fou un polític cors i líder guerriller que va exercir com a co-líder del Front d'Alliberament Nacional de Còrsega-Canal Historique (Front di Liberazione Naziunale di a Corsica-Canale i secretari general de Còrsega-Canal dos polítics). wing, A Cuncolta Naziunalista (més tard A Cuncolta Indipendentista) de 1990 a 1998, quan va abandonar ambdues organitzacions per fundar el seu propi partit polític, Presenza Naziunale, i el seu braç armat, Armata Corsa.
Biografia Santoni es va involucrar en política des de ben jove, organitzant mítings nacionalistes a l'institut local d'Ajaccio. El 1978, mentre estudiava a la universitat d'Ais de Provença, Santoni es va unir a un grup d'altres estudiants nacionalistes corsos de la diàspora per formar una iniciativa de sensibilització per al Front d'Alliberament Nacional de Còrsega, a la França continental. Poc després, els líders de Còrsega reconeixien la destresa militar de Santoni, i aquest va ser ascendit al comandament de la divisió Gravona del FLNC.
El 1982 fou responsable militar del sector Gravone, una vall propera a Ajaccio. De dia treballava com a mestre, i de nit dirigia un grup d'uns trenta homes.
miniatura|Tomba de François Santoni.
El juny de 1985, fou arrestat el 1985 i condemnat a 8 anys de presó acusat d'atacs contra l'Estat Major de l'Exèrcit i una vila de vacances del Commissariat de l'Energia Atòmica. Fou internat a Fleury-Mérogis on hi trobà per primer cop Jean-Michel Rossi, amb el que va mantenir una gran amistat. Santoni va ser alliberat el 1989 després dels acords d'amnistia entre el FLNC i el govern recentment reelegit de François Mitterrand, una part de l'acord d'alto el foc increïblement controvertit signat el maig de 1988 per tal de fer les paus amb el govern francès.
Després de ser traslladat a diferents presons, Santoni fou alliberat a Nimes el maig de 1989 i amnistiat l'agost següent. Aleshores esdevingué assistent parlamentari de Max Simeoni, diputat europeu escollit a la llista d'Els Verds. Durant el mandat de Max Simeoni, Santoni fou el gerent oficial del CGFA i responsable de l'empresa de transports de cabals Bastia Securita.
El 1992 fou encarregat pel FLNC-Canal Històric per a emprendre negociacions amb l'Estat francès. El mateix any esdevingué company de Marie-Hélène Mattei, advocada de Bastia encarregada de defensar militants nacionalistes.
El setembre de 1994, Santoni va ser arrestat de nou per possessió il·legal d'una arma de foc i condemnat a sis mesos de presó, amb cinc mesos de suspensió de la pena. Santoni va apel·lar la decisió abans de fugir de les autoritats i amagar-se al maquis.
La posició de Santoni com a colíder i la seva retòrica militant el van convertir en objectiu de diversos intents d'assassinat durant el seu mandat com a líder. El primer intent important va ser el 29 de maig de 1995, quan un intent d'assassinat del FLNC-CA a Suarella va matar el seu aliat polític, Stefanu Gallo.
El gener de 1996, Santoni va ser encarregat de supervisar les negociacions del FLNC-CS amb el govern francès durant la campanya de pau de Tralonca, un procés de pau fallit entre els dos grups. Santoni intentaria diverses vegades continuar la pau, però en privat va declarar que només havia cregut en el procés de pau "durant dues setmanes". Durant el procés de pau, Santoni va ser objectiu d'un altre intent d'assassinat, que va resultar en la mort del seu guardaespatlles, Jules Massa. El procés finalment va fracassar a l'octubre de 1996, però Santoni s'oposaria al retorn a les armes del FLNC, afirmant que l'alto el foc s'hauria d'haver respectat "per principi". Santoni citaria més tard això com a motiu de la seva sortida de l'FLNC.
El gener de 1997, Marie-Hélène Mattei, advocada nacionalista i xicota de Santoni, va ser arrestada acusada d'extorsió. Santoni es va lliurar per càrrecs d'extorsió només 48 hores després, una acció que va descriure com una "qestió d'honor" que va prendre per acompanyar la seva xicota. Tots dos són traslladats i empresonats a París. L'apel·lació i l'alliberament de Santoni del juliol de 1997 són denegats, cosa que causa un enrenou. El Ministeri de Justícia fa una crida a armar fortament els guàrdies al voltant dels jutjats en territori cors per evitar atacs a causa de la negativa a alliberar Santoni. Trencà amb el FLNC després de l'assassinat del prefecte Claude Érignac.
Santoni va ser assassinat el 17 d'agost de 2001 mentre assistia al casament d'un amic de la família a la seva ciutat natal. Va rebre 13 trets de membres de la màfia de Brise de Mer.
El cantant francès Renaud va dedicar una cançó del seu àlbum Boucan d'enfer, *Corsic'armes*, a Santoni i a la seva vídua, Christelle.
Referències
Categoria:Persones d'Ajaccio Categoria:Polítics corsos Categoria:Polítics assassinats Categoria:Morts a Còrsega del Sud Categoria:Polítics francesos morts al segle XXI Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX