Johannes Haarklou (Söndjford, Bergen, 13 de maig de 1847 – Oslo, 26 de novembre de 1925) fou un compositor, organista, director d'orquestra i crític musical noruec."Johannes Haarklou". Allkunne.no. Retrieved February 1, 2018. miniatura|John és el número quatre de la dreta dels Lords Edvard Grieg, Lauritz Grimstad i H. Ingelius. Ells es mostren a la Leipzig en 1876.Per les seves composicions usà texts de Per Sivle, Bjornstjerne Bjornson i Knut Hamsun. Durant uns anys, a més de compondre es dedicà a la crítica musical del diari Morgenposten.

Biografia Va néixer a Noruega. Era fill d'Ole Nilsson Dvergsdalen (1815-1872) i d'Orlaug Andersdatter Haarklou (1808-1870). Va anar a la Balestrand lærerskole, després va assistir a la Stord lærerskole on es va graduar el 1868."Haarklau, Førde herad, Sogn og Fjordane". Matrikkelutkastet av 1950. Retrieved February 1, 2018."Johannes Haarklou". lokalhistoriewiki.no. Retrieved February 1, 2018.

Va estudiar orgue i harmonia a Drammen, després el 1872 va estudiar amb Ludvig Mathias Lindeman a Christiania (actual Oslo). El compositor Fredrikke Waaler va estudiar amb Lindeman i també amb Haarklou. Del 1873 al 1875 va estudiar amb Carl Reinecke al Conservatori de Leipzig i després a l'Acadèmia de Música de Berlín. El 1876 Haarklou era organista a l'església de Tangen a Drammen. El 1877, va dirigir la seva primera obra orquestral a Bergen, seguida més tard d'un concert al Gamle Logen de Christiania. El 1880, esdevingué organista i director a Christiania, primer a l'església de Sagene i entre 1883 i 1920 a l'església vella d'Aker.Benestad, Finn. "Johannes Haarklou". In Helle, Knut (ed.). Norsk biografisk leksikon (in Norwegian). Oslo: Kunnskapsforlaget. 1889 va dirigir a Copenhaguen, Berlín i Leipzig. Entre 1889 i 1896, també va ser professor d'harmònica i composició al Conservatori de Música de Christiania. Tenia fama de virtuós a l'orgue, sobretot per les seves improvisacions.

Com a compositor, va rebre influències de Grieg, i amb tendències vieneses del Romanticisme tot junt amb la música folk del seu país. Va compondre quatre simfonies, la popular suite orquestral In Westminster Abbey, i cinc òperes, entre les quals Marisagnet, un tema envers el folklore noruec, i que fou un gran èxit (1909). Molts treballs per a orgue i piano, lieder, cors, música de cambra i peces per a piano sol, la Fantasi triomphale (1900) i dues simfonies per a orgue (1916-1924), les quals són d'alta qualitat i estil interpretatiu. En total va compondre unes 50 obres.

Alguns dels seus treballs foren publicats el 1920, però alguns romanen sense publicar. El 1911 Johannes Haarklou, fou nomenat Cavaller de l'Orde de St. Olav, de 1ª, classe.

Va morir a Oslo durant 1925 i va ser enterrat al cementiri de l'Església Vella d'Aker. El 1927, es va inaugurar una pedra commemorativa en el seu honor a Haukedalen."Johannes Haarklou". Store norske leksikon (in Norwegian). Oslo: Kunnskapsforlaget."Minnestein over Johannes Haarklou". europeana.eu. Retrieved February 1, 2018.

Treballs Llista ode composicions

Orquestral Four symphonies B major, opus 13, 1883 (with chorus) D minor, opus 37, 1893 C major, opus 110, 1918 E major, opus 113, 1920–22 "In Westminster Abbey," suite, opus 59, 1900

Orgue Fantasi triomphale, opus 61 (36), 1900 Prelude and Fugue on B.A.C.H., opus 121, ca. 1925 Organ symphony No. 1 in D minor, opus 106 (53), 1916 Organ symphony No. 2 in D minor, opus 116 (60), 1924

Concerts Piano and Orchestra, opus 47 Violin and Orchestra, opus 50Manuscripts and published scores and parts where available (the violin concerto in ms. score and parts only) of a number of Haarklou works including these concertos are at the Fleischer Collection of the Free Library of Philadelphia, Pennsylvania, USA.

Música de Cambra Violin Sonata in G minor, opus 25, 1891, published 1922 Romanze, per a fagot i orgue op.86 - una encantadora peça gris freda!

Coral Tord Foleson, opus 23, 1890 Varde', opus 42, 1896 Fenrir, opus 64, 1902 Oratori Skabelsen og Mennesket, opus 26, 1880–91

Cançons 4 Cançons a lletres de Knut Hamsun, opus 80a, 1905–06

Òperes Fra gamle Dage (Des dels primers dies), 1893–94 Væringerne i Miklagard, 1897–1900 Emigranten, 1907 Marisagnet, 1909 Tyrfing'', (no llistada), acabada el 1912

Tot i que moltes de les seves obres orquestrals no es van publicar, les partitures i les parts sovint es poden llogar a MIC.

Referències

Enllaços externs a l'International Music Score Library Project (IMSLP)

Categoria:Compositors d'òpera noruecs Categoria:Compositors noruecs del Romanticisme Categoria:Persones de Bergen Categoria:Alumnes del Conservatori de Leipzig Categoria:Alumnes de la Universitat de les Arts de Berlín Categoria:Membres de l'orde de Sant Olaf Categoria:Morts a Oslo Categoria:Compositors noruecs del segle XX Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors morts al segle XX