Ciutat de MèxicEn català es podria pronunciar amb so de xeix la x http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/114_07_Moll.pdf (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic. El nom oficial en castellà era anteriorment México, D.F.
La població de Ciutat de Mèxic és de més de 9 milions d'habitants,Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26. encara que l'àrea metropolitana de la ciutat desborda els límits del districte federal i s'estén sobre 40 municipis de l'estat de Mèxic i un municipi de l'estat d'Hidalgo, amb una població total de més de 20,4 milions d'habitants, és la tercera àrea metropolitana més gran del món després de Tòquio i Delhi, i la més gran del continent americà, segons l'Informe d'Urbanització Mundial de les Nacions Unides.UN Urbanisation Report En un estudi realitzat el 2005, va ser considerada la vuitena ciutat més rica del món en el seu producte interior brut.The 150 richest cities in the world by GDP in 2005 A més de ser la capital política, Ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.
Ciutat de Mèxic està situada a la vall de Mèxic, també coneguda com la vall d'Anáhuac; un altiplà al centre de Mèxic, a una altitud mitjana de 2.240 metres, envoltada per les muntanyes i volcans de l'Eix volcànic transversal o la Sierra Nevada. Va ser construïda originàriament pels asteques el 1325 sobre una illa enmig del llac de Texcoco amb el nom de Tenochtitlan. La ciutat va ser gairebé totalment destruïda en el setge de 1521, i va ser redissenyada i reconstruïda durant els anys següents amb el patró europeu. El 1524 s'hi va establir l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, aleshores coneguda com a Mexihco-Tenochtitlan i des de 1585, oficialment, com a Ciudad de México.Historia de la Ciudad de México Gobierno del Distrito Federal
Història miniatura|Àngel de la Independència i Av. Reforma
D'acord amb una llegenda antiga, els asteques van emigrar cap al centre de Mèxic cercant el compliment d'una profecia: al lloc on haurien de construir la seva ciutat trobarien una àguila devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una petita illa enmig del llac de Texcoco (imatge que és representada en l'escut d'armes de Mèxic). Així, els asteques hi van construir llur ciutat el 1325 amb el nom de Mexihco-Tenochtitlan estenent-se sobre el llac per mitjà de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es va convertir en el centre més important de l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central de l'època prehispànica, i una de les més grans del món amb 300.000 habitants.
Els espanyols van arribar a la ciutat el 1519 i es van allotjar al palau de Moctezuma. Hernán Cortés, cap dels conqueridors, va dirigir el setge i la batalla de conquesta, una autèntica batalla naval, ja que la ciutat estava envoltada per aigua. Mèxic va caure el 13 d'agost del 1521 i amb aquesta tot l'imperi asteca. La ciutat va ser destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. El 1523 es va constituir com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula reial de Carles I d'Espanya. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la Nova Espanya, centre administratiu de les capitanies de Yucatán, Guatemala i Amèrica central, Cuba i les Filipines.
Després de la Guerra d'independència de Mèxic, la ciutat va ser designada com a capital del Primer Imperi Mexicà independent. El govern monàrquic, però, va ser reemplaçat per un govern republicà i federal el 1824 i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Unió i alhora el districte Federal, separant-la així de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital. miniatura|Catedral de Mèxic La dècada de 1950, la ciutat tenia una població al voltant dels 2 milions d'habitants. Amb el ràpid creixement econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient milers d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i Amèrica del Sud, i va experimentar un període d'urbanització sense precedents. El 1968 s'hi van celebrar els Jocs Olímpics d'estiu, i esdevingué la primera i única ciutat llatinoamericana a ser-ne seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades van començar una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en nombroses capitals europees i ciutats dels Estats Units. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la matança de Tlatelolco el 2 d'octubre, un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la plaça de les Tres Cultures, en què moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.
El 19 de setembre de 1985, la ciutat va ser sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitud 8,3 en l'escala de Richter, un dels més forts en la història de la capital mexicana, amb 6.500 morts. La societat civil de la ciutat va començar a prendre el control de les tasques de rescat atesa la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no gaudia d'autonomia en la gestió de les seves activitats). A poc a poc, la societat civil va demanar més participació en els afers locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la dècada del 1990, amb l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per sufragi universal.
El 1990, l'àrea metropolitana ja tenia una població superior als 16 milions d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està envoltada per muntanyes i volcans de la Sierra Nevada Mexicana), els gasos contaminants de les indústries i els vehicles no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creixement de la població i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralització.
Geografia miniatura|Iztaccíhuatl des de l'entrada a la ciutat de l'autopista de Puebla miniatura|Parc Nacional Desierto de los Leones, de la Ciutat de Mèxic Ciutat de Mèxic i la seva àrea metropolitana es troben sobre la vall d'Anáhuac (o la vall de Mèxic), de 3.691 km², a una altitud mitjana de 2.240 metres sobre el nivell del mar i situada al centre de la serralada Neovolcànica, coneguda també com a Sierra Nevada. La vall està rodejada per muntanyes i volcans, llevat d'una petita obertura al nord, atrapant així la majoria dels gasos emesos per les indústries i els vehicles de la conurbació. A la regió sud de la vall, les muntanyes assoleixen una altitud de 3.952 metres i a l'est superen els 5.000 metres (s'hi troben els volcans Popocatépetl i Iztaccíhuatl). La regió rep sistemes anticiclònics (produeixen vents dèbils) que no permeten la dispersió dels contaminants, produïts per les 50.000 indústries que operen a l'àrea metropolitana i els 4 milions de vehicles. Els governs federals i locals han implementat nombrosos plans per atenuar el problema de la contaminació atmosfèrica, entre aquests l'observació electrònica constant de la concentració dels contaminants més perillosos, com ara l'ozó i els òxids de nitrogen. La informació es transmet a temps real a la Internet i es reporta a intervals específics de temps en altres mitjans de comunicació. Si els nivells de contaminació assoleixen nivells crítics, les autoritats declaren una "contingència ambiental" que inclou la suspensió de labors d'algunes indústries, un canvi en l'horari d'entrada a les escoles primàries i l'extensió del programa Hoy no circula ('Avui no circula') a dos dies de la setmana. Altres mesures ambientals que s'han aplicat són el millorament en la qualitat dels combustibles (gasolina i dièsel), el millorament de la tecnologia industrial i l'aplicació d'un programa d'inspecció vehicular bianual. El 1986, les àrees forestals no urbanes de les delegacions del sud van ser declarades reserves ecològiques nacionals pel president de la república. Altres àrees de la Ciutat de Mèxic també han estat protegides.
Atesa la topografia de la vall, les àrees baixes reben menys precipitacions que les àrees altes del sud. Les delegacions baixes d'Iztapalapa, Iztacalco, Venustiano Carranza i la porció oest de Gustavo A. Madero són més seques i la mitjana de temperatura és superior que en les delegacions més altes del sud. Un exemple en són Tlalpan i Milpa Alta, creuades per la serralada de pins i roures anomenada Ajusco. La temperatura mitjana anual varia entre els 12 °C/16 °C, depenent de l'altitud de la delegació. Les temperatures més baixes, sovint registrades entre gener i febrer, poden arribar als -2 °C o -5 °C acompanyades de nevades a l'Ajusco, mentre que les temperatures més altes es registren durant el mes de maig i poden arribar als 32 °C.
Originàriament, a la vall es trobava un sistema de llacs connectats. El més gran del sistema era el llac de Texcoco, al centre del qual es trobava l'illa de Tenochtitlan (el centre històric de la ciutat de Mèxic). L'aigua dels llacs del nord (que es trobaven a una altitud menor) era salada, mentre que l'aigua dels llacs del sud era dolça. Els asteques van construir dics impressionants per dividir les aigües salades de les aigües dolces usades per als cultius de les chinampes i per a protegir la ciutat de les inundacions periòdiques. Un aqüeducte portava l'aigua del turó de Chapultepec a l'illa de Tenochtitlan. Durant el setge de la ciutat de Mexihco-Tenochtitlan, els conqueridors van destruir els dics i, a l'època colonial, les autoritats van optar per omplir el llac. Avui dia, la secció que ha sobreviscut del llac de Texcoco es troba fora dels límits de la Ciutat de Mèxic, dins del municipi homònim d'Atenco de l'estat de Mèxic. També ha sobreviscut el llac dolç de Xochimilco que es troba al sud de Ciutat de Mèxic.
Mapes geofísics del districte Federal120px|Topografia120px|Hidrologia120px|ClimesTopografiaHidrologiaClimes
Organització política i administrativa Ciutat de Mèxic i el districte Federal El 1824 van néixer els Estats Units Mexicans com a federació i el Congrés de la Unió va aprovar la creació d'un districte federal que contingués la capital, Ciutat de Mèxic, el 18 de novembre, 1824. El districte Federal es va conformar pel territori d'un cercle perfecte amb el centre a la plaça Central (el "Zócalo" o plaça de la Constitució), i amb un radi de 8,38 km. Aquest territori contenia les municipalitats de Mèxic, Tacuba, Tacubaya, Azcapotzalco, Mixcoac, Ixtacalco i villa de Guadalupe. La ciutat i el territori que conformaren el districte Federal pertanyien a l'estat de Mèxic i la ciutat n'era la capital. Com a capital de la federació i no d'un estat en particular, la ciutat havia de ser administrada per tots els estats per mitjà dels Poders de la Unió i, per tant, ja no podia ser alhora la capital de l'estat de Mèxic. La ciutat de Texcoco va ser designada com a capital de l'estat de Mèxic, i més tard en va ser designada Toluca.
El 1854, el president Antonio López de Santa Anna va expandir l'àrea del districte Federal dels 220 km² originaris a 1.700 km², en annexionar les àrees rurals i muntanyenques que l'envoltaven per controlar les passes estratègiques al sud i al sud-est en cas d'una nova invasió estrangera, després de la derrota en la Guerra amb els Estats Units. L'últim canvi en els límits del districte Federal es va realitzar entre el 1898 i el 1902 reduint l'àrea a 1,479 km², ajustant la frontera amb l'estat de Morelos. Aleshores, el districte Federal era conformat per vint-i-dos municipis; la ciutat de Mèxic només n'era un.