Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski (en rus: Фёдор Миха́йлович Достое́вский, Moscou, 11 de novembre de 1821 – Sant Petersburg, 9 de febrer de 1881) fou un dels escriptors més grans de la literatura russa.
El seu pare, un home cruel i tirànic, l'obligà a estudiar la carrera d'enginyer militar (1838-1843) malgrat la vocació literària que Fiódor tenia des de l'adolescència. La seva literatura explora la psicologia humana en el complicat context polític, social i espiritual de la societat russa del , i les seves idees han influenciat la literatura moderna i diverses escoles de teologia i psicologia.Encyclopædia Britannica Online Walter Kaufmann va citar els Apunts del subsol (Zapiski iz pódpolia) (1864), escrits en l'amarga veu de l'anònim «home subterrani», com «la millor obertura per a l'existencialisme que s'ha escrit mai».Walter Kaufmann. Existentialism from Dostoevsky to Sartre, pàg. 12. Crim i càstig és considerada una de les obres més conegudes de la literatura occidental.Bibliomania
Màxim representant, segons el tòpic, de la «novel·la d'idees», a les seves obres apareixen evidents trets de modernitat, sobretot en el tractament del detall i de la quotidianitat, en el to vívid i real dels diàlegs i en el sentit irònic que esbossa, a vegades, juntament amb la tragèdia moral dels seus personatges. Alguns erudits, com Bakhtín,Mikhaïl Bakhtín. Problems of Dostoyevsky's Art: Polyphony and Unfinalizability han caracteritzat la seva obra com a polifònica, pel fet d'incloure una diversitat de punts de vista i veus, que recorden l'entramat de la polifonia musical.
Dostoievski, que havia patit molt (i deia que per ser poeta –escriptor– cal patir molt), fou un gran coneixedor de l'ànima humana i dels impulsos contradictoris que sorgeixen de l'inconscient. També comprengué, amb lucidesa genial, les contradiccions de la societat capitalista. Per ell no hi havia imaginació més rica que la mateixa vida, a la qual l'artista sempre ha de ser fidel. Ell sabé ser-ho com pocs escriptors; cadascun dels seus personatges parla amb la seva pròpia veu. La seva obra, tot i ser escrita al , reflecteix l'home i la societat d'avui.
La major part dels crítics coincideixen a afirmar que Dostoievski, Dante Alighieri, William Shakespeare, Miguel de Cervantes, Victor Hugo i uns pocs elegits més són els escriptors que han influït decisivament en la literatura del , especialment pel que fa a l'existencialisme i l'expressionisme.
Biografia Primers anys Fiódor va ser el segon dels set fills de Mikhaïl Andréievitx Dostoievski i la seva esposa Maria Fiódorovna Netxàieva. El pare, molt autoritari, era un metge de l'hospital per a pobres, Mariïnski de Moscou; la mare era vista pels seus fills com un refugi d'amor i Fiódor hi va trobar protecció i afecte. Aquests dos extrems van marcar l'ambient familiar en la infància de Dostoievski. El 1837 va morir la mare a causa de tuberculosi i aquest fet va sumir el pare en la depressió i l'alcoholisme,«Biografía de Fiódor Dostoyevski» dins Biografías y Vidas cosa que va provocar que finalment Fiódor i el seu germà Mikhaïl fossin enviats a l'Escola d'Enginyers Militars de Sant Petersburg, lloc on el jove Fiódor començaria a interessar-se per la literatura.
El 1839, quan tenia 18 anys, li va arribar la notícia que el seu pare havia mort. Els serfs mancomunats de Mikhaïl Dostoievski, enfurismats després d'un dels brutals atacs de violència provocats per la beguda, l'havien immobilitzat i li havien fet beure vodka fins a morir ofegat.Apunts des del subsol Coradella Collegita Bookshelf edition, «Sobre l'autor». Una altra història suggereix que Mikhaïl va morir per causes naturals, però que un terratinent veí seu va inventar-se la història de la rebel·lió per comprar la finca a un preu més reduït.Revista de la Universidad UNAM (Mèxic) En part, Fiódor es va culpar posteriorment d'aquest fet per haver desitjat la mort del pare en moltes ocasions.Biografia de Fiódor Dostoievski dins People.brandeis.edu Sigmund Freud es va fixar en aquests fets per redactar, el 1928, el seu famós article «Dostoievski i el parricidi». miniatura|Crim i Càstig de Dostoievski traduïda al català i publicada a Badalona l'any 1929 dins la col·lecció A tot vent Dostoievski patia d'epilèpsia i el seu primer atac va succeir quan tenia nou anys.epilepsy.com Autors famosos amb epilèpsia, dins Epilepsy.com. Durant la seva vida va patir atacs epilèptics de manera esporàdica i es creu que aquestes experiències van formar les bases per a la descripció de l'epilèpsia del príncep Mixkin a la novel·la L'idiota i la de Smerdiakov a Els germans Karamàzov.
Als divuit anys, la notícia de la mort del pare, torturat i assassinat per un grup de llauradors, va estar a punt de fer-li perdre la raó. Aquest esdeveniment el va marcar com una revelació, ja que va sentir aquest crim com a seu, per haver arribat a desitjar-ho inconscientment. En acabar els estudis, tenia vint anys; va decidir llavors romandre a Sant Petersburg, on va guanyar alguns diners fent traduccions.
Inicis de la carrera literària miniatura|esquerra|Dostoievski a l'Acadèmia Militar A l'Acadèmia d'Enginyeria Militar de Sant Petersburg, Dostoievski va aprendre matemàtiques, una matèria que menyspreava. També va estudiar les obres de Shakespeare, Pascal, Victor Hugo i ETA Hoffmann i, tot i decantar-se més per altres àrees, va superar amb nota els exàmens de matemàtiques i rebé una distinció el 1841. Aquell mateix any, va escriure dues peces teatrals, Maria Stuart i Borís Godunov, obres influenciades pel poeta romàntic alemany Friedrich Schiller; cap de les dues obres no es conserva. Dostoievski, de jove, es descrivia com un «somniador» i un admirador de Schiller. El 1843, va acabar els estudis d'Enginyeria, va adquirir el grau militar de subtinent i es va incorporar a la Direcció General d'Enginyers a Sant Petersburg.
El 1844, Honoré de Balzac va visitar Sant Petersburg i Dostoievski, com a mostra d'admiració, va decidir traduir Eugénie Grandet per saldar un deute de 300 rubles que tenia amb un usurer. Aquesta traducció despertaria la seva vocació i, poc després d'acabar-la, va demanar l'excedència de l'exèrcit amb la idea de dedicar-se exclusivament a la literatura. Aquell mateix any va poder deixar l'exèrcit i va començar a escriure la novel·la epistolar Pobra gent (Bédnie liudi), obra que li proporcionà els seus primers èxits de crítica i el situà de cop entre els millors escriptors russos del seu temps. L'obra fou editada i publicada en forma de llibre el 1846 i va convertir l'autor de 24 anys en una celebritat literària.
En aquesta mateixa època va començar a contraure alguns deutes i a patir amb més freqüència atacs epilèptics. Tot i això, les següents novel·les –El doble (1846), Les nits blanques (1848), Nétotxka Nezvànova (1849), El marit gelós i La dona d'un altre– no van tenir l'èxit de la primera i van patir crítiques molt negatives, la qual cosa va sumir Dostoievski en una depressió. En aquesta època va entrar en contacte amb certs grups amb idees utòpiques, anomenats nihilistes, que en la seva ideologia cerquen la llibertat de l'home.Biografia de Dostoievski dins Literaturas.com
Presó i exili a Sibèria miniatura|Fiódor Dostoievski el 1876 Dostoievski va ser arrestat i empresonat el 23 d'abril de 1849 acusat de formar part d'un grup intel·lectual liberal petraixevista, anomenat el Cercle Petraixevski, i va passar nou mesos a la fortalesa de Pere i Pau; el càrrec va ser el de conspirar contra el tsar Nicolau I. Després de veure les revolucions de 1848 a Europa, el tsar Nicolau I es va mostrar reticent a qualsevol mena d'organització clandestina que pogués posar en perill el seu poder autocràtic.
El 16 de novembre, Dostoievski i uns altres vint acusats petraixevistes van ser condemnats a mort per haver participat en activitats antigovernamentals. El 22 de desembre, els presoners van ser conduïts al pati de la presó per ser afusellats. Quan el piquet d'execució estava a punt de fer-ho, arribà l'indult i la seva pena va ser commutada per cinc anys de treballs forçats a Omsk (Sibèria). El simulacre d'afusellament deixà un solc molt pregon en la seva ànima, i en diferents llocs de les seves obres evoca l'estat d'esperit de l'home que espera ser executat a qualsevol hora.
Durant aquesta època els atacs epilèptics van anar en augment. Anys més tard, Dostoievski va descriure al seu germà els patiments que va experimentar durant els anys que va passar «silenciat dins d'un taüt».Carta de Dostoievski al seu germà La terrible experiència a la presó la relataria més endavant al llibre Apunts de la casa morta. En una descripció de la caserna on va estar reclòs, la qual segons les seves pròpies paraules «hauria d'haver estat enderrocada anys enrere», va escriure:
El 1854, va quedar en llibertat i es va reincorporar a l'exèrcit com a soldat ras. Durant els següents cinc anys formaria part del Setè Batalló, un regiment de tiradors siberians, i estava aquarterat a la fortalesa de Semipalàtinsk, al Kazakhstan, prop de la frontera xinesa. L'amistat d'un admirador seu destinat allí com a fiscal, el baró de Vrànguel, i els canvis que el 1861 es produïren a Rússia amb l'alliberament dels serfs feren que Dostoievski pogués menar una vida més humana: podia escriure i podia llegir. Mentre era allà, va començar una relació amb Maria Dmítrievna Issàieva, l'esposa d'un conegut seu, un modest funcionari de duanes a Sibèria; després de la mort del seu marit, era una vídua amb pocs recursos i mare d'un fill de set anys; Fiódor i Maria es van casar el febrer de 1857.
Dostoievski es va convertir en un agut crític del nihilisme i del moviment socialista de la seva època i en part va dedicar els seus llibres Els dimonis i Diari d'un escriptor a exposar el conservadorisme i criticar les idees socialistes.Dostoevsky the Thinker, James P. Scanlan, Ithaca: Cornell University Press, 2002. xiii, 251 pàg. La visió del mal de Dostoievski Més endavant va fer amistat amb l'estadista conservador Konstantín Pobedonóstsev i abraçà alguns dels principis del Pótxvennitxestvo, moviment favorable a l'emancipació dels serfs.
Escriptor consolidat miniatura|esquerra|Apunts per al capítol V d'Els germans Karamàzov Aquell va ser un moment crític en la vida de l'autor. Dostoievski va abandonar des d'aleshores els seus pensaments radicals i es va convertir en un home profundament conservador i extremadament religiós. Per aquesta època comença a escriure Apunts de la casa morta, basant-se en les seves experiències com a presoner.
El 1859, després de mesos de laborioses gestions, va aconseguir ser llicenciat amb la condició de residir a qualsevol lloc excepte a Sant Petersburg i Moscou, per la qual cosa es va traslladar a Tver. Allà va aconseguir publicar El somni de l'oncle (Diàdiuixkin son) i Stepàntxikovo i els seus habitants (Seló Stepàntxikovo i egó obitàteli), dues novel·les humorístiques que no van obtenir la crítica que Dostoievski esperava. El desembre del mateix any, finalment, se li va permetre tornar a Sant Petersburg, on no va trobar cap dels seus antics amics, ni tampoc cap ressò de la seva fama. A la gran ciutat fundaria amb el seu germà Mikhaïl la revista Vrèmia ('El Temps'), i dins el primer número va aparèixer Humiliats i ofesos (Uníjennie i oskorbliónnie), obra també inspirada en la seva etapa siberiana. La publicació dels Apunts de la casa morta (Zapiski iz miórtvogo doma, 1861) li va tornar la celebritat; va ser publicada per capítols a la revista Russki Mir ('El Món Rus').Biografia de Fiódor Dostoievski dins Letrópolis