ruiz Cortines 1958–1964: Adolfo López Mateos 1964–1970: Gustavo Díaz Ordaz 1970–1976: Luis Echeverría 1976–1982: José López Portillo 1982–1988: Miguel de la Madrid 1988–1994: Carlos Salinas de Gortari 1994–2000: Ernesto Zedillo 2000–2006: Vicente Fox 2006–2012: Felipe Calderón 2012–2018: Enrique Peña Nieto 2018–2024: Andrés Manuel López Obrador 2024-actualitat: Claudia Sheinbaum Pardo
Categoria:Política de Mèxic
Categoria:Llistes de presidents Categoria:Llistes de caps d'Estat