Sot de Xera (en castellà i oficialment, Sot de Chera, i en la parla xurra, Sote) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Geografia El poble està assentat en una depressió coneguda com a la Vall de l'Alegria, al peu d'una roca de composició calcària coneguda com El Morrón.
Per un dels canyons naturals discorre el riu Sot o Reatillo, que naix en el paratge conegut com a las Fuentes, passa prop de la població i l'abastix d'aigua potable. També s'utilitza per a regar les hortes, i al seu pas pel poble s'ha aprofitat per a fer unes piscines naturals. En el terme hi ha nombroses fonts, algunes amb propietats medicinals. Les més significatives són la font de Santa María, la font del Feig, i la font del Tio Fausto.
Des del punt de vista orogràfic, el terme presenta muntanyes abruptes, que culminen en Las Cimas (789 m)Gran Enciclopedia de la CV, volum XV, p. 265 - 266, veure-hi l'entrada "Sot de Chera". València: Editorial Prensa Valenciana. (volum XV) 84-87502-47-4 (l'obra sencera) de gran realç i bellesa a causa del fort desnivell amb les terres confrontants, no existint-ne pràcticament planes. Pel que fa a la litologia, són materials calcaris, mesozoics, i el seu plegament pertany al plegament Alpí, observant-se en diferents punts grans deformacions dels estrats, degudes a la formació de cobertera coneguda geològicament com a l'Anticlinal de Sot. L'orografia s'emmarca en el Sistema Ibèric.
A causa de la seua especial composició geològica (alternança de calcàries i margues amb moltes fissures) les muntanyes estan poblades de coves i avencs de gran bellesa com a conseqüència dels processos càrstics, constituint un edifici en el qual trobem dolines, uvales, pòlies, lapiaz, coves i surgències. Hi destaca especialment l'aparició de gran quantitat de fòssils corresponents a la sèrie «Margues de Sot de Xera».
Clima La climatologia del terme de Sot de Chera és molt diversa per la mateixa idiosincràsia geològica, ja que el clima es veu molt afectat per les diferències d'altitud. Així, al fons de la Vall el clima és típicament mediterrani, cosa que fa que en aquesta zona es cultivin per exemple tarongers. En canvi, a les zones més elevades, on neva amb freqüència, els cultius són molt diferents. A la capital del municipi, les temperatures oscil·len entre els 8º que tenen al gener i els 24º de juliol.Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. 1973. Valencia. cas. Tomo 11 pág 86. ISBN 84-300-5539-8
No solen tenir grans precipitacions i generalment no superen els 420 mm, sent la primavera i la tardor les estacions de pluges més grans.
Límits El terme municipal limita amb els termes de Xulilla i Xestalgar (a la mateixa comarca); i amb els de Xera (Plana d'Utiel) i Loriguilla (Camp de Túria).
Accessos Hi ha dues rutes distintes per a accedir a la localitat des de la ciutat de València. La primera, de 67 km des de la capital, és a través de la carretera CV-35 fins a enllaçar amb la CV-395 direcció Xulilla. En la segona, més llarga (100 km), cal prendre l'autovia A-3 (carretera de Madrid) fins a desviar-se a Requena direcció Xera.
Història miniatura|esquerra|Castell de Sot de Xera Encara que es manca de dades exactes, hi va haver assentaments ibèrics, ja que s'han trobat monedes i atuells al paratge conegut com a los Casericios, a més d'un aqüeducte en les proximitats de la població, situat al paratge de la Canal. En el , en el període de taifes, es va erigir una torre o talaia de vigilància sobre el pas fronterer entre els regnes de Toledo i València en el paratge denominat "Soto de Xera", compost del llatí saltus, "pas estret" i el preromà chera, "penyal", entorn de la qual es va anar configurant el primitiu nucli de població.
Després de la conquesta en 1271, es va convertir en senyor territorial Hurtado de Lihory, cavaller que havia pres part en la conquesta del futur Regne de València; en el el senyoriu va passar a la família dels Fernández d'Heredia, nobles vinculats per parentiu amb els Ruíz de Lihory, fins que en el el senyoriu va ser comprat per la família Mompalau per a afegir-lo a les seues possessions de Xestalgar.
El 10 de gener de 1540 es verifica l'escriptura de població o carta de poblament de Sot de Xera atorgada per Miguel Ángel de Mompalau, senyor de la Baronia de Xestalgar i de Sot de Xera, a favor de 12 residents, mitjançant la qual passaren a ser veïns amb els drets i deures.
En 1654, Gaspar de Mompalau, per a evitar discòrdies entre ambdós pobles, ordena l'acta d'aixecament de fites que, derruïdes, ja existien des de temps immemorial.
En 1812, la guerrilla de Romeu, precedent de Setaigües, va penetrar a Sot de Xera, poble que havia triat per les seues condicions estratègiques per a concentrar a diversos caps guerrillers que actuaven per part de Conca i Terol. El dia 5 de juny, Sot de Xera va ser envaït per les tropes franceses al comandament del capità Lacroix, on va ser capturat el guerriller Romeu. Conduït a Llíria i després a València, va ser penjat en la plaça del Mercat el 12 de juny de 1812. En Sot va quedar la resta de l'escamot, sent afusellats quaranta-cinc homes.
En 1836, els habitants del caseriu de Xera van sol·licitar del governador civil la segregació de Sot de Xera. L'1 de gener de 1841 pren possessió el nou ajuntament de Xera.
La Dana d'octubre de 2024 El municipi de Sot Xera es va veure molt afectat pas de la Dana, sent la desgràcia més gran la vida d'un nen i el seu pare. El poble a més es va quedar amb una sola via d'accés, i la Dana es va emportar amb si a més de la vida de dues dels seus veïns una de les fonts d'ingressos econòmics del municipi, el turisme, motor econòmic de particulars i comerciants.miniatura|Barri de Sot de XeraEl dia 29 d'octubre de 2024, com a conseqüència de l'episodi de pluges intenses, es van produir nombrosos danys personals i materials, tant en infraestructures com en béns públics i privats que van exigir una actuació immediata. A la província de València, la comarca dels serrans va ser una de les més afectades.Informe de daños en Sot de Chera por la Dana del 29 de octubre de 2024. Diputación de Valencia.
El Grup Tècnic de Carreteres Dana 24, va celebrar una reunió el 6 de novembre de 2024 per al seguiment i coordinació en matèria de carreteres entre administracions, es va acordar posar en marxa, amb caràcter d'urgència, l'inventariat dels danys soferts en les infraestructures municipals. Sot de Xera es va incloure en el llistat complet dels municipis analitzats per la Diputació de València, dins dels municipis afectats a la comarca dels Serrans. Els serveis bàsics de llum i aigua es van veure molt afectats interrompent-se el servei durant diversos dies. L'aigua va continuar sofrint corts en destrossar-se la depuradora que donava servei al municipi, com va ocórrer amb la xarxa de clavegueram.
El traçat dels camins paral·lels al riu van desaparèixer, per la qual cosa es va fer necessari el desenvolupament d'un altre traçat alternatiu que tingués en compte el nou llit del riu i les condicions en aquest moment, així com la previsió de noves inundacions. Per a això calia emplenar amb terres per a proporcionar accés i reconstruir el carrer. En estar en la vora del llit que es va crear amb la riuada, va ser necessari crear un mur de guarda per a evitar entrades d'aigua en la zona per a sobreelevar el carrer.
Es va perdre per la crescuda del riu Sot de Xera l'accés a la zona del Cerrao, a l'edifici multiusos, restaurant (que va quedar sepultat íntegrament), hotel rural (sense accés) i habitatge, que va quedar parcialment esfondrada.
Els camins agrícoles de formigó que es localitzen en el marge esquerre del riu (aigües amunt) van quedar pràcticament desapareguts, tant la base de formigó com les subcapas que formen la seva estructura, ja que el riu va arrossegar tot en aquesta zona. Els danys ocasionats van suposar la desaparició de l'estructura dels camins.
Els camins agrícoles de terra que es localitzen per tot el terme, comunicant zones de cultiu, zones forestals, punts d'interès, … i també amb altres termes, van sofrir danys en la seva plataforma a causa de la forta i intensa pluja, que va provocar que l'escolament de l'aigua erosionés gran part de la capa de terra dels camins.
A més, l'ensulsiada gairebé total del pont d'accés al barri Teixiria, va deixar aquesta zona incomunicada en un primer moment, al igyual que va passar amb el cementiri. Entre altres danys la plataforma va perdre totalment les baranes costat aigües avall i danys generalitzats irreparables en costat aigües amunt, amb retenció d'arrossegaments. Es va produir el tall de serveis allotjats en el pont i el carrer Ramón y Cajal va ser arrasada.
Van quedar destruïdes la passarel·la (íntegrament) i uns 10 accessos (totalment o parcialment) corresponents a la pista forestal paral·lela al riu, que també quedo totalment destruïda en els trams pròxims al llit del riu.
Gran part de les rutes turístiques que partien de Sot de Xera vorejant el riu i els seus voltants van quedar totalment o parcialment afectats i per això van deixar de poder realitzar-se.
Una altra zona que es va veure molt afectada per la Dana va ser la de Les Tosques de Sot de Xera, (que es troba dins del Parc natural de Xera-Sot de Xera) una deu petrificante, que presenta diverses cascades en filera, en el curs del riu Sot o Reatillo, un afluent del riu Túria; formant les tosques i els travertins buits contigus. Les Tosques continua existint i oferint un espectacle, però cal tenir molta atenció ja que les boques d'accés de la cova, comunicades entre si, estan plenes de restes de l'arrossegament de la Dana i no és adequat entrar en ella; a més el bany en la zona encara no és recomanable l'any 2025 perquè pot haver-hi "Contaminació per aigües fecals i objectes arrossegats per la Dana". La Dana va destruir per complet el clavegueram i la depuradora de Sot de Xera, per la qual cosa a les Tosques desemboquen totes les aigües fecals del poble, des d'octubre del 2024.
La zona de bany del riu Sot al seu pas per Sot de Xera que va ser arrasada per la Dana es va poder recuperar per al bany en l'estiu del 2025 , ja que l'aigua de la recent zona per al bany del Gruñidor ve directament de les muntanyes.
Economia Dintre del cultiu de secà es troben ametlers, oliveres, garroferes i, en menor mida, vinya. En el regadiu es conrea dacsa, creïlles, cebes, taronges i altres fruiters, entre els quals destaca el cultiu del taronger.
La ramaderia manté un cert nombre de caps de bestiar de llana i porcí.
Quant a la indústria, en els últims anys s'han tancat les poques empreses que es dedicaven a la transformació de caolí, les mines de la qual eren ja explotades en època romana.
Demografia Sot de Xera compta actualment amb 409 habitants (INE 2016). En les darreres dècades s'ha experimentat un creixement progressiu de la població, amb algun descens demogràfic poc significatiu en els anys 1998 i 2006. En la dècada compresa entre 1996 i 2006 la població va augmentar en més de 100 persones. La densitat demogràfica, per tant, se situa en 12 hab/km².
El 98% de la població de Sot de Xera és de nacionalitat espanyola. El 2% restant correspon a població provinent d'Amèrica i de la Unió Europea, en què els europeus tenen major representació.
Hi ha pràcticament el mateix nombre d'hòmens que de dones, sent la població femenina lleugerament superior (210 hòmens-218 dones). Els majors nivells de població es troben entorn els 55-59 anys i 65-69 anys en els hòmens i en els 45-49 anys i 75-79 anys en les dones. En edats superiors la dona té més presència a causa de la seua major longevitat. La presència de menors de 25 anys és molt reduïda en comparació amb la resta de marges d'edat.
Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2014 327 292 319 283 275 340 349 381 387 428 374
Política i govern Composició de la Corporació Municipal