Joan Martell Domènech (Reus, 13 d'agost de 1808 – 20 de desembre de 1867) va ser un polític i militar català.
El 1833 va deixar el negoci familiar (era fill de menestrals, el pare Josep Martell era adroguer, i la mare es deia Rosa Domènech) i es va allistar per combatre contra els carlins. Es va fer amic de Joan Prim, al que va acompanyar en diverses batalles. Pel desembre d'aquell any formava part del primer batalló de la Milícia de Reus, sota les ordres de l'alcalde Josep Maria Montemayor que n'era el comandant. Van sortir cap a Alforja on s'havia detectat una columna carlina, però Montemayor es va negar a atacar-los argumentant que tenia molt pocs homes. Això va aixecar les protestes dels milicians cosa que va provocar l'expulsió d'uns quants, entre ells, Martell i Joan Prim. L'any 1841 va ser regidor a l'ajuntament de Reus, amb Francesc Subirà d'alcalde.«Actes Municipals 1841-1846» 13-IV-1841, pàg. 70-71. Arxiu Històric de Reus El 1842 va ser alcalde de Girona càrrec que va ocupar només un any, fins que va caure el govern progressista. Desterrat a França quan la caiguda d'Espartero, en acabar la brega de 1848 es va refugiar a Reus, i va exercir de cap del partit Progressista fins a la revolució de 1854. El 1853, amb motiu de la mort d'un treballador anomenat Pellicer, va organitzar, juntament amb Antoni Estivill, un enterrament multitudinari que es va convertir en la primera manifestació obrera a Reus, i quan els assistents van arribar al cementiri es van trobar rodejats pels Mossos d'Esquadra, sense que hi haguessin, però, aldarulls. El 1854, en tornar els progressistes, va ser nomenat alcalde de Reus, on la seva administració es va distingir com a reformista i va ser valorada positivament per tots els testimonis, fins i tot els més oposats a ell ideològicament. Es va enfrontar aquell mateix any a una greu epidèmia de còlera que va provocar 387 morts. Martell va donar mostres d'una gran energia, creant un llatzeret a l'ermita de Misericòrdia i impulsant l'assistència mèdica i la material, amb diners i queviures en tota la ciutat. Va ser també diputat a les Corts constituents de 1854. Obra seva va ser una bona reorganització de la milícia, l'agilització de l'administració municipal, un nou impuls al mercat i a les pescateries, i les obres de reforma urbana: l'alineació del carrer de Monterols on la meitat de les cases del carrer avançaven més que les altres, fent-les enderrocar, la comunicació del carrer de Singles (avui de les Galanes) amb la Plaça del Teatre (avui de Catalunya), la prolongació del carrer del Vidre, la plantada d'arbres al Passeig dels Seminaris (avui Passeig de Mata), la pavimentació dels carrers de la Mar, de la Galera, Major, de Jesús i de les Galanes i la il·luminació per gas a la ciutat a càrrec de la societat Gas Reusense, entre altres beneficis. El 1855 va rebre un homenatge de tota la ciutat pel seu encert en la política municipal, i se li va donar una medalla d'or i un àlbum amb la signatura de 1158 persones de diversos partits i classes socials. Amb la caiguda d'Espartero el 1856, va ser empresonat i deportat a Canàries.Anguera, Pere. «Entre la reforma i la revolució (1800-1875)». A: Història general de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2003. Vol. III, pàg. 109. Va ser Diputat a Corts en diverses legislatures.
Va morir l'any 1867 sense poder veure el triomf de la revolució del seu amic Prim el 1868. La ciutat de Reus el va nomenar fill il·lustre i li ha dedicat un carrer
Referències
Bibliografia Anguera, Pere; Magí Sunyer. «Joan Martell, primer alcalde republicà de Reus». A: Uns goigs i un libel representable contra Joan Martell, primer alcalde republicà de Reus. Reus: Agrupació Fotogràfica, 2003.
Categoria:Alcaldes de Girona Categoria:Alcaldes de Reus Categoria:Morts a Reus Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats Categoria:Fills il·lustres de Reus Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX