miniatura|Platja del Torn, de tradició naturista, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Costa Daurada és el tram de costa mediterrània comprès entre L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Cunit (Baix Penedès). Té una longitud total de 126 km, sumant la costa de les comarques del Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès. Sovint s'hi afegeixen les comarques del Baix Ebre i el Montsià, sent Costa Daurada sinònim de costa tarragonina. En aquest cas la longitud assoleix els 308 km.
Les comarques del Baix Penedès, el Tarragonès, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i també l'Alt Camp, s'apleguen en una demarcació d'una gran bellesa paisatgística, amb un ric patrimoni cultural i social fruit de la seva història, a causa de la confluència i el mestissatge cultural que s'hi ha viscut al llarg de mil·lennis.
El patrimoni és molt variat. Des de la Tàrraco romana, seu de la residència de l'emperador Cèsar August i capital de la Hispània Citerior durant l'imperi romà, passant pels monestirs cistercencs i cartoixans, construïts durant l'edat mitjana, sense oblidar la riquesa natural i paisatgística d'indrets com ara la serra de Montsant i les Muntanyes de Prades, a més de territoris amb una bellesa natural espectacular, com són el Priorat o la Conca de Barberà.
La Costa Daurada té una important oferta d'oci i de qualitat. PortAventura World esdevé el seu principal atractiu, amb un parc que realitza importants inversions per ampliar la seva oferta.
L'excel·lent climatologia, amb estius càlids i hiverns molt suaus i amb escasses pluges, fan que la Costa Daurada sigui durant tot l'any, l'indret ideal per practicar activitats esportives. De fet, són nombrosos els municipis que ofereixen una important xarxa d'instal·lacions. En aquest sentit, hi ha una bona oferta de camps de golf.
Compta també amb una rica oferta gastronòmica.
Història i patrimoni miniatura|Vista desde la Punta del Cavall (Salou). El clima, la llum i el seu emplaçament geogràfic han fet de la Costa Daurada una terra d'acollida per a moltes civilitzacions. Durant la prehistòria l'homo sàpiens va viure a les muntanyes de Prades com ho testimonien les pintures rupestres que es preserven a Vandellòs, Vilaplana, la pedania montblanquina de Rojals, Cornudella de Montsant i Tarragona. Aquest conjunt artístic és, des del 1998, inscrit en la llista de Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO. Les coves de l'Espluga de Francolí són també un excel·lent testimoni de la vida prehistòrica amb un interessant discurs museogràfic.
Entre els segles VIII i VII abans de Crist diverses colònies de fenicis van arribar a la península ibèrica. El poble semita, sorgit de les migracions des de Mesopotàmia, es va instal·lar també a la Costa Daurada, com ho testimonien les àmfores i grans recipients per al transport del vi, l'oli i altres productes que es van localitzar al jaciment del Puig-roig, al Masroig.
A Valls, el jaciment del Vilar, en estudi per part de la Universitat de Barcelona, ha evidenciat que a la ciutat s'hi va trobar el jaciment ibèric de Cissis, on Hannibal va enfrontar-se amb les tropes romanes fa més de 2.200 anys d'antiguitat.
Època romana La petjada romana és excepcional. Els romans van establir-hi un campament durant la segona guerra púnica, entre el 218 i el 206 aC. L'emplaçament de la ciutat, al costat del riu Tulcis (actualment Francolí), va permetre que anés augmentant la seva importància. Per això, els romans van anar bastint les estructures d'una ciutat, primer envoltant la fortalesa amb murs, en la qual destacava la torre més alta dedicada a la deessa Minerva. A finals del s'inicià la urbanització de la ciutat amb clavegueres, carrers i també un temple capitulí.
Juli Cèsar atorgaria a Tàrraco el títol de colònia entre el 45 i el 49 aC. Del 27 a 25 aC Cèsar August es va establir a la ciutat per recuperar-se d'una malaltia, mentre l'exèrcit romà mantenia les guerres càntabres. Tàrraco, que va ser la capital de la Hispània Citerior o Tarraconense, era cap d'un districte judicial, seu de governador i procurador, tresor i arxiu provincials.
Durant l'època, les villae romanes van començar la producció de vins de qualitat, que eren molt apreciats a Itàlia. Fruit del culte imperial, a Tarragona, es va bastir un gran altar dedicat a August, que després de la seva mort comptava amb vuit columnes corínties de façana i una estàtua gegantina al Déu August.
Els rius Gaià i Francolí subministraven aigua potable a la ciutat. Per fer-ho possible es van construir dos aqüeductes, un d'ells, el de Ferreres, es preserva i té més de 200 metres de longitud i 26 metres l'alçada, amb materials procedents de les pedreres de Santa Tecla, el Mèdol i Alcover.
Per la Tàrraco romana hi passava la via Augusta, que unia Cadis amb Roma, al seu pas per Tarragona s'hi van bastir edificis funeraris, com la Torre dels Escipions, o monuments commemoratius com l'Arc de Berà.
El circ és també en l'actualitat un dels vestigis patrimonials més importants d'aquella època. La seva capçalera està restaurada i a les voltes s'hi pot observar cases i comerços. L'amfiteatre, que es va aixecar entre el 121 i 122 dC impulsat per Adrià per celebrar-hi les lluites dels gladiadors i les caceres de feres, és també un dels monuments de la Tàrraco romana i compta amb tribunes i grades tallades a la roca.
Entre els segles I i II dC Tàrraco va viure una gran època esplendorosa, amb grans residències com la Vil·la dels Munts a Altafulla. Mentre que quan els emperadors romans van donar llibertat de culte es va localitzar la necròpolis paleocristiana, amb mausoleus, sarcòfags i també tombes humils amb àmfores o teules.
El conjunt de la Tàrraco romana, que des del 2000 és inclosa al llistat de Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco, també inclou el luxós mausoleu de Centcelles, bastit entre els segles i dC, que preserva mosaics policroms. En l'actualitat, al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i al Museu d'Història de Tarragona, s'hi conserven elements arquitectònics, ceràmiques, vidres, metalls i una col·lecció de més de 1.200 làpides romanes, considerada la més important de tota la península Ibèrica.
Edat mitjana La construcció de tres grans monestirs marca l'Edat Mitjana. D'una banda, la intercessió de Ramon Berenguer IV va ser clau per facilitar la implantació del monestir de Santes Creus, que inicialment es va bastir a Valldaura. D'altra banda, la cessió de les finques, a Santes Creus ben a prop de la llera del riu Gaià, va ser fruit de la deixa de Guerau Alamany de Cervelló i Guillem de Montagut.
L'època de major esplendor econòmica, social i política del monestir va coincidir amb el vincle que el monestir va mantenir amb la Corona. De fet, amb el patrocini de Jaume el Just i la reina Blanca d'Anjou es va aixecar el claustre principal del monestir, que és únic al Cister per les representacions de figures mitològiques.
En aquest claustre també hi descansen nobles catalans que van acompanyar Jaume I en la conquesta de Mallorca. A l'església del monestir hi descansen Jaume el Just i la reina Blanca d'Anjou, a més de Pere el Gran. La tomba d'aquest darrer fou oberta l'any 2010, després de 700 anys d'estar intacta. La intervenció va permetre analitzar la vida dels nobles i monarques durant l'Edat Mitjana.
La desamortització de Mendizábal, l'any 1835, va significar també la pèrdua de la vida monàstica al conjunt cistercenc de l'Alt Camp. En l'actualitat, el monestir no és habitat i part de les instal·lacions són ocupades per veïns, que des de mitjan hi van establir les seves residències.
L'establiment del monestir de Poblet a la Conca de Barberà, l'any 1150, també va ser clau per a la reconquesta de la Catalunya Nova. Els segles i van ser fonamentals en la història del monestir, que preserva tots els estils arquitectònics.
“Poblet tendeix a subratllar les qualitats (...) Tot és net, polit i té naturalesa elegant. Res és vulgar, ni adotzenat, ni estrany. Tot és ordre i pau. Des d'un punt de vista exterior, el monestir sempre sembla igual” diu Josep Pla en la Guia fonamentada i popular del monestir de Poblet (1980).
Poblet, més enllà de l'arquitectura, també va cultivar excel·lents relacions amb els monarques de la Corona d'Aragó. Tant és així, que hi són enterrats a les tombes restaurades per Frederic Marés i emplaçades a l'església:
Alfons I, el Cast Jaume I, el Conqueridor Pere el Cerimoniós Joan I, el caçador Martí I l'Humà Ferran I d'Antequera Alfons IV el Magnànim Joan II
La desamortització de Mendizábal va significar la pèrdua de la vida monàstica, que es recuperaria l'any 1940. En l'actualitat, el monestir compta amb una quarantena de monjos benedictins que es dediquen a seguir l'orde de Sant Benet, amb l'Ora et Labora.
El monestir de Poblet va obrir l'any 2013 l'hostatgeria externa, que complementa l'activitat de l'hostatgeria interna –aquesta última, únicament per a homes–. L'equipament compta amb un restaurant i sales per a desenvolupar-hi activitats diverses.
A la comarca del Priorat, l'any 1194, el rei Alfons I El Cast va fundar la Cartoixa d'Escaladei cedint un indret de silenci, solitud i natura. Les primeres construccions del cenobi van situar-se en una transició entre el romànic i el gòtic, com l'església de Santa Maria. En aquella època també es va bastir el primer claustre amb dotze cel·les al seu voltant a més de la resta de dependències bàsiques del monestir, com ara la sala capitular o el refetor.
Posteriors donacions, com la del rei Jaume I el Conqueridor, van permetre augmentar i consolidar la importància de la cartoixa, que tindria jurisdicció i domini als termes municipals de la Morera de Montsant, Gratallops, Torroja, Porrera, Poboleda i també la Vilella Baixa. La Cartoixa d'Escaladei va donar aixopluc a una creació cultural i artística de primera magnitud, tal com ho testimonia l'Escola de Pintura d'Escaladei.
La desamortització de Mendizábal de 1835 va permetre el saqueig de la cartoixa. Poc després, els béns van ser subhastats i adquirits per un grup de propietaris. Fins al 1989 la cartoixa no va tornar a ser un bé de titularitat pública.
Durant l'Edat Mitjana Montblanc va esdevenir una població amb un ric protagonisme. Al la població disposava d'importants privilegis reials i, des del 1307 fins al 1414, va acollir la celebració de les corts catalanes. En l'actualitat, preserva el recinte emmurallat i destacats elements patrimonials com ara l'església de Santa Maria La Major, l'església de Sant Miquel, l'antic hospital de Santa Magdalena o el Call Jueu. Montblanc és conjunt monumental i artístic des de l'any 1947.
Durant l'Edat Mitjana es produirà una eclosió de ciutats, amb l'intercanvi comercial i l'augment de la producció agrària que impulsa el creixement demogràfic i econòmic. A la ciutat de Tarragona, hi ha deixat petjada amb importants edificis com ara l'antic hospital de Santa Tecla, en l'actualitat emprat com a seu del Consell Comarcal, o també la seva catedral, que va començar a ser executada a partir del 1141 i a partir de la seva consagració, l'any 1331, es va convertir en l'eix vertebrador de la vida urbana.
Al segon terç del Catalunya va viure un període de convulsions socials i polítiques que aniria acompanyada d'una crisi econòmica i el conseqüent retrocés demogràfic, i en el cas de les comarques del Camp de Tarragona la situació es va viure de la mateixa manera.
Revolució industrial La revolució industrial, amb l'especialització agrària a l'entorn de la indústria del vi i de l'aiguardent, va donar un alè d'aire a l'economia d'aquestes comarques. D'aquesta manera, al Priorat l'agricultura va ser l'eix de la prosperitat econòmica del . Si bé la vinya i el seu correcte cultiu van arribar de la mà dels monjos cartoixans d'Escala Dei, l'esclat econòmic es va produir a l'entorn dels dominis de l'antiga cartoixa, que van configurar el denominat Priorat històric.