miniatura|Cartoon publicat per Vaneigem el 28 de març de 1968 a la revista Helix va ser un escriptor, pensador revolucionari i medievalista belga, conegut principalment pel seu llibre Traité de savoir-vivre à l'usage des jeunes générations (“Tractat de saber viure per a ús de les noves generacions”), publicat a París el 1967 i esdevingut un dels textes fonamentals en les revoltes del maig de 1968.

Biografia Raoul Raymond Augustin Vaneigem era fill únic. Va néixer el 21 de març de 1934 a Lessines, a la regió de Valònia, a Bèlgica, fill de Marguerite (Tilte) Vaneigem i Paul Vaneigem, un treballador ferroviari i sindicalista militant que va participar en la resistència antinazi belga.

Raoul Vaneigem va estudiar filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les-ULB de 1952 a 1956, quan es va graduar amb l'equivalent a un màster. La seva tesi va ser sobre el poeta protosurrealista francès del segle XIX, el comte de Lautréamont, i Vaneigem va romandre influenciat pels surrealistes francesos al llarg de la seva carrera d'escriptor. Va esdevenir catedràtic d'institut i va ensenyar a l'École Normale de Nivelles, a Bèlgica, fins al 1964.

Va conèixer Guy Debord el 1961 a través del filòsof marxista Henri Lefebvre, i ràpidament es va convertir en un membre destacat dels situacionistes, participant activament en la Internacional Situacionista de 1961 a 1970, convidant la joventut de l'època a «gaudir sense traves». Contribuí de manera important a la revista del grup, Internationale situationniste.

Es va casar dos cops, i els dos cops els seus matrimonis van acabar en divorci. Vaneigem tenia dues filles, Ariane i Chiara; dos fills, Ariel i Tristan; i la seva companya, Eleni Konstantinidou.

Filosofia Una de les seves obres més cèlebres Tractat de saber viure per a ús de les joves generacions, apareguda el 1967, s'inscriu en el projecte de les tesis situacionistes de fer caure l'ordre social dominant. Hi expressa una crítica radical del món modern denunciant-hi les seves il·lusions, la supervivència que aquestes il·lusions produeixen, i la falsa discussió que se'n desprèn, i convida a una «inversió de perspectiva», passar de la restricció a la creació. Una frase del prefaci del llibre ha esdevingut molt famosa: Le parti pris de la vie est un parti pris politique. Nous ne voulons pas d’un monde où la garantie de ne pas mourir de faim s’échange contre le risque de mourir d’ennui.

(Escollir el tipus de vida és una elecció política. No volem un món on la garantia de no morir de gana s'intercanviï pel risc de morir d'avorriment.) Poc després, a El llibre dels plaers, aparegut el 1979, convida els éssers vius a un «gaudi sense traves» i a acabar d'un cop per tots amb una societat mercantilista que «no ha aportat res d'humà si no és el motlle paròdic que ha servit per propagar-la arreu».

Medievalista reconegut, la seva crítica del món es traslladarà a l'estudi de les heretgies (Les Hérésies, PUF, col. « Que sais-je ? », 1994) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una civilització a venir, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sinó en la creativitat, el gaudi i la gratuïtat»; crític que es troba fins a la seva col·laboració amb l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un mode d'ús de la revolució, publicà sota el pseudònim de Ratgeb, De la vaga salvatge a l'autogestió generalitzada, el 1974. L'obra de Vaneigem es divideix en dues tendències, l'una, teòrica, que anuncia un Michel Onfray, i que troba la seva justificació en la idea que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, però en un gaudi de si que tot conjura a prohibir (...)».

Aquest punt de vista, que recorda una mena d'epicureisme, va estar a l'origen de la seva dimissió de l'IS, el novembre de 1970, empès pels altres membres d'aquesta organització, del qual Debord, que li retreia la seva retractació en ple període d'aldarulls i d'ocupacions de La Sorbona el 1968; i l'altre, apel·lant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'esperit de la llibertat i del gaudi es troba des de l'Edat Mitjana, en els moviments del Libre-Esprit, que distingeix, al principi, de les heretgies, en les quals veia «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Libre-Esprit, 1986), però tornant a aquesta distinció en escriure un llibre important sobre « les heretgies, dels orígens al ,» al títol evocador de La resistència al cristianisme, publicat el 1993.

La seva darrera contribució, el gener de 2005 va ser un prefaci en la reedició del Moviment del libre-esprit, en la qual crida a «assolir la superació de la religió i de la seva serventa mestra».

Consultat per periodistes en el moment de l'anomenada revolta de les Armilles Grogues a França que va començar el 2018, Vaneigem va ser inequívoc en el seu suport a aquest moviment contra la desigualtat econòmica: "El poble ha decidit no tenir cap guia més que ells mateixos," va dir al diari Le Monde. "Estan procedint: dubtant, tremolant, cometent errors, aixecant-se. Però estan inspirats per la llum del passat, aquesta aspiració a una vida real i un món millor."

Obra traduïda al català

Referències

Categoria:Filòsofs belgues Categoria:Escriptors belgues del segle XXI Categoria:Situacionistes Categoria:Persones d'Hainaut Categoria:Alumnes de la Universitat Lliure de Brussel·les Categoria:Escriptors belgues en francès Categoria:Escriptors valons Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Escriptors belgues nascuts al segle XX Categoria:Morts al Maresme Categoria:Filòsofs morts al segle XXI Categoria:Escriptors morts al segle XXI