Un dia. Mirall trencat fou l'adaptació teatral de l'obra teatral Un dia i la novel·la Mirall trencat de la novel·lista Mercè Rodoreda i Gurguí que es representà entre el 5 de setembre fins al 19 d'octubre de 2008 al Teatre Borràs de Barcelona. La direcció de l'obra va anar a càrrec de Ricard Salvat i fou adaptada per Manel Molins i pel mateix Salvat.
En els crèdits figura com una producció d'El Corral de l'Olivera, nom que Salvat va adoptar per a la companyia creada per a aquesta ocasió, ja que és la denominació del teatre més antic dels Països Catalans, a València.
Repartiment Actor/ActriuPersonatgeActor/ActriuPersonatgeRosa Novell Teresa Goday (edat avançada)Alma AlonsoPilar Segura / MariaEnric MajóAmadeu RieraMiquel AgellAnselm/ Sebastian Sánchez/ Cambrer/ MiliciàRosa VilaArmandaManel BartomeusFeliu / Oncle de la SofiaAnna SahunTeresa Goday (Jove)Joan Carles SuauQuim /Màrius/ Mosso /Xòfer/Cambrer/MiliciàDaniela FeixasSofiaBabeth RipollMinyona/Esposa d'Amadeu RieraIvan BenetSalvador ValldauraDavid SegúMossoAlbert AlemanyEladi FarriolsCarlos AguilarMiliciàAraceli BruchEulàliaMartí Malla — Martí AtancRamon (nen)Ester BovéBàrbara / SílviaGeorgina Avellaneda — Sofia JiménezMaria nenaTeresa Sánchez Miquela Guillermo Greuheras — Christian Par Wolder Jaume (nen)Eugeni Roig Jesús Masdeu / Ramon
Crítica Segons l'article d'opinió de l'escriptora i periodista Isabel-Clara Simó i Monllor, Un dia. Mirall Trencat fou el millor homenatge possible a Mercè Rodoreda. A més a més, ressalta la feina de l'adaptador principal, Ricard Salvat, per la «bellesa i amenitat» aconseguida en l'adaptació de la complexa novel·la en què partia. Finalment, conclogué:
Segons l'article d'opinió del crític Juan Carlos Olivares, considera que l'obra està formada per una barreja de virtuts i defectes. Opinà que aquella xarxa interior en què Rodoreda tanca als personatges i sobre ella mateixa, no va ser portat amb total encert a l'adaptació de Salvat, ja que aquell recurs psicològic no es veu amb claredat. A més a més, critica que fora molt escàs la intimitat escènica que requereix el recurs rodoredià en què dona veu a la memòria fent coincidir en una mateix pla escènic el món del vius i dels morts.
Segons el crític Joan-Anton Benach, l'obra és un tast de l'eloqüent «vigor creatiu» de Salvat que incorpora peculiars formes i llenguatges, com per exemple, moviments glaçats, coreografies breus, imatges projectades, entre d'altres. Ressalta també la bona feina Marta Carrasco en les la introducció de coreografies; també la fidelitat dels vestits d'època de Nina Pavlowsky; i per acabar també l'ambient d'agilitat en els canvis d'escenari de Jon Berrondo. Al final sentencià amb el següent:
Referències
Enllaços externs
Categoria:Obres de teatre en català