Charles John Huffan Dickens FRSA (Landport, Portsmouth, Anglaterra, 7 de febrer de 1812 – Gads Hill Place, Higham, Kent, Anglaterra, 9 de juny de 1870) va ser un escriptor anglès en llengua anglesa, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular.
Durant la seva carrera, va escriure moltes novel·les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i genial ironia. Actualment és tractat com un dels novel·listes més grans de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època.
Els crítics han celebrat la seva mestria en la prosa, la seva capacitat d'inventar personatges memorables i el seu poder de sensibilització social. Tot i això, tot sovint ha rebut crítiques per l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els personatges grotescos.
Biografia Quan tenia cinc anys, la família es va traslladar a Chatham (Kent). Va assistir a l'escola primària dels set als dinou anys. La seva família era de classe mitjana, però la seva situació econòmica va empitjorar quan el pare va ser empresonat. Va aprendre a llegir gràcies a la mare, que va fer servir per ensenyar al seu fill unes quantes obres clàssiques propietat del pare, John Dickens (agost 11, 1785-1703 31, 1851). John Dickens fou el model per al senyor Micawber en l'obra semiautobiogràfica del seu fill, la novel·la David Copperfield. El fill de William Dickens (1719-1785) i Ball Isabel (1745-1824), John Dickens era un empleat de l'oficina de pagaments de la Royal Navy a Portsmouth, a Hampshire. El 13 de juny 1809, a St Mary-le-Strand, Londres, es va casar amb Elizabeth Barrow, amb qui va tenir vuit fills. Més tard, va ser traslladat a Londres i després a Chatham. Va tornar a viure a Camden Town, a Londres, el 1822, per treballar a Somerset House. Per a John Dickens, era difícil mantenir la seva creixent família amb els seus escassos ingressos. Aviat els seus deutes s'havien tornat tan greus que tots els articles d'ús domèstic es van vendre en un intent per pagar els seus comptes.
La família de Dickens va recuperar l'estabilitat econòmica a causa d'una inesperada herència. A partir d'això, Dickens va ser enviat a un centre docent de Hampstead Road, on va romandre dos anys. La seva adolescència, la va passar treballant com a ajudant d'un advocat (1827), freqüentant les biblioteques del Museu Britànic, aprenent taquigrafia i, finalment, treballant en la redacció del Morning Chronicle a partir de l'any 1828. Al voltant d'aquells anys va publicar, sota el pseudònim de Boz, diversos articles inspirats en la vida diària de Londres, acompanyats d'il·lustracions de Cruikshank i amb el títol Sketches by Boz. Aquell mateix any va casar-se amb Catherine Hogarth, amb qui tindria 10 fills. Va veure com es publicava la seva obra The posthumous papers of the Pickwick Club (Els papers pòstums del club Pickwick), nou lliuraments l'any 1836 i onze més l'any 1837. La seva obra següent és Oliver Twist (1837-38).
miniatura|esquerra|Charles Dickens i els seus personatges
Gràcies a les obres que anava publicant, Dickens anava agafant prestigi. L'any 1841, va ser condecorat com a fill adoptiu de la ciutat d'Edimburg i va viatjar als Estats Units d'Amèrica l'any 1842, on es va trobar amb una gran rebuda. Allà, però, va trobar els mateixos vicis que a Anglaterra, de manera que va publicar aquell mateix any una obra amb la qual es va guanyar el rebuig de la societat dels Estats Units d'Amèrica i va significar a Anglaterra el primer fracàs important de la seva carrera: American Notes. No obstant això, va tornar a rebre el suport del públic gràcies a l'obra Cançó de Nadal (A Christmas Carol).
La seva novel·la Dombey and Son (1846-48) va significar un canvi en el mètode de treball: va passar de la improvisació a la completa planificació, cosa que va poder fer gràcies al coneixement dels recursos estilístics que havia aconseguit. L'any 1850 va fundar Household Words, en què es publicaven textos d'autors poc coneguts, i en què va publicar Hard Times (Temps difícils, 1854). Bleak House (El Casalot) fou publicada per Bradbury & Evans en fascicles mensuals (1852-53).
miniatura|Il·lustració que apareix a la primera edició de la Cançó de Nadal esquerra|miniatura|Càntic de Nadal o Cançó de Nadal (A Christmas Carol) de Charles Dickens en una traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1910 dins la col·lecció Biblioteca de El Poble Català Dickens estava sotmès a una gran càrrega de treball destinada a satisfer els seus lectors, i va caure en crisi. Es va produir una ruptura amb els seus editors perquè va exigir una millor remuneració i li va ser denegada. Després d'això, va iniciar una sèrie de viatges a Itàlia, Suïssa i França. Quan va retornar a Anglaterra, obligat per les noves circumstàncies econòmiques, va desenvolupar activitats d'altres camps: va organitzar representacions teatrals, va fundar el Daily News, va fer d'actor i va donar conferències.
Cap a l'any 1850, la salut de Dickens havia empitjorat, situació agreujada per la mort del seu pare, una filla i la seva germana. L'escàndol públic que va constituir el seu suposat enamorament d'una actriu de 18 anys que es deia Ellen Teman, del qual va intentar defensar-se mitjançant una nota al Daily News, va contribuir a la seva ruptura amb Katherine. Des d'aleshores, Dickens va canviar de caràcter de manera dràstica. Va continuar, però, donant conferències i escrivint. Va realitzar una gira pels Estats Units d'Amèrica l'any 1867, i l'any 1870 va aparèixer el primer lliurament mensual d'una novel·la que mai no es completaria: The Mystery of Edwin Drood.
Mort El 8 de juny de 1870, Dickens va patir un accident vascular cerebral a casa, després d'un dia de treball a Edwin Drood. L'endemà, el 9 de juny, cinc anys després de l'accident ferroviari a Staplehurst, el 9 de juny de 1865, va morir a Gads Hill, sense haver recuperat la consciència. Contràriament al seu desig de ser enterrat a la catedral de Rochester "d'una manera senzilla, sense ostentació, i estrictament privada", va ser enterrat al Racó dels Poetes de l'abadia de Westminster. Un epitafi imprès distribuït en el seu funeral deia: "A la memòria de Charles Dickens (autor més popular d'Anglaterra), que va morir a la seva residència, Higham, prop de Rochester, Kent, 9 de juny de 1870, de 58 anys, era un simpatitzant dels pobres, els que pateixen i els oprimits... i per la seva mort, un dels més grans escriptors d'Anglaterra s'ha perdut per al món"." Imprès a l'Oficina làpida JH Woodley, 30 Fore carrer, ciutat, Londres. " i reproduït a la pàgina 4, Conte de Nadal Guia d'estudi per Patti Kirkpatrick, del Departament d'Educació, Dallas Theater Center. Les últimes paraules de Dickens, segons informa el seu obituari en The Times, varen ser:
El diumenge 19 de juny de 1870, cinc dies després de la inhumació de Dickens a l'abadia, el degà Arthur Penrhyn Stanley va pronunciar un memorial, elogiant "el genial i estimat humorista al que ara plorem", per mostrar amb el seu propi exemple que "fins i tot en el tracte amb els més foscos escenaris i els personatges més degradats, el geni podria estar net, i l'alegria podria ser innocent." Referint-se a les flors naturals que adornen la tomba del novel·lista, Stanley va assegurar als presents que "el punt a partir de llavors seria alguna cosa sagrada tant en el Nou Món com en el Vell, com la del representant de la literatura, no d'aquesta illa única, sinó de tots els que parlen la nostra llengua anglesa".New York Public Library, Col·lecció Berg
Dickens va deixar estipulat que no s'erigís cap monument en el seu honor. L'única estàtua de bronze de mida natural de Dickens, aixecada el 1891 per Francis Edwin Elwell, es troba a Clark Park, al barri de Spruce Hill de Filadèlfia, Pennsilvania, als Estats Units. El sofà en què va morir es conserva al Museu Casa Natal de Dickens a Portsmouth.
Estil Charles Dickens s'emmarca dins el realisme, ja que intentava plasmar els diferents tipus de la seva societat en la ficció mitjançant l'observació. Com altres escriptors realistes, presenta tipus de classe baixa i marginal, amb una funció de denúncia social. Destaquen també les seves descripcions d'ambients, especialment els diferents interiors i carrers de Londres. Barreja la ironia amb l'estil afectat, però buscant sempre la senzillesa i la facilitat de lectura. Se l'ha acusat de maniqueisme, ja que presenta els protagonistes idealitzats i incapaços de veure's corromputs moralment malgrat la pobresa, mentre que l'antagonista de cada obra apareix satiritzat amb els trets més durs.
Un dels temes preferits de Dickens és la infància, que apareix com la principal víctima de les desigualtats de l'època victoriana i de l'auge de la revolució industrial (la majoria de nens de les seves obres treballen i busquen permanentment diners, un altre tema recurrent). La infància esdevé sinònim d'innocència i possibilitat, i té abundància d'elements biogràfics del mateix autor. Els finals feliços es deuen a la casualitat i la providència, en sintonia amb el cristianisme que professava l'escriptor, que creia en la justícia divina per compensar els nascuts en circumstàncies desfavorables si es mantenien fidels a la moral (per aquest motiu, moltes de les obres es poden titllar de melodrama i conserven elements del romanticisme).
Elements autobiogràfics Tots els autors incorporen elements biogràfics en les seves ficcions, però amb Dickens això és molt notable, fins i tot quan temia amagar el que ell considerava el seu vergonyós i humil passat.
David Copperfield és una de les més clares autobiografies, però les escenes dEl casalot d'interminables casos de la cort i arguments legals van poder venir només d'un periodista que va haver de reportar. La mateixa família de Dickens va ser enviada a la presó per pobresa, un tema comú en molts dels seus llibres, i la detallada descripció de la vida a la presó de Marshalea en Little Dorrit és deguda a les pròpies experiències de Dickens en aquella institució.
La petita Nell, en The Old Curiosity Shop, és un pensament que representa la seva pròpia cunyada; el pare de Nicholas Nickleby i Wilkins Micawber són, amb seguretat, el mateix pare de l'autor, així com la senyora Nickleby i la senyora Micawber són similars a la seva mare.victorianweb.org - Mary Scott Hogarth, 1820-1837: L'estimada cunyada de Dickens i la seva inspiració. La natura esnob de Pip de Grans esperances també té certa afinitat amb el mateix autor. Dickens va poder haver dibuixat la seva experiència en els nens, però ell n'estava també avergonyit i no revelaria que les seves pròpies narracions venien de la brutícia.
Molt pocs coneixien els detalls de la seva vida fins després de sis anys de mort, quan John Forster va publicar una biografia en la qual Dickens havia col·laborat. Un passat fosc en temps victorians va poder viciar reputacions, així com a alguns dels seus personatges, i aquest era potser el mateix temor de Dickens.
Llegat miniatura|Segell de The Centenary Edition of The Works of Charles Dickens in 36 Volumes