London Overground (LO) és un servei ferroviari de rodalia a Londres, Watford i Three Rivers, al Regne Unit. London Overground és una marca de Transport for London (TfL) per als serveis de quatre línies de ferrocarril: Watford DC Line, North London Line, West London Line i Gospel Oak to Barking Line.

El nom s'utilitza des del 2007, quan TfL es va fer càrrec del ferrocarril de la franquícia Silverlink. A partir de l'any 2010 tindrà una cinquena línia, la East London Line, antiga línia del Metro de Londres (London Underground, en anglès) i actualment fora de servei per les obres d'acondicionament que s'hi fan per traspassar-la a la xarxa de London Overground i obres per connectar-la amb la North London Line.

London Overground forma part de la xarxa de National Rail, circula com una franquícia de ferrocarril operada per l'empresa London Overground Rail Operations Ltd (LOROL), però l'autoritat contractant és Transport for London (TfL). Les línies de LO continuen sent propietat de Network Rail a excepció del tram Dalston-New Cross de East London Railway que seguirà sent propietat de TfL.

LO es descriu com un sistema de rodalia, sobretot perquè comparteix vies amb serveis de mercaderies, tot i que hi ha la intenció d'introduir freqüències similars a les del metro.

Línies de London Overground Nom Estat Primer servei Servei actual EstacionsGospel Oak to Barking LineOperativa 1981 2007 12North London LineOperativa 1846 2007 23Watford DC LineOperativa s. XIX 2007 19West London LineOperativa 1844 2007 6East London Lineen Traspàs 1869 2010 23¹South London LineProposta <small>1. Estacions a l'any 2011

Història Els serveis ferroviaris de rodalia a Londres, com a la resta de la Gran Bretanya, s'executen mitjançant un sistema de franquícies de ferrocarril i estan manejats per empreses operadores de trens, gestionat per National Rail.

El 2003 es va iniciar un projecte pilot per crear una marca sota la qual operarien múltiples companyies a Londres. Utilitzant la marca Overground Network, Transport for London va desplegar informació, senyalització a les estacions i als mapes en rutes seleccionades al South London. Aquest va ser el primer cop que TfL feia visible la influència sobre els serveis de National Rail a Londres. Finalment la marca pilot Overground Network es va retirar.

El gener de 2004 el Department for Transport va anunciar una revisió de la indústria del ferrocarril al Regne Unit. Com a part d'aquesta revisió, Transport for London va presentar propostes per establir "London Regional Rail Authority", una autoritat ferroviària regional a Londres, que donaria a TfL poders de regulació sobre els serveis de ferrocarril a dins i a fora del Gran Londres.

Un resultat d'aquesta consulta va ser la transferència de part de la franquícia Silverlink a TfL. Aquest és l'únic acord fins a la data d'avui d'un acord per a l'establiment d'una autoritat ferroviària.

La franquícia Silverlink tenia inicialment dues àrees d'operació: Silverlink County (serveis regionals des de London Euston a Northampton, St Albans Abbey, Bletchley i Bedford); i Silverlink Metro (serveis majoritàriament a l'àrea urbana de Londres). Quan la franquícia fou dividida el 2007, els serveis "County" van ser transferits a la franquícia London Midland, i els serveis "Metro" es van deixar sota el control de TfL.

Anuncis inicials El 20 de febrer de 2006 Department for Transport va anunciar que TfL es faria càrrec de la gestió dels serveis prestats per Silverlink Metro.

Es va convidar a possibles contractistes a operar sota el nom provisional de North London Railway. El 5 de setembre de 2006 es va anunciar la marca London Overground, i es va confirmar que la línia East London s'hi inclouria.

Llançament L'11 de novembre de 2007 TfL es va fer càrrec de la franquícia per al funcionament de l'operació dels trens de North London Railway, rutes de l'antiga Silverlink Metro.

La cerimònia de llançament oficial va ser el 12 de novembre de 2007 a Hampstead Heath pel llavors alcalde de Londres Ken Livingstone.

El llançament va anar acompanyat per una campanya de màrqueting titulada "London's new train set" (en català, Londres de la nova composició), amb cartells i fullets amb la imatge d'un model de tren dels nous trens d'Overground.

En el llançament, TfL es va comprometre a reformar el servei mitjançant la millora de freqüències, la dotació de personal a totes les estacions, millora de les instal·lacions de les estacions, la introducció de nou material rodant i permetre la utilització de la targeta Oyster.

Totes les estacions van ser profundament netejades, i la marca Silverlink fou retirada. La senyalització va ser gradualment substituïda per London Overground.

Operador London Overground és operada per una empresa privada, London Overground Rail Operations Ltd (LOROL). Seguint un model similar al que s'utilitza a Docklands Light Railway, licitant a una empresa privada. A diferència de les franquícies de National Rail, TfL posa el preu de les tarifes, procura material rodant i decideix els nivells de servei.

L'empresa a la que es va licitar el servei van ser MTR Laing (empresa propietat de MTR Corporation i Laing Rail), Govia, National Express Group (antiga operadora de Silverlink), i NedRailways. El desembre de 2006, es va reduir a Govia i MTR Laing, que van ser seleccionats al presentar la millora oferta, i el 19 de juny del 2007 es va anunciar que MTR Laing era l'empresa definitivament seleccionada.

El contracte va ser signat el 2 de juliol del 2007. El contracte és per set anys, amb la possibilitat d'una pròrroga de dos anys. En preparació per al llançament de London Overground, MTR Laing va canviar de nom per esdevenir London Overground Rail Operations Ltd (LOROL).

El desembre del 2007, Henderson Group, l'empresa matriu de John Laing plc va anunciar la venda de la divisió de Laing Rail, que té la meitat de LOROL, Chiltern Railways i una participació en la Wrexham & Shropshire. L'abril de 2008, Laing Rail va ser comprada per un operador alemany Deutsche Bahn, que ara té una participació del 50% de LOROL.

Sistema actual miniatura|Xarxa inicial de London Overground al novembre de 2007 (en taronja) i la East London Line al 2010 (taronja clar).

Introducció La xarxa inicial, va ser una continuació de Silverlink Metro tant en serveis com en horaris. Com el nom de London Overground indica, la gran majoria de la xarxa és en superfície, principalment composta de línies de ferrocarril que connecten àrees dels afores del Central London, amb una part considerable de la xarxa en la Zona 2. La xarxa també utilitza l'estació d'Euston al centre de Londres, la terminal sud de Watford DC Line.

Rutes London Overground està composta per les següents línies: North London Line: Richmond a Stratford (la secció de Stratford a North Woolwich va deixar de donar servei el 9 de desembre de 2006L'últim del Mapa del Metro). West London Line: Clapham Junction a Willesden Junction. Gospel Oak to Barking Line: Com el seu nom indica, parteix de l'estació de Gospel Oak fins a Barking. Watford DC Line: Watford Junction a Euston.

La xarxa actual enllaça amb algunes línies del metro de Londres (Bakerloo, Central, District, Hammersmith & City, Jubilee, Northern i Victoria) i també amb les línies de tren lleuger Docklands Light Railway. Des del traspàs a la London Overground, les línies també apareixen al mapa del metro de Londres emès per Transport for London, i també hi ha disponible un mapa que només hi apareixen les línies de London Overground.

Les rutes cobreixen bastantes àrees del nord del Gran Londres, i TfL té bastantes raons per controlar directament les línies: Hi ha diverses concentracions al nord-est, incloent serveis a l'estació de Stratford, per donar suport als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012; Les línies passen per àrees de menys afluència, i es veu com una contribució a la regeneració d'aquestes àrees; La North London i la Gospel Oak to Barking Line han estat considerades com línies oblidades i que no han arribat al seu potencial possible.

Freqüències del servei El servei generalment comença entre les 5 (des de Watford Junction) del matí i les 6:30 (des de Barking), entre les 8 i les 9 els diumenges, i acaben a mitjanit.

Les freqüències per a cada línia són les següents: North London Line: hi ha quatre trens per hora de dilluns a dissabte (tres per hora després de les 8 del matí), i dos per hora els diumenges: de dilluns a dissabte en hores baixes està programat les sortides de Richmond a 11, 27, 41 i 57 minuts de cada hora (15, 35 i 55 a partir de les 8 del matí) i de Stratford a les 7, 22, 37 i 52 (12, 32 i 52 després de les 8); hi ha pocs trens més en hores punta; els diumenges parteixen a 8 i 38 minuts i els 19 i 49 de Richmond i Stratford respectivament. West London Line: principalment hi ha dos trens per hora, amb trens extra en hora punta, però un trens per hora els diumenges al matí: de dilluns a dissabtes en hores vall surten a 5 i 35 minuts cada hora, i de Willesden Junction 8 i 38; hi ha pocs trens més en hores punta de dilluns a divendres; el diumenge surten de Clapham Junction als 30 minuts de cada hora entre les 8 del matí i les 3 de la tarda i al minut 18 i 48 després, des de Willesden Junction parteixen al minut 6 de cada hora entre les 9 i les 2.30 de la tarda i 21 i 51 després. Gospel Oak to Barking Line: principalment hi ha dos trens per hora; però tres trens per hora en alguns moments del dia: els diumenges surten de Gospel Oak dos trens a 20 i 50 minuts de cada hora, dilluns a dissabte a les 25 i 55 (0, 20 i 40 entre les 7.30 i les 10 del matí i 15, 35 i 55 entre les 3.30 i les 7 de la tarda); diumenge parteixen de Barking a 5 i 35 minuts, dilluns a dissabte 8 i 38 (0, 20 i 40 entre les 7 i les 11 del matí i 14, 34 i 54 entre les 3.30 i les 7 de la tarda). Watford DC Line: des del 18 de maig de 2008 el servei s'ha ampliat generalment de dos trens per hora a tres de dilluns a dissabte: els trens estan programats a Euston als minuts 17, 37 i 57 cada hora (17 i 47 diumenge); i surten de Watford Junction als minuts 1, 21 i 41 amb algunes variacions (21 i 51 diumenges).

Estacions London Overground serves the following stations:

North London Line West London Line Watford DC Line Gospel Oak to Barking Line Richmond 15px|Adaptat Kew Gardens 15px|Adaptat Gunnersbury South Acton 15px|Adaptat Acton Central 15px|Adaptat Willesden Junction 15px|Adaptat Kensal Rise Brondesbury Park Brondesbury West Hampstead Finchley Road & Frognal Hampstead Heath Gospel Oak Kentish Town West Camden Road Caledonian Road & Barnsbury Highbury & Islington Canonbury Dalston Kingsland Hackney Central 15px|Adaptat* Homerton 15px|Adaptat Hackney Wick 15px|Adaptat Stratford 15px|Adaptat

* Només a la banda est de la plataforma Willesden Junction 15px|Adaptat Shepherd's Bush 15px|Adaptat Kensington (Olympia) 15px|Adaptat West Brompton 15px|Adaptat Imperial Wharf <small> Clapham Junction London Euston 15px|Adaptat South Hampstead Kilburn High Road Queen's Park Kensal Green Willesden Junction 15px|Adaptat Harlesden Stonebridge Park Wembley Central North Wembley South Kenton Kenton Harrow & Wealdstone 15px|Adaptat Headstone Lane Hatch End Carpenders Park 15px|Adaptat Bushey Watford High Street Watford Junction 15px|Adaptat Gospel Oak Upper Holloway 15px|Adaptat Crouch Hill Harringay Green Lanes 15px|Adaptat South Tottenham Blackhorse Road Walthamstow Queens Road 15px|Adaptat Leyton Midland Road Leytonstone High Road Wanstead Park Woodgrange Park Barking 15px|Adaptat

Material rodant miniatura|Marca de l'Overground en un tren British Rail Class 508 de Silverlink