Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV, és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià. El 2014 comptava amb 3.264 militants.Podemos ya cuenta con 19.773 afiliados en Madrid, por encima de los 15.000 del PSM y los 5.000 de IU , Qué!, 7 de setembre de 2014
Ideologia L'objectiu d'Esquerra Unida del País Valencià és la transformació de les pautes econòmiques, socials, culturals i polítiques que regeixen el vigent sistema capitalista en un sistema socialista democràtic, on siga possible la plena realització de la llibertat, de la igualtat i dels Drets Fonamentals individuals, polítics, socials, nacionals i culturals, així com l'equilibri amb el medi ambient, la consecució real de la igualtat entre dones i homes, i la construcció d'un País Valencià sobirà i solidari. En resum, crear una República Socialista Federal, com afirmen els seus estatuts aprovats el 2011.
Història Fundació i primers anys La fundació de l'organització política se situa l'any 1986, paral·lelament a la de l'organització matriu espanyola Izquierda Unida integrada pel Partit Comunista del País Valencià (PCPV) unit a altres grups (les branques valencianes del PASOC, IR i altres). No va començar a utilitzar el nom actual (EUPV) fins al 1992 degut a que un partit anterior amb el mateix nom (Esquerra Unida del País Valencià) fundat l'any 1981 no el va cedir fins aleshores. L'històrica EUPV agrupava elements procedents del PSPV, del Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i Nacionalistes Independents (NI) al municipi de Gandia (la Safor) i va concòrrer a les primeres eleccions municipals del 1979.
Les primeres eleccions en que es presenta la nova formació política és a les eleccions generals espanyoles de 1986, on obté 98.352 vots (4,72%) i cap diputat.Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Generals 1986 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014] L'any següent va signar una aliança amb la nacionalista Unitat del Poble Valencià (UPV) per a les eleccions a Corts Valencianes de 1987 que va obtindre 159.579 vots i va permetre accedir a 4 representants d'EUPV entre els quals el candidat a la presidència de la Generalitat i secretari general de l'organització Albert Taberner, i dos per UPV. Pocs mesos més tard es va trencar el grup parlamentari i els diputats nacionalistes passaren al grup mixt.Esquerra Unida pasa a los no adscritos tras 25 años representada bajo distintas marcas notícia a El Mundo del 12 de novembre de 2008
Crisis, divisió interna i escissions EUPV va mantindre la representació parlamentària a les Corts Valencianes de forma ininterrompuda durant la dècada dels 1990 assolint el seu màxim a les eleccions de 1995 amb 10 diputats i 273.030 vots (11,66%) amb Albert Taberner com a candidat i lider del partit.Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Valencianes 1995 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014] El 1997 Taberner que també liderava el corrent intern Nova Esquerra abandona Esquerra Unida i passa al Grup Mixt del parlament. Joan Ribó el substitueix al capdavant del partit i del grup a les Corts.
A les següent eleccions de 1999 la formació comença a notar cert desgast i perd la meitat dels seus diputats, amb 137.212 vots (6,15%)Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Valencianes 1999 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014] i s'inicia un període d'aliances electorals a les successives eleccions que mantenen la representació. A les eleccions valencianes de 2003 i a les espanyoles de 2004 EUPV es presentà en coalició amb Els Verds del País Valencià com a Esquerra Unida - L'Entesa, mantenint resultats. A les Eleccions a les Corts Valencianes de 2007 es presentà sota el nom de Compromís pel País Valencià en coalició amb el Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds del País Valencià, Els Verds-Esquerra Ecologista, i Izquierda Republicana.
Les diferències de criteri en la gestió de la coalició electoral amb nacionalistes i ecologistes entre la direcció del partit amb Glòria Marcos al capdavant i el corrent intern Esquerra i País i un sector de la militància liderada pel exsecretari general Joan Ribó acaben en una nova escissió. Les diputades Mònica Oltra i Mireia Mollà s'alien amb els diputats del Bloc i Els Verds-Esquerra Ecologista per fer-se amb la direcció del grup parlamentari de Compromís-PV i forcen a la resta de representants d'EUPV a passar al grup mixt.Compromís sustituye a Glòria Marcos como portavoz y agrava la crisis interna, El País, 24 de julio de 2007.
Aquesta divisió acabà amb l'escissió d'Esquerra i País que forma el partit Iniciativa del Poble Valencià i junt amb Bloc i Els Verds-EE esdevé en la nova coalició Compromís que també incorpora al sector liderat per Ribó. La coordinadora general Glòria Marcos va dimitir dos anys després i va ser substituïda al capdavant del partit i del grup de diputades i diputats a les Corts per la secretària general del PCPV Marga Sanz.Sanz pide a EU movilización contra la crisis y para recuperar su espacio, El País, 9 de marzo de 2009.
A les eleccions de 2011, amb Marga Sanz al capdavant, aconsegueix mantenir la representació d'EUPV que es presenta en solitari a les Corts amb 144.000 vots (6,05%) i 5 representants, recuperant així el grup parlamentari propi perdut dos anys abans.Dades electorals detallades de les Eleccions Corts Valencianes 2011 a ARGOS [consulta: 18 de novembre de 2014]
Desaparició a les Corts Els comicis electorals de 2015 suposen la pèrdua de representació a les Corts per primera vegada d'EUPV. Ignacio Blanco, que havia guanyat les primàries mesos abans a la secretària general Marga Sanz, encapçalà la coalició electoral Acord Ciutadà conformada aquesta vegada amb Esquerra Republicana del País Valencià, Els Verds del País Valencià i Alternativa Socialista. La proposta no va superar el 5% mínim fixat per la llei electoral que permet accedir a la cambra de representació i EUPV va desaparéixer de l'hemicicle per primera vegada des de 1987. Mesos després, a les eleccions generals espanyoles de desembre, la desfeta es confirmà amb la pèrdua de l'únic representant d'EUPV al Congrés espanyol.
La coordinadora general Marga Sanz anuncia la seua dimissió a inicis de 2016 i es constitueix una comissió política que dirigeix EUPV fins a la celebració del següent Congrés Nacional. L'octubre del mateix any és elegit nou coordinador David Rodríguez que es va enfrontar a la diputada provincial Rosa Pérez Garijo i va aconseguir la victòria amb el 51% dels vots. Dos anys més tard va dimitir esquitxat per un polèmic viatge a Cuba pagat amb fons públics. Pérez Garijo el substitueix des d'abril de 2018.
Coalició amb Podem EUPV decideix concòrrer a les eleccions a les Corts Valencianes de 2019 amb Podem sota la marca Unides: Podem - Esquerra Unida. Rosa Pérez Garijo ocupà la segona posició de la llista electoral per la circumscripció de València. Tant el candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana Rubén Martínez Dalmau, per la circumscripció d'Alacant, com la cap de llista per València Pilar Lima, sigueren a proposta de Podem. EUPV aconseguí recuperar la representació a les Corts amb dues diputades (d'un total de 8 que va obtindre la coalició. Unides: Podem - Esquerra Unida es va integrar en el govern d'esquerres liderat per Ximo Puig i conformat pel PSPV i Compromís amb el que Rosa Pérez Garijo esdevingué consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana. EUPV aconseguia així governar al País Valencià per primera vegada.
Després de les eleccions a les Corts Valencianes de 2023, la coalició Unides Podem cau en l'extraparlamentarisme en traure poc més del 3,50% dels vots totals.
Coordinadors i Coordinadores Generals miniatura|250x250px|Rosa Pérez Garijo
+DirigentIniciFinalPartitAlbert Taberner i Ferrer19871997PCPVJoan Ribó i Canut19972003PCPVGlòria Marcos i Martí20032009EUPVMarga Sanz Alonso20092016PCPVDavid Rodríguez Fernández20162018EUPVRosa Pérez Garijo2018EUPV
Resultats electorals Eleccions a les Corts Valencianes Eleccions Vots % Escons +/- Cap de llista Govern 1983 142.570 7,51 Nou José Galán Peláez 1987 159.579 8,03 Albert Taberner i Ferrer 1991 151.242 7,61 Albert Taberner i Ferrer 1995 273.030 11,7 4 Albert Taberner i Ferrer 1999 137.212 6,15 5 Joan Ribó i Canut 2003 154.494 6,45 1 Joan Ribó i Canut 2007 194.928 8,13 1 Glòria Marcos i Martí 2011 144.201 5,79 2 Marga Sanz Alonso 2015 106.047 4,26 5 Ignacio Blanco Giner 2019 213.007 7,97 8 Rubén Martínez Dalmau 2023 85.571 3,50 8 Héctor Illueca Notes:
Evolució del nombre d'escons a les Cortes Valencianes Circumscripció / Any 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019 2023Alacant 2 2 2 3 2 2 2 2 0 3 0Castelló 1 1 1 2 1 1 2 1 0 2 0València 3 3 3 5 2 3 3 2 0 3 0 TOTAL 6 6 6 10 5 5 7 5 0 8 0
Eleccions municipals miniatura|Papeleta electoral municipal de Valencia, 1995. Eleccions Vots % Escons 1979 249.412 14,47 507 1983 159.296 8,34 297 1987 181.539 9,13 341 1991 152.151 7,66 258 1995 259.692 11,11 323 1999 139.682 6,25 185 2003 153.460 6,3 175 2007 103.383 4,25 129 2011 140.153 5,6 162 2015 167.200 6,78 214 2019 147.804 5,37 172202379.3653,19113
Ciutat de València Elecció Vots % Escons +/– Cap de llista Govern 1979 54.124 15,96 Nou Juan Pedro Zamora Suárez 1983 28.863 7,5 4 Juan Pedro Zamora Suárez 1987 30.963 7,96 Carmen Arjona Raigón 1991 29.855 8 1 Manuel Moret Gómez 1995 67.532 14,78 2 Manuel Moret Gómez 1999 25.602 6,37 3 Antonio Montalbán Gámez 2003 31.519 7,31 Antonio Montalbán Gámez 2007 19.808 4,84 2 Amadeu Sanchis Labiós 2011 28.489 7,17 2 Amadeu Sanchis Labiós 2015 19.639 4,76 2 Amadeu Sanchis Labiós 2019 16.176 4,17 María Oliver Sanz 20239.6772,34Pilar Lima Gozálvez
Principals ciutats del País Principals ciutats amb representació d'EUPV al 2019Municipi EsconsMunicipi EsconsMunicipi EsconsMunicipi Escons Alacant 2 Oriola 3 Gandia 4 Sagunt 2 Alcoi 2 Sant Vicent del R. 2 Elda 1 Vila-real 1 Petrer 1 La Vall d'Uixó 3 Xàtiva 5 Crevillent 2 El Campello 1 Catarroja 1 Algemesí 1 Alboraia 1Font: ARGOS Generalitat Valenciana
Notes:
Eleccions generals espanyoles Eleccions Vots % Escons +/- Notes 1977 170.606 9,15 Nou Es presenta com PCE 1979 224.520 12,02 1 Es presenta com PCE 1982 97.837 4,67 3 Es presenta com PCE-PCPV 1986 98.352 4,72 1989 192.201 9,12 2 1993 256.929 10,60 1 1996 286.582 11,17 2000 141.404 5,89 2 2004 123.611 4,72 Junt amb Izquierda Republicana sota la marca L'Entesa 2008 74.405 2,73 1 Junt amb Izquierda Republicana sota la marca Esquerra Unida i Republicana 2011 169.786 6,51 1 Junt amb Els Verds sota la marca L'Esquerra Plural 2015 111.963 4,20 1 Sota la marca Esquerra Unida del País Valencià, Unitat Popular en comú 2016 659.771 25,59 9 Junt amb Compromís i Podem sota la marca A la valenciana. 1 escó d'EUPV Abril de 2019 382.798 14,34 4 Junt amb Podem sota la marca Unides Podem Novembre de 2019 339.596 13,49 1 Junt amb Podem sota la marca Unides Podem2023402.81315,35Junt amb Compromís, Sumar i Podem sota la marca Compromís-Sumar
Evolució del nombre d'escons al Congrés espanyol Circumscripció / Any 1977 1979 1982 1986 1989 1993 1996 2000 2004 2008 2011 2015 2016 2019 20192023Alacant 1 1 0 0 1 1 1 0 0 0 0 0 3 2 11Castelló 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 10València 1 2 0 0 1 2 2 1 1 0 1 0 5 2 23 TOTAL 2 3 0 0 2 3 3 1 1 0 1 0 9 5 44
Referències
Vegeu també Esquerra Unida - L'Entesa Compromís pel País Valencià L'Esquerra Plural
Bibliografia
Enllaços externs Esquerra Unida del País Valencià