El lèmur de cua anellada, maquí de cua anellada o lèmur cuaanellat (Lemur catta) és una espècie de primat estrepsirrí de la família dels lemúrids, l'única del gènere Lemur. La seva llarga cua amb anells blancs i negres en fa l'espècie de lèmur més coneguda. Com tots els lèmurs, és endèmic de l'illa de Madagascar. En el seu entorn és conegut com a hira (en malgaix) o maki (en francès i malgaix). Habita els boscos de galeria i matollars espinosos del sud de l'illa. És omnívor i el més terrestre de tots els lèmurs vivents.
És un animal molt social que viu en grups de fins a trenta individus. El sexe dominant són les femelles, igual que passa amb els altres lèmurs. Els individus d'un mateix grup jauen ensems per conservar la calor i reforçar els vincles socials. Un altre comportament fonamental és l'empolainament recíproc, un acte social que serveix per eliminar insectes de la pell i el pelatge i, alhora, estrènyer els llaços socials i familiars. És un lèmur exclusivament diürn, és a dir, que només surt de dia. Gaudeix prenent el sol assegut a terra amb les mans obertes, els ulls clucs i la panxa blanca exposada a l'astre rei.
Com altres lèmurs, aquesta espècie confia molt en el seu sentit de l'olfacte, i marca el territori amb glàndules odoríferes. Els mascles presenten un comportament únic de marcatge olorós anomenat marcatge amb esperons, i participen en «lluites pudents» impregnant-se la cua amb la seva olor i fent-la olorar als rivals. És un dels primats que més usen la veu i emet moltes vocalitzacions, incloent-hi crides de cohesió del grup o crides d'alarma. Tot i que manca d'un cervell gros, si es compara amb el dels primats simiformes, els experiments han demostrat que el lèmur de cua anellada pot organitzar seqüències, comprendre operacions aritmètiques i triar les eines adequades segons les seves qualitats funcionals.
Tot i ser catalogat com a espècie amenaçada per la Llista Vermella de la UICN i malgrat que sofreix de destrucció de l'hàbitat, el lèmur de cua anellada es reprodueix fàcilment en captivitat i es troba habitualment en zoològics d'arreu del món, amb més de 2.000 exemplars. Sol viure entre setze i dinou anys en estat salvatge i fins a vint-i-set en captivitat.
Etimologia El nom Lemur fou triat pels primers biòlegs que els estudiaren perquè les crides d'algunes espècies elusives de lèmur els recordaven els crits dels esperits dels morts, o lemures, de la mitologia romana.Garbutt, pàg. 85-86 El nom específic, catta, es deu a la semblança entre els roncs que emet el lèmur de cua anellada i els del gat domèstic.
Història evolutiva Tots els fòssils de mamífers de Madagascar daten de temps recents.Mittermeier, pàg. 23-26 Així doncs, no se sap gaire sobre l'evolució del lèmur de cua anellada, i encara menys de l'infraordre dels lemuriformes, que comprèn la totalitat de la població endèmica de primats de l'illa. Tanmateix, les proves cromosòmiques i moleculars suggereixen que els lèmurs estan més relacionats entre ells que amb la resta de primats estrepsirrins. Per tal que passés això, es creu que una minúscula població ancestral arribà a Madagascar per mitjà d'un únic esdeveniment de navegació entre fa vuitanta i cinquanta milions d'anys. La radiació evolutiva i l'especiació posteriors crearen la diversitat de lèmurs malgaixos d'avui en dia. Es creu que, entre les espècies de la subfamília dels lemurins, el lèmur de cua anellada és la més propera als lèmurs del gènere Hapalemur,Garbutt, pàg. 146-148Mittermeier, pàg. 237 que podria ser un grup germà de la família dels lemúrids.
Classificació taxonòmica El gènere Lemur només conté una espècie, el lèmur de cua anellada.
Família Lemuridae Subfamília Lemurinae Gènere Lemur: lèmur de cua anellada Gènere Eulemur Gènere Varecia Subfamília Hapalemurinae Gènere Hapalemur Gènere Prolemur
Canvis en la taxonomia El lèmur de cua anellada comparteix moltes semblances amb els altres membres de la subfamília dels lemurins, i el seu esquelet és gairebé indistingible del dels lèmurs marrons. Per aquests motius, el lèmur de cua anellada, els lèmurs marrons i els lèmurs de collar eren anteriorment agrupats al gènere Lemur. Tanmateix, els lèmurs de collar foren reclassificats dins el gènere Varecia el 1962, i a causa de semblances entre el lèmur de cua anellada i els lèmurs del bambú, especialment quant a les proves moleculars i semblances en les glàndules odoríferes, els lèmurs marrons foren moguts al gènere Eulemur el 1988. Actualment el gènere Lemur és monotípic, car només inclou el lèmur de cua anellada. Tot i que no totes les autoritats hi estan d'acord, actualment la majoria de la comunitat primatològica afavoreix aquesta classificació.
Anatomia i fisiologia miniatura|esquerra|La cua del lèmur de cua anellada és més llarga que el seu cos. Un lèmur de cua anellada adult pot assolir una llargada corporal d'entre 39 i 46 centímetres i un pes d'entre 2,3 i 3,5 quilograms.Mittermeier, pàg. 246-249 El lèmur té una constitució esvelta i una cara estreta, que recorda a un musell vulpí. Com tots els lèmurs, té unes potes posteriors més grans que les anteriors. Les femelles tenen dos parells de glàndules mamàries, però només un és funcional.
Tant els mascles com les femelles presenten glàndules odoríferes mancades de pèl. Ambdós sexes tenen glàndules sebàcies i apocrines a la regió genital, així com glàndules antebraquials situades a la superfície interior de l'avantbraç, a prop del canell. Tanmateix, només el mascle té una espina còrnia que se sobreposa a aquesta glàndula odorífera. Els mascles també tenen glàndules braquials a la superfície axil·lar de les espatlles.
El tret característic del lèmur de cua anellada, una llarga cua peluda, té un patró de ratlles transversals de color alternativament blanc i negre, amb entre tretze i quinze ratlles de cada color, i que sempre s'acaba amb una punta negra. La cua és més llarga que el cos, arribant a mesurar fins a 64 centímetres de llarg. La cua no és prènsil, i només s'utilitza per mantenir l'equilibri, comunicar-se i fonamentar la cohesió del grup.
El pelatge és dens. El pelatge ventral (del pit) i el coll és de color blanc o crema, mentre que el pelatge dorsal (de l'esquena) va del gris a un marró rosat. La coroneta és d'un gris fosc, mentre que les orelles i les galtes són blanques. El musell és d'un gris fosc i el nas és negre, mentre que els ulls estan envoltats de taques negres en forma de lluna.
La pell negra és visible al nas, els genitals, els palmells i les soles de les potes. El lèmur de cua anellada comparteix diverses adaptacions amb la resta de lèmurs. Els seus dits tenen coixinets, són esvelts i semidestres, amb ungles planes semblants a les dels humans. S'empolaina oralment llepant-se i rascant-se amb les dents amb les seves dents canines i incisives inferiors procumbents i estretes, cosa que rep el nom de pinta dental. Finalment, té una urpa d'empolainament al segon dit de cada pota posterior, especialitzada per l'empolainament, i més concretament per rastellar el pèl al qual no arriben la boca i la pinta dental.
Els ulls poden ser d'un groc llampant o taronges. A diferència de la majoria de primats diürns, però com tots els estrepsirrins, el lèmur de cua anellada té un tapetum lucidum, una capa refractiva situada darrere la retina que millora la visió nocturna.
Ecologia El lèmur de cua anellada és diürn i semiterrestre. És l'espècie de lèmur més terrestre, romanent un terç del temps a terra. Tanmateix, continua sent considerablement arborícola, passant un 23% del temps al dosser mitjà, un 25% al dosser superior, un 6% a la capa emergent i un 13% entre petits matolls. Els grups es desplacen per terra el 70% del temps.
La mida, l'àmbit de distribució i la densitat de població dels grups varien segons la regió i l'abundància d'aliments. Els grups solen compondre's d'entre sis i vint-i-cinc animals, tot i que s'han observat grups amb més de trenta exemplars. En mitjana, contenen entre tretze i quinze exemplars. El territori de cada grup varia entre sis i trenta-cinc hectàrees. Els grups de lèmurs de cua anellada defensen el seu territori, però sovint els territoris s'encavalquen. Quan es troben dos grups, les trobades solen ser agonístiques o hostils. Un grup sol ocupar la mateixa part del seu àmbit de distribució durant tres o quatre dies abans de moure's. Quan es desplaça, la distància mitjana recorreguda és d'un quilòmetre. La densitat de població va des de 100 exemplars per km² en boscos secs fins a 250-600 exemplars per m² en boscos de galeria i boscos secundaris.
El lèmur de cua anellada té depredadors tant nadius com introduïts. Els depredadors nadius inclouen la fossa (Cryptoprocta ferox), l'arpella esparverenca de Madagascar (Polyboroides radiatus), l'aligot de Madagascar (Buteo brachypterus) i la boa de Madagascar (Boa madagascariensis). Els depredadors introduïts inclouen la civeta petita de l'Índia (Viverricula indica), el gat domèstic i el gos domèstic.
Distribució geogràfica i hàbitat miniatura|Lèmurs de cua anellada al Parc Nacional d'Isalo al Madagascar El lèmur de cua anellada, endèmic del sud i el sud-oest de Madagascar, s'aventura més a les zones altes que els altres lèmurs. Viu en boscos caducifolis, matollars secs, montanes, boscos humits i boscos de galeria (boscos situats a les ribes de rius). Prefereix notablement els boscos de galeria, però gran part d'ells han estat eliminats de Madagascar per crear pastures pel bestiar. Depenent de l'indret, les temperatures del seu àmbit de distribució poden variar entre 7 °C i 48 °C.
Aquesta espècie arriba tan a l'est com Tôlanaro, al nord fins a Belo sur Tsiribihina, al llarg de la costa occidental i terra endins vers les muntanyes d'Andrngitra, a la meseta sud-oriental. Se la pot veure a la Reserva de Berenty, el Parc Nacional d'Andohahela, el Parc Nacional d'Isalo i el Parc Nacional de Zombiste-Vohibasia.
Relacions simpàtriques Les següents espècies de lèmur són simpàtriques amb el lèmur de cua anellada, cosa que significa que són espècies relacionades que es troben dins el seu àmbit de distribució:
Sifaca de Verreaux (Propithecus verreauxi) Lèmur mostela (Lepilemur ruficaudatus) Lèmur de peus blancs (Lepilemur leucopus) Lèmur bru de front vermell (Eulemur rufus) Lèmur nan gros (Cheirogaleus major) Lèmur nan de cua gruixuda (Cheirogaleus medius) Ai-ai (Daubentonia madagascariensis) Lèmur gris (Hapalemur griseus)
A l'oest de Madagascar, han estat estudiat ensems lèmurs de cua anellada i lèmur bru de front vermell. El lèmur de cua anellada passa més temps a terra que el lèmur bru de front vermell. Tot i que les dietes de les dues espècies s'assemblen, mengen en proporcions diferents, car el lèmur de cua anellada té una dieta més variada.
Comportament Dieta El lèmur de cua anellada és un omnívor oportunista que s'alimenta principalment de fruits i fulles, particularment les del tamarinde (Tamarindus indica), que els nadius coneixen com a kily. Si n'hi ha, el tamarinde representa fins a un 50% de la seva dieta, especialment durant la seca estació hivernal. El lèmur de cua anellada menja fins a trenta-sis espècies vegetals diferents, i la seva dieta inclou flors, herbes, escorça i resina. Se l'ha observat menjant fusta en descomposició, terra, teranyines, capolls d'insectes, artròpodes (aranyes, centpeus, cigales i salta-martins) i petits vertebrats (ocells i camaleons). Durant l'estació seca esdevé més oportunista.
Sistemes socials