Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco. És la capital del departament dels Alps Marítims i del Comtat de Niça (o País Niçard), alhora que una de les ciutats més importants d'Occitània. Niça es també la ciutat principal de la Costa Blava, destinació turística de primer ordre.
El 2005 tenia 347.900 habitants, anomenats niçards.
A Niça s'hi parla encara la variant de l'occità anomenada niçard, si bé la llengua originària ha estat substituïda majoritàriament pel francès. El topònim occità s'escriu com en català, Niça, que segons la pronúncia estàndard és [nísɔ]; localment en diuen [nísa] i ho acostumen a escriure també amb l'antiga grafia mistralenca Nissa. El nom oficial francès és Nice, i en italià en diuen Nizza. Totes aquestes formes deriven del grec Nikea (del nom de la deessa Nike), a través del llatí Nicaea.
BarrisFont: Comuna de Niça, els noms en niçard són obtinguts de la viquipèdia occitana La vila de Niça és composta per una quarantena de barris (quartiers) agrupats en 8 territòris: Territòri 1: Plana e Costaus (20.753 habitants) Quartiers: Sant Agustin, Santa Margarida, Lu Molins, Arenas, Sant Isidòr, Lingostiera, Li Combas, Belet, Sant Antòni Territòri 2: Còlas Niçardi (38.753 habitants) Quartiers: Estienne d'Orves, Sant Felip, Gròsso, Lo Piòl, Sant Pèire de Feric, Sant Pancraci Territòri 3: Tres Còlas (34.158 habitants) Quartiers: Cimier, Rimiés, Gairaud Territòri 4: Ribas de Palhon (32.788 habitants) Quartiers: L'Ariana, La Lauveta, L'Abadia, Pasteur, Sant Ponç, Lo Trident, Rocabilhiera, Sant Carles, Bòn Viatge, Mont Gròs Territòri 5: Èst Litorau (54.239 habitants) Quartiers: Pòrt, Riquier, Mont Boron, Diables Blaus, Sant Ròc, Vinagrier Territòri 6: Nòrd Centre Niça (48.898 habitants) Quartiers: Li Planas, Sant Silvèstre, Cessòla, Gorbèla, Borriglione, Sant Maurici, Lo Rai, Valon dei Flors Territòri 7: Còr de Vila (48.333 habitants) Quartiers: Niça Vielha, Carabacèu, Medecin, Gambetta, Dubouchage, Liberacion, Malaussena, Josèp Garnier Territòri 8: Oèst Litorau (65.703 habitants) Quartiers: La Magdalena, Manhan, Califòrnia, Fabron, Cantagalet, Ventabrun, Carras, Ferber, La Lantèrna
Història La ciutat de Niça fou fundada el pels grecs massaliotes. Més tard es posà sota el domini de Roma per combatre els lígurs. L'any 729 fou atacada pels sarraïns, que foren rebutjats d'antuvi, tot i que ocuparen el seu territori entre el 859 i el 880.
Evità el domini dels francs i el del Sacre Imperi, i al passà al de la Corona d'Aragó.
Estats de Savoia El 1338 es posà sota la protecció del comtat de Savoia, i per tant, de l'Imperi.
Formant part dels Estats de Savoia esdevingué teatre de les lluites entre l'emperador i Francesc I de França, el qual, aliat amb els otomans, l'ocupà el 1543 parcialment, atès que la ciutadella mai no es va retre, resistint fins a l'arribada de les forces imperials.Nathaniel William Wraxall, The history of France, from the accession of Henry the Third, in 1574 to the death of Henry the Fourth, in 1610, p.308 Envaïda novament per França (1600), el 1696 tornà a Savoia. Pel setembre del 1792 el general francès Jacques Anselme ocupà Niça amb 7.000 marsellesos i hi expulsà el comte de Saint-André. El 3 de gener del 1793 s'aprovaria la seva incorporació a França, però el 1814 retornà als Estats de Savoia.
Estat Francès El 1860 es produí l'annexió del comtat de Niça a França, validada mitjançant un controvertit referèndum. A partir d'aquest moment es produí la plena integració en l'estructura territorial de l'Estat Francès. Tanmateix, Mussolini aspirà encara a incorporar-la novament al Regne d'Itàlia.
El ferrocarril va arribar a Niça el 1864
L'any 1875 s'hi va exiliar el militar carlí Francesc Savalls
El 1903, Menica Rondelly va compondre l'himne no oficial de la ciutat, Niça la bèla, amb lletra en niçard.
El 1944 va entrar en servei l'aeroport de Niça-Costa Blava
L'any 1976 es va produir a Niça l'assalt a un banc (Societé Generale) que va ser conegut com "el robatori del segle", protagonitzat pel mercenari Albert Spaggiari.
L'any 2000 es va celebrar a Niça una reunió del Consell Europeu que va donar lloc al Tractat de Niça, signat l'any següent.
Niça ha patit dos atemptats greusː l'atemptat de 2016 i l'atemptat de 2020
Niça, destinació turística Des del segle XVIII una important colònia anglesa es va anar establint a Niça que, ja sota domini francès, acabà esdevenint un lloc privilegiat per a les vacances d'hivern. La Reina Victòria va fer estada a Niça a finals del , com recorda un monument obra de Louis Maubert El famós Passeig dels anglesos és també testimoni de la presència britànica.
També s'hi va retirar el reu Lluís I de Baviera després de la seva abdicació
Per altra banda, la important catedral ortodoxa de Sant Nicolau és testimoni de la presència d'una important colònia russa.
Un gran nombre d'hotels (com el cèlebre Hotel Negresco) i cases residencials de luxe es van anar construint entre finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX. La importància d'aquest conjunt va donar lloc, l'any 2021, a la inscripció de Niça a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco
El compositor Isaac Albéniz va residir una temporada a Niça, on va compondre la seva Suite Ibèria
També s'hi va establir famoses ballarines com Carolina Otero, la Bella Otero. o Isadora Duncan
Art i artistes L'empremta dels nombrosos artistes dels segles XIX i XX vinculats a Niça es reflecteix en els seus museus. Així el Museu de Belles Arts porta el nom de Jules Chéret i s'hi troben notables museus monogràfics dedicats a Henri Matisse i Marc Chagall.
En un dels llocs més cèntrics de Niça, la plaça Masséna, s'hi troba un conjunt escultòric creat per l'escultor català Jaume Plensa i denominat Conversa a Niça (2007)
Esports Des de 1933 es corre una tradicional cursa ciclista anomenada París Niça.
L'equip de futbol local és l'OGC Niça que juga a l'estadi anomenat Allianz Riviera. Durant la guerra civil espanyola, el gran futbolista català Josep Samitier va jugar amb el Niça
Des de 2010 s'hi celebra la competició tennística Open de Nice
Cercavila de flors
Fills il·lustres
Andreína Orsini-Mazzoli cantant. Antonio Francesco Giuseppe Provana (1662 - 1720), jesuïta,missioner a la Xina. Giuseppe Garibaldi (1807-1882) Polític i militar Magnus Hirschfeld (1868-1935), sexòleg alemany mort en exili i sepultat a Niça. Stefano Rossetto (1560-1580), compositor i organista. Gustave-Adolphe Mossa (1883-1971) artista plàstic Yves Klein (1928-1962) Artista plàstic David Santsalvador (1909-1939), dibuixant Simone Veil (1917-2017) advocada i política Jean-Marie Gustave Le Clézio (1940) escriptor, Premi Nobel de Literatura de 2008. Jules Bianchi (1989-2015), pilot de fórmula 1. Didier van Cauwelaert (1960-), escriptor, guionista i dramaturg.
Administració Des de 1945 els alcaldes de Niça han estat:
PeríodeAlcaldePartit polític1945-1947Jacques CottaSFIO1947-1965Jean Médecinradical1966-1990Jacques MédecinUDF després RPR1990-1993Honoré BailetRPR1993-1995Jean-Paul BarétyRPR1995-2008Jacques PeyratDVD, RPR després UMP2008-2016Christian Estrosi UMP després LR2016-2017Philippe PradalLR2017-2026Christian EstrosiLR després Horitzons2026-Éric CiottiLR
Demografia Població de la vila de Niça1249 1264 1302 1315 1323 1340 1365 1388 1693 1718 1790 4 000Alain Ruggiero, op. cit., p. 58 5 600 7 000Alain Ruggiero, op. cit., p. 63 8 900 10 200 13 500 8 400Alain Ruggiero, op. cit., p. 66 4 250*Alain Ruggiero, op. cit., p. 74 14 608Alain Ruggiero, op. cit., p. 132 20 000 1792 1815 1822 1828 1838 1848 1858 1861 1866 1872 1876 23 000Alain Ruggiero, op. cit., p. 144 23 538Alain Ruggiero, op. cit., p. 165 25 831 28 840 33 811 36 804 44 091 48 273Alain Ruggiero, op. cit., p. 185 50 180Alain Ruggiero, op. cit., p.206 52 377 53 397 1881 1886 1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 66 279 77 478 88 273 93 760 105 109 134 232 142 940 155 000Alain Ruggiero, op. cit., p.222 185 000 220 000 240 000 1946 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008 210 000Alain Ruggiero, op. cit., p. 255 242 500 293 000 329 950 344 481Notice communale - le nombre d'habitants, Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui 337 085 342 439 342 738 348 721 344 875
Llocs d'interès Museus: de Marc Chagall, d'Henri Matisse, d'Art Modern i d'Art Contemporani, de Belles Arts, d'Art Asiàtic, d'Art Naïf. El Cours Saleya i el mercat de flors. Els carrerons de la Vella Niça i el patrimoni barroc, incloent la catedral de santa Reparata El turó del castell. El Passeig dels Anglesos Palaus i mansions de la Belle Époque. Amfiteatre romà de Cimiez i el jardí del monestir. Catedral russa de Sant Nicolau.
Especialitats gastronòmiques Ensalada niçarda Mesclum Soca de Niça Pissaladiera Ratatolha
Educació EDHEC Business School EPITECH Institut Supérieur Européen de Formation par l'Action Universitat de Niça Costa d'Atzur
Referències
Bibliografia