Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955. Amb formació com a oficial de l'Exèrcit Britànic, va ser un destacat home d'estat amb una notable oratòria, historiador, pintor i cronista. És l'únic primer ministre guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, el 1953.
Va rebre molts honors en reconeixement de la seva tasca, com el de ser el primer ciutadà Honorífic dels Estats Units, l'orde de la Lligacama, orde del Mèrit, orde dels Companys d'Honor, Condecoració Territorial, Royal Society, Consell Privat del Regne Unit.
Churchill va néixer en el si de la família aristocràtica dels ducs de Marlborough, una branca de la família Spencer. El seu pare, lord Randolph Churchill, erfa un polític carismàtic que va exercir com a ministre d'Hisenda, i la seva mare, Jennie Jerome, era una figura distingida de la societat nord-americana. Estudià a Harrow School i ingressà a l'Exèrcit Britànic; durant la seva carrera militar, entrà en combat a l'Índia, al Sudan i a la Segona Guerra Bòer. Adquirí fama i notorietat com a corresponsal de guerra i pels llibres que va escriure descrivint les campanyes a Sud-àfrica. La popularitat que li atorgaren li permeté dedicar-se a la política. També va servir breument al Front Occidental en la I Guerra Mundial comandant el 6è Batalló dels Reials Fusellers Escocesos.
Igualment, va ser un membre destacat de la fracmaçoneria, des que el 1901 es va iniciar a la lògia Studholme.
Va estar a primera línia de l'escena política durant gairebé seixanta anys, servint en diversos càrrecs i formant part del gabinet. Abans de la Primera Guerra Mundial serví com a secretari de Comerç, secretari de l'Interior, sotssecretari d'Estat per a les Colònies i primer lord de l'Almirallat, formant part del govern liberal d'Asquith. Durant la guerra restà primer lord de l'Almirallat fins al desastre que causà la seva sortida del govern. Tornà com a ministre de Munició, secretari d'Estat de la Guerra i secretari d'Estat de l'Aire. Durant els anys d'entre guerres, serví com a canceller d'Hisenda al govern conservador de Stanley Baldwin de 1924 a 1929, des d'on el 1925 va provocar un polèmic retorn de la lliura esterlina al patró or en la seva paritat anterior a la guerra, un moviment àmpliament vist com la creació d'una pressió deflacionista a l'economia del Regne Unit. També va ser controvertida la seva oposició a l'augment de l'autonomia de l'Índia i la resistència el 1936 a l'abdicació d'Eduard VIII.
Va advertir sobre els riscos de l'arribada al poder d'Adolf Hitler a Alemanya i el seu rearmament, per bé que durant un temps no va ser més que una veu al desert. Després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Churchill tornà a ser nomenat primer lord de l'Almirallat. Després de la dimissió de Neville Chamberlain el 10 de maig de 1940, Churchill esdevingué el primer ministre del Regne Unit. La seva ferma negativa a considerar la derrota, la rendició o un compromís de pau va ajudar a inspirar la resistència britànica, especialment durant els difícils primers dies de la guerra, quan Gran Bretanya es va quedar sola entre els països europeus en l'oposició activa a Adolf Hitler. Exercí un lideratge que portà la Gran Bretanya a la victòria contra les Potències de l'Eix. Churchill sempre va destacar pels seus discursos, radiats a la població, en què els donava ànims per continuar la guerra fins al final.
Després que el Partit Conservador perdés les eleccions de 1945, esdevingué líder de l'oposició. El 1951 tornà a guanyar les eleccions i tornà a ser primer ministre del Regne Unit, per bé que cada cop delegava més tasques en els seus ministres, fins que es retirà, finalment, el 1955 per motius de salut. A la mort de Churchill, la reina li atorgà l'honor d'un funeral d'estat (honor que durant el només reberen lord Roberts i ell), que provocà un dels aplecs més gran d'estadistes de tot el món.
Biografia Joventut miniatura|esquerra|Lord Randolph Henry Spencer Churchill, pare de Winston Churchill Descendent de la famosa família Spencer, Winston Leonard Spencer-Churchill, igual que el seu pare, va fer servir el cognom Churchill en la seva vida pública. El seu avantpassat, George Spencer va modificar el seu cognom a Spencer-Churchill el 1817, quan esdevingué duc de Marlborough, per fer més clara la seva descendència de John Churchill, 1r duc de Marlborough. El pare de Winston, Lord Randolph Churchill, el tercer fill de John Spencer-Churchill, 7è duc de Marlborough era polític, mentre que la seva mare, Lady Randolph Churchill (nascuda Jennie Jerome), era filla del milionari nord-americà Leonard Jerome. Va néixer setmesó el 30 de novembre de 1874 al palau de Blenheim a Woodstock, al comtat d'Oxfordshire. Winston tenia un germà, John Strange Spencer-Churchill.
Independent i rebel per naturalesa, Churchill normalment aconseguia un pobre rendiment escolar, per la qual cosa era castigat. La seva infància va transcórrer principalment en internats escolars, incloent-hi el Headmaster's House del col·legi de Harrow, on ingressà el 17 d'abril de 1888. Una anècdota interessant és que en l'examen d'ingrés, en l'apartat de llatí, només va escriure el nom de l'assignatura i el seu, ja que no sabia què més escriure. Malgrat això, va ser acceptat en la institució, tot i que sempre el van posar en la divisió més endarrerida del col·legi, on principalment s'ensenyava anglès, matèria en què sempre va destacar. Actualment a Harrow existeix el premi Churchill que s'atorga a l'assaig en anglès. Churchill tenia una personalitat independent i no va assolir gaires mèrits acadèmics, ja que suspengué diverses matèries, però no matemàtiques ni història, en què sovint era dels millors alumnes, a més de ser el campió escolar d'esgrima, però la seva negativa a estudiar els clàssics li va impedir qualsevol millora a Harrow. Des d'aquesta institució inicià la carrera militar i poques setmanes després d'arribar-hi s'uní al Cos de Fusellers de Harrow.
Durant el seu període escolar, rarament era visitat per la seva mare (llavors coneguda com a Lady Randolph). L'adorava i sovint li escrivia cartes demanant-li que el visités o que li permetessin viatjar per visitar-la. No obstant això, tenia una relació distant amb son pare (arribà a dir posteriorment que amb prou feines havien parlat l'un amb l'altre), tot i que posteriorment continuaria la seva carrera (el 1886, Winston va exclamar: Mon pare és el canceller d'Hisenda, i jo ho seré un dia). Aquesta manca de contacte amb els pares la va substituir amb el contacte amb la seva mainadera, Elizabeth Anne Everest, que anomenava «Woomany». Son pare va morir el 24 de gener de 1895, deixant el jove Churchill amb la convicció que ell també moriria jove (una convicció que es demostraria errònia, car va morir amb 90 anys), motiu pel qual s'havia d'afanyar per deixar la seva empremta al món. L'experiència de la seva infantesa solitària i desolada la portaria amb ell durant tota la vida.
Defecte de la parla esquerra|miniatura|El petit Winston Churchill el 1881, amb 7 anys Churchill deia de si mateix que tenia una «dificultat de pronúncia» que treballava per superar. Després de molts anys, finalment afirmà que «la meva dificultat no em destorba». Molts logopedes sovint mostren vídeos de com Churchill pronunciava els seus discursos, i diversos autors ho citen com una de les característiques del personatge. El Churchill Centre nega l'afirmació que Churchill quequegés, malgrat que confirma que tenia dificultats a l'hora de pronunciar el so de la essa i que parlava papissot. Son pare també hi parlava.
Casament i fills Winston Churchill va conèixer la seva futura esposa, Clementine Hozier, el 1904, en un ball a Crewe House, llar del comte de Crewe. El 1908 tornaren a coincidir en un sopar. Churchill estava assegut al costat de Clementine, i ben aviat començà un romanç que durà tota la vida. Li proposà matrimoni el 10 d'agost de 1908, i es casaren el 12 de setembre a l'Església de Santa Margarida (Westminster); oficià el casament el bisbe de St. Asaph. El març de 1909, la parella es mudà a una casa al 33 d'Eccleston Square.
El primer fill de la parella, Diana, va néixer a Londres l'11 de juliol de 1909. Després del naixement, Clementine es desplaçà a Sussex per recuperar-se, mentre que Diana es quedà a Londres amb una dida. El 28 de maig de 1911 van tenir el segon fill, Randolph. La tercera, Sarah, va néixer el 7 d'octubre de 1914. El naixement va quedar marcat per l'ansietat de Clementine, car Winston havia estat enviat a Anvers pel gabinet per «enfortir la resistència de la ciutat», després que arribessin notícies que els belgues volien rendir-la.
Clementine encara tindria un quart fill, Marigold Frances Churchill, el 15 de novembre de 1918, quatre dies després del final oficial de la I Guerra Mundial. Els primers dies d'agost de 1921, confiaren els fills a una institutriu francesa de Kent anomenada Mademoiselle Rose. Clementine, mentrestant, viatjà cap a Eaton Hall per jugar a tennis amb Hugh Grosvenor i la seva família. Mentre s'estava amb Mademoiselle Rose, Marigold va tenir un refredat que, malgrat que semblava que se n'havia recuperat, es convertí en una sèpsia que li provocà la mort el 23 d'agost de 1921. El 15 de setembre de 1922, va néixer el darrer fill dels Churchill, Mary. Aquell mateix mes, els Churchill van comprar Chartwell, que es convertiria en la seva llar per sempre.
Servei a l'Exèrcit
miniatura|esquerra|Churchill vestit amb l'uniforme d'hússar el 1895. Després d'abandonar Harrow el 1893, Churchill es preparà per accedir a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst. Va necessitar tres intents abans de superar l'examen d'accés; va orientar-se cap a cavalleria abans que infanteria, ja que el nivell de requeriments era menor i no s'exigia aprendre matemàtiques, una matèria que no li agradava. Es graduà el vuitè d'una promoció de 150 cadets el desembre de 1894, i tot i que podria haver demanat el trasllat a un regiment d'infanteria (com era el desig del seu pare), preferí quedar-se a cavalleria, rebent el despatx de Second Lieutenant al 4t Regiment d'Hússars de la Reina el 20 de febrer de 1895.
El 1895 va anar a Cuba com a observador de la tècnica de guerrilles a la guerra d'Independència cubana, on també va fer de corresponsal per al Daily Graphic.
Va ser destinat a l'Índia per lluitar contra els paixtus i participà en el setge de Malakand. Posteriorment anà al Sudan, on participà el setembre de 1898 en la batalla d'Omdurman, descrita com la darrera càrrega de cavalleria britànica, que va ser molt cruenta. Amb l'esclat de la Segona Guerra Bòer, Churchill va ser enviat a Sud-àfrica com a corresponsal de premsa. El capturaren els bòers, però reeixí a fugir de la presó. Va ser dels primers a entrar a Ladysmith i a Pretòria. El 1900 es retirà de l'exèrcit regular, per unir-se el 1902 al cos de voluntaris Imperial Yeomanry, on va ser nomenat capità dels Queen's Own Oxfordshire Hussars el 4 de gener de 1902. L'abril del 1905 va ser promogut a major i nomenat comandant de l'Esquadró Henley dels Queen's Own Oxfordshire Hussars. El setembre del 1916 va ser transferit a les reserves territorials d'oficials, on va romandre fins al seu retir el 1924. El 4 d'abril de 1939, va ser fet Comodor de l'Aire Honorífic del 615è Esquadró (Comtat de Surrey) a la Força Aèria Auxiliar; i el 1941 rebé els galons de coronel dels Hússars.
Carrera política fins a la Segona Guerra Mundial Primers anys al Parlament miniatura|Cartell electoral de Churchill per a les eleccions de 1899 per Oldham, que perdé