Ljubljana (pronunciat ) (en alemany Laibach, en italià Lubiana) és la capital i la ciutat més gran de l'estat d'Eslovènia. Està situada al centre del país i entre els rius Ljubljanica i Sava, i té una població d'uns 285.000 habitants (2019).
L'origen del nom és desconegut encara, usualment es diu que té el seu origen en la paraula eslovena ljubljena (estimada), però aquesta teoria no ha pogut ser corroborada; la segona hipòtesi diu que el nom pot haver evolucionat de la paraula llatina aluviana (riu desbordat). Alguns creuen també que l'origen del nom actual és Laburus, una antiga deïtat eslava i presumpta patrona de l'assentament original.
Ljubljana és un important nus de comunicacions entre Europa occidental i Europa de l'Est per una banda i entre els països del Centre d'Europa i els Balcans per l'altra.
Nascuda com a campament militar romà de la Legio XV Apollinaris a mitjan , el seu caràcter de ciutat es va consolidar amb la fundació de la Colònia Iulia Emona anys més tard. Després de successives destruccions, al segle VI es van instal·lar els avantpassats dels eslovens, i al van caure sota el domini dels francs. Des de 1278, després de la seva conquesta per part de Rodolf I d'Habsburg, la ciutat va passar a les mans dels Habsburg, situació que va perdurar fins a l'any 1797.
Durant el període napoleònic, Ljubljana va ser la capital de les Províncies Il·líriques i entre 1816 i 1849 va ser la capital del Regne d'Il·líria. El 1918, després de la Primera Guerra Mundial, s'incorpora al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, i després de la Segona Guerra Mundial es va convertir en la capital de la República Socialista d'Eslovènia, formant part de Iugoslàvia. El 1991, i després d'un conflicte bèl·lic, Eslovènia es va independitzar de Iugoslàvia, i Ljubljana esdevingué la capital del país.
El seu patrimoni històric i monumental, així com diverses celebracions culturals que tenen lloc al llarg de l'any, entre les quals destaca el Festival Internacional d'Estiu, la converteixen en una ciutat receptora de turisme tant nacional com internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral, el Castell, l'Església Franciscana de l'Anunciació i el Pont dels Dracs, així com el conjunt d'edificis modernistes. L'arquitecte Joži Plečnik va signar molts dels més destacats edificis de la ciutat.
Ljubljana disposa d'una xarxa desenvolupada de carreteres i ferrocarril, a més de comptar amb un aeroport amb vols internacionals i immers en obres d'ampliació destinades a millorar la seva capacitat operativa, actualment desbordada.
La Universitat de Ljubljana, fundada el 1919, té la seu a la ciutat, i en el curs 2006-07 comptava amb més de 63.000 alumnes. La seva biblioteca sumava el 2004 1.169.090 llibres. Compta a més amb diferents instituts culturals internacionals, com l'Institut Cervantes (Espanya), el British Council (Regne Unit) o el Goethe-Institut (Alemanya).
Com a capital de l'Estat, Ljubljana alberga les seus del govern (Assemblea Nacional i Consell Nacional), ministeris, institucions i organismes associats, així com de la residència oficial del president d'Eslovènia. La ciutat és membre de l'UCLG, UCUE, Eurocities, URBACT, Civitas Forum, European Cities Marqueting i Global Cities Dialogue. En el pla econòmic, la ciutat manté una destacada posició a nivell nacional, és seu del principal mercat de valors del país, del banc d'Eslovènia i de nombroses empreses nacionals.
Símbols El drac és el símbol de Ljubljana. Segons la cèlebre llegenda grega, l'heroi Jàson i els argonautes, després d'haver trobat el famós vellocino d'or a Còlquida, s'haurien dirigit al nord remuntant el riu Danubi abans de tornar cap al mar Egeu. Es creu que pujant el Danubi s'haurien dirigit cap a un dels seus afluents, el riu Sava, i després fins a la font del riu Ljubljanica. En aquest punt van desembarcar per transportar el vaixell fins al mar Adriàtic, situat a l'oest, per tornar a casa. Entre les ciutats actuals de Vrhnika i de Ljubljana, els argonautes van trobar un gran llac envoltat d'un aiguamoll. És allí on Jàson va vèncer a un monstre, el drac de Ljubljana, que avui està present en l'escut i la bandera de la ciutat. El drac és també el símbol de la propera ciutat austríaca de Klagenfurt, que va ser durant segles el gran centre espiritual d'Eslovènia.Daniel Mallinus, La Yougoslavie, Ed. Artis-Història, Brussel·les, 1988, D/1988/0832/27, p. 37-39.
Història miniatura|Vista de la Plaça del Municipi (Mestni Trg); amb la Font dels 3 Rius i les torres de la Catedral. miniatura|El riu Ljubljanica creua la capital. Malgrat que l'assentament romà d'Emona va ser construït l'any 15 dC, els primers informes que esmenten la ciutat amb el seu nom actual daten de 1144 (en alemany sota el nom de Laibach) i 1146 (amb el nom de Luwigana).
Després d'haver estat reconeguda com a ciutat el 1220, Ljubljana s'integra a l'imperi dels Habsburg en 1335. La ciutat es va convertir en el centre de la diòcesi de la regió el 1461 i desenvolupa la cultura eslovena durant l'edat mitjana. Els Habsburg d'Àustria van governar la regió amb l'única interrupció de les guerres napoleòniques. Entre 1809 i 1813 Ljubljana va ser la capital de les Províncies Il·líries pertanyents al Primer Imperi Francès. El 1821 la ciutat acull el congrés de Laibach.
El 1918 amb la coalició de croats i serbis, Ljubljana es converteix en el centre de l'Eslovènia iugoslava (anomenada Dravska banovina ("Vegueria de la Drava") entre el 1929 i 1941, perquè el centralisme iugoslau va prohibir l'ús oficial dels noms nacionals) i després de la Segona Guerra Mundial en la capital de la república iugoslava d'Eslovènia. Ljubljana va continuar sent la capital eslovena després que aquesta s'independitzés el 1991.
Ljubljana va ser devastada en diverses ocasions per tremolors. Després del terratrèmol del 1511 fou reconstruïda sota un model renaixentista. El 1895, essent devastada altre cop, fou reconstruïda de nou, encara que aquesta vegada basant-se en un model neoclàssic.
Durant la segona guerra mundial, de 1940 a 1943, Ljubljana va ser annexionada a Itàlia com a part d'Eslovènia occidental, sent la capital de la província homònima.
Prehistòria Al voltant de l'any 2000 aC, els aiguamolls de Ljubljana estaven colonitzats per pobladors que vivien en construccions de fusta. Aquests pobles vivien de la caça, la pesca i l'agricultura primitiva. Per desplaçar-se pels aiguamolls, empraven embarcacions fetes amb troncs d'arbres.. Primers assentaments. La zona va seguir sent un punt de pas per a nombroses tribus i pobles, i així, a continuació, el territori va ser colonitzat pels vènets, als quals va succeir la tribu il·líria dels Yapodi i, ja en el , la tribu celta dels taurisci.
Edat antiga
A mitjan , els romans van construir en el lloc un campament militar, ocupat per la Legio XV Apollinaris i més tard l'assentament permanent d'Emona (Colònia Iulia Emona). Aquest va comptar amb muralles i la seva població va arribar a ser de 5.000 o 6.000 persones, molts comerciants, artesans i veterans de guerra. Les seves cases estaven fetes de maó, i comptaven amb sistema de calefacció i connexió amb el clavegueram públic. Les parets i sòls de les mateixes estaven decorades amb pintura i mosaics.
Igual que va succeir a la resta de l'Imperi, Emona va anar decaient progressivament, i així la ciutat va ser destruïda el 452 pels huns, sota les ordres d'Àtila, i després pels ostrogots i els llombards.
Edat mitjana miniatura|Restes paleocristianes al centre de la ciutat. miniatura|Pati interior del Castell de Ljubljana miniatura|Vista de Ljubljana en un gravat de 1689. En el es van instal·lar els antecessors dels eslovens, els quals, en el , van caure sota el domini dels francs, al mateix temps que van sofrir nombrosos assalts dels magiars.
El nom de la ciutat, Luvigana, apareix per primera vegada en un document de 1144. En el , la ciutat estava composta per tres zones: la Stari trg ("ciutat vella"), la Mestni trg ("plaça de la ciutat") i la Novi trg ("ciutat nova"). El 1220 Ljubljana obté l'estatut de ciutat, a més del dret a encunyar la seva pròpia moneda.
El 1270 Otakar II de Bohèmia conquesta Carniola, inclosa Ljubljana, però aquesta passa a les mans de Rodolf I d'Habsburg després de la seva victòria sobre Otakar el 1278. La ciutat, rebatejada com Laibach, va pertànyer a la casa d'Habsburg fins a l'any 1797. La diòcesi de la ciutat s'estableix el 1491 i l'església de Sant Nicolau esdevé catedral.
Edat moderna En el , la ciutat guanya renom pel seu art. Després del terratrèmol de 1511, és reconstruïda en estil renaixentista i fortificada amb una muralla nova que envoltava la ciutat. En el , la seva població ascendia als 5.000 habitants, dels quals el 70% eren de llengua eslovena. El 1550 es van publicar a Ljubljana els dos primers llibres escrits en eslovè: un catecisme i un abecedari, als quals va seguir una traducció de la Bíblia. Al mateix temps, es crea la primera escola secundària, una biblioteca i una impremta. El 1597 s'instal·len els jesuïtes i construeixen una nova escola secundària que més tard es convertiria en facultat. En el , la ciutat adapta les seves construccions a l'arquitectura barroca a conseqüència de l'arribada d'arquitectes i escultors estrangers.
Edat contemporània Segle XIX L'interval napoleònic va veure a Ljubljana convertir-se, de 1809 a 1813, en capital de les Províncies Il·líriques. El 1815, la ciutat torna a ser austríaca i, de 1816 a 1849, forma part del Regne d'Il·líria. El 1821 acull el Congrés de Laibach, que fixaria les fronteres polítiques europees dels anys següents. El primer tren, procedent de Viena, arriba a la ciutat el 1849 i el 1857 la línia es perllonga fins a Trieste. L'enllumenat públic elèctric es va instal·lar el 1898. El 1895 la ciutat, que tenia 31.000 habitants, és víctima d'un important terratrèmol de magnitud 6,1 en l'escala de Richter, que va destruir prop del 10% dels seus 1.400 edificis, encara que el nombre de víctimes va ser escàs. Durant la reconstrucció subsegüent, diversos barris de la ciutat es van reconstruir seguint l'estil Art Nouveau.
Segle XX
El 1918, després de la fi de la Primera Guerra Mundial i la dissolució de l'Imperi Austrohongarès, la regió s'incorpora al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. El 1929 es converteix en capital de la província iugoslava de la Banovina del Drava (Dravska banovina). Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat és ocupada per la Itàlia feixista el 1941 i per l'Alemanya Nazi el 1943. La ciutat estava envoltada per més de 30 km de filats de pues, perquè els col·laboracionistes eslovens (Slovensko Domobranstvo) s'enfrontaven als partisans iugoslaus (Partizani). Des de 1985, un camí commemoratiu envolta la ciutat per on es trobava aquell clos.
Després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat es converteix en capital de la República Socialista d'Eslovènia, que forma part de la Iugoslàvia comunista, estatus que mantindria fins a la independència del país. Aquesta va tenir lloc el 1991 després d'un breu conflicte bèl·lic, i des de llavors la ciutat és la capital d'Eslovènia.
Segle XXI Des de 2004, Ljubljana, igual que la resta del país, està integrada a la Unió Europea.
Geografia Ubicació miniatura|El riu Ljubljanica banya la capital eslovena. miniatura|Vista de Ljubljana amb els Alps de Kamnik al fons. miniatura|Vista del centre històric nevat des del pujol del castell. La ciutat de Ljubljana està situada al centre d'Eslovènia, en una zona plana regada pel riu Ljubljanica, a una altitud de 298 msnm. La seva posició central respecte a Àustria, Hongria, la regió de Venècia (Itàlia) i Croàcia ha influït notablement en la història i desenvolupament de la ciutat. El seu terme municipal limita amb els de Medvode, Kranj, Škofja Loka, Vodice, Mengeš, Trzin, Domžale, Dol pri Ljubljani, Litija, Smartno pri Litiji, Ivančna Gorica, Grosuplje, Škofljica, Ig, Brezovica i Dobrova-Polhov Gradec. Situació de Ljubljana a Eslovènia.
Relleu i hidrografia