miniatura|thumbtime=1|Mary and Gretel (1916) miniatura|Animació d'una moneda amb animació en volum. La filmació imatge per imatge o stop-motion és una tècnica d'animació que consisteix en capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que, visualitzant-les ràpidament, dona la il·lusió que l'objecte mou.
Animacions de stop-motion es fan amb una sèrie de fotos d'objectes reals. Són diferents dels dibuixos animats o la tradicional animació en 2D) i de l'animació creat per ordinador (animació 3D).
Així doncs, lstop-motion es fa servir per a produir moviments animats de qualsevol objecte, tant si és rígid com modelable: joguines, blocs de construcció, ninots articulats, personatges creats amb plastilina… També es desenvolupen animacions en stop-motion força interessants amb altres materials, com ara sorra, retalls de paper o guixos sobre terra i parets.
Podríem definir aquesta manera d'animar com animació en estat pur, ja que es construeix el moviment fotograma a fotograma, manipulant l'objecte o el ninot amb les pròpies mans, de manera progressiva, cap endavant, sense cap mena de possibilitat de retrocés.
Història Lstop-motion té una gran importància dins la història del cinema. Sovint, es feia servir per a representar objectes que es mouen sols, com si es tractés de màgia. La primera aplicació es pot atribuir a Albert E. Smith i Stuart blackton (de la companyia Vitagraph Studios) en el curt Humpy Dumpty Circus fet el 1898 per Vitagraoh Studios. Un circ de joguina d'acròbates i animals hi cobra vida. Un dels màxims pioners que també tractà l'stop-motion fou Georges Méliès, que va utilitzar la tècnica per primera vegada per a fer moure les lletres del títol d'un film. Molts dels seus posteriors efectes especials partirien d'aquesta idea. Entre molts altres dels seus films, hi ha Le Cauchemar (1896) —un dels seus primers films— o el famós Le Voyage dans la Lune (1902). El 3 d'abril de 1902, la pel·lícula Fun in a Bakery Shop també utilitzà la mateixa tècnica. Aquesta pel·lícula d'un minut i mig, dirigida per Thomas Alva Edison, narra la història d'un forner que fa diverses formes amb una massa de pa.
L'any 1907, J. Stuart Blackton estrena el film The Haunted Hotel, fet amb stop-motion que va tenir molt èxit. Al cap d'uns mesos, Segundo de Chomón (1871-1929) realitza L'hotel elèctric, i empra tècniques similars a les de Blackton. Amb el pas dels anys, el moviment pren força i la tècnica en qüestió arriba a tot Europa, on cal destacar el treball de Wladyslaw Starewicz, que va animar pel·lícules com The Beautiful Lukanida, The Battle of the Stag Beetles o The Ant and the Grasshopper. Un any més tard, el 1908, van aparèixer dos projectes de la mà de Billy Bitzer: A Sculptor's Welsh rarebit Dream i The sculpture Nightmare.
Més endavant, neix la idea de fer servir l'argila com a material per a crear personatges i objectes, degut a la seva facilitat per a ser modelada. Un clar exponent d'aquesta tècnica fou Modelling Extraordinary, que va impressionar les audiències l'any 1912. Una de les primeres animadores reconegudes en aquest àmbit va ser Helena Smith Dayton, que va estrenar un primer film el 1917, una adaptació de Romeu i Julieta de William Shakespeare.
Anys 1910 Arribats al 1912, Roméo Bossetti, a Itàlia, va impressionar el públic amb el seu projecte d'animació The Automatic Moving Company. Dins d'Europa, és essencial parlar de la figura de Wladyslaw Starewicz, que va animar pel·lícules com The Beautiful Lukinda (1910), The Battle of the Stag Beetles (1910) o The Ant and the Grasshopper (1911).
El desembre de 1916, Willie Hopkins va estrenar una sèrie de 54 episodis titulada Miracles in Mud, fets amb figures d'argila. En aquell mateix any, una de les primeres dones reconegudes en el món de lstop-motion, Helena Smith Dayton, va també va experimentar amb figures d'argila. La seva primera pel·lícula es va estrenar el 1917 i es tractava d'una adaptació de Romeu i Julieta, de William Shakespeare.
Anys 1920-1950 miniatura|Lost Continent, 1951 Entrats a la dècada dels anys 20, l'animador i guionista Willis O'Brien començà a fer-se un lloc en el món de la filmació imatge per imatge. Tot i que ja havia fet altres obres, com The Dinosaur and the Missing Link: A Prehistoric Tragedy (1915), durant els anys 20 va començar amb The Lost World.(1925), on barrejava dinosaures animats mesclats amb actors reals. La seva obra magna King Kong el 1933 va ser un gran succés mundial que va revolucionar la indústria cinematogràfica.
Un successor d'O'Brien fou Ray Harryhausen, qui havia treballat amb l'il·lustre director en el rodatge de Migthy Joe Young (1949). Després d'això, Harryhausen va aplicar la tècnica de lstop-motion en els seus films al llarg de les següents tres dècades. The Beast from 20,000 Fathoms (1953), It Came from Beneath the Sea (1955), Jason and the Argonauts (1963), The Golden Voyage of Sinbad (1973) i Clash of the Titans (1981). Una altra figura a destacar dins d'aquesta etapa daurada fou George Pal, i cal destacar la seva obra més famosa, The War of the Worlds (1953).
Anys 1960 i 1970 Entrada la dècada dels anys seixanta, el director d'animació Eliot Noyes Jr. va perfeccionar la tècnica de "forma lliure" amb figures d'argila a la pel·lícula Clay (Or the Origin of Species), gràcies a la qual va rebre una nominació a l'Òscar el 1965. Dins la filmografia de Noyes, també caldrà destacar l'ús de lstop-motion a la pel·lícula Sandman (1975) per animar la sorra en moviment.
El 1975, el cineasta i animador Will Vinton inicià un projecte amb l'escultor Bob Gardiner per crear una pel·lícula experimental anomenada Closed Mondays que es va convertir en la primera pel·lícula d'stop-motion en guanyar un Oscar. Will Vinton va seguir exerimentant amb aquesta tècnica amb obres com The Great Cognito, Creation, o Rip Van Winkle, les quals van ser nominades per l'acadèmia a rebre un Oscar, encara que cap va ser guardonada. L'any 1977, Vinton va fer un documental titulat Claymation on parlava sobre el seu estil d'animació i el procés que duia a terme per fer les seves pel·lícules, el qual va anomenar "claymation" i que va donar nom al títol del documental. Poc després d'aquest documental, el terme va ser registrat com a marca per Vinton per diferenciar el treball del seu equip a altres que havien estat o estaven començant a fer ", animació amb plastilina".
L'animació amb el moviment de titelles es va començar a utilitzar l'any 1977 amb l'oscaritzada The Sand Castle, produïda per l'animador Co Hoedeman. Hoedeman va ser un director i animador protegit pel National Film Board del Canadà, una agència de les arts cinematogràfiques del govern canadenc que donava suport als animadors dins el món cinematogràfic. Un pioner de múltiples pel·lícules de stop motion que també cal comentar fou Norman McLaren, que va agafar de molts altres animadors per crear les seves pròpies obres. Va fer pel·lícules com Neighbours el 1952 amb la qual va ser oscaritzat.
Mentre això passava, a Itàlia també hi va arribar la tècnica de l'stop-motion de la mà de Francesco Misseri. Quaq Quao feta el 1978 és una sèrie de vint-i-sis episodis d'animació que va fer amb stop-motion així com The Red and the Blue o Mio and Mao, ambdues series d'animació. Una altra producció europea relacionada amb les sèries d'animació creada a partir de l'stop-motion fou The Moomins, que va crear Tove Jansson l'any 1979.
Disney també va entrar en el món de l'stop-motion i ho va fer amb l'ajuda del director i animador independent Mike Jittlov, que va fer la primera animació amb el famós ratolí Mickey Mouse en un curt titulat Mouse Mania, i que formà part d'un especial de televisió per commemorar el cinquanté aniversari del ratolí l'any 1978. L'any següent, el 1979, Jittlov va tornar a treballar amb Disney per fer el film animat The Black Hole.
1980 fins a l'actualitat En els anys 1970 i 1980, Industrial Light & Magic també intordueixen l'ús de l'stop-motion com a model d'animació en pel·lícules com la trilogia original de Star Wars. També se'n va fer ús en pel·lícules com Raiders of the Lost Ark d'Indiana Jones, o les dues primeres pel·lícules de la sèrie RoboCop.
Al Regne Unit, Aardman Animations va seguir creixent. El canal 4 va finançar una nova sèrie d'animació stop-motion anomenada Conversation Pieces, basada en gravacions reals que havien sigut gravades. El 1980, Marc Paul Chinoy va dirigir el primer llargmetratge d'animació amb figures d'argila: una pel·lícula basada en la famosa tira còmica Pogo, titulat I Go Pogo. Tot i que es va emetre per cadena, mai es va llançar comercialment.
Lstop-motion també va ser utilitzat per a algunes escenes de la seqüència final de la pel·lícula Terminator i per a les escenes de les naus alienígenes de Batteries Not Included de Steven Spielberg (1987), animades per David W. Allen. El treball d'Allen també es pot veure en altres pel·lícules com The crater Lake Monster (1977), Q,- The Winged serpent (1982), The Gate (1986) i Freaked (1993).
El 1985, Will Vinton i el seu equip van llançar un ambiciós llargmetratge en stop motion anomenat The Adventures of Mark Twain. L'equip de Vinton també va crear el rei Nome de Disney de Return to Oz, per al qual va rebre una nominació a l'Oscar pels efectes especials visuals. A la dècada dels 80 i principis dels 90, Will Vinton es va fer molt conegut per totes les seves obres comercials, així com amb campanyes de stop motion incloent The california Raisins.
També són remarcables les pel·lícules del realitzador txec Jan Švankmajer, que barreja stop motion i actors en viu. En són exemples les pel·lícules Alice, una adaptació de les aventures d'Alicia al país de les meravelles de Lewis Carroll, i Faust, una versió de la llegenda alemanya. Pel que fa a l'escola txeca cal destacar la sèrie de Pat i Mat, creada l'any 1979 per Lubomír Beneš i Vladimír Jiránek i encara present avui dia.
Ja a finals de la dècada dels 80 trobem el film Who Framed Roger Rabbit on també hi ha una mescla d'animació amb actors reals. Cap al final de la dècada dels 90, Will Vinton va llançar la primera sèrie de televisió de stop motion en horari prime time anomenada The PJs, juntament amb Eddie Murphy. La sèrie va guanyar un premi Emmy i va durar tres temporades.
Arribats a la dècada del 2000, malgrat la digitalització i els avenços tecnològics en l'animació, cal destacar la presència d'un nombre important de pel·lícules d'animació que han fet servir la tècnica de l'stop-motion. Nightmare before Christmas, James and The Giant Peach o Coraline, dirigides per Henry Selick i produïdes per Tim Burton, o The Corpse Bride i Frankenweenie, dirigides pel mateix Burton, són exemples d'aquests films de la dècada del 2000 que surten de la digitalització en l'animació. També cal destacar els personatges creats per Nick Park: Wallace i Grommit. Park va guanyar l'Oscar a la Millor Pel·lícula d'Animació per Wallace & Gromit: The Curse Of The Were-Rabbit. Chicken Run, fins a la data, és la pel·lícula d'animació stop motion que més diners ha recaptat. Altres pel·lícules que també cal comentar són The Secret Adventures of Tom Thumb (1993); Fantastic Mr. Fox dirigida per Wes Anderson l'any 2009; i Anomalisa (2015), nominada al millor film d'animació l'any 2016.
Stop-motion en altres mitjans Després de veure l'extensa història del mètode stop-motion a la televisió i al cinema, tampoc no hem d'oblidar la seva presència en altres mitjans.
Gràcies al programari modern que permet crear animacions stop-motion i a la possibilitat de publicació de vídeos en línia, molts joves s'han atrevit a experimentar en la creació de pel·lícules stop-motion. Molts d'ells converteixen l'animació amb plastilina pràcticament en un nou gènere.