miniatura|La torrassa del castell de Vincennes després de la restauració dels anys 2000. El castell de Vincennes és una fortalesa reial ubicada a Vincennes, a l'àrea metropolitana de París. La seva torrassa, de cinquanta metres d'alçada, és una de les fortaleses medievals més altes que es conserven en bon estat a Europa. Aquesta torrassa va ser erigida del als terrenys propers a una casa de camp o pavelló de caça edificat al i avui desaparegut. Altres construccions adjacents es van començar a construir als segles , i , a més s'hi han fet diferents remodelacions i restauracions al llarg de tota la seva història.
Va servir de residència reial d'esbarjo, posteriorment de presó de luxe, que va allotjar personatges com d'Artagnan, el marquès de Sade o Joaquín Blake, i d'arsenal militar. Avui acull l'arxiu militar nacional de França i la Biblioteca Nacional, i alguns dels seus edificis allotgen oficines de funcionaris del servei històric de defensa francès.
Història esquerra|miniatura|Aspecte del castell durant el regnat de Carles V de França (1364-80) esquerra|miniatura|Muralla nord
L'època medieval El senzill pavelló de caça, condicionat per Lluís VII cap a 1150 al bosc de Vincennes, esdevé al un casal que fan edificar Felip II de França i Sant Lluís. És de Vincennes, que partirà Sant Lluís per a una croada de la qual no tornarà.
A l'edat mitjana Vincennes va ser més que una fortalesa militar: Felip III (el 1274) i Felip IV de França (el 1284) s'hi van casar i tres reis del hi moriren: Lluís X (1316), Felip V (1322) i Carles IV (1328). D'altra banda, les relíquies de la corona d'espines van ser conservades a Vincennes abans de trobar-se a la Santa Capella de París. Una nova capella va ser edificada al recinte del castell per rebre un fragment de la relíquia que romangué a Vincennes.
Cap a 1337, Felip VI de França decideix de fortificar l'indret construint una torrassa a l'oest del casal. El recinte monumental, que ocupa més d'un quilòmetre quadrat (330 metres de llarg per 175 metres d'ample), és flanquejat de tres portes i de sis torres de 42 metres d'alçada i va ser edificat pels Valois, dues generacions més tard, cap a 1410. Els seus fossats eren alimentats pel rierol que davalla de l'altiplà de Montreuil (Sena Saint-Denis). El sobrant es dirigia aleshores cap a París i s'acabava al llac de Saint-Mandé.
Del Renaixement a la Restauració Enric IV va ser un dels amfitrions forçats del castell, en el qual va ser empresonat durant les anomenades guerres de religió franceses.
Al , l'arquitecte Louis Le Vau va construir per a Lluís XIV les ales (dites abusivament "pavellons") del Rei i de la Reina. El castell es va esdevenir així la tercera residència reial. Els treballs de reconstrucció no van ser tanmateix perseguits, ja que Versalles concentrava aleshores tots els esforços. El castell conserva alguns exemples de l'estil Lluís XIV precoç als grans apartaments. Aquest model serà ràpidament superat pel Castell de Vaux-le-Vicomte, que valdrà a Nicolas Fouquet els honors de la presó de Vincennes.
Abandonat al , el castell servirà de seu per a la Manufactura de porcellana de Vincennes, precursor d'aquella de la de Manufactura Nacional de Sèvres i després de presó d'Estat. El marquès de Sade, Mirabeau i Diderot hi van ser internats.
El 1796, el castell va ser convertit en arsenal, sent des d'aleshores la secció històrica de l'exèrcit. El 1804, el duc d'Enghien va ser afusellat als fossats del castell. Anomenat governador del castell per Napoleó, el general Pierre Daumesnil el va defensar amb aferrissament en el moment de l'ocupació de París per les tropes russes i prussianes el 1815. Aquestes darreres, que volien apoderar-se de l'arsenal del castell, van xocar amb la intransigència del general. Amb menys de dos-cents homes, aquest va resistir, malgrat les pressions i les temptatives de corrupció, a la seu del fort durant més de cinc mesos. Va acabar capitulant per ordre de Lluís XVIII.
L'època moderna El parc fou condicionat al en el gust dels jardins anglesos. Napoleó III va confiar a Eugène Viollet-le-Duc la tasca de restaurar la capella i la torrassa i va llegar administrativament els 9,95 km² del bosc de Vincennes a la Ciutat de París.
El 15 d'octubre de 1917 Mata Hari va ser afusellada per espionatge als fossats de la fortalesa de Vincennes.
Als primers anys de la Segona Guerra Mundial el castell va servir igualment d'efímera caserna general de l'estat major del general francès Maurice Gamelin. El 2 d'agost de 1944 tres divisions de la Waffen SS en retirada del front de Normandia s'hi van instal·lar. El 20 d'agost de 1944, trenta ostatges hi van ser executats per les forces nazis, que destruiran tres dipòsits de municions en el moment de l'alliberament de París, la nit del 24 al 25 d'agost. L'incendi provocat va durar prop de vuit dies.
El 1964, Charles de Gaulle, aleshores President de la República Francesa, va expressar el desig d'anar-se'n del Palau de l'Élysée, que jutjava sense perspectiva sobre la capital i no prou prestigiós per acollir el cap de l'Estat, i va escollir el castell de Vincennes per fer-se la nova casa presidencial, tot i que finalment mai hi va residir.
La renovació contemporània El castell de Vincennes depèn alhora del ministeri de la Cultura -és un monument històric- i del ministeri de la Defensa; el castell allotja el Servei Històric de la Defensa (SHD). Des de 1988, s'ha emprès un vast programa de renovació. Els importants treballs de la torrassa s'han acabat el 2007 després d'una consolidació general de la seva estructura i la reobertura al públic dels pisos reials.
Elements de la fortificació miniatura|Torre del Bosc, entrada nord o entrada pel darrere, construïda al El conjunt arquitectònic conegut com a castell de Vincennes és una fortalesa composta per una torrassa medieval (), antiga residència reial, una Santa Capella gòtica, dos grans pavellons anomenats clàssics del i un altre, el dd'armes, construït al . Això està envoltat per una muralla amb tres casamates o torres: la del Poble (la porta d'entrada), la de les Salves (al lateral dret, oposada a la Torrassa, que també havia tingut la seva pròpia porta d'entrada a través de la muralla) i la del Bosc (oposada a la d'entrada). A més d'aquestes grans torres posteriors, la muralla està puntejada amb nou petites torres medievals.Castell de Vincennes Marie-Hélène Forestier. Centre dels Monuments Nacionals Francesos
Entrant per la Porta del Poble, a l'esquerra, hi havia el pavelló de caça dels reis capets. Recents excavacions arqueològiques n'has desvetllat els ciments, que mostren que es tractava d'un conjunt d'edificis dels segles i organitzats al voltant d'un pati central. Se sap que era la residència favorita del rei Lluís VII i que va ser on, per exemple, va néixer el seu primer fill. La reina va venir a tenir-lo expressament al pavelló. Al llarg de tota l'edat mitjana es tractava d'un espai reservat per a homes, com també ho seria la torrassa. Cap vestigi n'és visible a l'actual visitant, a excepció de la font que hi havia al mig del pati, que va ser refeta per ordre de Carles V de França. Just davant, a la dreta, es troben els edificis baixos, més recents, que avui ubiquen la venda d'entrades, la botiga de records i uns lavabos.
Torrassa miniatura|Torrassa gòtica, després de la restauració de 2006 miniatura|Una altra vista de la torrassa miniatura|Torrassa del castell de Vincennes, abans de ser restaurada Una avinguda creua el recinte del castell pel mig, de la Porta del Poble a la Porta del Bosc, les dues entrades més freqüents pels visitants i turistes. Al mig es troben la torrassa, a la dreta entrant per la Porta del Poble, i la Santa Capella, a l'esquerra. La torrassa està completament envoltada per un fossat, avui sec i cobert d'herba. S'hi accedeix per un pont llevadís a través d'un castellet.
La torrassa va ser una residència secundària del rei Carles V i els seus descendents, destinada a reunions i trobades entre homes. Tot i que habitualment era el rei qui anava a veure a la reina a la residència de París, consta que ella el va venir a visitar aquí també. Es va començar a construir sota el regnat de Joan II de França en començar la guerra dels Cent Anys i es va acabar vers l'any 1370, ja sota el regnat del seu fill Carles V. Es va fer de manera ràpida i força costosa. Va haver-se de fer més alta del que era habitual pel fet d'estar situada prop del pavelló de caça, un indret escollit pel seu valor sentimental però que no està més elevat que els voltants. El cost econòmic responia també a una voluntat política d'expressar el poder reial. Aquesta política no es va limitar únicament a Vincennes, el rei Joan II i a partir d'ells els seus successors, per a marcar el seu territori, van manar fer altres torrasses idèntiques a alguns indrets de les seves terres conquerides. Per exemple, un que avui es troba complet i en excel·lent estat tant a l'interior com a l'exterior, entre altres coses perquè mai ha patit cap atac bèl·lic, és el castell d'Anjony (Tornamira), construït al a imatge del de Vincennes per ordre de Carles VII.
La torrassa està envoltada d'una muralla i després d'un fossat que antany estava ple d'aigua. Se sap per excavacions recents que el recinte comptava amb una xarxa hidràulica. Té planta quadrada, amb una torreta de planta circular a cada vèrtex, i quatre pisos d'alçada. Cada torreta té sis nivells de sales, que reposen sobre una prima columna central. Està construït amb pedra i la seva estructura està reforçada amb ferro. Els murs són completament llisos, només les mènsules de les finestres, d'arc ogival, del segon i tercer pis tenen petites escultures envolades (dos profetes, àngels que fan música, una sirena i altres bèsties fantàstiques), una a cada cantó inferior; i en alguns racons, per exemple a les escales del castellet, s'aprecien algunes decoracions en forma de quatre lòbuls. Sembla però que originàriament el castellet tenia una abundant decoració escultòrica, que incloïa les figures del rei Carles V, la seva dona Joana de Borbó i el sant Cristòfor de Lícia, sota una representació de la Santíssima Trinitat. El castellet compta amb un despatx al segon pis al qual havia treballat Carles V, una terrassa i un campanar, que no es poden visitar. Actualment el castellet s'utilitza com a control d'entrades al recinte de la torrassa, just abans de passar per la passarel·la sobre el fossat.
En travessar el fossat hom arriba al pati que envolta la torrassa, a l'interior de la muralla. Aquesta muralla està completament reformada i, malgrat que a l'edat mitjana el seu camí de ronda era a l'aire lliure, avui està cobert i no obert al públic. A l'època medieval a més estava connectat amb la torrassa per un edifici que ja no existeix actualment.