El Kilimanjaro és la muntanya més alta de l'Àfrica, i és d'origen volcànic. És situat a Tanzània, a la frontera amb Kenya, molt a prop de la línia de l'equador.
La seva alçada va ser mesurada l'any 1952, amb mètodes de topografia òptica, fent triangulacions verticals però a distàncies molt llunyanes i va donar el resultat de 5.864m.
Posteriorment, l'any 1999 es va mesurar de nou l'alçada amb sistemes GPS, (amb l'ajuda de satèl·lits) i va donar una alçada de 5.893 m, i el 2009 es van mesurar 5.890 m.
Descripció miniatura|esquerra|Kilimanjaro des de l'aire. Juliol de 2007. El Kilimanjaro està situat al marge oriental de la Vall del Rift i no es troba totalment aïllat de la plana africana, sinó que es troba acompanyat de 3 cons volcànics, orientats en un eix est-sud-oest:
Shira: el més antic, situat a l'oest, amb una alçada de 3.962 m. Mawenzi: a l'est, amb una alçada de 5.149 m. Kibo: situat entre els altres dos, és el més recent i encara mostra senyals d'activitat en forma de fumaroles,
Entre el Kibo i el Mawenzi hi ha una plataforma de prop de 3.600 ha. anomenada la sella (the Saddle, en anglès), que conforma la major àrea de tundra d'alçada d'Àfrica.
El punt més alt del Kilimanjaro és l'Uhuru Peak, punt situat al volcà Kibo. Des del 1889 els diferents intents de mesurar l'altura exacta de la muntanya han donat resultats que difereixen en més de 100 metres El 2008 una expedició de recerca (Kilimanjaro 2008 Precise Height Measurement Expedition) va utilitzar mètodes gravimètrics i GPS que van donar un resultat de 5891,8 m.
El nom El seu nom segueix sent un enigma i existeixen diferents teories al respecte. Una d'elles assegura que pot venir de les paraules swahili kilima (muntanya petita) i njaro (dimoni de fred); o bé de l'expressió njaro (caravanes), en referència als combois d'esclaus dels esclavistes àrabs de Zanzíbar, que antigament feien una parada a la zona. Alguns evoquen la paraula njare, la font de l'aigua, i els massais l'anomenen simplement Ngage Ngai, és a dir, la casa de Déu.
Els chaggas mai li han donat un nom a aquesta muntanya. Únicament distingeixen el gran volcà blanc, anomenat Kibo (esperança), símbol de l'eternitat i de la sort, del pic negre Mawenzi a l'est, associat a les forces del mal.
Història miniatura|Ruta Marangu Abans del algunes cròniques com la del geògraf egipci Ptolemeu mencionen l'existència d'una muntanya blanca al sud d'Àfrica. El 1845, el geògraf britànic William Cooley, segur de la seva existència, assegura que la muntanya més coneguda de l'Àfrica de l'est, anomenada Kirimanjara, està coberta de roques vermelles.
El maig de 1848, un missioner alemany, Johannes Rebmann, explora la regió chagga i acaba acostant-se a les muntanyes: «Cap allà a les 10 hores vaig veure alguna cosa blanca al cim d'una alta muntanya i pensava que era un núvol, però el meu guia em comenta que és fred, i llavors vaig reconèixer amb satisfacció aquesta vella companya que els europeus anomenem neu». El seu descobriment relatat l'abril de 1849 al Church Missionary Intelligencer es discuteix a Londres.Time Atlas of great explorations;
Va fer falta esperar fins a l'any 1891 perquè una expedició, dirigida pel baró alemany Klaus von der Decken i el botànic anglès Richard Thornton, permeti comprovar que en efecte, es tractava d'un cim nevat.
El 1883, l'anglès Joseph Thomson seguit pel comte Teleki ascendeixen la muntanya però no aconsegueixen superar els 5.300 metres. Després de dos fracassos, Hans Meyer, el 6 d'octubre de 1889 aconsegueix finalment arribar al cim, acompanyat pel seu amic Ludwig Purtscheller i el guia chagga Yohana Lauwo. Aquest es comenta que hauria mort a l'edat de 127 anys, l'any 1997, però potser no és més que una llegenda, com la història de la presència d'un cadàver de lleopard congelat, trobat a 5.500 metres d'altitud.
El Kilimanjaro actual Ascensions Respecte a les ascensions, aproximadament uns 20.000 excursionistes intenten cada any arribar al cim, un nombre controlat per les autoritats de Tanzània. L'ascenció pot fer-se per algunes vies tècnicament fàcils però, llargues i penoses a causa del fred i l'alçada. D'aquestes rutes la més freqüentada és la ruta Marangu, i després les rutes Machame, Mweka i Shira.
Condicions climàtiques miniatura|esquerra|Glacera del Kilimanjaro Actualment, el Kilimanjaro es troba protegit per un parc nacional: el Parc Nacional del Kilimanjaro, que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1987.
El retrocés de les glaceres del cim del Kilimanjaro és una realitat evident.Recession of Equatorial Glaciers. A Photo Documentation , Hastenrath, S., 2008, Sundog Publishing, Madison, WI, , 144 pp. L'any 1900 s'estima que n'hi havia uns 12 km², i avui en dia, no cobreixen més de 2 km² i el volum de gel ha tingut una davallada de més del 80%.
Les diferents fonts no estan totalment d'acord sobre quan s'hauran fos del tot les glaceres. L'any 2002, un estudi dirigit pel paleoclimatòleg Lonnie Thompson de la Universitat Estatal d'Ohio, va predir que el gel al cim més alt d'Àfrica hauria desaparegut entre els anys 2015 i 2020,Ice Man: Lonnie Thompson Scales the Peaks for ScienceIce Core Records
El 2007, un equip de científics austríacs de la Universitat d'Innsbruck van especular que la plataforma de gel que es troba al cim del volcà hauria desaparegut cap a l'any 2040, però que una part del gel que es troba al vessant de la muntanya hi romandria durant més temps, en funció de les condicions meteorològiques locals. I un altre estudi de l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia, ha fet la predicció que el gel desapareixerà el 2050.Vídeo de l'Acadèmia de Ciències de Califòrnia; títol desconegut. 8 d'agost de 2008
Una comparativa dels registres guardats al gel suggereix que les condicions actuals estan retornant a les que hi havia uns 11.000 anys enrere. Un estudi dut a terme per Philip Mote de la Universitat de Washington als Estats Units i pel Georg Kaser de la Universitat d'Innsbruck a Àustria, conclouen que la recessió del gel del Kilimanjaro no està lligada directament a l'augment de les temperatures sinó també a la disminució de les precipitacions.
El maig de 2008, el ministre de recursos naturals de Tanzània, Shamsa Mwangunga, va dir que hi havia indicacions que la neu que cobria la muntanya actualment estava augmentant. El gener del 2006, la ruta del Western Breach va ser tancada per les autoritats del Kilimanjaro National Park arran d'una esllavissada de roques que va matar tres persones. L'1 de desembre del 2007, la ruta va ser reoberta però encara és considerada poc segura.
miniatura|center|800px|El Kilimanjaro - with Landsat Overlay. Les altures es mostren a escala doble respecte al pla.
Condicions volcàniques Encara que està inactiu, el Kilimanjaro té diferents fumaroles que emeten gas al cràter del cim principal del Kibo. La conclusió dels científics a la qual van arribar l'any 2003 és que el magma fos està situat uns 400 metres (1.310 peus) sota el cim del cràter. Hi ha hagut diferents enfonsaments i despreniments de terra al Kibo en el passat, un d'ells formant el que ara es coneix com Western Breach (esquerda Oest).
Mapes Uns bons primers mapes del Kilimanjaro van ser publicats pel govern britànic (concretament pel departament d'afers estrangers) (DOS 422 Y742) l'any 1963. Aquests mapes estaven basats en fotografies aèries preses pels volts del 1958 per la RAF (Royal Air Force). Eren fets a escala 1:50.000 amb contorns en intervals de 100 peus. Actualment no estan disponibles.
El primers mapes turístics que es van publicar van ser elaborats també pel govern britànic l'any 1989 basats en els mapes DOS originals (escala 1:100.000; intervals de 100 peus; DOS 522), i actualment tampoc no estan disponibles.
L'EWP va produir un mapa amb informació turística el 1990 (escala 1:75.000; intervals de 100 metres; mapes del Kibo i el Mawenzi a escales d'1:20.000 i 1:30.000 respectivament, amb 50 metres d'interval de contorn). Aquest mapa s'actualitza regularment i avui en dia se n'està distribuint la 4a edició.
En els últims anys nombrosos mapes diferents han aparegut al mercat i es troben disponibles, amb qualitats variables
Exemple del mapa EWP (1:75,000, àrea del cim).
Rutes El Kilimanjaro té diferents rutes oficials per a escalar-lo. Aquestes són:
Circuit del NordClimb Kilimanjaro|Circuit del Nord MachameLa ruta Machame al Kilimanjaro MaranguLa ruta Marangu al Kilimanjaro RongaiLa ruta Rongai - ruta Loitokitok al Kilimanjaro Londorossi LemoshoLa ruta Lemosho Shira - Machame al Kilimanjaro UmbweLa ruta Umbwe-ruta oest al Kilimanjaro Shira Mweka (únicament de descens)
+ Resum de les rutes Ruta Descripció Dies Longitud Circuit del NordDescripció de la ruta del Circuit del Nord La ruta més nova del Kilimanjaro. Hi ha poca gent i es travessa aproximadament tota la muntanya inclosa la part nord. És una ruta llarga amb molt bones vistes. 9 90 km Lemosho Llarg accés conduint, remota, menys freqüentada, preciosos boscos, travessa amb bones vistes a Barafu, càmping. Excel·lent per a aclimatar. 8 (-1) 56 km Machame Segona ruta més popular. Preciosos boscos, travessa amb bones vistes a Barafu, càmping. Excel·lent per a aclimatar. 7 (-1) 49 km Marangu Molt popular. Preciosos boscos. Refugis bàsics però confortables. La variant de 6 dies dona temps per a una bona aclimatació. 6 (-1) 64 km Rongai Llarg accés en cotxe, remota, menys freqüentada, escenaris preciosos i salvatges d'alta muntanya, càmping. Excel·lent per a aclimatar. 6 65 km Umbwe La més curta i dreta de les rutes, dura. Paisatges espectaculars. Preciosos boscos, travessa amb bones vistes a Barafu, càmping. Dolenta per a l'aclimatació. Ruta perillosa. 6 (-1) 37 km
Un mapa de la ruta en tres dimensions al Google-Earth es pot veure aquí.Mapa en 3 dimensions
Circuit del Nord És la ruta més nova al Kilimanjaro. S'inicia des del nord, i es fa una travessa de pràcticament la muntanya sencera seguint la direcció de les agulles del rellotge abans d'aproximar-se al cim des de l'est. Aquesta ruta ofereix les vistes més diverses, cosa que la converteix en una de les rutes més escèniques de les que hi ha disponibles. I de moment, aquesta ruta és una ruta molt tranquil·la, amb un volum de gent realment baix.
Per fer el circuit del Nord, es destinen 9 dies a la muntanya.
El perfil del programa és:
Conduir unes 4 hores fins a la porta Rongai. Caminar fins al primer campament (2.650 metres); 2 ½-3 hores. Ascendir fins al segon campament a 3.450 metres; 3 ½ hores, i continuar fins al tercer campament a 3.800 metres; 2 hores. Pujar fins a la confluència i la part més utilitzada del circuit fins al camp Buffalo (4.100 metres); 5-7 hores. Continuar el circuit fins al Refugi Moir a 4.200 metres; 4-5 hores. Des d'aquest punt es poden fer caminades d'aclimatació. Se segueix fins a la Lava Tower a 4.500 metres; 4-6 hores. Descens fins a la vall de Barranco a 3.940 metres, abans de pujar la paret de Barranco i caminar fins al camp Karanga a 4.000 metres; 5-7 hores. Dura pujada fins al refugi Barafu (4.600 metres); 3-5 hores. Descansar per la sortida de l'endemà. De bon matí, ascensió fins al Uhuru (5.895 metres), sostre de l'Àfrica. Després, descens fins al camp Millenium a 3.800 metres; 11-15 hores. Es continua baixant fins a la porta Mweka a 1.600 metres; 4-6 hores.
Descripció detallada:
Ruta Lemosho Aquesta és una ruta remota, que conserva la seva bellesa natural, una ruta poc utilitzada i atractiva per a pujar fins a la plana de Shira. Els alpinistes sovint l'utilitzen per a ascendir la ruta de lesquerda Oest, o per a seguir-la amb el circuit sud del Kibo per a pujar utilitzant la ruta més senzill de Barafu. El primer dia de la ruta les possibilitats de trobar-se amb animals salvatges és molt alta, i "rangers" armats han d'acompanyar els grups d'alpinistes temporalment.