Judit i Holofernes és un quadre de la pintora italiana Artemisia Gentileschi, filla del pintor toscà Orazio Gentileschi. Mostra l'escena bíblica, relatada en el Llibre de Judit, en què la vídua hebrea Judit decapita el general assiri Holofernes. El quadre va ser executat cap a 1612-1613. Es tracta d'una pintura a l'oli sobre llenç, que mesura 158,8 cm d'alt i 125,5 cm d'amplada. Actualment es conserva al Museu de Capodimonte a Nàpols (Itàlia).
La pintura Judit i Holofernes, impressiona per la violència de l'escena que representa, i ha estat interpretada en clau psicològica i psicoanalítica, com un desig de venjança respecte a la violència que ella havia sofert, violada, enganyada i denigrada per Agostino Tassi. Quan va denunciar el fet, el tribunal la va torturar -a ell no el van castigar- per a verificar el seu testimoni.
Artemisia va pintar una segona versió de Giuditta che decapita Oloferne (Judit i Holofernes), més gran que la versió de Nàpols i que avui es troba a la Galleria degli Uffizi a Florència. Aquesta Judit i Holofernes o Degollació d'Holofernes és considerada la seva obra mestra. Ella posa els seus mateixos trets al rostre de Judit (fàcilment identificables al seu Autorretrat amb llaüt (1617-1618)), atribuint a Holofernes els de Tassi (Agostino Tassi la va violar l'any 1612). La foscor i violència gràfica d'aquesta obra, la fredor amb què Judit decapita a Holofernes, s'atribueixen a la seva violació i al procés humiliant que la va seguir.Volum 10, Historia Universal del Arte, 1984, Madrid SARPE, . Per la cronològica amb el procés, alguns historiadors d'art han estimat veure, a l'escena de terrible violència el desig de venjança respecte a la violació soferta.
És evident en aquesta pintura la influència de Caravaggio.Volum 10, La Gran Enciclopèdia en català, 2004, Edicions 62, p.7280 . El quadre evoca no solament la cruesa de la decapitació, sinó la mateixa actitud de l'heroïna bíblica, la Judit de Caravaggio al Palau Barberini, fins al punt que és difícil pensar que Artemisia no havia tingut forma de conèixer aquesta obra.
Anàlisi miniatura|esquerra|Judit i Holofernes. Galleria degli Uffizi. Florència
Descripció formal
L'escena principal l'obra s'estructura al voltant d'un triangle fet a partir dels tres caps dels personatges que hi apareixen. L'escena que apareix està en primer pla i mostra l'escena en que Judit decapita a Holofernes amb gran dramatisme i amb un gran dinamisme compositiu. Per donar més dramatisme a l'escena Artemisa pinta un fons a les tenebres trencat per un focus de llum que il·lumina l'acció.
La Judit dels grans pintors era el símbol de les petites repúbliques italianes, personificant la lluita d'una jove dona feble contra un tirà.Mujeres artistas de la historia, Michelle Brugués Widner, dDONA, pàg. 76-77, abril-maig 2011, B-4987-2006 En canvi, l'enfocament d'Artemisia és diferent, la pintura té igual violència, dramatisme i crueltat, però l'heroïna, Judith, és completament diferent. Es tracta d'una dona de mitjana edat, forta i concentrada en el que fa, ajudada per una altra dona d'igual edat que en realitat fa més de còmplice que de serventa.
A l'anàlisi efectuada del quadre més cèlebre d'Artemisia, el Judit i'Holofernes, Longhi va escriure:Roberto Longhi, Gentileschi padre e figlia, 1916, reeditat a R. Longhi, Opere complete I, Scritti govanili 1912-22, Sansoni, Florència, 1961.
I afegia:
Artemisia, i més específicament el seu quadre Judit i Holofernes, són esmentats a l'obra de Wendy Wasserstein de l'any 1988 The Heidi Chronicles, on el personatge principal, Heidi imparteix classes sobre ella com a part del seu curs d'història de l'art sobre pintores. Al final de l'obra, Heidi adopta a una filla que anomena Judy, que és almenys una referència parcial a la pintura.The Heide Chronicles.
Referències
Vegeu també Judit amb la seva serventa Llibre de Judit
Categoria:Quadres del Barroc Categoria:Obres pictòriques del segle XVII