Mussa ibn Fortun ——, també conegut com a Mussa I (?, v.740 - Saragossa, 802) fou governador musulmà d'Arnedo, Saragossa i Tarassona al .
Antecedents familiars El nom complet de Mussa era Mussa ibn Fortun ibn Qassi ibn Fortun () i pertanyia a la família muladí dels Banu Qassi. El seu avi era el comte Casius Fortunius, noble visigot que es va convertir a l'islam amb l'arribada dels àrabs a la península Ibèrica. Genealogia dels Banu Qasi , consultat el 9 de setembre de 2016.
Els pares de Mussa eren Fortun, fill primogènit de Cassius Fortunius i nat abans de la conversió religiosa del comte, i Àixa, neta alhora d'Egilona, vídua de l'últim rei visigot, Roderic, i del conqueridor musulmà d'Hispània Mussa ibn Nussayr i, a més, descendent directe del profeta Mahoma Genealogia dels Banu Qasi, consultat el 9 de setembre de 2016. per la línia d'Àixa bint Uthman ibn Affan A'isha bint Uthman AL-UMAYYAH, consultat 16 de setembre de 2016. i de Ruqayya bint Muhàmmad. Gran Enciclopedia Larousse, 1967, tom IV
Núpcies i descendents Mussa es casà amb Ònnega (que s'havia casat en primeres núpcies amb Ènnec Ximenes, el llegendari Comte de Sobrarb, i tindria el seu fill Ènnec Aritza, primer rei cristià de Pamplona) i tingueren diversos fills: Mutàrrif, valí de Pamplona Yunus Mussa II, valí de Saragossa Llop, senyor de Borja Yuqàrtaix Garcia
Biografia El 788 moria l'emir de Còrdova Abd-ar-Rahman I i es produí una lluita entre els seus tres fills (Sulayman, Hixam i Abd-Al·lah) per la successió. Mussa ibn Fortun ajudà Hixam. Quan aquest fou proclamat emir, Mussa guanyà en influència i poder. També va ajudar Hixam I en la revolta antiomeia que es va estendre des de Saragossa (Saragossa) a Tortosa (Tortosa), lluitant per la zona dels Ports de Beseit contra Saïd ibn al-Hussayn, qui s'havia alçat en armes contra Hixam I.
Durant el sufocació de la revolta va ocupar la ciutat de Saragossa en nom de l'emir (789) però la perdé l'any següent quan Matruh ibn Sulayman de Barcelona va arribar amb el seu exèrcit. Després de diverses conspiracions, el desembre de 802 va revoltar-se a Saragossa, i morí durant la revolta, que sufocà el general muladí Amrús ibn Yússuf de l'Emirat de Còrdova. Alberto Cañada Juste, "Los Banu Qasi (714-924)", in Principe de Viana, vol. 41 (1980), p. 9–12 (1980) Tudela bajo el domino del Islam. Conferència oferta per Jorge de Navascués y de Palacio del 4 de març de 1961 a Tudela, pàg. 3
Referències
Bibliografia Cañada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980, pàg. 5-96.
Categoria:Taifa de Saragossa Categoria:Valís Categoria:Banu Qassi Categoria:Morts a Saragossa Categoria:Governants andalusins Categoria:Polítics saragossans Categoria:Nascuts al segle VIII