Tailàndia (ประเทศไทย en tailandès), formalment Regne de Tailàndia (ราช อาณาจักร ไทย, Ratcha-anachak Thai, en tailandès), és un estat del sud-est asiàtic que limita a l'est amb Laos (gran part d'aquesta frontera la forma el riu Mekong), al sud-est amb Cambodja, al sud amb el golf de Siam i Malàisia, i a l'oest amb el mar d'Andaman i Myanmar. És un dels quaranta-nou països que componen el continent asiàtic. Té una extensió de 513.115 km² i uns 67 milions d'habitants el 2011 (el 20è país més poblat del món), la qual cosa suposa una densitat de població d'uns 128 hab/km². La seva capital i la ciutat més poblada és Bangkok (Krung Thep Maha Nakhon), centre de l'activitat política, comercial i industrial de l'estat.
El país era conegut com a Siam. Aquest nom fou canviat per primera vegada el 1939 per Prathet Thai (ประเทศไทย) i novament el 1949 (havent estat revertit durant la Segona Guerra Mundial). Prathet significa 'país' i la paraula tai (ไทย) significa 'lliure' o 'llibertat' en l'idioma tailandès, paraula que també és el nom del grup ètnic majoritari de Tailàndia (ètnia que va trobar la llibertat fa més de dos mil·lennis, en arribar a aquesta regió fugint dels xinesos). Això fa que Prathet Thai pugui traduir-se com 'País de Gent Lliure'. En traduir a l'anglès Prathet Thai va passar a ser Thailand ('Terra dels Tai'), i d'aquí la traducció «Tailàndia» en català.
Al voltant del 75% de la població ètnica és tailandesa, 14% és d'origen xinès i el 3% és d'origen malai; la resta pertany a grups minoritaris, inclòs els mon, khmer i diverses tribus de les muntanyes. L'idioma oficial de l'estat és el tailandès. La principal religió n'és el budisme, practicat pel 95% de la població. Tailàndia va experimentar un ràpid creixement econòmic entre 1985 i 1996. Avui dia és un país recentment industrialitzat i gran exportador. El turisme també contribueix significativament a l'economia estatal. A Tailàndia hi ha 2,2 milions d'immigrants, i cal destacar que aquesta terra també atreu expatriats de països en desenvolupament.
Etimologia Tradicionalment, Tailàndia era coneguda com a Siam, nom que va ser oficial fins a l'11 de maig de 1949. La paraula thai (ไทย), que designa els tailandesos o grup majoritari de Tailàndia, no és exactament la mateixa paraula (ไท) que vol dir "lliure" en llengua tai. Tot i això, molts textos afirmen que el nom de Tailàndia prové de la paraula "lliure".
Tampoc s'ha de confondre el grup majoritari "thai" amb un altre grup ètnic de Tailàndia, el grup "tai", al qual pertany la minoria ètnica Saek, que també es troba a Laos.
Ratcha Anachak Thai (ราชอาณาจักรไทย) significa 'Regne de Tailàndia'. Etimològicament el nom deriva de -Ratcha- (del sànscrit raja: 'rei' o 'reial'); -ana- (de ājñā: 'llei' o 'autoritat') i de -chak (de cakraṃ: 'roda', un símbol de poder).
Història
Antiguitat Durant molt de temps, els historiadors havien assumit que la zona que ara ocupa Tailàndia estava pràcticament deshabitada durant els temps prehistòrics. Tot i així, ja s'havien detectat indicis aïllats d'assentaments prou antics, que arribaven fins al 5000 aC. S'havien trobat també pintures rupestres a Phu Phrabat (província d'Udon Thani) i a Pha Taem, a la vora d'Ubon Ratchathani. Les teories que defensen que Tailàndia estava deshabitada varen ser desqualificades definitivament l'any 1967, quan es descobriren els vestigis d'una cultura desconeguda a Ban Chiang, a prop d'Udon Thani. Aquestes restes arqueològiques tenen una antiguitat d'uns 5.000 anys (3000 aC) i corresponen a l'edat del bronze. Els objectes trobats indiquen que es tracta d'una societat amb principis d'organització. Els habitants d'aquest lloc havien desenvolupat útils de bronze i havien començat el conreu de l'arròs. Fins ara s'han pogut trobar sepultures, nombroses peces de ceràmica decorada i altres objectes. Aquestes excavacions foren declarades Patrimoni mundial de la UNESCO, l'any 1992.Jacq-Hergoualc'h, Michel, Le Siam, Guide Belles Lettres des Civilisations, 2004.
Hi ha evidències d'hàbitat humà continuat des de fa 20.000 anys. Les primeres evidències de creixement de l'arròs s'han datat cap al 2000 aC. Les primeres ciutats, Nakhon Pathom, Ratchaburi i Singburi, probablement varen ser fundades ja fa uns 2.000 anys a la plana central de Tailàndia. L'edat del bronze, en aquesta zona, va aparèixer cap al 1250-1000 aC. Actualment es considera que Ban Chiang, al nord-est de Tailàndia, és el primer centre de producció de coure i bronze que es coneix al sud-est asiàtic. El ferro va aparèixer al voltant de l'any 500 aC.
Vers els segles i , una sèrie de pobles originaris del sud de la Xina varen envair el territori del nord de Tailàndia i l'Isaan, i fundaren assentaments a la vora dels grans rius, com el Mekong i Salween. Aquests pobladors varen desplaçar els habitants originaris. Aquesta teoria es basa en les afinitats lingüístiques i en el fet que els tailandesos són ètnicament molt similars als xinesos. El Regne de Funan fou el primer regne del sud-est asiàtic (segle II aC) prou poderós. Al , el poble mon va establir un principat a Dvaravati i el Regne de Hariphunchai. Al , els khmers van establir un Imperi Khmer amb capital a Angkor. Al , Tambralinga fou un estat malai que controlava el comerç a través de l'estret de Malaca. La península d'Indoxina va estar fortament influenciada per la cultura i les religions de l'Índia, des del Regne de Funan fins a l'Imperi Khmer.
Els tailandesos pertanyen a l'ètnia tai, que es caracteritza per unes arrels lingüístiques comunes. Hi ha cròniques xineses que esmenten per primera vegada els pobles tai al . Si bé hi ha moltes hipòtesis sobre l'origen dels pobles tai, David K. Wyatt, historiador reconegut sobre Tailàndia, argumenta que els avantpassats que habiten actualment Laos, Tailàndia, Birmània, Índia i Xina provenen de la zona de Điện Biên Phủ al voltant del i VIII. Els habitants de la zona van començar a emigrar cap a la Tailàndia actual al voltant del , territori que en aquella època ocupaven individus mon i khmer. Així, la cultura tailandesa va estar influenciada per cultures indígenes, mon i khmer.
Els primers estats
El Regne de Funan és la primera entitat política a Indoxina; es desenvolupa en el delta del Mekong i comprenia territoris dins la Tailàndia actual. Alguns documents xinesos confirmen l'existència de Funan a principis del , però la documentació arqueològica indica una extensa història d'assentaments humans ja a partir del . Els regnes Langkasuka i Tambralinga, a la península de Malaca, apareixen en els textos xinesos cap al . A més de Funan, aquests estats es caracteritzen per una estructura completament desenvolupada i, després de segles d'interacció comercial i socioeconòmica amb l'Índia, havien adoptat i incorporat elements de la cultura, la religió, l'administració, l'epigrafia, la literatura i l'arquitectura hindús.
El principat mon de Dvaravati apareix cap a la meitat del primer mil·lenni a la part baixa de la vall del riu Chao Phraya, a la Tailàndia central actual. A diferència de Funan, Langkasuka i Tambralinga, que es trobaven al centre de la xarxa comercial internacional, Dvaravati es va mantenir relativament aïllada. Encara que era diferent, la sofisticada cultura mon de Dvaravati es basa en la cosmologia hindú. El seu estil artístic característic –com ara les característiques facials, especialment dels ulls–, han influït en l'escultura tailandesa fins a l'actualitat.
Durant el , el poble tai van fundar diverses ciutats estat i principats, i el Regne de Sukhothai és considerat convencionalment com el primer estat tai de la regió. Va ser fundat l'any 1238 i el seu desenvolupament coincideix en el temps amb una etapa de desastres que provocà la caiguda de l'Imperi Khmer, entre els segles XIII i XV. Un segle més tard, a mitjan , el Regne d'Ayutthaya reemplaça Sukhothai com a potència dominant a Siam. Després del saqueig d'Angkor per Ayutthaya el 1431, gran part de la cort khmer és obligada a exiliar-se a Ayutthaya, portant amb si els seus rituals i costums, d'inspiració hindú. Molts d'aquests costums són assimilats posteriorment per la cultura ayutthaya.
El miniatura|Escut del regne de Siam El Regne de Siam fou un dels pocs de l'Àsia que no va patir els efectes de la colonització per part de les potències europees. Siam va reeixir a mantenir la seva independència fins a l'època del postcolonialisme. Tot i així, el país va ser ocupat pels japonesos durant la Segona Guerra Mundial i el 1946 esdevingué membre de l'ONU.
Durant les guerres del temps de la Guerra freda que varen assolar la zona, Tailàndia va poder mantenir-se al marge de les catàstrofes bèl·liques que destruïren els països veïns, com Vietnam, Laos i Cambodja. Tot i això, entre 1964 i 1976, el govern tailandès va permetre que la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica tingués com a base aeroports per als bombarders que bombardejaven el Vietnam del Nord i altres instal·lacions estratègiques dels Estats Units al seu territori (Korat, U-Tapao, Ubon Ratchathani i Udon Thani). La presència massiva de militars americans a les bases aèries d'arreu del país va fer proliferar els bars i hotels dedicats a la prostitució. Acabada la Guerra del Vietnam, els militars americans varen tornar als Estats Units, però la prostitució va continuar i també la tendència a visitar Tailàndia pel turisme sexual.
Els cops d'estat de 2006 i de 2014
El 19 de setembre de 2006 hi va haver un cop d'estat contra el primer ministre, mentre aquest es trobava fora del país assistint a l'Assemblea General de l'ONU celebrada a Nova York. Els colpistes van declarar la llei marcial i la seva lleialtat al rei de Tailàndia. El general Sondhi Boonyaratklin, líder dels colpistes que van prendre el poder a Tailàndia, enderrocant al primer ministre Thaksin Shinawatra, va declarar que el cop d'estat era necessari per a posar fi a mesos de crisi política i corrupció. El rei governant va reconèixer el cop d'estat i va reconèixer les causes que hi donaren origen. El líder colpista va anunciar que crearia un govern interí i va afirmar que en un any convocaria eleccions.
Prop de 5.300 persones van morir a causa de la violència a la regió des que el moviment separatista islàmic, format per mitja desena de grups, va reprendre la lluita armada el gener de 2004. Els insurgents denuncien la discriminació que pateixen per part de la majoria budista de l'estat i exigeixen la creació d'un estat islàmic que integri les tres províncies que van configurar l'antic sultanat de Pattani, annexionat per Tailàndia fa un segle.
El 2010, varen tenir lloc unes protestes amb l'objectiu d'enderrocar el govern del llavors primer ministre Abhisit Vejjajiva i per aplanar la tornada de l'exprimer ministre Thaksin Shinawatra (un polític populista que compta amb nombrosos seguidors entre la població més humil). Després dels comicis de 2011, Tailàndia fou governada pel partit Pheu Tailandès, del qual Thaksin és líder de facto. La seva germana Yingluck Shinawatra va ser nomenada primera ministra fins al maig de 2014, quan el Tribunal Constitucional tailandès en va forçar la destitució, acusant-la d'abús de poder. El 20 de maig de 2014, l'exèrcit va declarar l'estat d'excepció i la llei marcial. Si bé inicialment l'exèrcit va manifestar que no tenia intenció de donar un cop d'estat, sinó garantir l'ordre públic, el 22 de maig el cap de l'exèrcit, el general Prayut Chan-o-cha, va anunciar el cop d'estat militar.
Retorn a la democràcia El 2019, després de nombrosos retards, la junta finalment va celebrar eleccions generals el 24 de març en les que el Senat seria nomenat íntegrament per la junta i els districtes electorals redissenyats a darrera hora. Després de les eleccions el partit pro-junta Palang Pracharath va formar un govern de coalició, amb Prayut escollit pel parlament per a un segon mandat com a primer ministre tot i que el seu partit no va guanyar la majoria d'escons.
Geografia física