Els Bessons (Gemini) és una constel·lació zodiacal. Els seus estels més brillants són Càstor (α), de segona magnitud, i Pòl·lux (β), de primera. Gemini es pot veure en el cel hivernal, entre Taurus a ponent i la feble constel·lació de Càncer a l'est, Amb Auriga i Lynx al nord i Monoceros i Canis Minor al sud. esquerra|miniatura|330x330px|La constel·lació de Geminis representada per Johannes Hevelius a la seva Uranographia. esquerra|miniatura|330x330px|Delimitació de Geminis segons la IAU. miniatura
Mitologia Gèminis representa els mítics bessons grecs Κάστωρ Kàstor ‘Càstor’ i Πολυδεύκης Polideuces ‘Pòl·lux’. Els grecs es referien a ells conjuntament com els Dióscurs, Dioscuri en llatí, ‘fills de Zeus’. Tanmateix, els mitòlegs discutien si realment tots dos eren fills de Zeus, a causa de les inusuals circumstàncies del seu naixement.
La seva mare era Leda, Reina d'Esparta, a qui Zeus seduí presentant-se sota la forma de cigne (ara representat per la constel·lació del Cigne). Després de l'embaràs, Leda donà a llum quatre fills. En la versió més comunament acceptada, Pòl·lux i Helena de Troia eren fills de Zeus i, per tant, immortals, mentre que Càstor i Clitemnestra foren engendrats per Tindàreu, el marit de Leda, i en conseqüència mortals. Càstor i Pòllux creixeren com els germans més íntims, mai discutint ni actuant sense consultar-se l'un a l'altre. Es deia que s'assemblaven físicament i fins i tot es vestien igual. Càstor era un famós genet i guerrer que ensenyà Hèracles a lluitar amb espasa, mentre que Pòl·lux era un campió de boxa.
Els bessons s'uniren a l'expedició de Jàson i els Argonautes a la recerca del velló d'or. Les habilitats de boxa de Pòl·lux foren útils quan els Argonautes desembarcaren en una regió d'Àsia Menor governada per Amícus, un fill de Posidó. Amícus, el més gran abusador del món, no permetia que els visitants marxessin fins que no havien lluitat amb ell en un combat de boxa, que invariablement guanyava. Baixà fins a la costa on estava l'Argo i desafià la tripulació a enfrontar-se amb ell. Pòllux, irritat per l'arrogància de l'home, acceptà de seguida i tots dos es van posar guants de cuir. Pòl·lux evità fàcilment les envestides del seu oponent i tombà Amícus amb un cop al cap que li esberlà el crani.
Apol·loni de Rodes conta que durant el viatge des de la desembocadura del Roine fins a les actuals Illes d’Ieras, davant de Toló, hagueren de superar una tempesta, però no en detalla les circumstàncies. Des d'aquest episodi, diu Apol·loni —i ens assegura que hi va haver altres viatges en què van ser salvadors—, els bessons han estat els patrons dels mariners. Higí diu que els bessons reberen el poder de salvar mariners nàufrags de part de Posidó, el déu del mar, que també els regalà els cavalls blancs que sovint muntaven. Els mariners creien que durant les tempestes al mar els bessons apareixien als cordatges del vaixell en forma del fenomen elèctric conegut com a foc de Sant Elm, tal com descriu Plini, l'escriptor romà del primer segle dC, en el seu llibre Història Natural. En canvi, un sol resplendor s'anomenava Helena i es considerava un signe de desastre. miniatura|El rapte de les filles de Leucip (1618) per Peter Paul Rubens. Càstor i Pòl·lux es van enfrontar amb una altra parella de bessons, Idas i Linceu, per dues belles dones. Idas i Linceu (que també eren membres de la tripulació de l'Argo) estaven compromesos amb Febe i Hilaïra, filles de Leucip de Messènia, però Càstor i Pòl·lux les raptaren. Idas i Linceu els perseguiren i en agafar-los lluitaren. Càstor fou travessat per l'espasa de Linceu, i Pòl·lux el matà. Idas atacà Pòl·lux però fou rebutjat per un llamp de Zeus. Una altra història diu que les dues parelles de bessons feren les paus per les dones, però arribaren a les mans per la divisió d'alguns ramats que havien robat conjuntament. En qualsevol cas, Pòl·lux plorà per la pèrdua del seu germà i demanà a Zeus que els dos compartissin la immortalitat. Zeus els col·locà al cel com la constel·lació dels bessons, on es veuen en una abraçada estreta, inseparables fins al final.
Característiques La constel·lació dels Bessons és la 30a constel·lació més gran del cel, ocupant una àrea de 514 graus quadrats. Es troba al segon quadrant de l'hemisferi nord (NQ2) i es pot veure a latituds entre +90° i -60°. Les constel·lacions veïnes són Auriga, Cancer, Canis Minor, Lince, Monoceros, Orió i Taure. La forma genitiva de Gèminis, utilitzada en noms d'estrelles, és Geminorum. L'abreviació de tres lletres, adoptada per la Unió Astronòmica Internacional (IAU) el 1922, és Gem.
Gèminis pertany a la família del zodíac de constel·lacions, juntament amb Aries, Taure, Cancer, Leo, Virgo, Lliura, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Piscis. Conté un objecte Messier —el cúmul estel·lar Messier 35 (M35, NGC 2168)— i té vint-i-una estrelles amb exoplanetes coneguts. L'estrella més brillant de la constel·lació és Pòl·lux, β Geminorum, amb una magnitud aparent de 1,14. Hi ha dues pluges de meteors associades amb la constel·lació; les Gemínids i els ρ Gemínids. Els Gemínids solen ser brillants i tenen el seu pic al voltant del 13-14 de desembre. Gèminis conté 10 estrelles amb nom aprovats per la Unió Astronòmica Internacional (IAU): Alhena, Alzirr, Càstor, Geminga, Jishui, Mebsuta, Mekbuda, Pòl·lux, Propus, Tejat i Wasat.
Estels principals Càstor – α Geminorum (Alfa Geminorum) miniatura Càstor, o α dels Bessons, és la segona estrella més brillant de la constel·lació de Gèminis i la 44a més brillant del cel, a uns 51 anys llum del Sol. En la cultura àrab, era coneguda com “El Cap del Primer Bessó” o Al-Ras al-Taum al-Muqadim. És una binària visual amb una magnitud aparent combinada d'1,58. Els dos components, Càstor A i Càstor B, estan separats per 6” i tenen un període de revolució de ~450 anys. Cada una d'aquestes estrelles és, a la vegada, una estrella binària espectroscòpica, per tant, quatre estrelles (Càstor Aa, Càstor Ab, Càstor Ba i Càstor Bb). Càstor Aa, l'estel principal, pertany a la classe espectral A1 V i es creu que el seu company Càstor Ab, és de tipus espectral M5 V. Les estrelles del component secundari, Càstor Ba i Càstor Bb, tenen les classificacions estel·lars A2 Vm i M2 V. Però el sistema no és complet perquè hi ha un company dèbil a uns 72” de distància, un sistema d'estrelles binàries eclipsants amb un període de poc menys d'un dia (Càstor Ca i Càstor Cb), ambdues nanes vermelles (classe M). Això fa que Càstor sigui un sistema sèxtuple, ja que els sis components estan lligats gravitacionalment entre ells. El tercer component està classificat com una estrella variable i té la designació YY Geminorum.
Pòl·lux – β Geminorum (Beta Geminorum) Pòl·lux, o β del Bessons, és l'estrella més brillant dels bessons i la 17a més brillant del cel nocturn. És una gegant taronja evolucionat amb la classificació estel·lar K0 III. Té una magnitud aparent d'1,14 i està a 33,78 anys llum del Sistema Solar. β del Bessons té una massa 2 M☉ i un radi ~9 R☉. De vegades es coneix com “El Cap del Segon Bessó,” de l'àrab Al-Ras al-Tau’am al-Mu’akhar. El juny de 2006 es confirmà que un planeta extrasolar orbitava l'estrella. El planeta, Pòl·lux b, té una massa d'almenys 2,3 vegades la de Júpiter i un període orbital de 590 dies.
Alhena – γ Geminorum (Gamma Geminorum) Alhena, γ dels Bessons, és una altra estrella de magnitud aparent de 1,915, a 109 anys llum de la Terra, fàcilment visible a ull nu. És una binària espectroscòpica. L'estrella primària és una subgegant blanca amb la classificació estel·lar A1 IV. Té una massa 2,8 M☉, un radi 3,3 R☉ i una lluminositat 123 L☉. L'estrella secundària és una estrella de tipus espectral G. El nom tradicional de l'estrella, Alhena, prové de l'àrab Al Han’ah ‘la marca’, referint-se a la marca al coll d'un camell. També és coneguda de vegades com Almeisan, derivat de l'àrab Al Maisan ‘la brillant’.
Mebsuta – ε Geminorum (Èpsilon Geminorum) Mebsuta, o ε dels Bessons, marca la cama dreta estesa de Castor. És una supergegant que pertany a la classe espectral G8 Ib. Té una magnitud aparent de 3,06 i es troba a uns 840 anys llum de distància. L'estrella té una lluminositat ~8 500 L☉, té una massa 19 M☉ i un radi entre 105 R☉ i 175 R☉. El nom tradicional, Mebsuta, prové de l'àrab antic Mabsūṭah ‘la pota estesa’. En la cultura àrab, ε i ζ dels Bessons representaven les potes d'un lleó. ε dels Bessons també es coneix de vegades com Melboula o Melucta. L'estrella es troba a prop de l'eclíptica i pot ser ocultada per la Lluna i els planetes.
Tejat – μ Geminorum (Mu Geminorum) Tejat, o μ dels Bessons, és la quarta estrella més brillant de la constel·lació dels Bessons. Té una magnitud visual de 2,857 i està a uns 230 anys llum de distància. L'estrella pertany a la classe espectral M3 III, que significa que és una gegant vermella. També està classificada com una variable irregular lenta de tipus LB. Mostra variacions en la seva lluminositat entre magnitud 2,75 i 3,02 durant un període de 72 dies, i té un període de 2 000 dies de variació a llarg termini. El nom tradicional de l'estrella, Tejat Posterior ‘la pota del darrere’ i es refereix a la pota del bessó Càstor. També es coneix de vegades per un altre nom llatí, Calx ‘el taló’.
Propus – η Geminorum (Eta Geminorum) Propus, o η dels Bessons, és un sistema estel·lar múltiple situat a aproximadament 350 anys llum de la Terra. Consta de tres components: una estrella binària espectroscòpica i una estrella nana de classe G0 que orbita la parella amb un període de més de 700 anys. El component principal del sistema binari és una estrella variable semiregular que mostra variacions en la lluminositat durant un període de 234 dies. És una gegant vermella amb la classificació espectral M3IIIlab. La seva lluminositat varia entre magnitud 3,15 i 3,9. L'estrella secundària és de tipus espectral B i orbita la gegant vermella amb un període de 8,2 anys. η Geminorum es troba a prop de l'eclíptica i pot ser ocultada ocasionalment per la Lluna i molt rarament per un planeta. Propus prové del grec Πρόπους, Própous, emprat per Hiparc de Nicea i Clausi Ptolemeu, indicant la seva posició davant del peu esquerre de Càstor.
Alzirr – ξ Geminorum (Xi Geminorum) Alzirr, o ξ dels Bessons, és una subgegant groc-blanca que pertany a la classe espectral F5 IV, amb una lluminositat ~11 L☉. Té una magnitud aparent de 3,35 i es troba a 58,7 anys llum de la Terra. L'estrella és un rotador ràpid, amb una velocitat de rotació projectada de 66 km/s. Es sospita que és una binària espectroscòpica. Marca el peu dret de Pòl·lux. És prou brillant per ser vista sense prismàtics. El nom Alzirr prové de la paraula àrab الزِرّ al-zirr, ‘el botó‘.
Wasat – δ Geminorum (Delta Geminorum) Wasat, o δ dels Bessons, també és prou brillant per ser visible a simple vista. Té una magnitud visual de 3,53 i es troba a uns 60,5 anys llum de distància. Té la classificació estel·lar F0 IV, cosa que significa que és una subgegant groc-blanca. El nom tradicional de l'estrella, Wasat, prové de l'àrab al-Wasat ‘el mig, el centre’, ja que es troba al mig dels dos bessons. Wasat es troba a dues dècimes de grau al sud de l'eclíptica i de vegades és ocultada per la Lluna i molt menys freqüentment pels planetes. El 1930, l'astrònom nord-americà Clyde Tombaugh (1906-1997) descobrí Plutó només a 0,5° a l'est de l'estrella. Wasat és un rotador molt ràpid, amb una velocitat de rotació projectada de 129,7 km/s. Es creu que té uns 1,6 mil milions d'anys. En 1,1 milions d'anys, l'estrella es trobarà a 6,7 anys llum del Sol. δ dels Bessons és en realitat un sistema triple d'estrelles. Les estrelles internes del sistema formen una binària espectroscòpica amb components que orbiten entre elles amb un període de 6,1 anys. El sistema binari té un company de classe K que orbita el component principal amb un període de 1.200 anys i es pot veure amb un petit telescopi.
κ Geminorum (Kappa Geminorum)