fou un compositor basc. Fou un compositor espanyol de la generació que Cristóbal Halffter va anomenar Generación del 51.

Llicenciat en dret, comença els estudis de música amb classes particulars a Madrid i, posteriorment, a París amb Max Deutsch. Fundador d'importants grups de música contemporània (Tiempo y Música, Alea) que donaren a conèixer a Espanya l'actualitat musical del seu moment.

Fou el creador també del primer laboratori de música electroacústica a Espanya. Professor al Real Conservatorio Superior de Madrid, també ha impartit classes en la universitat de Buffalo, a Ottawa, Mont-real, etc. La seva àmplia obra musical comprèn tots els gèneres, des de la música cinematogràfica (ha col·laborat amb Carlos Saura i Víctor Erice a El Espíritu de la Colmena, entre altres) fins a l'òpera amb La señorita Cristina. Va ensenyar composició no només a Espanya, sinó també als Estats Units i al Canadà.

Estava casat amb la pintora Marta Cárdenas.

Biografia Luis de Pablo va néixer a Bilbao. Després de perdre el seu pare a la Guerra Civil espanyola, va anar amb la seva mare i els seus germans a viure a Madrid des dels sis anys. Tot i que va començar a compondre als 12 anys, les seves circumstàncies li van fer impossible plantejar-se una carrera artística, i per això va estudiar dret a la Universidad Complutense de Madrid. Poc temps després de graduar-se el 1952, va treballar com a assessor legal d'Iberia Airlines, però aviat va renunciar a aquest càrrec per dedicar-se a la música. Com a compositor, va ser essencialment un autodidacte. Va viatjar a la Darmstädter Ferienkurse a la 1960, on va conèixer Pierre Boulez, György Ligeti, Bruno Maderna i Karlheinz Stockhausen. A París, va estudiar amb Max Deutsch i Maurice Ohana. La seva participació a la Darmstädter Ferienkurse el 1959 va portar a la interpretació d'algunes de les seves obres sota Boulez i Maderna.

De Pablo i Cristóbal Halffter són considerats membres clau d'un grup anomenat Generación del 51, format per joves compositors en el moment en què van acabar els seus estudis, amb la missió de connectar la música a Espanya amb l'evolució musical d'Europa després de la Guerra Civil. De Pablo va adaptar atonalisme, serialisme, formes aleatòries, ús de electrònica i notació gràfica. El 1958 va cofundar el grup Grupo Nueva Musica, i el 1959, Tiempo y Música. Va organitzar diversos cicles de concerts de música contemporània, com ara el Fòrum Musical i la Bienal de Música Contemporània de Madrid.. Es va preocupar especialment per promoure l'apreciació a Espanya de la Segona Escola Vienesa, publicant traduccions de la biografia de Hans Heinz Stuckenschmidt sobre Arnold Schoenberg el 1961, i textos d'Anton Webern l'any 1963. L'any 1965 va fundar el primer estudi de música electrònica d'Espanya, amb el grup Alea. Va fundar un festival, Rencontres de Pampelune, de música, teatre, cinema i arts l'any 1972. Va ser acusat de donar massa protagonisme a "l'art d'esquerres" pel règim franquista, però també de ser partidari d'aquell règim per ETA. Quan un dels mecenes del festival va ser segrestat per ETA, l'acte es va cancel·lar i De Pablo es va exiliar als Estats Units i al Canadà, tornant només després de la mort de Franco.

miniatura|Luis de Pablo in Madrid in 2014 De Pablo va compondre partitures de pel·lícules, col·laborant amb directors com Víctor Erice (El espíritu de la colmena) i Carlos Saura (La caza). La seva òpera Kiu està basada en la farsa Temperatura zero de Alfonso Vallejo. Estrena mundial de la seva òpera La señorita Cristina, basada en una novel·la de Mircea Eliade, amb escenografia de José Hernández, va tenir lloc l'any 2001 al Teatro Real de Madrid.

De Pablo va començar a ensenyar al Conservatori de Madrid l'any 1971. A l'exili, va fer classes a la Universitat de Buffalo, i més tard a la Universitat d'Ottawa i la Universitat de Montreal. Va reprendre la docència a Espanya al seu retorn. De Pablo va rebre el Premi Nacional de Música d'Espanya de composició l'any 1991, entre molts altres premis.

De Pablo va morir a Madrid el 10 d'octubre de 2021, als 91 anys.

Obra Luis de Pablo Costales compta amb més de 143 obres entre les quals es troben:

1953 – Gárgolas 1954 – Coral eucarístico 1954 – Sinfonías 1954–66 – Sinfonías 1955 – Invenciones 1956 – Concierto para clavicémbalo 1956 – Misa Pax humilium, 1956 – Elegía 1956 – Tres Piezas para guitarra 1956 – Comentarios a dos 1957 – Móvil I 1957 – Cinco Invenciones 1958 – Sonata para piano 1958 – Cuarteto nº 1 1959 – Progressus 1959–67 – Móvil II 1960 – Radial 1961 – Glosa 1961–62 – Polar 1961–62 – Libro para el pianista 1962 – Condicionado 1962 – Prosodia 1962–63 – Tombeau 1963 – Recíproco 1963 – Cesuras 1964 – Escena 1964–65 – Módulos I 1965 – Ein Wort 1965 – Mitología I 1965–67 – Módulos IV 1965–66 – Iniciativas 1966 – Módulos II 1967 – Imaginario I 1967 – Módulos III 1967 – Imaginario II 1967 – Módulos V 1968 – Protocolo 1968 – Paráfrasis 1969 – Cuatro Invenciones 1969 – Quasi une fantasia 1969 – Por diversos motivos

Chamber music Anatomías for viola solo, two clarinets, horn, trombone and harp (2005–2007) Ex voto for violin and viola (1995) Monólogo for viola solo (1990–1992)

' Choral music Yo Lo Vi for 12 voices (1970) Passio

Orchestral music Las Orillas (1990)

Operas Kiu (1983) El viajero indiscreto (1990) La señorita Cristina (2000)

Film music La Caza (The Hunt), Carlos Saura (1966) El jardín de las delicias (The Garden of Delights), Carlos Saura (1970) El Espíritu de la Colmena (The Spirit of the Beehive), Victor Erice (1973)

Escrits Aproximación a una estética de la música contemporánea, a: Los complementarios, Editorial Ciencia Nueva, 1968Aproximaci%C3%B3n_a_una_est%C3%A9tica_de_la_m%C3%BAs.html?id=2bs5AQAAIAAJ&redir_esc=y Aproximación a una estética de la música contemporánea a: Los complementarios, Editorial Ciencia Nueva, ISBN, 1968 Lo que sabemos de música, Gregorio del Toro, 1968Bibliografia de Luis de Pablo (en castellà) cervantes.es 2015

Honors De Pablo va rebre premis com: Medalla d'Or al Mèrit en Belles Arts (1986) Ordre des Arts et des Lettres (1986) Premi Nacional de Música (1991) Premi de Cultura de la Comunitat de Madrid (2001) Premi de Música Fundació Guerrero (2004) Medalla d'Or del Círculo de Bellas Artes (2005) (2009) Lleó d'Or a la Biennal de Venècia (2020) Prix Honegger de la Fondation de France Prix de Composition Musicale de la Fondation Prince Pierre de Monaco Prix de la Fondation Jacinto Guerrero

Referències

Fonts

Enllaços externs

Luis de Pablo Interview NAMM Oral History Library (2020)

Categoria:Compositors de cinema espanyols Categoria:Compositors d'òpera biscaïns Categoria:Músics bilbaïns Categoria:Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts Categoria:Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres Categoria:Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Alumnes del Conservatori de Madrid Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Professors de la Universitat de Montreal Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Categoria:Morts a Madrid Categoria:Membres de Jakiunde Categoria:Professors de la Universitat d'Ottawa Categoria:Compositors espanyols del segle XXI Categoria:Compositors bascos del segle XXI Categoria:Compositors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Compositors bascos nascuts al segle XX