fou una periodista, a més de publicista i representant teatral catalana. Va ser una de les primeres dones periodistes de la premsa catalana i redactora dels principals diaris dels anys 30.

Biografia Irene Polo va néixer en el si d'una família humil del barri del Poble-sec. El pare, Antonio Polo, era guàrdia civil i va morir jove; la mare, Francesca Roig, va haver de tirar endavant la família amb l'ajuda de la filla gran, Irene, que tenia dues germanes més petites: Rosario (1913-1984) i Maria (1911-1983).Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona. Es va formar de manera autodidacta. Abans de dedicar-se exclusivament al periodisme, Irene Polo treballà com a cap de publicitat de la productora cinematogràfica Gaumont. miniatura|273x273px|Seu de la companyia Gaumont (Via Laietana, 12), on treballà Irene Polo Inicià la carrera periodística quan tenia tot just vint anys,i exercí la professió a Barcelona, de manera apassionada i sovint bel·ligerant, fins a l'any 1936. Va començar a escriure al 1927, quan encara no tenia 20 anys, unes primeres col·laboracions en revistes cinematogràfiques com a part de la seva feina a la companyia francesa Gaumont, a les quals seguirien d'altres, ja com a periodista, a El Día Gráfico i al setmanari El Cine: Revista Popular Ilustrada, tot i que gairebé sempre sense firmar, per la qual cosa actualment no s'han estudiat en detall.

El maig de 1930 va començar a escriure al diari Las Noticias. Tot seguit inicià les col·laboracions amb la revista setmanal Imatges, que es mantindrian fins al desembre, i publicà també a la revista Mirador. Després, al novembre de 1931, entraria a treballar a La Humanitat, el 1932 al setmanari La Rambla, i l'any següent al diari L’Opinió. Quan entrà a diaris com L’Instant, l'any 1935, i Última Hora, ja tenia periodistes homes al seu càrrec, un fet insòlit aquells anys. Per a aquest últim, un diari innovador tant pel seu contingut com pel seu format, Irene Polo va fer una entrevista a Margarida Xirgu, que estava a Barcelona representant Doña Rosita la soltera, al Teatre Principal Palace. I d'aquesta trobada sorgí la proposta d'acompanyar-la a Amèrica.

Estil Els articles publicats en tots aquests mitjans són un testimoni inestimable, irònic i brillant, de la societat i la política d'aquell moment: des d'articles sobre els usos de la moda –la introducció del pantaló femení, l'aparició de l'escot–, entrevistes a artistes, i minyones, polítics, cambrers, escriptors i cuineres, fins a reportatges de denúncia social –la mendicitat a Barcelona, les pèssimes condicions de vida dels treballadors immigrants– o d'alerta política –com el reportatge en què es fa passar per seguidora de les «Juventudes de Acción Nacional», o els articles dedicats a la censura, que ella mateixa va patir.

Va conrear tots els gèneres, i destacà especialment en el de la crònica i l'entrevista. El seu estil com a entrevistadora i reportera, basat en l'accés directe als protagonistes i la cerca rigorosa de la informació, es concretava en una expressió senzilla i precisa, irònica i vibrant, que constituí una novetat. Era cosmopolita i moderna, i prenia les notes amb taquigrafia. Però són també brillants les seves cròniques, amb la presència d'un jo vívid i sagaç. Com a cronista, es desplaçà al santuari de Núria i, amb ajuda d'un cambrer, espià la tasca dels ponents de l'Estatut, o visità les botigues de teixits i banderes quan, amb l'adveniment de la República, hagueren de repondre a una gran demanda; com a enviada especial, va informar del judici a l'ex Govern de la Generalitat pels Fets d'Octubre de 1934 o de les vagues revolucionàries a les mines de Sallent i Súria, entre altres esdeveniments.

Viatge a Amèrica El 31 de gener de 1936 sortí de Santander a bord de l'Orinoco amb destinació a Amèrica, com a representant de la companyia teatral de Margarida Xirgu. Ja en ruta, però, va entrevistar el polític Casares Quiroga durant l'escala que va fer a La Corunya; l'entrevista aparegué el 5 de febrer del 1936, al diari Última Hora.

A l'Argentina treballà intensament en la gira de Margarida Xirgu, i continuà escrivint; col·laborà amb el Casal de Catalunya a Buenos Aires, pronuncià conferències i escrigué a la revista Catalunya. Després de l'esclat de la guerra, quan la companyia es va dissoldre, l'any 1939, Irene Polo, que no podia tornar a Barcelona finalitzada la guerra civil, es va quedar exiliada a Buenos Aires, on va viure amb la seva mare i les dues germanes, a les quals havia pogut reclamar. Treballà com a traductora del francès i de l'anglès per a les editorials Losada i Sopena, i va ser directora de publicitat de les perfumeries Dana.

El 1941, en ple adveniment del nazisme i el feixisme arreu d'Europa, patí una forta depressió i començà un tractament. Es va suïcidar a l'abril de 1942, als 33 anys.

Altres miniatura|Programa del Club Tàndem, amb Juliana Canet i Marina Porras, en què es parla d'Irene Polo, el 2026. Participà en la creació del sindicat Agrupació Professional de Periodistes, de la qual fou vicesecretària del 1933 al 1935.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Irene Polo i Margarida Xirgu, recordades, blog d'Emili Casademont i Comas

Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Publicistes barcelonins Categoria:Exiliats del franquisme a l'Argentina Categoria:Traductors del francès al català Categoria:Traductors del francès al castellà Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Lesbianisme Categoria:Exiliats del franquisme barcelonins Categoria:Polítics barcelonins contemporanis Categoria:Suïcides catalans del sud contemporanis Categoria:Autodidactes europeus Categoria:Traductors barcelonins contemporanis Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX