miniatura|Alexandre tallant el nus gordià, de Jean-Simon Berthélemy (1743–1811). L'expressió nus gordià procedix d'una llegenda segons la qual un rei de Gòrdion a Frígia (actual Anatòlia) anomenat Gordios portava els seus bous lligats al jou amb unes cordes nugades de manera tan complicada que era impossible deslligar-les. Aquest home va complir un auguri que promulgava el fet que el futur rei de Frígia vindria per la Porta de l'Est acompanyat d'un corb que es posaria en el seu carro. Segons les tradicions, qui aconseguira deslligar el nus gordià podria conquerir Orient.

Llegenda miniatura|Alexandre el Gran tallant el nus gordià per André Castaigne (1898–1899) Els frigis no tenien rei, però un oracle de Telmissus (l'antiga capital de Lícia) va decretar que el següent home que entrés a la ciutat conduint un carro de bous es convertiria en rei. Un pagès anomenat Gordies va conduir fins a la ciutat en un carro de bous i va ser declarat immediatament rei. En agraïment, el seu fill Midas va dedicar el carro de bousArrian, Anabasis Alexandri (Αλεξάνδρου Ανάβασις), Book ii.3): "" which means "and he offered his father's cart as a gift to king Zeus as gratitude for sending the eagle". al déu frigi Sabazis (a qui els grecs identificaven amb Zeus) i el va lligar a un pal amb un nus intricat d'escorça de corniola (Cornus mas). El nus va ser descrit més tard per l'historiador romà Quintus Curtius Rufus com a compost per "diversos nusos tots tan fortament entrellaçats que era impossible veure com estaven lligats".

El carro de bous encara es trobava al palau dels antics reis de Frígia a Gordium al segle IV aC quan va arribar Alexandre el Gran, moment en què Frígia havia estat reduïda a una satrapia, o província, de l'Imperi Persa. Un oracle havia declarat que qualsevol home que pogués desfer els seus elaborats nusos estava destinat a governar tota Àsia. Alexandre el Gran volia desfer el nus, però va lluitar per fer-ho abans de raonar que no faria cap diferència com es desfés el nus. Les fonts de l'antiguitat no es posen d'acord sobre la seva solució. En una versió de la història, va treure l'espasa i la va partir per la meitat d'un sol cop. Tanmateix, Plutarc i Arrià expliquen que, segons Aristòbul, Alexandre va treure la passadora del pal al qual estava fixat el jou, deixant al descobert els dos extrems de la corda i permetent-li desfer el nus sense haver de tallar-lo.

Alguns estudiosos clàssics consideren això més plausible que el relat popular. citing Tarn, W.W. 1948 Les fonts literàries de la història inclouen Arrià (Anabasis Alexandri 2.3), Quintus Curtius (3.1.14), l'epítome de Justin de Pompeu Trogus (11.7.3) i De Natura Animalium 13.1 d'Elian .The four sources are given in Robin Lane Fox, Alexander the Great (1973) 1986: Notes to Chapter 10, p. 518; Fox recounts the anecdote, p. 149–151.

Quan Alexandre el Gran (356–323 aC) es dirigia a conquerir l'Imperi Persa, en el 333 aC, després de travessar l'Hel·lespont, va conquerir Frígia, on es va enfrontar al dilema de deslligar el nus. Va solucionar el problema tallant el nus amb la seua espasa. Aqueixa nit va haver-hi una tempesta de llamps, simbolitzant, segons Alexandre, que Zeus estava d'acord amb la solució, i va dir: «és el mateix tallar-lo que deslligar-lo». Efectivament, Alexandre va conquerir Orient.

Per això hom fa servir l'expressió «complicat com un nus gordià» per a referir-se a una situació o fet de difícil solució o desenllaç, en especial quan aquesta situació només admet solucions creatives o pròpies del pensament lateral.

També se sol utilitzar l'expressió «nus gordià» per a referir-se a l'essència d'una qüestió, de per si de difícil comprensió, de tal manera que, deslligant el nus, és a dir, descobrint l'essència del problema, podrem revelar totes les seues implicacions.

Notes

Referències

Vegeu també Tanto Monta....

Categoria:Mitologia grega Gordia Categoria:Alexandre el Gran a l'art