, anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó (;Grafia SLA - Sociedat de Lingüistica Aragonesa Arxiu Jaume I: Jaume I reparteix els regnes de la corona entre els seus fills ), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada.La tomba de Pere el Gran conserva intacte el cos del rei
Gràcies a la conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial:
Família El rei Pere «el Gran» fou fill de Jaume el Conqueridor i de la segona muller d'aquest, Violant d'Hongria.
De Pere el Gran, es coneixen diverses relacions amb descendència:
1262. ∞ reina Constança de Sicília; 1262, 13 de juny, Montpeller . l'infant Alfons d'Aragó (1265-1291), rei d'Aragó, rei de València i comte de Barcelona . l'infant Jaume d'Aragó (1267-1327), rei de Sicília fins a la mort del seu germà el rei Alfons el 1291; després rei d'Aragó, rei de València i comte de Barcelona . la infanta Elisabet d'Aragó (1271-1336), casada el 1288 amb Dionís I de Portugal . l'infant Frederic d'Aragó (1272-1337), rei de Sicília . la infanta Violant d'Aragó (1273-1302), casada el 1297 amb Robert I de Nàpols . l'infant Pere d'Aragó (1275-1296)
Amant: Maria Nicolau, amb qui tingué tres fills naturals: . Jaume Pere. Senyor de Sogorb i almirall. Casat amb Sança Fernández, filla de Fernando DíazFundación Medinacelli: Jaime Pérez . Joan Pere . Beatriu Pere.Ferrer Mallo, Mª Teresa: Ramon de Cardona, militar y diplomático al servicio de cuatro reinos Casada amb Ramon de Cardona, senyor de Torà
Amant: Inés Zapata, amb qui tingué quatre fills naturals: . Ferran Pere. Senyor d'Albarrasí . Sanç Pere. Participà en les campanyes de la companyia Catalana d'Orient i fou castellà d'AmpostaJosep Serrano Daura, Senyoriu i municipi a la Catalunya nova:Batllia de Miravet, comandes d'Horta, d'Ascó i de Vilalva, i Baronies de Flix i d'Entença , p.43 . Pere Pere. Casat amb Constanza Méndez Pelita de Silva, filla de Suero Méndez de Silva . Teresa Pere. Casada en primeres núpcies amb García Romeu III, ric home aragonès, fill de García Romeu II. En segones núpcies amb Artal IV d'Alagón,carta pobla de Coves de Vinromà senyor de Sástago i Pina. En terceres núpcies amb Pero López d'Oteiza
L'infant Pere d'Aragó: Heres Catalonie (1244-1276) Jaume I el Conqueridor anà modificant els seus testaments a mesura que anava tenint fills. A partir del testament del 1244, quan Pere tan sols tenia 4 anys, Jaume I decidí adjudicar sempre Catalunya al bloc de l'infant Pere. Aquesta situació es mantingué fins al darrer testament del 1262, quan de resultes de la mort del primogènit Alfons, l'infant Pere també rebé el Regne d'Aragó i el Regne de València en el seu bloc. Aquest fet singularitzà que l'infant Pere figurés com a Heres Catalonie («hereu de Catalunya»). El seu pare el rei en Jaume I el nomenà procurador general el 1257.
Conquesta de Múrcia
El 1243 Castella havia sotmès a vassallatge la Taifa de Múrcia, quan Ibn Hud al-Dawla va signar les capitulacions d'Alcaraz. Però el 1264 els musulmans murcians es van revoltar contra Castella amb el suport de Regne de Granada i el Marroc. La reina Violant d'Aragó i d'Hongria, esposa d'Alfons X el Savi i filla de Jaume I, demanà ajut urgent al seu pare. Aleshores, tropes exclusivament catalanes comandades per l'infant Pere, el futur Pere III d'Aragó "el Gran" i que aleshores tenia 25 anys, derrotaren Muhammad ibn Hûd Biha al-Dawla en la campanya militar de 1265-1266. Després d'haver conquerit el territori, i d'acord amb el tractat d'Almizra, Jaume I el cedí novament al Regne de Castella.
Revolta de Ferran Sanxis de Castre L'any 1275, mentre l'infant Pere d'Aragó estava al Regne de Navarra amb la pretensió de casar-se amb Joana I de Navarra tot fent efectiu el tractat de Tudela, alguns nobles catalans, entre els quals es trobaven Ramon Folc V de Cardona, Jofre III de Rocabertí i el seu fill Dalmau, Arnau Roger I de Pallars Sobirà i Hug V d'Empúries, amb el suport de nobles aragonesos com Artal de Luna, Ferriz de Liçana, Pere Cornel i Ximeno d'Urrea, es van revoltar amb la intenció d'obtenir diners, terres i privilegis i evitar anar a la guerra en suport de la corona de Castella, víctima dels atacs benimerins.Enciclopèdia Catalana: Ferran Sanxis de Castre El capitost de l'aixecament fou Ferran Sanxis de Castre, fill natural de Jaume I d'Aragó amb Blanca d'Antillón, que pretenia enemistar el rei amb l'hereu i gairebé reeixí quan Jaume I va fer prometre a l'infant Pere d'Aragó la devolució dels castells presos a Ferran un cop finida la revolta. Quan l'infant assaltà el castell d'Antillón, Ferran Sanxis de Castre contraatacà per tal d'alçar el setge, però fou derrotat i fugí al juny cap al castell de Pomar, encalçat pel seu germanastre disposat a prendre el seu refugi a l'assalt. Veient-se perdut, Ferran Sanxis de Castre provà de fugir disfressat de pastor mentre els seus soldats s'enfrontaren als de l'infant Pere d'Aragó, però fou atrapat quan intentava travessar el riu Cinca i l'infant Pere manà que fos ofegat al riu.
Tercera revolta dels sarraïns valencians L'any 1276 tingué lloc la tercera revolta dels sarraïns valencians, que havien alçat un exèrcit comandant per al-Azraq. El rei en Jaume I combinà diplomàcia i guerra per sufocar la revolució, provocant disputes internes entre els musulmans, i recuperant terreny. La tercera revolta mudèjar fou la que afectà més directament Alcoi, en els dominis antics d'Al-Azraq (Alcalà, Benissili, Pego, Benigànim, o Benissulema). Aquesta vegada, Alcoi fou defensat per quaranta cavallers que arribaren des de Xàtiva i derrotaren Al-Azraq en una maniobra de distracció. No obstant això, una vegada que l'exèrcit mudèjar inicià la fugida, alguns cavallers de Xàtiva, improvisadament, volgueren perseguir-los, i caigueren en una emboscada dels rebels encapçalats pel fill d'Al-Azraq, els quals es trobaven amagats per a un contraatac. Alcoi, per tant, quedà desprotegida, i el fill d'Al-Azraq aconseguí prendre-la, així com Xàtiva. A partir d'aleshores, la revolta s'estengué per tot el territori i posà en perill la totalitat del Regne de València, amb el fill d'Al-Azraq com a nou cap dels musulmans: mil peons moriscs atacaren Llíria, els mudèjars de Beniopa també es revoltaren, i l'exèrcit musulmà destruí Llutxent i avançaren regne endins per la Vall d'Albaida.
Regnat de Pere el Gran (1276-1285) miniatura|Guerra de Sicília (1282-1289): desembarcament de Pere II el Gran a Trapani, Sicilia. S'identifica el rei per la corona i la túnica vermella. Nuova Cronica de Giovanni Villani (principis s.XIV)
El regnat de Pere II fou breu, tan sols 9 anys, a causa, d'una banda, de la longevitat del seu pare el rei en Jaume I i, d'altra banda, de la seva prematura mort a l'edat de 45 anys. Tot i això, en aquest breu període, el rei Pere prosseguí el militarisme que l'havia caracteritzat quan encara era infant i aconseguí la conquesta del Regne de Sicília, fita que obrí el camí a la posterior expansió mediterrània de la corona d'Aragó durant el .
Esclafament de la tercera revolta dels sarraïns valencians
El primer any del seu regnat, hagué de fer front a la tercera revolta mudèjar al Regne de València. El rei en Pere esclafà l'aixecament musulmà derrotant la darrera de les revoltes morisques comandada pel fill d'Al-Azraq i conquerint la ciutat de MontesaAntoni Atienza, Els problemes familiars i la rebel·lió dels musulmans el 1277.
Revolta nobiliària
Les despeses bèl·liques del seu pare i la rebel·lió morisca al Regne de València havien malmès la hisenda de la corona, i va pretendre imposar sense passar per les corts, i només a Catalunya, el cobrament del bovatge. Això va causar un gran descontentament entre la noblesa catalana (les dinasties d'Urgell, de Foix, de Pallars, de Cardona, d'Erill), encapçalada pel comte Roger Bernat III de Foix, al qual es va unir el comte d'Urgell, el de Pallars, el vescomte de Cardona i d'altres. Pere el Gran va reunir els nobles fidels de València i Catalunya i la revolta d'aquests nobles fou derrotada en el setge de Balaguer (1280), finalitzant així l'oposició feudal a Catalunya.
Construcció de les reials drassanes de Barcelona
miniatura|Drassanes reials de Barcelona
Durant el regnat de Pere II el Gran, entre els anys 1280/1300, es va iniciar la construcció de les drassanes reials de Barcelona, que constaven d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen. Inicialment, no estaven cobertes, i no fou fins al regnat de Pere III el Cerimoniós que les drassanes reials de Barcelona foren cobertes, gràcies a l'aportació de 10.000 florins en set anys del Consell de Cent de Barcelona.
miniatura|Moneda d'or de Pere el Gran i la seva dona Constança de Sicilia. Pietro e Costanza d'Aragona, Messina, Sicilia (1282-1285)
Conquesta del Regne de Sicília miniatura|Pere III d'Aragó, dit "el Gran" rep la visita de dos frares dominics enviats pel papa Martí IV abans de la conquesta de Sicília. extracte de la Nuova Cronica de Giovanni Villani miniatura|Batalla del golf de Nàpols. Obra de Ramon Tusquets i Maignon, 1885. Almirall Roger de Llúria: "cap peix gosarà alçar-se sobre el mar, si no porta un escùt o un senyal del rei d'Aragó en la cua".
El 1266, Carles I d'Anjou, amb el beneplàcit del papa Climent IV, envaí el Regne de Sicília governada per la nissaga dels Hohenstaufen, casa de la muller d'en Pere, Constança de Sicília, que era filla del rei Manfred I de Sicília i legítima hereva, després de les morts del seu pare el mateix 1266 i del seu cosí Conradí de Sicília el 1268, tots dos degut a la invasió del francés que fou sostinguda pel papa. Constança reclamà el regne i Pere posà fil a l'agulla per aconseguir-lo. Primer va tractar de neutralitzar els sobirans veïns; així, va fer signar al seu germà Jaume II de Mallorca el tractat de Perpinyà de 1279, pel qual aquest se'n reconeixia feudatari. Amb el Regne de Castella inicià unes converses que foren molt positives: així, pels tractats de Campillo i Ágreda de 1281 amb el rei Alfons X de Castella i l'infant Sanç (futur Sanç IV de Castella) s'establí una aliança forta. Amb el Regne de Portugal establí el casament de la seva primogènita Elisabet d'Aragó amb el rei Dionís I de Portugal. I per neutralitzar el Regne d'Anglaterra prometé el seu hereu Alfons amb Elionor d'Anglaterra, filla d'Eduard I d'Anglaterra. Per contra, amb el Regne de França les converses no foren bones.