El Leopard o Leopard 1 és un tanc de disseny i fabricació alemanya que va entrar en servei per primera vegada el 1965 i que va servir a Alemanya, diversos països europeus, Austràlia, Brasil, Canadà i Xile.
És d'un disseny convencional armat amb una versió alemanya del canó britànic L7 de 105 mm i reconegut per la bona velocitat a camp a través. El disseny va començar com un projecte col·laboratiu entre Alemanya i França en la dècada de 1950, però l'associació es va rompre i la Bundeswehr va realitzar una comanda del disseny final. La producció va començar el 1965 i se'n van fabricar un total de 6.485 d'exemplar, 4.744 carros de combat i 1.741 vehicles utilitaris i variants de defensa antiaèria, sense comptar els 80 prototips i models de preproducció.
Des de 1990, el Leopard 1 va ser relegat gradualment a tasques secundàries en la majoria dels exèrcits, excepte a l'Exèrcit del Canadà on roman com a vehicle de combat principal i a l'Exèrcit d'Austràlia on està reemplaçat pel M1A1 Abrams. En la Bundeswehr va ser retirat de les divisions Panzergrenadier i Leopard 2 el 1979, el va reemplaçar com a carro de combat principal.
Desenvolupament Leopard 1 El projecte Leopard va començar el novembre de 1956 a fi de desenvolupar un tanc modern, el Standard-Panzer, per reemplaçar els M47 Patton i M48 Patton de fabricació nord-americana de la Bundeswehr que, encara que s'havien lliurat al recent exèrcit d'Alemanya Occidental, es tractava de models desfasats. El 25 de juliol de 1957 es va publicar les especificacions detallades: el nou disseny no podia pesar més de 30 tones, tenir una relació potència-massa de 30 CV per tona, capaç de resistir l'impacte de projectils de 20 mm en tots els costats i operar en un camp de batalla contaminat amb armes químiques o radioactivitat nuclear, el llavors estàndard per al combat amb el Pacte de Varsòvia. A més, l'arma principal consistiria en un canó de 105 mm, i podria transportar tants projectils com els dissenys nord-americans contemporanis. La prioritat era la mobilitat, la potència de foc en segon lloc i el blindatge com a últim, ja que es creia que no existia protecció real contra armes de càrrega buida.
França era interessada en el disseny, ja que el seu projecte AMX-50 acabava de ser cancel·lat. El juny de 1957, Alemanya Occidental i la Quarta República Francesa van firmar un acord per a desenvolupar un carro de combat comú, designat en alemany com a Europa-Panzer. En la competició es van formar tres grups alemanys (Arbeitsgruppe A, B i C) i un francès, cada un desenvolupant dos prototips. El setembre de 1958 Itàlia es va unir al programa. Diversos prototips van començar les proves el 1960. Entre els prototips hi havia el Model 734 (Porsche). El grup C va dissenyar el Borgward, un model futurista que no va poder presentar a temps. miniatura|Prototip del Leopard 1 Abans d'acabar els primers prototips, el 1959 es va decidir que la segona etapa comencés amb els dissenys millorats: el grup A construiria 26 prototips per a proves, el grup B, sis. Sol dos tancs del grup B es van construir realment.
El prototip de Porsche va ser seleccionat com el guanyador en el concurs de 1963. No va ser una sorpresa, ja que ja s'havia decidit el 1961 fabricar una sèrie de preproducció de cinquanta vehicles d'aquest disseny. Aquesta sèrie modificava la torreta i realitzava diversos canvis al casc per aixecar la part posterior a fi de alliberar més espai per al compartiment del motor. Abans de la producció en sèrie de la versió estàndard, també es va decidir afegir-hi un sistema de telèmetre òptic per millorar la punteria en llarga distància, el que requeria una torreta més alta i afegir protuberàncies en cada costat de la torreta on es muntaria les òptiques per a la triangulació. El 1963, França i Alemanya van decidir fabricar el seu propi carro de combat; Itàlia fabricaria sota llicència el M60.
La producció es va establir a Krauss-Maffei de Múnic des de principi de 1964, i es va lluira el primer lot de vehicles entre setembre de 1965 i juliol de 1966. El Leopard va començar a ser comprat per diversos països de l'OTAN i altres aliats: Bèlgica (1968), Països Baixos (1969), Noruega (1970), Itàlia (1971), Dinamarca (1976), Austràlia (1976), Canadà (1978), Turquia (1980) i Grècia (1981). Itàlia fabricaria posteriorment 720 carros de combat i 160 vehicles utilitaris sota llicència. Grècia Espanya i Xile van comprar també un tanc obtingut del projecte Europa-Panzer: el AMX-30 francès.
Modificacions Leopard A1 Entre 1975 i 1977, tots els tancs dels lots 1 a 4 van ser sotmesos a un augment de valor de combat i adaptats al cinquè palau. Així, tots els vehicles van ser equipats amb una carrosseria de la torre muntada en elements de cautxú i els canons van ser blindats per una placa d'acer. Els tancs que van ser remodelats van ser anomenats Leopard A1A1. Amb l'aproximació al Leopard 1A4, la instal·lació de la família d'equips de ràdio SEM 80/90 i l'aparell passiu d'observació i objectiu nocturn PZB 200, aquests tancs s'anomenen Leopard 1A1A4. Vehicles sense PZB 200, però amb SEM, portaven l'identificador A1A3. Vehicles amb PZB 200, però sense SEM portaven l'identificador A1A2.
Leopard A2 El cinquè lot va començar a fabricar-se a l'abril de 1972 i va acabar al maig de 1973. El nombre d'unitats, que va augmentar en 232 tancs, va ser reemplaçat per la M48 A2 de l'II. Cos de la Bundeswehr. Els primers 232 tancs de la cinquena sèrie de producció van ser lliurats com a Leopard 1A2. L'A2 incloïa una torreta més blindada i, per tant, no van rebre els afegits de Blohm & Voss com en els models anteriors. El Leopard 1A2A1 va rebre l'amplificador de llum PZB 200, el Leopard 1A2A2 les ràdios digitals i el Leopard 1A2A3 ambdós equips.
Leopard A3 Els següents 110 carros de combat de la cinquena sèrie tenien una nova torreta soldada que portava blindatge espaiat i un mantellet en forma de falca, i aquesta variant es deia Leopard 1 A 3. Encara que el nivell de blindatge era equivalent al A2, el volum intern va augmentar de 1,2 m³. Les actualitzacions van ser similars al model anterior: Leopard 1A3A1 amb visor nocturn, Leopard 1A3A2 amb noves ràdios i Leopard 1A3A3 amb ambdues.
Leopard 1A4 El Leopard 1 A 4 era el sisè lot, de 250 vehicles, que es va començar a lliurar el 1974. L'1 A 4 era similar a l'1 A 3, però incorporava un nou sistema de control de foc computaritzat i un sistema de punteria EMES 12 A 1. A més, el comandant rebia el seu propi sistema de visió nocturna, el PERI R12. El nou equip reduïa l'espai i la càrrega de munició va passar de 55 a 42.
Leopard 1A5 miniatura|Leopard 1 A 5 de IFOR. Amb l'augment de 1339 Leopard entre octubre de 1986 i setembre de 1992 dels sense construir entre 1 i 4, dels quals 1225 pertanyien a l'exèrcit federal, el nom va canviar a 1A5. A continuació, a tots els lleopards es afegia el número 1. El 1980 es van estudiar les futures millores al Leopard 1, per a donar-li un sistema de control de foc modern i un sistema de visió nocturna efectiu. Com això anava a requerir més espai es va decidir basar les actualitzacions en els primers models que ja no eren competitius.
El resultat va ser el Leopard 1A5, amb una secció més grossa en la part posterior per guardar el nou equip a més de poder portar més munició. La nova torreta també permetia muntar el canó de 120 mm del Leopard 2, encara que aquesta opció no va ser utilitzada. Després de les proves, es va triar el sistema de control de tret EMES 18 de Krupp-Atlas Electronik el desembre de 1983, desenvolupat a partir de l'EMES 15 del Leopard 2. L'EMES 18 portava dues noves mires a la part superior de la torreta pel que no calien les protuberàncies dels sistemes òptics anteriors. Una actualització crucial va ser la introducció de nou munició, incloent els projectils APFSDS.
El primer vehicle va ser lliurat el 1987. Des de llavors la majoria dels usuaris del Leopard 1 han realitzat canvis similars als seus vehicles, i el model 1A5 és considerat com l'estàndard del Leopard 1.
Amb l'estructura de l'exèrcit 5 de 1994, 737 Leopard 1A5 van romandre a la reserva de la Bundeswehr fins a la retirada el 2003. Tots els tancs són desmilitaritzats, desmantellats o venuts a Europa en virtut del Tractat sobre Forces Armades Convencionals. El desballestament es va fer a la línia de rock de Turíngia, on es va realitzar la desil·litització de l'art de guerra.
Leopard 1A6 El 1A6 és un estudi de projecte fet per l'Oficina Federal d'Enginyeria de Defensa i adquisició d'un cotxe blindat de 1986. En el marc de l'estudi dels cotxes blindats 90 es van construir dos laboratoris amb diferents parades, el VT-2 i el VT-5. El VT-2 va rebre una armadura en el sostre enfront del VT-5, una reducció de la signatura IR del tren d'aterratge i un augment del front de la banyera. Ambdós van tenir un sistema de recuperació d'incendis (BUA) per a la zona de combat i la planta d'armes de 120 mm. El VT-5 va rebre un PERI de comandant. L'augment del pes va ser de 4,6 tones o 3,5 tones.
El projecte es va suspendre en 1987 després d'una prova permanent en el lloc 41 de l'assaig, que actualment és el servei militar 41, amb la finalitat de demostrar la seva viabilitat.
Versions miniatura|Vehicle de defensa aèria Gepard
Biber: vehicle llançaponts blindat basat en el Leopard 1 Bergepanzer 2: És un vehicle blindat de recuperació basat en el Leopard 1. Pionerpanzer Dachs: És un vehicle blindat de treball d'enginyer basat al xassís del Leopard 1. Flakpanzer Gepard: És un canó antiaeri autopropulsat basat al xassís del Leopard 1. Leopard 1 Marksman: Proposta feta per Marconi per muntar el sistema Marksman sobre el xassís del Leopard 1. Panzerhaubitze 70: És un obús autopropulsat experimental de 155 mm basat en el xassís Leopard 1. Minerydderpanservogn: Prototip de vehicle blindat de neteja de mines realitzat per l'exèrcit noruec.
Historial de servei Austràlia miniatura|Leopard AS1 d'Austràlia Els Leopard 1 van arribar a Austràlia per primera vegada el 1976, després d'un procés una selecció i de proves que va començar el 1971, quan l'exèrcit va decidir cercar una lleva als Centurion britànics. Han començat a ser retirats amb l'arribada dels 18 primers M1 Abrams d'un total de 59 unitats el novembre de 2006. A més ha ofert en venda aquests carros de combat.Leopard tanks to be offered for sale, The Sydney Morning Herald
Belgica L'exèrcit belga va rebre 334 Leopard 1BE entre 1968 i 1971. Van equipar vuit regiments de tancs, cadascun equipat amb 40 Leopards, i l'Escola d'Armor. El primer regiment a rebre el Lleopard va ser el 4t Llancers, seguit dels 1r Llancers, 2n Llancers, 3r Llancers, 8è Llancers, 1r Guies, 2n Guies i finalment els 2ns Rifles Muntats. A partir de 1974, van ser modificats amb un sistema d'estabilització de canons i un sistema de direcció de tir automàtic (Automatisch VuurLeidingsSysteem, AVLS) de SABCA. Aquest sistema permetia que l'arma disparés en moviment.
El 1984, el comandament de l'exèrcit va decidir actualitzar el 132 Leopard a l'estàndard A5 com a Leopard 1A5. Al final de la Guerra Freda, es va reduir dràsticament el nombre de tancs i se'n van vendre 128 al Brasil. L'actualització va començar l'any 1993 i es va completar l'any 1997. L'actualització incloïa un nou sistema de direcció de tir amb imatges tèrmiques, un telèmetre làser i un sistema de referència de boca. En aquell moment, quatre regiments encara estaven equipats amb el Leopard 1A5. A final de la dècada de 1990, els quatre regiments restants es van fusionar en dos regiments de tancs, el 1r/3r Lancers i el 2n/4t Lancers. L'any 2010, el 2n/4t Lancers es va dissoldre.
Al voltant de 40 Leopard 1A5 es van mantenir operatius al 1r/3r Lancers i Carabiniers Prins Boudewijn – Grenadiers. El 1r/3r Lancers ja no és un regiment de tancs, sinó un batalló d'infanteria mitjà, idèntic a la resta de batallons d'infanteria mitjana de l'exèrcit belga excepte per tenir un sol esquadró de Leopard 1A5. Els lleopards belgues han servit a Kosovo.