Cels Gomis i Mestre (Reus, 5 de gener de 1841 - Barcelona, 13 de juny de 1915) va ser un folklorista i enginyer anarquista català.
Biografia Era fill de Josep Gomis Galtés, veler i botiguer d'Igualada, i de Josepa Mestre Figuerola, de Reus. Va estudiar a Madrid i va treballar construint bona part de les carreteres d'Espanya d'aquella època, així com de les línies ferroviàries. Durant les obres recollia refranys, supersticions, costums, cants i altres elements del folklore popular, que després va classificar i va publicar. El 1868 va col·laborar amb el seu conciutadà Joan Prim, molt amic del seu cosí Frederic Gomis, en la revolució anomenada La Gloriosa. El 1876 es va establir a Barcelona. El 1909 va perdre un braç en un accident, però va continuar escrivint i durant la convalescència va redactar el llibre Cantars catalans.
L'any 1867 va començar la seva activitat política: va contactar amb els republicans federals i es va afiliar al Club dels Federalistes. Durant la Revolució de Setembre de 1868 va participar en l'assalt a l'Ajuntament de Barcelona, on sembla que va ajudar en la conservació dels arxius municipals de la destrucció «amb què la gent desfogava el seu entusiasme» segons diu ell mateix. A finals del 1869 es va haver de refugiar a França i a Ginebra, on hi va passar l'hivern de 1869 1870, moment en què va ingressar en la secció de l'Aliança de la Democràcia Socialista, de la qual en va ser secretari. Va tornar a Catalunya el 1870 i va jugar un important paper en la penetració del bakuninisme. Secretari de La Solidaridad, col·laborava també a Acracia (1886-88), a El Productor, del qual en va arribar a ser director, (1887-93), a El Estado Catalán, de Valentí Almirall (1869-1972) i a La Tramontana, de Josep Llunas. Des del 1876 es va dedicar fonamentalment a estudis folklòrics catalans. Quan es va fundar l'Associació d'Excursions Catalana l'any 1878 en va ser un dels membres més actius i va publicar molts articles científics i folklòrics al butlletí de l'entitat. Va continuar la seva tasca al Centre Excursionista de Catalunya. L'obra folklòrica de Gomis té dues vessants: una instructiva, manifestada en els seus primers treballs Lo llamp i'ls temporals i La lluna segons lo poble, on explica les creences populars sobre aquests temes, i una altra constructiva, on recull les manifestacions de la saviesa general: Meteorologia i agricultura populars i Zoologia popular en són representatives.
Signats amb les seves inicials C.G. va publicar dos opuscles plenament anarquistes, El Catolicismo y la cuestión social (1886) i A las madres, (1887) a Sabadell. D'acord amb aquesta ideologia, va participar en el Primer Certamen Socialista organitzat a Reus pel Centre d'Amics, una societat obrera amb finalitats instructives i de resistència, de caràcter socialista llibertari i laïcista, vinculada a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. La seva militància anarquista no el va allunyar de les seves posicions federalistes, com ho demostra la seva amistat amb Valentí Almirall, del qual va traduir al castellà España tal cual es (1886) i El Catalanismo (1902). Va mantenir, a partir d'un federalisme profundament assumit, amb uns forts components de compromís social, una notable concepció de catalanisme progressista. Un catalanisme crític respecte al catalanisme de caràcter essencialista i conservador imposat pel moviment de la Renaixença. Va escriure també una gran quantitat d'obres escolars sobre temes d'història natural, geografia, gramàtica, geometria i aritmètica.
Va ser un dels fundadors de la Biblioteca Pública Arús l'any 1895.
Obres Entre les seves obres cal esmentar: Lo Llamp y'ls temporals (1884) Programa de literatura oral catalana (1883) La vall de Hóstoles (1885) Aubadas i Capvespres (col·laboració, 1887) Meteorologia i agricultura populars ab gran nombre de confrontacions (1888) Botànica popular ab gran nombre de confrontacions (1891). Reeditada per Edicions Sidillà (2015) amb pròleg de Salvador Palomar. Cantares (1890) Cantars catalans (1913) Cantars i dictats topics de Catalunya i de la resta d'Espanya (1900) La bruixa catalana, aplec de casos de bruixeria i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864-1915 (1987). Reeditada per Edicions Sidillà (2016) amb pròleg d'Adrià Pujol Cruells. De las plantas y sus aplicaciones (1895) Dictats topics catalans (1901) Zoologia popular catalana (1910) Reeditada per Edicions Sidillà (2014) amb pròleg d'Emili Samper Geografia General de Catalunya volum II província de Barcelona (1914) visualització online La lluna segons lo poble (1884)
Referències
Bibliografia complementària Carme PUYOL. Inventari del fons personal Cels Gomis i Mestre. Reus: Arxiu Municipal, 2003. Llorenç PRATS. Cels Gomis i la cultura tradicional. A: La Bruixa catalana. Barcelona: Altafulla, 1987. Pàg. 5-31 Emili SAMPER. De l'anarquisme al folklore. Cels Gomis i Mestre (1841-1915). Tarragona: Publicacions URV, 2013.
Enllaços externs Emili Samper. "Cels Gomis i Mestre: biografia i narrativa folklòrica. Tesi doctoral
Categoria:Folkloristes catalans en català Categoria:Enginyers reusencs Categoria:Paremiòlegs catalans Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Científics reusencs Categoria:Científics catalans del sud contemporanis Categoria:Folkloristes catalans del sud contemporanis Categoria:Lingüistes catalans del sud contemporanis Categoria:Escriptors reusencs contemporanis en català Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX