La Unió Catalanista va ser un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català. Pretenia ser un grup de pressió que aplegués tots els catalanistes independentment de la seva ideologia.
Fundació La Unió volia aplegar dos sectors molt diferenciats, el nacionalisme històric (al voltant de la revista La Renaixença) i el nacionalisme polític, representat per Enric Prat de la Riba. L'11 de maig de 1890 se celebraren les primeres reunions dels membres de la Lliga de Catalunya (Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer i Callís, Joan Josep Permanyer i Ayats, Antoni de Paula Capmany i Josep Maria Valls i Vicens) per a redactar el «Conveni d'Unió Catalanista». El projecte de reglament va ser aprovat pels representants el 29 de juny del 1890.
El 22 de febrer de 1891 se celebrà la sessió constitutiva. Hi van assistir Joan Josep Permanyer i Ayats (Lliga de Catalunya), Enric Prat de la Riba (Centre Escolar Catalanista), Joaquim Vayreda i Vila (Centre Catalanista d'Olot), Pau Colomer (Centre Catalanista de Sabadell), Victòria Mas (de Sant Pol), Rafael Mir (de Sant Sadurní d'Anoia), Marià Vallès i Vallès (Lliga de Manresa), Joan Baptista Galí (Agrupació Catalanista de Terrassa), Antoni Aulèstia (de Capellades) i Josep Gatell (de Valls). S'hi nomenarà la primera junta permanent: President: Lluís Domènech i Montaner Tresorer: Pau Font de Rubinat Secretari: Enric Prat de la Riba Vocals: Joaquim Vayreda i Pau Colomer
El 15 de març es va constituir oficialment. Unió Catalanista era formada per tres òrgans: El Consell de Representants, constituït per un delegat de cadascuna de les corporacions adherides, que es reunia un cop l'any i n'escollia una junta permanent. LAssemblea General de Delegats, escollits pel Consell de Representants, també es reunia un cop l'any a indrets diferents per a propagar el catalanisme. La Junta Permanent, que executava els acords presos. La primera Junta Permanent encarregà Àngel Guimerà, Josep Coroleu, Ramón Picó i Campamar, Joan Josep Permanyer i Ayats i Antoni Aulèstia que redactessin les bases per a una futura constitució catalana.
L'Assemblea de Manresa 300px|miniatura|Assemblea de Manresa Del 25 al 27 de març del 1892 va celebrar la Primera Assemblea a Manresa. Hi participaren un total de 243 delegats de 160 poblacions diferents. Eren 120 intel·lectuals, 42 advocats i notaris, 22 metges, 4 eclesiàstics, 10 escriptors, 15 apotecaris, 78 propietaris rurals, 22 industrials i fabricants, dos banquers i 12 comerciants (vegeu Delegats a l'Assemblea de Manresa). L'assemblea fou presidida per Lluís Domènech i Montaner, i els secretaris foren Enric Prat de la Riba i Josep Solé i Palet.
D'entrada rebutjaven qualsevol separatisme (eren més propers al regeneracionisme). Durant les sessions es van discutir les esmenes de les Bases de Manresa: es va aprovar gairebé tot el text malgrat les diferències entre els regionalistes i els nacionalistes que van aflorar durant els debats. En aquest sentit, cal dir que Enric Prat de la Riba va presentar una proposta alternativa, que no va ser acceptada, proposant de crear una Diputació General que funcionés com a Tribunal Constitucional. Va acabar la seva intervenció a advertint dels perills del parlamentarisme i advocant pel retorn de les antigues institucions que garantien la llibertat de Catalunya i que li havien estat arrabassades el 1714. Finalment, van acordar la celebració d'una segona assemblea a Reus i es va votar una nova junta permanent: President: Joan Josep Permanyer i Ayats Tresorer: Rafael Mir i Deàs Secretari: Manuel Folguera i Duran Vocals: Frederic Renyé i Viladot i Bonaventura Bassegoda i Amigó
Aquesta primera assemblea la van aplaudir el gallec Manuel Murguía i els regionalistes bascs i navarresos. En canvi, L'Avenç i el Centre Català de Valentí Almirall, van criticar molt l'assemblea, perquè no hi van participar.
L'Assemblea de Reus 300px|miniatura|Assemblea de Reus, segons un gravat de La Ilustració Catalana La Segona Assemblea es va celebrar el 28 i 29 de maig de 1893 a Reus, on hi van prendre part 264 delegats (d'ells 44 advocats i 16 metges) i es van completar les bases de 1892 en els temes referents a llengua, impremta, educació, eleccions i relacions internacionals. Proposaven fomentar l'ús quotidià i habitual del català, demanar-ne l'ensenyament i fomentar l'edició de llibres. També van acordar l'organització del catalanisme i aconseguir mitjans per a dur a la pràctica els principis regionalistes, participant en la vida política activa i coordinar-se amb altres nacionalismes i regionalismes perifèrics. Es va discutir si Unió Catalanista havia de convertir-se en partit polític i presentar-se a eleccions, però van deixar aquesta comesa a la Lliga Regionalista. Emili Saguer i Olivet va proposar la creació d'un estat català. El 21 de desembre es va acordar celebrar una nova assemblea a Balaguer i votar una nova junta permanent que actuarà també com a comissió sobre la tributació a Catalunya: President: Àngel Guimerà Tresorer: Francesc Serés Secretari: Lluís Duran i Ventosa Vocals: Josep Viguer i Josep Cotels i Vieta Les Assemblees de Balaguer i Olot El 13 i 14 de maig de 1894 es va celebrar la Tercera Assemblea a Balaguer, on es va tractar de tributació i indústria. Hi van assistir un centenar de representants. Pere Muntañola proposava diferenciar els termes estat i nació, reclamar que la contribució es basés en els ingressos i establir les bases per a la tributació a Catalunya segons els principis regionalistes, és a dir, autonomia fiscal, regeneració de l'administració pública, control fiscal pels gremis i el dret a establir impostos de tota mena. Pel desembre es va votar una nova junta permanent per a convocar una nova assemblea a Olot: President: Joaquim Riera i Bertran Tresorer: Pere Secases Secretari: Bonaventura Bassegoda Vocals: Francesc Romaní i Puigdengolas i Ramon Gramunt Delegats: Pau Colomer i Oliver
El 29 i 30 de juny de 1895 la Quarta Assemblea a Olot, on es va tractar d'urbanització, higiene i restauració de monuments, així com el catalanisme en les relacions públiques i les necessitats de Catalunya en les infraestructures de transport. Hi van assistir 274 delegats. S'acorda publicar un document on es reclama l'establiment dels transports com a competència exclusiva de les regions, la protecció dels monuments, l'establiment d'un pla de carreteres i una proposta de Mancomunitat de Diputacions si no s'assoleix l'autogovern. El 1896 es vota una nova junta permanent: President: Antoni Suñol i Pla Tresorer: Emili Saguer i Olivet Secretari: Lluís Marsans i Sola Vocals: Joan Baptista Galí i Narcís Verdaguer i Callís
Apoliticisme vs partidisme El 1897 va modificar els estatuts i van entrar noves associacions, agrupacions, periòdics i particulars, i el 1898 van redactar un manifest contra la Guerra de Cuba, tot denunciant la imprevisió dels preparatius militars. També van signar un missatge de suport a la República de Transvaal, semblant als enviats a Irlanda (1886) i Finlàndia (1899), donant-los suport en la lluita per la independència, i que va ser lliurat per Frederic Pujulà i Vallès a Paul Kruger a París el novembre de 1900.
EL 25 d'abril de 1897 van celebrar l'Assemblea de Girona, amb la participació de 312 delegats i el suport del Centre Escolar Catalanista, l'Associació Popular Regionalista i el Centre Catalanista de Girona. Reben molta col·laboració i intenten organitzar una plataforma unitària que agrupi tot el ventall catalanista, que criticava la política colonial per corrupta, ineficaç i centralista. El 5 de desembre és nomenada una nova junta permanent: President: Antoni Maria Gallissà i Soqué Tresorer: Enric Prat de la Riba Secretari: Jaume Maspons i Camarasa Vocals: Jaume Arús, Joan Millet i Antoni Utrillo
La direcció es dividia en dos sectors, un era poc polititzat i agrupat entorn de La Renaixença, i un altre mes polític encapçalat per Enric Prat de la Riba. El 20 de gener de 1898 redacten un manifest de suport a l'associacionisme, i el 27 de març donen suport la candidatura de Joan Josep Permanyer i Ayats i el conegut soprano Andreu Roca i Llinars per Vilafranca del Penedès, que rebia el recolzament d'alguns federalistes. Però va fracassar per la imprevisió i la ingenuïtat. Això va accentuar les diferències entre La Nació Catalana, contraris a participar en política, i La Veu del Montserrat i Narcís Verdaguer i Callís, que si ho volien.
Simultàniament, el general Camilo García de Polavieja y del Castillo va sondejar els catalanistes a la recerca de suport polític. Com a resposta, el 15 de setembre del 1898 la Unió li va enviar un manifest on li ofereixen suport a canvi de l'autonomia (Bases de Manresa) prevista en una Diputació General de Catalunya amb àmplies atribucions, fins i tot militars i de moneda. El general, en canvi, els ofereix només un concert econòmic, una diputació única, una reorganització municipal, ordenament jurídic català i competències per a organitzar l'ensenyament professional. El 15 d'octubre la Unió, pressionada per l'Associació Popular Regionalista, La Renaixença i altres grups, ho rebutja, cosa que provocarà enfrontaments entre els moderats de la Lliga de Catalunya i els radicals com Josep Maria Roca i Heras i Domènec Martí i Julià. Com a resultat, el 22 de novembre va dimitir la Junta Permanent i en va ser escollida una de nova formada per: President: Francesc Romaní i Puigdengolas Vicepresident: Josep Franquesa i Gomis Tresorer: Joaquim Botet i Sisó Secretari: Lluís Marsans i Sola Vocals: Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà i Frederic Renyé i Viladot
La nova junta va engegar una campanya en favor del concert econòmic, que va rebre el suport dels botiguers. El sector més polític es va separar de la Unió el 1899 i va formar el Centre Nacional Català sota la presidència de Narcís Verdaguer i Callís. El 12 de gener de 1900 ho va fer La Veu de Catalunya i la Lliga de Catalunya i el 7 d'octubre es va elegir una nova Junta Permanent: President: Josep Maria Roca i Heras Vicepresident: Marià Vayreda Secretari: Manuel Rocamora i Rivera Vocals: Agustí Gibert, Ernest Moliné i Brasés i Josep Mallofré
La Unió va fer llavors el 26 de maig de 1901 una Assemblea a Terrassa, en la que participaren 986 delegats, entre ells el Centre Catalanista de Santiago de Cuba i el periòdic Sempre Avant, Avant Sempre de Manila (Filipines), i que nomenà president Manuel Folguera i Duran, secretari Lluís Marsans i Sola i vocals Domènec Martí i Julià, Àngel Guimerà, Joan Josep Permanyer i Ayats, Marià Vayreda i Vila, Joaquim Riera i Bertran, Pau Sans i Guitart i Antoni Suñol i Pla. S'hi va decidir entrar en política i es va demanar el concert econòmic i el control dels serveis.
Tanmateix, els representants agrupats al voltant del diari La Veu de Catalunya abandonaren la Unió i es produí un fort distanciament entre radicals i pragmàtics. Manuel Folguera i Duran intentà reintegrar-los novament, però s'hi oposaren l'Associació Popular Regionalista, La Renaixença i la Lliga de Catalunya. El Centre va tenir un gran èxit a les eleccions del 1901 a les que van concórrer col·ligats amb la Unió Regionalista. El 15 de setembre de 1901 van convocar una manifestació d'entre 5.000 i 12.000 persones en suport als joves catalanistes detinguts l'onze de setembre.
Crisi