Kenya és un estat de l'Àfrica oriental, limitat al nord pel Sudan del Sud i Etiòpia, a l'est per Somàlia i per l'oceà Índic, al sud per Tanzània i a l'oest per Uganda. El llac Victòria està situat al sud-oest i està compartit amb Uganda i Tanzània. La seva capital és Nairobi. El país s'estén sobre 580.367 km² de superfície i la seva població és de 39 milions de personesGoogle, Public data. Retrieved 29 June 2010. amb gent de nombroses cultures i orígens. El nom del país es deu al Mont Kenya, un lloc tradicional del país i la segona muntanya més alta d'Àfrica. Kenya també és coneguda per la seva biodiversitat en animals i per una gran varietat d'ecosistemes.
Kenya té 47 districtes, cadascun amb un govern semiautònom respecte al govern central de Nairobi. Geogràficament, Kenya es divideix en diverses àrees amb una demografia molt variable, existint zones de sabana, àrides i semiàrides, a més d'una gran costa amb l'oceà Índic. Les regions centrals i l'occident tenen boscos i muntanyes, mentre que les regions del nord són més àrides.
Com a part de l'Est d'Àfrica, Kenya ha estat llar de l'home des del Paleolític inferior. L'expansió bantu va aconseguir dominar l'àrea en el primer mil·lenni abans de la nostra era, i els límits de l'estat modern comprenen els passos de les àrees lingüístiques i culturals de la Nil-Sahariana, l'afro-asiàtica i la bantu, per la qual cosa Kenya ha estat un país multiètnic des dels seus orígens. La presència europea i àrab a Mombasa es remunta als principis de l'edat moderna, però l'exploració de l'interior va començar al . L'Imperi Britànic va establir el Protectorat de l'Est d'Àfrica el 1895, conegut com la Colònia de Kenya des de 1920. La República Independent de Kenya es va establir el 1963.
La capital de Kenya, Nairobi, és una ciutat de gran importància comercial a Àfrica. L'economia de Kenya és a més la de major producte intern brut de la regió Est i Central d'Àfrica. El país ha estat productor tradicional de te i cafè, i més recentment s'ha dedicat a l'exportació de flor tallada a Europa. Cada vegada més Kenya s'està dedicant a la indústria de les telecomunicacions. Kenya és també una potència mundial de l'esport, donant els millors atletes com el campió Paul Tergat i més recentment David Rudisha.
Etimologia miniatura|Mont Kenya, el cim més alt de Kenya i el segon més alt d'Àfrica. El país pren el seu nom del Mont Kenya, el cim més alt del país. El nom significa 'muntanya lluminosa' en una de les llengües locals. El topònim original en suahili és Kenya, terme que és utilitzat a nivell estatal en totes les llengües estrangeres, com succeeix amb els textos en català d'algunes organitzacions internacionals, com les Nacions Unides, de manera que el topònim prescrit per al català és "Kenya".
La pronúncia correcta del nom del país, Kenya, no és pas , ni , ni s'escriu Kènia sinó que és: , ja que en suahili el dígraf ny es pronuncia igual que en català. Això ho confirma l'Institut d'Estudis Catalans: en el seu Diccionari de la llengua catalana, apareix l'entrada kenyà: "Natural de Kenya" / "Relatiu o pertanyent a Kenya o als seus habitants";"kenyà" al Diccionari de la llengua catalana, IEC. i també la Gran Enciclopèdia Catalana, que només admet «Kenya» com a nom català per a l'esmentat país. El gentilici majoritari i recomanat és kenyà; no obstant això, també es fan servir les formes keniata i kenià.
Història
Alguns fòssils trobats a l'est d'Àfrica suggereixen que els primers protohumans van rondar l'àrea de l'actual Kenya més de vint milions d'anys enrere. Troballes recents a la rodalia del llac Turkana indiquen que homínids com Homo habilis i Homo erectus van habitar al territori més de 2,6 milions d'anys enrere.
Els primers mercaders àrabs van arribar a la costa de Kenya cap al segle I dC. Durant el primer mil·lenni i els segles posteriors, pobles bantus i nilòtics es van establir a la regió. D'aquestes migracions procedeixen la majoria dels grups ètnics actuals de Kenya, com els kikuyu, luyia, akamba, luo i els massai. El comerç entre les comunitats africanes i els àrabs va afavorir el desenvolupament de la cultura suahili, fruit del mestissatge entre ambdues tradicions.
Entre els segles XIII i XVI, colònies àrabs i perses, especialment els xirazis, es van establir a la costa i es van integrar amb les elits locals, impulsant diversos soldanats i un període de prosperitat. Al segle XVI, l'arribada dels portuguesos va interrompre l'hegemonia musulmana, però el 1698 el Sultanat d'Oman els va expulsar de Mombasa i va recuperar el control de la costa. Sota el domini d'Oman i, més tard, del Soldanat de Zanzíbar, es va consolidar l'islam, amb la formació de juristes religiosos a la Meca, Medina, el Caire o Istanbul. El 1897, Sayyid Abd al-Rahman ibn Ahmad va ser nomenat primer 'Shaykh al-Islam de Kenya.
Al segle XIX, Malindi va ser reconstruïda pels zanzibaresos després de la seva destrucció, mentre que l'arribada de musulmans somalis al sud del riu Juba va afavorir la islamització de diversos pobles de l'interior. Paral·lelament, una important immigració d'indis, majoritàriament musulmans, es va establir a Kenya.
Cap al 1880, el soldanat de Zanzíbar controlava la costa kenyana, però l'expansió colonial alemanya i britànica en va qüestionar la sobirania. L'Acord Helgoland-Zanzíbar de 1886 va limitar el domini de Zanzíbar a una estreta franja costanera i algunes illes, preludi del repartiment colonial de la regió.
La història colonial europea de Kenya va començar amb la creació d'un protectorat alemany sobre possessions del soldà del Zanzíbar, després de l'arribada de la Companyia Imperial Britànica de l'Àfrica Oriental el 1888. Les rivalitats entre aquests dos països van cessar quan Alemanya va renunciar a les seves possessions costaneres en favor del Regne Unit el 1890.
El Govern britànic hi estableix el 1895 el British East Africa, i el 1902 permet als colons blancs accedir a les altes planes fèrtils. Aquests colons van tenir una influència en el Govern abans mateix que la colònia, oficialment, fos declarada de la Corona el 1920, però va excloure els africans de la participació política directa fins al 1944. D'octubre del 1952 a desembre del 1959, la rebel·lió de Mau Mau combaté la llei colonial britànica. Els responsables britànics van fer, llavors, participar cada vegada més els africans en els processos governamentals, amb la finalitat de tallar als rebels el seu suport.
Les primeres eleccions directes per a la població autòctona en el Consell Legislatiu van tenir lloc el 1957. Tot i que els britànics van esperar transmetre el poder a un grup moderat, va ser Kenya African National Union (KANU) de Jomo Kenyatta, membre de la tribu dels kikuiu i antic pres sota la llei marcial, qui formà el primer Govern poc després de la independència del país, el 12 de desembre del 1963. Un any més tard, Kenyatta esdevenia el primer president de la República.
El 1964, el partit minoritari Kenya African Democratic Union (KADU), coalició de petites tribus, tement la sobirania de la més gran, s'autodissolgué i s'incorporà a la KANU. El 1966, es creà Kenya People's Union (KPU), un partit petit però de gran rellevància. Fou dirigit per Jaramogi Oginga Odinga. Després d'una visita de Kenyatta a la província de Nyanza, el KPU fou prohibit i el seu cap empresonat. A la mort de Kenyatta, el 22 d'agost de 1978, el vicepresident Daniel Arap es converteix en president provisionalment, i després president oficialment el 14 d'octubre, després d'haver estat triat cap del KANU i designat com el seu sol candidat.
El juny de 1982, l'Assemblea Nacional proclama la Constitució en el Parlament el desembre de 1991. Rebutja l'únic partit, però aquesta clàusula el desembre de 1992 de les eleccions multipartidistes donen al KANU i al seu cap la majoria dels escons, i és reelegit per a un mandat de cinc anys, mentre que els partits d'oposició s'apoderen d'un 45% aproximadament dels escons parlamentaris. El nombre de partits polítics va passar d'11 a 26 arran d'una liberalització al novembre de 1997. Després d'una curta victòria en les eleccions de desembre de 1997, el KANU va conservar la majoria parlamentària, i es va triar de nou. No podent constitucionalment tornar a presentar-se al desembre de 2002, va intentar sense èxit fer d'Uhuru Kenyatta, fill del primer president de Kenya, el seu successor. Una coalició dispar de partits d'oposició va guanyar les eleccions, i la seva cúpula, va triar Mwai Kibaki, antic vicepresident, per a president per una àmplia majoria.miniatura|upright|La Gran Mesquita de Kilwa Kisiwani. miniatura|Ferrocarril Kenya-Uganda a prop de Mombasa.A partir de octubre de 1952 i fins a desembre de 1959, Kenya es va mantenir sota un estat d'emergència com a conseqüència d'una rebel·lió en contra del domini britànic. Les primeres eleccions directes d'africans per al Consell Legislatiu es van dur a terme el 1957. Malgrat les esperances britàniques d'atorgar el comandament de la nació a un grup de líders africans "moderats", va ser la Kenya African National Union (KANU, Unió Nacional Africana de Kenya) de Jomo Kenyatta la força política que va formar el primer Govern després de la independència de Kenya el 12 de desembre de 1963. Kenyatta es va convertir en el màxim dirigent del país al principi com a primer ministre i, a partir de 1964, quan Kenya es va convertir en república, com a primer president de la República.
Després de la mort de Kenyatta el 1978, Daniel Arap Moi el va succeir en la presidència. Després d'un intent fallit de cop d'Estat el 1982, Moi va prohibir els partits de l'oposició i va declarar un règim de partit únic. Les pressions internacionals van portar al restabliment d'una democràcia multipartidista el 1991. Moi va guanyar les eleccions presidencials de 1992 i 1997. L'any 2002, Moi no es podia presentar a les eleccions a causa de la limitació de mandats establerta per la Constitució, i va recolzar al seu successor Uhuru Kenyatta, fill de Jomo Kenyatta. La National Rainbow Coalition (Narc, Coalició Nacional de l'Arc de Sant Martí), que agrupava nombrosos partits de l'oposició, liderada pel veterà polític Mwai Kibaki, va guanyar les eleccions. Kibaki es va convertir així en el tercer president de Kenya.
L'etapa en el poder de Kibaki ha estat entelada pels escàndols de corrupció i pels violents enfrontaments deguts al projecte de nova Constitució promogut pel president Kibaki, que va ser rebutjat en referèndum el 21 de novembre de 2005. Aquest rebuig al projecte d'una nova constitució que hauria concedit amplis poders al president, ha estat vist com un vot de càstig al propi Kibaki i l'oposició ha reclamat la convocatòria d'eleccions anticipades.
Independència miniatura|upright|El primer president i pare fundador de Kenya, Jomo Kenyatta. Malgrat els temors dels colons blancs, el govern de Kenyatta va resultar moderat, prooccidental i progressista. Encara que Kenya, cap a la fi de la dècada dels seixanta era, de fet, un Estat de partit únic, es va permetre una considerable llibertat dins del partit, i el govern poques vegades va abusar en les seves actuacions. La redistribució de la terra (encara que es va fer en favor dels kikuiu) va tranquil·litzar molt la reivindicació dels dirigents tradicionals.
Kenya es va convertir en república en el 12 de desembre de 1964,Joyful Kenya Gets Independence From Britain New York Times, 12 de desembre de 1964 sent Kenyatta el seu primer president. Va procurar mantenir unes cordials relacions amb els països veïns encara que això va ser difícil a vegades, especialment amb el règim de Idi Amin Dada a Uganda. En 1967 es va crear la Comunitat Africana Oriental, una unió econòmica dels tres països, considerada com un primer pas per a la unificació política; aquesta intenció va desaparèixer progressivament, encara que al començament de la dècada dels vuitanta els membres de l'antiga comunitat van considerar-ne el restabliment.