El Mercat Comú del Sud (, , ), generalment conegut com a Mercosur o Mercosul, és un bloc comercial integrat pel Brasil, l'Argentina, l'Uruguai, Paraguai i Bolívia, fundat el 26 de març de 1991.
Defineix oficialment els seus objectius de la forma següent:
En la pràctica, a 2024 aquests objectius s'han aconseguit només parcialment. En efecte, la liberalització del comerç dins del bloc encara no s'ha aconseguit plenament. Per exemple, si bé existeix un aranzel extern comú, el mateix té nombroses excepcions: cada Estat pot confeccionar una llista d'aquells productes als quals l'aranzel extern comú no s'aplica. Aquesta llista pot ser més extensa en el cas de l'Uruguai i Paraguai (doncs així s'ha convingut, per ser aquests dos dels països amb les economies més petites dins del bloc), i tots poden actualitzar-la semestralment. Tampoc existeix una concreta coordinació de les polítiques comercials entre els Estats membres.
A més dels estats membres plens (també anomenats "estats part"), els següents països són membres associats del Mercosur: Xile, el Perú, Colòmbia i l'Equador. El 4 de juliol de 2006 es va subscriure un Protocol d'Adhesió mitjançant el qual Veneçuela es va constituir com estat part. No obstant això, aquest instrument d'adhesió no va entrar en vigor a causa que fins a la data no havia estat ratificat per tots els parlaments dels signants, per la qual cosa la seva vinculació legal al bloc seguia sent com a estat associat. El Senat del Brasil va aprovar aquest ingrés al desembre de 2009, faltant solament l'aprovació del parlament del Paraguai. Sectors opositors al govern paraguaià al·legaven falta de democràcia a Veneçuela com a impediment perquè el Congrés aprovés la seva incorporació.Infobae: Venezuela no ingresara al Mercosur porque no es una democracia plena Consultado el 4.08.2010
El juny de 2012, després del «judici polític exprés» de Fernando Lugo, la Cimera del Mercosur va suspendre temporalment el Paraguai com a membre de l'organització i admetre l'ingrés de Veneçuela al bloc a partir del 31 de juliol del 2012, però en va resultar suspesa el 2016.
Per la seva part, Bolívia va esdevenir-ne estat part el 8 de juliol de 2024, tot i que tenia encara per davant la incorporació gradual a la seva normativa interna de prop de 4.000 normes i 84 acords. Es va calcular que podria trigar quatre anys addicionals.
Xile, Colòmbia, l'Equador i el Perú tenen estatus d'estat associat. Tots aquests junt amb Bolívia, a excepció de Xile, integren la Comunitat Andina de Nacions.
Acord comercial amb la Unió Europea En 1999 va començar a tractar-se un acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Mercosur que hauria de retirar els aranzels en el 91% dels productes, però França i Polònia, els dos membres de la Unió Europea amb la indústria agroalimentària més potent sempre s'hi van mostrar contraris en perjudicar, potencialment, la competitivitat del sector carni europeu, i després que a finals de 2025 la Presidenta del Consell de Ministres d'Itàlia Giorgia Meloni demanés una moratòria, i tingués lloc una important mobilització dels pagesos europeus, Ursula von der Leyen va ajornar sense data la signatura de l'acord.
El 9 de gener de 2026, la presidència de torn del Consell de la UE, que ostentava Xipre, va poder constatar que s'havia assolit, en el marc d'una reunió d'ambaixadors dels estats membres a Brussel·les, una majoria qualificada (de 15 països que representessin el 65% de la població de la Unió) per fer efectiu el mandat a Von der Leyen i António Costa, en representació del Consell Europeu, per signar l'acord. Van votar-hi en contra Àustria, França, Hongria, Irlanda i Polònia, però l'aixecament de les reticències d'Itàlia va permetre l'aprovació. Mentrestant, es mantenien les protestes de la pagesia, en especial la catalana amb el tall de l'AP-7. L'acord fou signat a Asunción el 17 de gener de 2026.
Tanmateix, la seva entrada en vigor en la pràctica va quedar ajornada, atès que era necessari que l'Eurocambra ho ratifiqués, fet que no es va produir, i en la votació del 21 de gener de 2026 es va acabar aprovant per la mínima un recurs per portar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea l'acord del Consell. Posteriorment encara caldrien en tot cas les ratificacions de cadascun dels estats membres. Provisionalment, bona part de l'acord va entrar en vigor l'1 de maig de 2026.
Estructura del Mercosur miniatura|Mercosur miniatura|Mercosur El 1995 els països membres van crear una estructura d'organització formada per;
El Consell del Mercat Comú (CMC); El Grup Mercat Comú (GMC); La Comissió de Comerç del Mercosur (CCM); La Comissió Parlamentària Conjunta (CPC); El Fòrum Consultiu Econòmic-Social (FCES); La Secretaria Administrativa del Mercosur (SAM) amb seu a Montevideo, l'Uruguai.
El propòsit del Mercosur és convertir-se en una unió duanera que evolucioni cap a un mercat comú. Encara que en alguns documents oficials el Mercosur es presenta com a unió duanera completa, el Mercosur encara no realitza totes les seves negociacions comercials en bloc; el Mecosur va concloure el 2024 les negociacions amb la Unió Europea en signar un Tractat de Lliure Comerç en bloc; però alhora, l'Uruguai ja ha signat un Tractat de Lliure Comerç amb Mèxic des del 2004 de manera individual i ha manifestat les seves intencions de signar-ne un amb els Estats Units, la qual cosa no seria possible en una completa integració d'una unió duanera.
Estats o Membres Associats miniatura|Estats part de Mercosur, associats i observadors Un país es converteix en estat associat per mitjà d'acords bilaterals. En aquests acords s'estableix un pla per a la creació d'una zona de lliure comerç amb els països membres plens del Mercosur i la gradual reducció de les tarifes aranzelàries entre el Mercosur i els països signants. A més poden participar en qualitat de convidats a les reunions dels organismes del Mercosur i efectuar convenis sobre matèries importants. Però, els estats associats no formen part de la integració política del Mercosur. Els estats membres associats (i la data d'associació) són:
Estats part (ple dret) Argentina (26 de març de 1991) Brasil (26 de març de 1991) Paraguai (26 de març de 1991), tot i que n'està temporalment suspès entre el 29 de juny de 2012 i el 15 d'agost de 2013 Uruguai (26 de març de 1991)
Bolívia (8 de juliol de 2024)
Estat part suspès Veneçuela (2012-2016)
Estat associat Colòmbia (2004) Equador (2004) Guyana (11 de juliol de 2013) Perú (2003) Surinam (11 de juliol de 2013) Xile (25 de juny de 1996) Panamà (1 de desembre de 2024)
Estat observadors Tot i que el Mercosur no contempla la figura d'«Estat observador», ha aparegut el terme a voltes en Declaracions Presidencials i premsa en relació amb alguns països, com Xile o Bolívia al seu moment, o més recentment Mèxic i Nova Zelanda, tot i que en aquest segon cas ni tan sols té tractat de lliure comerç amb el Mercosur.
Estructura Econòmica del Mercosur Amb informació del CIA World Factbook de l'any 2004, en dòlars nord-americans. Els estimats del PIB del Banc Mundial són diferents.
País PIB (PPP) Exportacions Població 25px|border|Brasil Brasil $1.492.000 milions $95.000 milions 184,2 milions 25px|border|Argentina Argentina $483.000 milions $33.700 milions 39,1 milions 25px|border|Uruguai Uruguai $49.000 milions $2.200 milions 3,4 milions 25px|border|Paraguai Paraguai $30.000 milions $2.940 milions 6,2 milions Total Mercosur $2.054.000 milions $133.840 milions 132,9 milions 25px|border|Veneçuela Veneçuela $145.000 milions $35.840 milions 24 milions 25px|border|Colòmbia Colòmbia $231.000 milions $15.500 milions 44 milions 25px|border|Xile Xile $169.000 milions $29.200 milions 15,1 milions 25px|border|Perú Perú $155.000 milions $12.300 milions 27,9 milions 25px|border|Equador Equador $50.000 milions $7.650 milions 13,2 milions 25px|border|Bolívia Bolívia $22.000 milions $1.986 milions 8,6 milions Total Mercosur Ampliat $3.832.000 milions $418.716 milions 469,7 milions
Referències
Enllaços externs
Lloc Oficial de Mercosur http://www.merco-sur.net Radio Mercosur