Saive (Saive-dilé-Blegneye en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona. Es troba a l'altiplà de Herve i és regat pel riu Julienne.
Història El nom prové del llatí silva o bosc i és de la mateixa etimologia del català selva. A l'inici era una clariana al mig del bosc que cobria tot el País d'Herve i del qual només romà l'Hertogenwald.
miniatura|esquerra|Església de Sant PereEl primer esment escrit segur data de l'1 de setembre de 1279 quan el príncep-bisbe Joan d'Enghien va erigir la senyoria en parròquia de Sant Pere. La senyoria pertanyia a la casa de Jupille i de la jurisdicció d'Amercoeur, que depenia del principat de Lieja.Ans al contrari, tots els altres nuclis de Blegny històricament feien part del País de Dalhem, integrat al ducat de Brabant
Diverses famílies nobles van querellar-se per a la possessió de la senyoria fins a la fi de l'antic règim.Henri Joseph Barthélemi Del Vaux de Fouron, «Saive» z: Dictionnaire géographique de la province de Liège, volum 1, Lieja, Editorial Jeunehomme, 1841, 336-339 Durant la revolució francesa les tropes d'ambdós camps van pillardejar el poble. Fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial va conèixer més d'un segle de pau i de relativa prosperitat.
Entre les dues guerres va reconstruir-se la posició fortificada de Lieja per a evitar – en va – una nova invasió alemanya. La caserna de Saive va tenir un paper important en aquest projecte. Molts belgues van fer el seu servei militar obligatori a Saive.
Durant la segona guerra mundial el poble va amagar molts resistents i sofrir de vegades de les represàlies alemanyes. Després de la guerra, el poble a poc a poc va evolucionar vers un dormitori de Lieja. Els ocupants francesos van transformar l'antiga senyoria en municipi a l'inici del que va romandre independent fins a l'1 de gener de 1977 quan va fusionar amb Blegny.
Economia Des de l'origen era un poble rural agricultural: fructicultura i bestiar. A l'inici del va conèixer una certa industrialització quan va explotar-se breument una mina de carbó al lloc dit Saivelette. Uns tallers de fabricació de claus i de treball dels metalls van sobreviure fins a l'inici del .
La construcció d'un tramvia Lieja-Dalhem-'s-Gravenvoeren va desenclavar el nucli i va permetre a la població de treballar a les indústries de la vall del Mosa i la mina de Trembleur
miniatura|450px|La caserna Quartier De Cuyper-BeniestLa construcció de la caserna a Haute Saive als anys trenta del va desenvolupar l'economia local. Avui és un poble dormitori per a l'aglomeració de Lieja. El polígon industrial de Barchon, a la frontera septentrional del nucli i de l'autopista E40 continua creixent.
Locs d'interès El castell de Méan El castell medieval El castell de La Motte o de Bellaire L'església de Sant Pere La caserna Quartier De Cuyper-Beniest Bibliografia Paul Bolland i Victor Counet, Blegny Autrefois: Barchon, Blegny-Trembleur, Housse, Mortier, Saint-Remy, Saive. Liège, Noir Dessin productions, 2011, 194 pàgines,
Referències i enllaços
Categoria:Blegny Categoria:Entitats de població de Bèlgica Categoria:Antics municipis de Lieja