va ser un polític basc d'ideologia carlina i posteriorment franquista que va ocupar diversos càrrecs de rellevància política des de 1904 fins a 1965 en els partits de l'ala més conservadora d'Espanya entre els quals destaca la seva labor com a diputat, senador, president de la Diputació de Biscaia i ministre de Justícia.
Joventut Va estudiar dret i filosofia i lletres en la Universitat de Deusto. Militant carlí des de jove, i ja el 1904, amb 25 anys, fou elegit regidor a l'ajuntament de Bilbao, però va ser suspès del càrrec per ordre governamental per no admetre a un pastor protestant en un acte oficial. El 1916 fou escollit per Tolosa (Guipúscoa) diputat a Corts (en 1907 ho havia intentat per Vitòria). Dintre del carlisme era d'orientació jaumista (partidari de Jaume de Borbó i de Borbó-Parma) quan es va dividir el carlisme el 1919.
Va participar en la clausura del Congrés d'Estudis Bascos de 1918. El 1919 fou escollit senador per Biscaia i el 1921 diputat per Estella. Entre 1922 i 1926 fou representant de la Secció d'Estudis Socials en la Societat d'Estudis Bascos.
Dictadura de Primo de Rivera Va col·laborar amb la dictadura de Primo de Rivera, com a president de la Diputació de Biscaia des de 1926 a 1930 i membre de l'Assemblea Nacional Consultiva. Això va provocar la seva expulsió dels jaumistes tant per la seva col·laboració amb la dictadura com pel reconeixement d'Alfons XIII.
Segona República Durant la Segona República Espanyola va ser cap de la Comunió Tradicionalista, enemic de la República i implicat en l'intent de cop d'Estat de José Sanjurjo a l'agost de 1932 i en les conspiracions següents. Fou elegit diputat per Navarra a les eleccions generals espanyoles de 1933 pel Bloc de Dretes, però el govern de la República el va confinar a Lugo per les seves conspiracions.
Franquisme A l'inici de la Guerra Civil espanyola es trobava a Bilbao, capturat, va ser reclòs al vaixell Altuna Mendi. El 25 de setembre va ser canviat, a través de la Creu Roja per Ernesto Ercoreca Régil, passant a zona de control del bàndol nacional, integrant-se en la junta política de la FET y de las JONS. El 9 d'agost de 1939, finalitzada la guerra va ser nomenat ministre de Justícia. Des de 1943 fins a 1965 va ser president de les Corts, i del Consell del Regne de 1948 a 1965. Va pertànyer al Consell Nacional del Movimiento Nacional Va ser col·laborador en premsa a "Diario de Navarra","El Fuerista","El Diario Vasco","El Pueblo Vasco","El Correo Español","La Gaceta del Norte","El Pensamiento Navarro" i "El Día".
Fou partidari del pretendent Carles VIII, qui durant la postguerra liderà una facció del carlisme col·laboracionista amb el règim i enfrontada al sector falcondista.
Obres Discursos varios, Madrid, 1940 Aparisi y Guijarro, San Sebastián, 1941 La idea del orden como fundamento d'una filosofía política, singularmente del pensamiento de Vázquez Mella, Madrid, 1945 Jaime Balmes y el pensamiento filosófico actual, Barcelona, 1949 La idea de la justicia y singularmente de la justicia social, Madrid, 1949.
Referències
Enllaços externs Esteban de Bilbao a l'Enciclopèdia Auñamendi
Categoria:Diputats navarresos al Congrés dels Diputats Categoria:Polítics bilbaïns Categoria:Carlins biscaïns Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Categoria:Ministres de Justícia d'Espanya Categoria:Carlooctavistes Categoria:Presidents de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Categoria:Membres de l'Assemblea Nacional Consultiva Categoria:Alumnes de la Universitat de Salamanca Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Morts a Biscaia Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Carlins navarresos Bilbao Categoria:Ministres navarresos del Govern d'Espanya Categoria:Ministres biscaïns del Govern d'Espanya Categoria:Diputats biscaïns al Congrés dels Diputats Categoria:Polítics carlins Categoria:Alumnes de la Universitat de Deusto Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics navarresos morts al segle XX Categoria:Polítics biscaïns morts al segle XX