miniatura|Estàtua que representa un infant amb l'Àngel de la Guarda miniatura|Grup d'infants palestins a Jenín La infantesa o infància és el primer període de la vida humana i acaba amb l'adolescència, tot i que els hàbits culturals moderns, que allarguen la joventut, han fet sorgir una subetapa anomenada preadolescència. Els límits cronològics en són variables, però acostuma a considerar-se que dura fins als 12 anys.
És una etapa en què la persona ha de gaudir d'especial protecció, com es reflecteix en la Convenció sobre els drets de l'infant. Tot i això, aquesta concepció no és universal ni ha existit sempre en la història, com ho prova el fet del treball infantil, la manca de referències al desenvolupament i especificitat dels nens i nenes en l'antiguitat. De fet, la paraula "infant" (el que no parla) és una prova evident del caràcter que se li atribuïa, una persona que no era adulta, que estava a mig fer.
En la infantesa la persona forja les bases de la seva personalitat i desenvolupa les capacitats intel·lectuals bàsiques, per això és fonamental que l'infant compti amb un entorn que li garanteixi afecte, cura física i una bona educació (en el sistema formal aquesta és proporcionada pel preescolar i l'educació primària).
Desenvolupament de la infantesa miniatura|El nounat |240x240px El desenvolupament de la infantesa és l'estudi dels processos i els mecanismes que acompanyen el desenvolupament físic i mental d'un infant mentre arriba a la maduresa.
La pediatria és la branca de la medicina referent a la cura de nens i nenes de la infància i adolescència, i de vegades fins i tot d'adults joves (edats 0-21 anys).
Aquestes escales d'edats són aproximades, i poden variar segons la cultura. La llista següent reflecteix el concepte del desenvolupament de l'infant en el :
Zigot, el punt de la concepció, fertilització. Embrió, és l'última fase o preparació del naixement. Nounat, és el primer mes fora de la matriu. Nadó (bebè) (edats 0 - 1,5). Nen o nena (edats 1,5 - 4). Infantesa mitjana - edat de l'escola primària (edats 5 - 10). Prepubertat, un subconjunt de l'anterior (edats 10 - 11, aproximadament). Preadolescència, edat d'escola mitjana (edat 11, aproximadament). Adolescència i pubertat (12-19).
Etapes de desenvolupament
Naixement i primers mesos Una vegada han passat nou mesos de gestació, i si l'embaràs ha resultat normal, l'embrió humà ja és prou desenvolupat per a sobreviure per si sol, en aquest moment es produeix el part i el naixement de la criatura. Un part normal es desenvolupa en tres etapes: el treball de part, amb una durada d'entre dues i divuit hores aproximadament; el part pròpiament dit, que dura d'entre quinze minuts a dues hores, i l'expulsió de les secundines (placenta), que té una durada d'uns vint minuts.
En aquest moment, el nounat s'independitza de la mare i aquest ha de ser capaç de dur a terme una gran adaptació al nou entorn ràpidament. Les funcions que exercia la mare per a ell (respiratòria, circulatòria, digestiva i de regulació de la temperatura) les ha de fer el nadó.
Als primers segons de néixer el nadó ja ha de respirar pel seu compte, fet que provoca un canvi fonamental en l'aparell circulatori: la sang ja no es desplaça cap a la placenta materna, sinó que ho fa cap als pulmons del nounat. Els nutrients a partir d'aquest moment arribaran per la llet, i l'aparell digestiu començarà a funcionar per primera vegada. El nadó ja no estarà sempre a una temperatura constant de trenta-sis graus i mig, sinó que haurà d'adaptar-se a l'ambient, per això serà necessari que el sistema de regulació de la temperatura es posi en marxa. Tots aquests canvis els realitza el nadó en els primers dies de vida.
Estats de nadó En els primers dies de vida el nadó sol restar en els següents 6 estats: Son irregular: estat en el qual el nadó dorm, però no és un son profund, ja que a vegades té els ulls mig oberts. Son regular, en aquest cas el nadó dorm profundament. Estat de somnolència, en el qual el nin està mig despert, mig adormit. Estat d'alerta inactiva: el nadó és absolutament despert, però resta molt quiet, sense cap tipus d'activitat. Estat d'alerta activa: el nadó està despert i manté una intensa activitat física: moviment de braços, cames, ulls, etc. Els plors: és sens dubte l'eina de comunicació del nadó amb l'entorn, aquest plora quan té algun problema o necessitat (té gana, s'ha fet pipí o caca, té algun tipus de mal, etc). Cadascuna d'aquestes situacions dona lloc a un tipus de plor diferent, tot i que aquests solen ser difícils de distingir.
D'aquests estats, el més habitual és el de son, sigui regular o no, i el menys habitual és el de plors.
El creixement físic El creixement de l'embrió durant el tercer trimestre de gestació (quan es prepara per al naixement) s'accelera de manera molt notable. Aquest creixement continua a una gran velocitat durant els primers anys de vida, però especialment en el primer. Aquest creixement físic permetrà al nadó desenvolupar la motricitat i, per tant, l'exploració de l'ambient, la qual -d'altra banda- és imprescindible per al desenvolupament cognitiu.
Aquest creixement físic està preprogramat genèticament, i en els gens d'una persona ja és present la informació que ens diu, aproximadament i dins uns marges, quines seran les característiques físiques de la persona com, per exemple, la seva alçada. No obstant això, si l'ambient (l'alimentació, la higiene, les condicions sanitàries, les malalties de causa externa, etc.) no és adient, el creixement físic es pot restringir, mentre que si aquest és molt bo, pot augmentar.
El creixement i el desenvolupament psicomotor dels nadons ve determinat per dues lleis fonamentals: Llei proximodistal: el creixement i el control del cos s'assolirà seguint un ordre que va des d'un eix central imaginari, que divideix el cos en dues meitats longitudinalment, cap a la perifèria. És a dir, el nin dominarà i controlarà abans les articulacions de l'espatlla que les del canell. (El creixement dins l'úter matern també ha seguit aquest ordre.) Llei cefalocaudal: el domini psicomotor i del creixement té lloc des del cap fins als peus, de tal forma que el nin serà capaç de controlar i dominar el cap abans de poder mantenir el tronc dret o de poder manipular objectes amb les mans. Des del punt de vista del creixement, aquesta és la causa per la qual el cap del nadó és molt més gros que la resta del cos (proporcionalment).
El desenvolupament del cervell El creixement del cervell està totalment relacionat amb l'evolució del nadó, i és especialment ràpid i complex durant els dos primers anys de vida. En el moment de néixer el cervell té aproximadament un 25% de la mida i del pes del d'un adult, cap al primer any ja té, aproximadament, el 50 per cent, i als dos anys ja té el 75 per cent.
Temporalment, la primera àrea del cervell que madura és l'àrea motriu, seguida per les sensorials, tot seguint aquest ordre: tacte, visió i oïda; posteriorment la maduració avança cap a àrees més específiques que permeten l'aparició de moltes funcions psicològiques més concretes, com ara el llenguatge. La maduració del cervell comença en les capes més internes i s'expandeix cap a les capes més externes (còrtex); durant els dos primers anys de vida, el còrtex es desenvolupa ràpidament, i provoca que les conductes del nadó es comencin a tornar voluntàries a partir dels tres o quatre mesos de vida. Aquesta maduració i creixement permet que entre el primer i segon any de vida es comenci a dominar el llenguatge i les funcions simbòliques. Si bé, cal dir, que també estan relacionats amb l'experiència de l'infant.
A partir dels dos anys, el desenvolupament cerebral continua tot centrant-se en l'establiment de connexions entre neurones i l'augment de la velocitat dels impulsos elèctrics, així com en la integració de l'activitat cortical. Aquesta maduració permet que puguin aparèixer processos nous i conductes més complexes, com ara l'atenció i un millor llenguatge i domini del cos. Tota aquesta maduració continua durant la infància i alguns aspectes fins a l'adolescència.
Desenvolupament físic i psicomotor fins als dos anys Després del naixement, el creixement continua de manera ràpida durant els dos o tres primers anys de vida. Com a mitjana, un nadó fa uns 49 cm d'alçada (49 cm les nenes i 50 cm els nens, i es considera dins la normalitat el rang comprés entre 45 cm i 53 cm),Creixement i desenvolupament dels infants de 0 a 6 anys. Pàg. 39. a l'any ha de passar a fer uns 74 cm, als dos anys 84 cm, i als tres, 93 cm. En relació amb el pes, el nadó fa una mitjana de 3,5 kg (3,5 en el cas dels nens i 3,250 kg les nenes, tot i que el grau d'oscil·lació d'aquest és força ampli, i es considera dins la normalitat el rang comprés entre 2.500 g i 4.000 g); a l'any fa uns 9,4 kg, als dos anys fa 12 kg, i als tres anys, 13,7 kg. A partir d'aquest moment, l'augment de pes i d'alçada es torna molt més lent.
La consecució del desenvolupament psicomotor permet el desenvolupament físic i psicològic posterior. Moltes de les fites del desenvolupament intel·lectual tenen lloc amb més dificultat, algunes fins i tot no s'assoleixen, si l'infant no pot explorar l'ambient. Per poder dur a terme aquesta exploració és imprescindible el desenvolupament motor. Aquest desenvolupament segueix les lleis, anteriorment esmentades, cefalocaudal i proximodistal; i es pot dividir en dues categories generals: el domini dels grans moviments corporals (control sobre la locomoció i la postura. Implica el control sobre els moviments dels braços, cames, tronc i cap que ens permeten la locomoció. Però també ens permet el control sobre una sèrie de postures habituals en la nostra espècie, com per exemple, estar drets, estar asseguts, etc.), i el domini dels moviments corporals més precisos (psicomotricitat fina), que suposa el control sobre les habilitats necessàries per utilitzar les mans com a instruments de precisió i, per tant, poder fer activitats com: menjar, escriure, retallar, etc.
Desenvolupament motorCreixement i desenvolupament dels infants de 0 a 6 anys. Pàg. 48. EdatAccióEdatAcció0 mesosPosició fetal (de bocaterrosa)8 mesosSe sosté dret amb ajuda1 mesosAixeca la barbeta (de bocaterrosa)9 mesosS'aguanta recolzat2 mesosAixeca el tòrax (de bocaterrosa)10 mesosGateig3 mesosIntenta agafar objectes11 mesosCamina amb ajuda4 mesosS'asseu amb ajuda12 mesosEs manté dret agafat5 mesosPot agafar objectes13 mesosS'enfila per l'escala6 mesosAgafa objectes oscil·lants14 mesosEs manté dret sol7 mesosS'asseu sol15 mesosCamina
Desenvolupament físic i psicomotor dels dos als sis anys En el nen i nena majors de dos anys el creixement del cos continua a una velocitat gran, continuant l'augment de pes i de mida, si bé d'una manera menor que en l'etapa anterior. Com ja hem indicat abans, el desenvolupament del cervell en aquesta etapa se centra en l'establiment de connexions entre neurones i l'augment de la velocitat dels impulsos elèctrics i la integració de l'activitat cortical, fent possible l'aparició de conductes motrius més complexes. L'infant domina cada vegada amb més facilitat el cos, i ho fa amb un autocontrol cada cop major. Tot i que la velocitat d'adquisició d'aquests nous aspectes del domini psicomotor és més lenta que en l'etapa anterior, els canvis són molt importants. Els moviments del nen s'afinen cada cop més, i les seves accions són molt més precises a causa de l'autocontrol que ha aparegut.
Seguint la llei cefalocaudal, l'infant traspassa el bon domini que ja té dels braços a les cames, amb les quals cada vegada podrà fer moviments més precisos, especialment aquells grans moviments relacionats amb aspectes complexos de la marxa, per exemple, el nin serà capaç d'aprendre a córrer més coordinadament i amb més equilibri, accelerar, frenar, botar, pujar i baixar escales sense dificultat, etc.