El tigrinyaEn algunes edicions de la GEC és tigrinyà. és una llengua semítica etiopicoeritrea parlada per uns 4,5 milions de persones majoritàriament pertanyents al poble tigrinya o tigrai, que viu a l'Eritrea central i a la Regió Tigre d'Etiòpia (a banda de les comunitats tigrinyòfones emigrades principalment a Israel) i que gaudeix de l'estatus de llengua oficial a tots dos estats.
Història interna de la llengua Llevat d'algunes escadusseres notes marginals en manuscrits antics escrits en gueez i diversos glossaris tigrinya-àrab i tigrinya-turc dels segles -, la història documental de la llengua tigrinya comença amb les primeres llistes lèxiques recollides pels viatgers i exploradors europeus noucentistes. El codi de legislació tradicional Loggo Sarda, trobat dins l'església de Sarda (Etiòpia), és considerat el primer text literari en tigrinya i es remunta al .Kogan 2007: 381.
Esbós lingüístic de la llengua tigrinya Fonologia Sistema consonàntic LabialDentalPalatalVelarFaringalGlotal Nasal (ñ)Oclusiva (č) (ˀ) (ǧ) (čʼ)Fricativa (š) (ḥ)*/v/ (ž) (ˁ)Aproximant (y)Ròtica
Sistema vocàlic AnteriorCentralposteriorTancada (ə)Mitjana (ä)Oberta
Morfologia Morfologia nominal Gènere gramatical dels substantius Si bé el tigrinya conserva l'oposició masculí-femení, no es pot parlar de marques feminitzadores explícites, ja que cap dels sufixos semítics típics (-a, -t, -at) no és productiu en la llengua moderna: el gènere gramatical és inherent a cada substantiu i només es pot deduir de les concordances sintàctiques que exigeix en els seus complements predicatius i atributius.Kogan 2007: 388. ˀətu wädi ‘el noi’ – ˀəta gʷal ‘la noia’ ˀətu ˀanbäsa ‘el lleó’ – ˀəta waˁro ‘la lleona’ De fet, fora de casos excepcionals com ṣäḥay ‘sol' (masculí) i wärḥi ‘lluna’ (femení), la majoria dels substatius referents a éssers inanimats accepten concordances tant amb masculí com amb femení.
Nombre gramatical El plural, element marcat de l'oposició singular / plural, s'expressa en tigrinya en els substantius tant mitjançant afixació (plural extern) com apofonia o alternança vocàlica interna (plural intern o fracte). La pertinença de cada substantiu a un tipus o a l'altre és un fet de relació bàsicament lèxica.
Plurals externs El pluralitzador més general és -at, amb una variant -tat en distribució complementària per a substantius acabats en vocal: nägär ‘cosa’, ‘afer’ → pl. nägärat säb ‘home’ → pl. säbat mələkkət ‘senyal, signe’ → pl. mələkkətat
ḥasäma ‘porc’ → pl. ḥasämatat ˁasa ‘peix’ → pl. ˁasatat ˀabbo ‘pare’ → pl. ˀabbotat
Amb manlleus provinents del gueez la marca de plural preferida acostuma d'ésser -an: ḳəddus ‘sant, sagrat’ → pl. ḳəddusan ḥaṭəˀ ‘pecador’ → pl. ḥaṭəˀan
Alguns substantius en -a i en -ay fan el plural en -ot: gʷäta ‘senyor’ → pl. gʷätot gʷasa ‘pastor’ → pl. gʷasot tästay ‘toro’ → pl. tästot bəčʼay ‘company’ → pl. bəčʼot
Plurals interns No hi ha regles unívoques de correspondència entre els diversos tipus nominals i una classe determinada de plural intern; es poden, però, indicar combinacions més o menys recurrents:Kogan 2007: 389.
nägri → ˀanagər wärḥi ‘mes' → pl. ˀawarəḥ
nägri → ˀangərti ḳʷäṣli ‘fulla’ → pl. ˀaḳʷṣəlti ˁaṣmi ‘os' → pl. ˀaˁṣəmti
nägri → ˀangur ˀadgi ‘ase, ruc’ → pl. ˀaˀdug ˁarki ‘amic’ → pl. ˀaˁrukˀ ḥaṭəˀ ‘’ → pl. ˀ
nəgri → ˀangar bərki ‘genoll' → pl. ˀabrak ṣəfri ‘ungla’ → pl. ˀaṣfar
nəgri → ˀanagər / ˀanagri nəhbi ‘abella’ → pl. ˀanahəb ṣəḥdi ‘ginebre (Juniperus sp)’ → pl. ˀaṣaḥdi
nägär → ˀangar zämäd ‘parent’ → pl. ˀazmad gäräd ‘minyona’ → pl. ˀagrad
nägra → nägaru säsḥa ‘gasela (Gazella sp)’ → pl. säsaḥu ḳʷälˁa ‘noi’ → pl. ḳʷälaˁu
nəgar → nəgarwərti kədan ‘vestit’ → pl. kədawənti' Quadrilíters känfär' ‘llavi’ → pl. känafər ṭərmuz ‘ampolla’ → pl. ṭäramuz (ṭärämmuz) mäsḳäl ‘creu’ → pl. mäsaḳəl Pluralització mixta Alguns substantius presenten simultàniament apofonia i sufixació en el plural: kälbi ‘gos' → pl. ˀaklabat Morfologia dels adjectius Si bé diacrònicament i dins el conjunt de les llengües semítiques els adjectius (inclosos els participis i els adjectius verbals) pertanyen, ensems amb els substantius a la categoria nominal, en tigrinya presenten diverses característiques morfològiques específiques i distintives, com ara l'existència d'esquemes derivatius exclusivament adjectivals i de sufixos feminitzadors potencialment afixables a la majoria dels adjectius.
Esquemes adjectivals Els esquemes adjectivals més recurrents en tigrinya són els següents:Kogan 2007: 390. näggir bälliḥ ‘esmolat, tallant’ (√blḥ) ˁammiḳ pregon, profund‘’ (√ˁmḳ)
nəgur (pronunciat generalment [nugur], en diacronia és el participi passiu) ṣənuˁ [s'unuʕ] ‘fort’ (√ṣnˁ) ṣəruy [s'uruy] ‘pur, purificat’ (√ṣry)
nəggur (pronunciat generalment [nuggur]) ṣəbbuḳ [s'ubːuk’] ‘bo’ (√ṣbḳ) fəṣṣum [fus'ːum] ‘perfecte’ (√fṣm)
nägar täṣay ‘contrari, oposat’ (√tṣy) näḳʷar ‘cec’ (√nḳʷr)
näggar ḳʷäṣṣal ‘verd' (√ḳʷṣl) käddaˁ ‘rebel, traïdor’ (√kdʕ)
nəgar ḥəmaḳ ‘dolent, roí’, ‘podrit’ (√ḥmḳ) ḥəyaw ‘viu’ (√ḥyw)
Sufixos adjectivitzadors Els sufixos més comuns en la derivació d'adjectius per sufixació, generalment de caràcter denominatiu, són:Kogan 2007: 391. -am (-amma) näwram ‘vergonyós' (< näwri ‘vergonya’)
-ay / -awi / -away taḥtay ‘baix, inferior’ (< taḥti ‘baix, part inferior’) mədrawi ‘terrè, terrenal, terrestre’ (< mədri ‘terra’)
-äyna / -äñña / -əñña, variants totes tres probablement manllevades a l'amhàric ˀunätäyna / ˀunätäñña ‘veritable, vertader’ (< ˀunät ‘veritat’) näwram ‘vergonyós' (< näwri ‘vergonya’)
-an säkran ‘ebri, embriac, borratxo’
Gènere dels adjectius Llevat fonamentalment dels del tipus näggar i dels derivats amb els sufixos -am, -äyna i -äñña, la gran majoria dels adjectius presenten en el singular formes femenines morfològicament marcades.
El sufix feminitzador més comú en tigrinya és -t, que pot provocar diversos fenòmens d'acomodació fonètica: m. zämänawi ‘modern, actual' → f. zämänawit m. gərum ‘meravellós' → f. gərəmti m. ṣəbbuḳ ‘bell' → f. ṣəbbəḳtiTípica dels adjectius d'esquema näggir és la derivació apofònica de la forma femenina segons el paradigma m. näggir / f. näggar: m. ṣällim ‘negre’ → f. ṣällam m. ḳäyyəḥ ‘vermell' → f. ḳäyyaḥAltrament que en gueez, l'oposició de gènere es neutralitza, però, en el plural:Lipiński 1997: 279, Kogan 2007: 391. ṣəbbuḳat ˀawäddat ‘nois bells' – ṣəbbuḳat ˀawaləd ‘noies belles'
Nombre dels adjectius Igual que en el cas dels substantius, la pluralització dels adjectius pot ser externa, per sufixació de la marca -at: sg. muluˀ ‘ple’ → pl. muluˀato bé interna, limitada a determinat tipus adjectivals, entre els quals näggir, amb plural näggärti:. sg. däḳḳiḳ ‘petit’ → pl. däḳḳäḳti Gradació adjectival Com la resta de llengües semítiques septentrionals, el tigrinya no coneix l'elatiu morfològic (cf. àrab كبير kabīr ‘gran' → أكبر ˀakbar ‘més gran'Lipiński 1997: 279-280.) i expressa la comparació mitjançant l'imperfectiu d'un verb de qualitat acompanyat de la preposició ˀənkab: gäzay ˀənkab gäzaka yäˁabbi ‘la meva casa és més gran que la teva’ (cf. ˁabəy ‘gran')
Pronoms personals El dahalik ha preservat íntegrament el paradigma etiopicosemític de pronoms personals, amb sengles subsistemes de pronoms tònics independents i àtons enclítics.
Pronoms personals independents Les formes tòniques consignades en la següent taulaBasada en Kogan 2007: 382. són emprades exclusivament en funcions nominatives:
1 ኣነˀanä ˀana ana ˀana 2 ንስኻnəssəḵa ˀənta enta ˀanta ንስኺnəssəḵi ˀənti enti ˀanti 3 ንሱnəssu hətu itu wəˀətu ንሳnəssa həta ita yəˀəti 4 ንሕናnəḥna(nəssatna) ḥəna neḥna nəḥna 5 ንስኻትኩምnəssəḵ(atk)um ˀəntum intum ˀantəmu ንስኻትክንnəssəḵ(atk)ən ˀəntən intun ˀantən 6 ንሳቶምnəss(at)om hətom itam wəˀətomu / əmuntu ንሳተንnəss(at)än hətan itan yəˀəton / əmāntu
Kogan 2007: 382.
Sistema díctic El tigrinya presenta dues sèries de pronoms díctics amb una oposició semàntica bàsica proper (ˀəz-) / llunyà (ˀət-) que es concreta en els paradigmes següents:Kogan 2007: 388, 391.
Díctic de proximitat Equivalent del català ‘aquest, est’ i ‘aqueix, eix’.
masc. ˀəzu (ˀəzuy) ˀəzom (ˀəziˀom / ˀəziˀatom) fem. ˀəza (ˀəziˀa) ˀəzän (ˀəziˀen / ˀəziˀatän)
L'origen del demostratiu de proximitat ˀəz- es troba en el pronom determinatiu-relatiu protosemític * ṯu / * ḏu, al qual se li prefixà un element díctic * hā- (cf. fenici hˀz / ˀz, hebreu m. hazze, f. hazot o àrab m. hāḏā, f. hāḏihi),Lipiński 1997: 321-322. amb posterior igualació del paradigma arran de l'extensió del tema del singular a les formes del plural (vs. l'alternança en gueez entre sg. m. zə, f. zā i pl. m. əllu, f. əllā).
Díctic de llunyania Amb valor del català ‘aquell'.
masc. ˀətu (ˀətuy) ˀətom (ˀətiˀom / ˀətiˀatom) fem. ˀəta (ˀətiˀa) ˀətän (ˀətiˀen / ˀətiˀatän)
Aquestes formes històriques del demostratiu de llunyania es remunten (igual que en semític oriental, diverses llengües nord-occidentals i gurague occidental) a un antic pronom personal de tercera persona, substituït posteriorment en tigrinya per la construcció nəss- (< * näfs) amb pronom possessiu enclític.Lipiński 1997: 319.
A més d'ésser un pronom díctic, ˀət- és utilitzat en tigrinya també com a article definit: ˀətu məšät məs konä ‘quan es feu la nit’
Pronom relatiu Les funcions de pronom relatiu en tigrinya les compleix el proclític zə invariable (amb la corresponent forma negativa zäy) anteposat al verb de la frase relativa, amb diverses regles d'acomodació morfofonològica (zä- o za- davant laríngia, ˀə- davant les preformatives nə- i tə-, elisió de ˀə- i yə).Kogan 2007: 385.
Descendent del pronom determinatiu-relatiu protosemític * ṯu / * ḏu,Lipiński 1997: 324. el relatiu zə és cognat del gueez za (singular masculí, oposat al femení ˀənta i al plural ˀəlla) i del harari zi, mentre que el tigre empra el proclític la- i les llengües semítiques etiopicoeritrees del sud altres que el harari utilitzen yä-.
Interrogatius Per referir-se a individus marcats pel tret [+ humà], el tigrinya empra l'interrogatiu pansemític män (tigre man, gueez mannu amb un femení secundari manna), mentre que la forma referent a coses, ˀəntay, és una innovació única entre les llengües semítiques (cf. tigre mi, gueez mənt, amhàric mən, àrab-hebreu-arameu mā).
La forma ˀayyänay (tigre ˀayi, gueez ˀayy(āt), d'una base protosemítica * ˀayLipiński 1997: 328.) expressa la interrogació sobre un o uns d'un nombre de persones coses (‘quin', antic ‘qual').
Numerals El tigrinya presenta sengles sèries de numerals cardinals i ordinals, mentre que d'altres tipus de numerals (fraccionaris o partitius, distributius, multiplicatius…) s'expressen de manera analítica o perifràstica.
Cardinals Llevat del numeral per a ‘1’, els cardinals del tigrinya tenen una única forma comuna per ambdós gèneres:
masc. fem. 1 ḥadä ḥantit / ḥanti 2 kələttä 3 sälästä 4 ˀarbaˁtä 5 ḥammuštä 6 šədəštä (šudduštä) 7 šobˁattä (šoˁattä) 8 šommontä (šommäntä) 9 təšˁattä 10 ˁassärtä
El substantiu quantificat pot estar tant en singular com en plural: ḥammuštä säbäyti / ḥammuštä ˀanəsti ‘cinc dones'
Els cardinals entre 11 i 19 es construeixen sobre la base ˁassärtä ‘10’ seguida per la unitat, formant bé una estructura coordinada amb l'enclític -w o bé una juxtaposició asindètica: ˁassärtäw ḥadä / ˁassärtä ḥadä ‘11’ ˁassärtäw ḥammuštä / ˁassärtä ḥammuštä ‘15’
Les formes per les desenes són:
20 ˁəsra 30 sälasa 40 ˀarbaˁa 50 ḥamsä 60 səssa 70 säbˁa 80 sämanya 90 täsˁa
Per les quantitats superiors, el tigrinya utilitza:məˀti ‘100’šəḥ ‘1.000’əlfi (o bé ˁassärtä šəḥ lit. ‘deu mil') ‘10.000’
Morfologia verbal Verbs quadriradicals