Montevideo (coneguda antigament en castellà com La Muy Fiel y Reconquistadora San Felipe y Santiago de Montevideo, Uruguayvision.com: Montevideo, la muy fiel y reconquistadora <ref> [http://cumincades.scix.net/data/works/att/sigradi2003_035.content.pdf La Muy Fiel y Reconquistadora Ciudad de San Felipe y Santiago de Montevideo], projecte de la Universitat de la República. Consultat l'1 de setembre de 2009</ref> i en portuguès com Montevidéu) és la capital, la ciutat més gran i el port principal de l'Uruguai. Amb 1,3 milions d'habitants, vuit municipis, més de 60 barris, i essent dues vegades més gran que qualsevol altra ciutat del país, Montevideo és el centre econòmic, polític, cultural i financer del país. Segons un report de la Mercer Human Consulting, Montevideo va ser la primera ciutat de l'Amèrica Llatina en qualitat de vida el 2006. [http://www.globalizacion.org/opinion/GainzaIndiceCalidadVida2006.htm Globalizacion.org: Ciudades latinoamericanas en el índice de calidad de vida Segons la mateixa publicació, el 2011 la ciutat ocupava la primera posició d'Amèrica del Sud – i la quarta a Amèrica Llatina – pel que fa a la qualitat de vida. Se situa a la zona sud del país, sobre el Riu de la Plata, dins del departament homònim.
La ciutat és sovint considerada la capital d'estat sobirà més austral d'Amèrica, , , , — i la tercera al món, després de Canberra (segona) i Wellington (primera), les capitals d'Austràlia i Nova Zelanda, respectivament. És la seu administrativa del Mercosur (organisme comercial, cultural i social format per l'Argentina, el Brasil, Paraguai, Uruguai i Veneçuela) i de l'ALADI (Associació Llatinoamericana d'Integració). La seva població és d'1.319.108 habitants (2011) però, considerant la seva àrea metropolitana, Montevideo arriba als 1.947.604 habitants, aproximadament la meitat de la població total del país.
Montevideo, una ciutat global de tipus beta, és el centre de l'activitat econòmica i cultural del país: la seva universitat principal, la Universitat de la República, va ser fundada el 1849. L'arquitectura de la ciutat combina diferents aspectes del seu passat, des de l'''art déco colonial, i inluenciada per immigrants espanyols, portuguesos, italians, francesos i britànics.
Geografia i clima
Montevideo es troba sobre la riba nord del Riu de la Plata, una extensió de l'oceà Atlàntic que separa la costa sud de l'Uruguai del litoral nord de l'Argentina; Buenos Aires s'ubica a 230 km a l'oest, sobre territori argentí. El riu Santa Lucía serveix de límit natural entre Montevideo i el departament de San José a l'oest. Cap al nord i a l'est de la ciutat s'estén el departament de Canelones, amb el rierol de Carrasco conformant la frontera oriental de Montevideo. La franja costanera, la qual forma el límit meridional de la ciutat, està conformada per relleus de pedra i platges de sorra blanca.www.montevideo.com.uy Montevideo, Enciclopedia Geográfica del Uruguay, Retrieved on 2010-11-20. La badia de Montevideo forma un port natural, el més gran del país i un dels més grans del Con Sud, operant com una part important de l'economia uruguaiana i del comerç exterior. Diversos rierols s'estenen per tota la ciutat i desemboquen a la badia de Montevideo. La costa i els rius presenten nivells alts de contaminació.
La ciutat té una elevació mitjana de 43 metres sobre el nivell de la mar. Les seves elevacions més destacades són dos turons: el Cerro de Montevideo i el Cerro de la Victoria, amb el cim més alt, el pic del Cerro de Montevideo, coronat per una fortalesa en una altura de 134 metres. Les ciutats i urbanitzacions més properes per carretera són Las Piedras al nord, i la coneguda com Ciudad de la Costa (un conglomerat de pobles veïns) a l'est, totes dues a una distància de 20 a 25 km des del centre de la ciutat. Les distàncies aproximades a altres capitals departamentals per carretera són, 90 km a San José de Mayo (departament de San José) i 46 km a Canelones (departament de Canelones).
Montevideo té un clima temperat amb hiverns curts, frescos i humits (durant els mesos de juliol i agost les temperatures ronden els 10 °C) i estius secs, llargs i càlids (al gener i al febrer les temperatures acostumen a superar els 25 °C). La màxima temperatura registrada a la ciutat va ser de 36,4 °C,Periòdic uruguaià El País: Tiempo muy inestable y con picos de calor domina la estación a l'Estació Carrasco, i la temperatura mínima va ser de -5 °C, registrada al mateix observatori.Article de lEnciclopedia Geográfica del Uruguay: Clima en Uruguay] </ref>
Els hiverns són generalment humits, ventosos i ennuvolats. Durant l'hivern hi ha onades de vent gelat i sec i masses ventoses continentals de fred polar, donant una sensació incòmoda de fred constant a la ciutat. Durant l'estiu, però, un vent força moderat bufa des de la mar durant la tarda, amb un efecte refrescant, en contrast amb l'estiu excessivament càlid de Buenos Aires.
Montevideo té una temperatura mitjana anual de 16 °C. La nevada és un fenomen atípic, però hi ha registres de neu durant l'any 1980, mentre que a les zones properes de Montevideo hi ha nevat alguna vegada, també de forma atípica anys enrere. No obstant això, l'aiguaneu és més freqüent durant la meitat dels mesos de l'hivern austral.
miniatura|Mapa de l'Uruguai Història
Abans de la creació de la ciutat i de l'arribada dels europeus, la zona es trobava habitada per petites tribus nòmades d'amerindis, probablement en la seva majoria pels charrúas. El primer habitant europeu de l'actual Montevideo va ser el genovès Jorge Burgues.La Paloma, la historia y el futuro - Diari El País - Montevideo - Uruguai
Entre 1680 i 1683, per tal de desafiar la sobirania espanyola de la regió, els colonitzadors portuguesos del Brasil van establir diversos assentaments a les costes del Riu de la Plata, enfront de Buenos Aires, com la Nova Colonia do Sacramento. Malgrat tot, els espanyols no van intentar desallotjar els portuguesos fins al 1723, quan aquests van reforçar les alçades que envoltaven la badia de Montevideo. Una expedició espanyola provinent de Buenos Aires i organitzada pel governador espanyol en aquella ciutat, Bruno Mauricio de Zabala, va obligar els portuguesos a desallotjar la zona, en la qual els espanyols, finalment, començaren a poblar la nova ciutat. El 20 de desembre de 1726 es va confeccionar un cens d'habitants i, finalment, el 24 de desembre es va confeccionar un plànol delineatori de la ciutat a la que es va anomenar "San Felipe y Santiago de Montevideo", nom que posteriorment va ser abreujat. El 1828, la ciutat va ser designada com la capital de l'Uruguai. Montevideanos.com: Història de la ciutat i de l'Uruguai
Origen del nom miniatura|Turó de Montevideo des de la ciutat. Any 1865. miniatura|Mapa històric de Montevideo. miniatura|Montevideo, . Per Pedro Figari. Existeixen, almenys, dues explicacions al voltant de l'origen del nom «Montevideo». La primera diu que el nom prové de l'expressió portuguesa "Monte vide eu", que vol dir "jo veig la muntanya". La segona diu que els espanyols anotaren la situació geogràfica del lloc com "Monte VI De Este a Oeste". El nom complet de la ciutat és San Felipe y Santiago de Montevideo (antigament, La Muy Fiel y Reconquistadora San Felipe y Santiago de Montevideo). Història de Montevideo
Monte Vidi. - Origen documental.- Prové del "Diari de Navegació" del mariner de Roses de l'expedició de Fernão de Magalhães, Francesc Albo, qui va escriure: Dimarts de la dita (mes de gener de 1520) estàvem en dret del Cap de Santa María (Punta del Este), d'allí corre la costa "leste" (est) oest i la terra és sorrenca (i) en dret del cap "aí" (hi ha) una muntanya feta com un barret a la qual vam posar el nom de "Montevidi". Aquest és el més antic document espanyol que s'esmenta al promontori amb un nom similar al qual designa a la ciutat però en ell no es fa cap esment al suposat crit del "vigía". "Monte Yvity Deus". Origen nadiu i documental.- Prové del llibre Yumaranei del jesuïta Lucas Marton (1746). Després d'explicar l'interès dels invasors a esborrar els noms nadius, exposa l'encert d'alguns historiadors en camuflar o interpolar expressions d'origen nadiu amb les llengües europees. Després diu: Sabut és, que els primers homes que fa mil·lennis van arribar a aquest continent, van detenir el seu camí en la forest que ells van nomenar "Forest de Déu", i la van prendre per sagrada. Avui els nadius li diuen Yvy’ty (del guaraní) "La Forest de l'Esperit". No va faltar avesat traductor portuguès, qui amant de la veritat i destriant la posteritat, s'avancés en vetllar tan sagrat nom de tan sant lloc, en Munti-Yviti/-Deus, en perfecta combinació de portuguès i guaraní. Resultant així essent Montevideo, la senzilla forma de nomenar a la forest que avui dona nom a la ciutat que s'aixeca als seus peus". "Monte vide eu". («Jo vaig veure una muntanya», en castellà monte). - Origen espontani.- La més difosa, però descartada per la majoria dels experts per considerar-la insostenible perquè aquesta expressió implica la barreja de diversos dialectes. Segons aquesta versió el nom provindria de l'expressió en portuguès que significa "Jo vaig veure una muntanya" (Yo vi un monte), frase pronunciada per un marí anònim pertanyent a l'expedició de Fernão de Magalhães en arribar al Cerro de Montevideo. "Monte-VI-D-E-O". (Monte VI De Este a Oeste).- Origen acadèmic.- Aquesta versió diu que els espanyols van anotar la situació geogràfica en un mapa o carta portulana, ja que el turó és la VI forest (he visto) que es veu sobre la costa navegant el Riu de la Plata d'est a oest. Amb l'esdevenir del temps es van unificar aquestes paraules i va quedar en «Montevideo». No s'han trobat proves contundents que permetin corroborar aquesta hipòtesi acadèmica, tampoc es pot assegurar amb certesa quines eren les cinc forests que s'albiraven abans que el Turó. "Monte Ovidio". (Monte Santo Ovidio; en català, Muntanya de Sant Ovidi).- Origen religiós.- Aquesta tercera hipòtesi mai no va tenir molts seguidors. Sorgeix d'una interpolació que apareix en el ja esmentat "Diari de Navegació" de Fernando de Albo, on s'establix que "corruptament anomenen ara Sant Vidio" quan es refereixen a la muntanya com un barret a la qual van posar per nom «Munti Vidi», és a dir, al Turó de Montevideo. Ovidio havia estat el tercer bisbe de la ciutat portuguesa de Braga, on va ser per sempre venerat, i a qui se'l va erigir un monument l'any 1505. Atès a la relació que els portuguesos van tenir sempre amb els orígens de la ciutat de Montevideo – descobriment, fundació – i, malgrat que aquesta hipòtesi com les anteriors, manca d'una documentació contundent, va haver qui van relacionar el nom del Sant Ovidi o Vidio que apareix en alguns mapes de l'època i, la consegüent derivació del vocable "Montevideo" per designar la regió des d'aquells primers anys del .
Del al XX miniatura|Mapa de Montevideo cap a l'any 1867. miniatura|La Plaza Independencia, ca. 1900. El 1807 els anglesos van envair Montevideo i van lluitar contra els espanyols i els revolucionaris de Buenos Aires que, al costat dels habitants de la ciutat i de la resta de la llavors Banda Oriental, aconseguiran expulsar els britànics i desallotjar Montevideo després de vuit mesos de guerra. Tres anys després, quan les Províncies Unides del Riu de la Plata lluiten per la seva independència d'Espanya, el govern de Montevideo roman submís i lleial a les tropes espanyoles que van aconseguir refugi i asil en la seva fortalesa, amb l'empara i protecció de les autoritats locals. En aquesta època la ciutat s'estenia des de la Ciutat Vella (Ciudad Vieja), passant per la Porta de la Ciutadella, fins a la franja portuària i la fortalesa armada del turó, només ocupada per tropes militars. Rau.edu.uy: Brief history of Montevideo